Mentrestant

Jo ja reconec que és de covards dir-te això quinze anys abans,

i quan tu no em pots entendre.

Que estrany que serà!

Tu cantussejant sense somriure o sospitar.

Hi ha cançons que creixen amb el temps.

He esperat aquest moment amagat

darrere els versos que has sentit tants cops

i ara tornen nous, apuntant lluny, caient a prop.

Em vas venir tan gran, i vas canviar-ho tot.

Jo mai sabia res, però em feia sempre el fort.

Anava a les palpentes intentant ser algú nou.

He inventat la màquina del temps.

Si funciona i m’has entès té molt mèrit: sóc de lletres.

Has rebut això? Fes-me algun senyal, pica’m l’ullet.

Jo en tindré prou. Em vas venir tan gran, i vas canviar-ho tot.

Jo mai sabia res, però em feia sempre el fort.

Anava a les palpentes intentant ser algú nou. 

u mai no esperis res, tu surt i busca-ho tot.

Si venen temps millors és molt a poc a poc,

i tot plegat va de triar què fem mentrestant.