Quan es faci de nit

Cada dia al matí que em llevo com avui torno a pensar
si el que tinc, si el que faig, si el que sóc és normal
em diuen les notícies que podré triar el camí
em diuen les estrelles que miri més lluny d’aquí

Cada viatge és diferent, sento el cos que em va més lent,
flotaré i pensaré si el que sóc és real
em diuen la llum que veig és morta fa molt temps
em fan viure les estrelles i em deixen tant clar que

Jo, en tinc prou, amb mirar el cel cada dia,
en tinc prou amb tu

Quan es faci de nit, esperarem per agafar-nos de les mans
viatjarem, fins la llum, tornarem a ser el que érem tornarem a sentir

Cada dia al matí que em llevo com avui torno a pensar
si és molt tard o és aviat per forçar la gravetat
l’oxigen l’aprofito per tornar a la realitat
al fons del llit t’espero per trobar el nostre forat

Cada pas és més valent, cada llum és diferent
somiarem, lluitarem, trobarem l’espai i el temps
em diuen que la llum que veig és morta fa molt temps
en fan veure-hi les estrelles i em deixen tant clar que

Jo, en tinc prou, amb mirar el cel cada dia,
en tinc prou amb tu

Quan es faci de nit, esperarem per agafar-nos de les mans,
viatjarem, fins la llum, tornarem a ser el que érem tornarem a sentir

La nostra llum, la nostra nit, les nostres mans,
tornarem a sentir

Quan es faci de nit, esperarem per agafar-nos de les mans,
viatjarem, fins la llum, tornarem a ser el que érem tornarem a sentir