Dins es meu cap

Les set i quart d'un set de juny
capvespre que es fa llarg,
ja fa uns quants dies que estic tirat
en es sofà amb sa tele oberta,
imprescindible per no pensar
amb records i imatges
que no me deixen respirar.

Estir es braç per arribar a n'es
tabac, en fumarem d'aquest
perquè sa xina se m'ha acabat.
Es meu cervell descontrolat
que te manté dins es meu cap,
amb calades d'ansietat
que ja me tenen destrossat.

Ja fa temps que intent trobar
sa clau per poder tancar,
pensaments no desitjats
que cada dia et fan tornar.
Segur que demà n'aprendré
i me'n enriuré d'aquest moment,
però ara no sé com ho tenc que fer
per canviar pensar amb passat
per pensar amb present.

Dormiré, somiaré, després despertaré
i me'n recordaré, açò jo no ho sé.
I no ho recordaré, açò jo esper.

Avui m'he despertat trempat
com cada dia i m'he girat,
somiant te volia trobar,
te volia tocar i te volia estimar.
M'he aixecat molt emprenyat,
diagnòstic desequilibrat,
ja hem començ a desquiciar,
tu sempre amb jo dins es meu cap.

Ja fa temps que intent trobar...
Analitzant com ho puc fer
vaig escrivint aquest paper,
que després agafaré
i amb una cançó el convertiré.

T'he perdut de vista
i açò me te intrigat,
però es cert lo que diuen
que sa ignorància fa sa felicitat.
Perquè només pensar que n'hi
ha una altre que te pot tocar,
se me posen els ulls en blanc
i s'atura de córrer sa meva sang.

Ja fa temps que intent trobar...