Pregària

Tots ens seguien mirant, potser això de ser la novetat
Pot ser que encara dure, pot ser que siga tot un efecte boomerang
Pot ser que dissimule passant unes runes i t’arribe a tocar.

El café era gelat, les escenes què és el que ens diran
Potser t’inoportune, pot ser que riga quan poses la cara de: va,
Eixe tema ni el toques, potser t’equivoques, i no saps el que fas.

Pot ser que ens interrompa una vella dient quina parella d’enamorats
O potser ens caldrà posar un espelma a qualsevol sant

O tal volta em diràs, que no soc tot el que hi vas pensar
Pot ser que se’ns acoste algun oncle que aposte per nosaltres fins al final
I mirant-me em dius: dubte de tant sols si hi ha una trama argumental.

O passant dies clars, passejant agafadets del braç
M’assenyales un vaixell llunyà, que s’albira mirant vora mar
I traus un full de lletres on guardes poemes que vas voler-me dedicar
I m’arrambes contra un arbre de qualsevol institut de ciutat

Pot ser que ens interrompa una vella dient quina parella d’enamorats
O potser ens caldrà posar un espelma a qualsevol sant

I pot ser que un dia de lluna plena t’estaque un bonic contrapunt musical
Tant de bo que aquesta cançó fera que em torne a besar.