Semblava que fossis tu

He quedat amb mi mateix.
Al bar de sota casa als dos ens anava bé.
M’he vist prim, mal afaitat.
He convidat jo a tot, no m’he deixat pagar.
Sempre hem tingut un sentit de l’humor molt afí,
si ploro ho compenso amb un bon acudit.
Quan cadascú ha marxat pel meu costat m’he dit:
“Estic més bé”, això m’ha tranquil·litzat.
Per unanimitat, he decidit que avui volem descansar de tu.
Perquè jo, de tant en tant, m’he de donar una treva.
Perquè jo, quan no puc més, m’ho he de fer venir bé.
Ja sé que m'auto-enganyo. Ja sé que m'auto-enganyo.
Però no estem fent mal a ningú més.

He quedat amb mi mateix.
Tots dos estàvem fets un flam,
com sempre abans d’una cita.
Ella fa molt poc també s’ha separat.
Ens ha avisat que el fill dormia, que el volum controlat.
I hem pujat fins al seu apartament, ens hem assegut al llit.
Quan se m’ha llançat al coll, hem dit:
“Ara es el moment”.
Hem aclucat els ulls.
Semblava que fossis tu.
Perquè jo, de tant en tant,
m’he de donar una treva.
Perquè jo, quan no puc més,
m’ho he de fer venir bé.
Ja sé que m'auto-enganyo. Ja sé que m'auto-enganyo.
Però no estem fent mal a ningú més.

Deu ser tan dur cada cop que ensopegues amb una nova versió low-cost de mi.
Com t’ho deus fer?