Adéu

Digueu-li al pare que,
si vam ser dos estranys,
no tingui cap remordiment.
Per una altra vida, no ho deixem passar:
ens queda pendent conèixer-nos.

Digueu-li a la mare
que el futur que des de sempre
havia reservat per mi era tan i tan perfecte
que no hauria estat feliç.
Que ho sento.

Al meu germà,
digueu-li que l’autèntica aventura
-ara ho veig- és créixer junts,
que em perdoni per trencar-la
amb un silenci tan absurd.
Digueu-li que m’enduc amb mi
l’esguard d’uns ulls incondicionals,
els d’un germà petit que avui mereix
el millor regal que vaig guardar-me
entre plors i daus,
que vaig guardar-me entre gols i fang.
Jo mai em vaig deixar guanyar.

Amics de sempre,
és veritat: mai us trucava,
però vaig dur-vos sempre amb mi.
Pels bons anys,
per quan la veu pujava
octaves sense avís, brindeu-nos.
Digueu-li a ella que potser érem massa joves,
però que no lamento res.
I que això no s’ha acabat,
que ho tingui clar:
si hi ha un després, l’espero.

Que m’enduc amb mi la nit més llarga,
on ho vam ser tot.
Que encara puc senti
les meves mans esbrinant-li el cos,
amb un batec que es va atabalant,
el riure tonto de qui no en sap,
i la tendresa del debutant.
Un exèrcit d’estels és a fora esperant-me.
Un exèrcit d’estels m’ha vingut a buscar.