Juliol 1994

Uns crits impacients trencaven la tarda.
La veu dels amics al carrer.
Tots tres pedalant cap a la cabana.
El fum desplegant-se imponent.
I aquella olor.
Cremava per tots cantons.
Cremava el més semblant a casa nostra enmig del bosc.
Cremaven el res i el tot.
Cremaven potser rampoines,
però per nosaltres eren tresors.
Rampoines que per nosaltres eren tresors.

Mai més hi vam tornar.
Tampoc en parlàvem.
Hi ha un preu per fer net dels malsons.
Allò que ens fa nens, l’espurna salvatge…
Qui sap què vam perdre de més amb el foc.
Cremava per tots cantons.
Cremava el més semblant a casa nostra enmig del bosc.
Cremaven el res i el tot.
Cremaven potser rampoines, però per nosaltres eren tresors.
Rampoines que per nosaltres eren tresors.