Als abismes

He vist llum, la porta mig oberta,

he entrat sense fer soroll.

M’he quedat sorprès, no us hi sabia,

però us he reconegut a tots.

He escoltat, atent,

la teoria que ens farà transformar el món.

Chapeau, pel gran discurs, per l’oratòria.

Ara, em permetreu que parli jo.

Em sap tant de greu trencar el moment,

però hi ha gent que es creu el que dieu.

Ja està bé que algú canti a l’horitzó,

però qui de vosaltres cantarà als abismes?

Algú ha de cantar als abismes.

Algú ha de cantar

que tot està per fer però no tot és possible;

comenceu, si us plau, així.

Que voler és voler i poder és poesia.

A quants haureu fet mal aquí?

Que l’univers ni escolta ni conspira.

Que créixer és adaptar el desig.

Que de tan immensa

que ens han fet la gàbia,

mai no sabem quan som a dins.

Em sap tant de greu trencar el moment,

però hi ha gent que es creu el que dieu.

Ja està bé que algú canti a l’horitzó,

però qui de vosaltres cantarà als abismes?

Algú ha de cantar als abismes.