Magdelenes

Nena yo te quería,

yo no lo quería así,

yo a ti te quería,

como si no hubiera fin.

Pero aquel día yo a ti te perdí,

por una tontería que yo cometí,

tu te sientes fría, es normal baby,

ahora que no te tengo soy un infeliz.

Ella vol fer magdalenes pero no en sap,

Repeteix tota esgotada que li cansa això del trap,

Que fotem un clau fa temps que ho tinc al cap,

Que no puc contar totes les meuques que m'han desgastat.

Jo tinc el cap molt ple ara no puc dormir,

si ja no em cuido d'ella per què fer-ho amb mi,

com reies i follaves de bon de matí,

espero que demà fotis el camp d'aquí.

Ara ja no ets necessària,

creus que no et mereixia, però jo t'importava gaire?

no només la teva pell es la que em deixa sense aire i no,

no saps que es el respecte cony perquè mai n'has tingut,

ni per mi ni per tu ni per aquells que t'han volgut.

Apaga el forn i marxa,

mira'm a la cara i diga'm no em fas falta.

Nena yo te quería,

y no supe transmitirlo así,

me lamentaré de por vida,

si no lo arreglamos al fin.

Después de todos los momentos vividos hasta aquí,

por un fallo de mierda que sin querer cometí,

tu te sientes fría y sola baby,

ahora que no te tengo soy un infeliz.

Nena yo te quería,

yo no lo quería así,

yo a ti te quería,

como si no hubiera fin.

Pero aquel día yo a ti te perdí,

por una tontería que yo no me dí,

tu te sientes fría, es normal baby,

ahora que no te tengo soy un infeliz.

Ella vol fer magdalenes pero no en sap,

repeteix tota esgotada que li cansa això del trap,

ara ja no ets necessària,

ara ja no ets necessària.

A resguard dels vents

Aquesta nit ningú ens espera,
tot és tranquil, la pluja ens tempta
i seguirem els nostres instints…
traçant nous camins.
I em mires als ulls i et somric…
sense saber que ja és massa tard.

Fa poc que ens coneixem
però compartim tempestes
i aflora un sentiment
que ens du a resguard dels vents.
I sempre ho recordarem,
per més que la discòrdia ens prengui els bons moments.
Sé que trobarem tendresa, bellesa,
mirades d'entesa, senzills instants d'intimitat.

I demà tornaran vells camins... lluny d'aquí,
però ara ja sabem que el present ha escrit un nou destí.

I aquesta nit veurem la llum del sol
i no ens caldrà buscar cap raó.

Quatre nits cauen que no oblidarem.
Ennuvolats.
Quatre nits que queden per sempre més,
entre muntanyes a resguard dels vents.

Força creixent

Ja podeu fer el que vulgueu,
ja podeu manipular,
ja hem passat tres-cents anys
i encara no ens heu callat.

Ja n'hi ha prou de bons modals,
ja no volem esperar,
des de fa temps sabem on volem anar,
la paciència s'ha acabat...

Potser encara en siguem pocs,
ningú us ha donat el primer colp,
nosaltres comencem avui amb aquestes cançons,
demà ja en vindran més, seran més forts...

La vostra raó es va desfent,
la nostra és força creixent
com aquells de la Gàl·lia ja van fer amb els romans,
nosaltres aguantem....

No podeu obligar-nos a sentir,
ja sabem que no us agrada allò que fem,
siguem valents, serem allò que vulguem ser,
no és cap delicte, defensar el que volem....

I ja estem farts d'imaginar,
de dir que bé estaria i viure-ho ja!
ser protagonistes d'una història amb bon final,
contar als nostres fills que vam guanyar...

Que fàcil seria renunciar,
conformar-nos amb " una comunidad",
avui toca patir, lluitar i seguir cantant,
demà ja celebrar!!!

No podeu obligar-nos a sentir,
ja sabem que no us agrada allò que fem,
siguem valents, serem allò que vulguem ser,
no és cap delicte, defensar el que volem...

Alternativa

Estar sec un dia de pluja,
Caminar si vas descalç,
La textura de les pedres
Sobre les teves mans.
Escollir per decidir,
Decidir per arriscar
Amb la por, però amb les ganes
De seguir-te allà on vas.

Entre plors i desconsols,
Entre crits i un cor ferit,
No tinguérem bona sort
I junts volguérem fugir.
El que no ens mor ens reforça
Amb cuirasses de cartró,
I si la pluja les mulla
Més ens valdrà sortir.

Sent els ocells arribar,
Obstacles i ombres no els detindran.
Ara que arriba l’hivern,
Consciències a l’ordre es van retirant.

I ara sent;
Sent les muntanyes tremolar,
Amb ràbia s'agafen les arrels,
Defensaran el que ara és seu,
Les seves flors caduquen
Però més tard rebrotaran.

Crearem l’alternativa
Al seu joc idealitzat,
De l’atzar als percentatges
L’ofensiva és l’atac.
Decisions llegítimes,
Les accions didàctiques,
Amb la por, però amb les ganes
De seguir-te allà on vas.

Desperte a mitjanit
Tapat entre llençols,
És fosc per la finestra,
Sent la pluja colpejar.
Descalç vaig avançant
Amb por de trepitjar,
Cada passa em deixa veure
Que hi haurà al meu voltant.
Pressió al cor, seran,
Els meus malsons.

I ara sent;
Sent les muntanyes tremolar,
Amb ràbia s'agafen les arrels,
Defensaran el que ara és seu,
Les seves flors caduquen
Però més tard rebrotaran.

Mil cançons

Recordo amb màgia aquell vespre,
Que tu em vas vindre a buscar,
Estava assegut a la plaça, tot sol,
Amb aquell paper en blanc a la mà.

Tots dos intentàvem escriure,
El somni que junts vam somiar,
Paraules que sota la pluja canviaven
al ritme el seu significat.

I tot mirant per la finestra,
Observant com la pluja cau,
Escoltant la nit com canta
i no et tinc al meu costat.

Somiarem, ballarem, cantarem mirant-nos la pluja
Fent veure que res no ha passat, fent veure que no t'he estimat.

I viurem en mil cançons,

pintarem una rialla al món,

ballant entre llums i colors

I viurem en mil cançons,

escriurem com ser feliços

buscarem nous horitzons

Tu em vas trobar la mirada,
I jo te la vaig regalar,
Vam néixer de nou en un dia on la lluna
Brillava més forta que mai.

Quan penso en totes les paraules,
Que aquell vespre tu em vas donar
Intento trobar la manera de creure
El somni que junts vam somiar.

I tot mirant per la finestra,
Observant com la pluja cau,
Escoltant la nit com canta i no et tinc al meu costat.
Somiarem, ballarem, cantarem mirant-nos la pluja,
Fent veure que res no ha passat, fent veure que no t'he estimat.

Juliol 1994

Uns crits impacients trencaven la tarda.
La veu dels amics al carrer.
Tots tres pedalant cap a la cabana.
El fum desplegant-se imponent.
I aquella olor.
Cremava per tots cantons.
Cremava el més semblant a casa nostra enmig del bosc.
Cremaven el res i el tot.
Cremaven potser rampoines,
però per nosaltres eren tresors.
Rampoines que per nosaltres eren tresors.

Mai més hi vam tornar.
Tampoc en parlàvem.
Hi ha un preu per fer net dels malsons.
Allò que ens fa nens, l’espurna salvatge…
Qui sap què vam perdre de més amb el foc.
Cremava per tots cantons.
Cremava el més semblant a casa nostra enmig del bosc.
Cremaven el res i el tot.
Cremaven potser rampoines, però per nosaltres eren tresors.
Rampoines que per nosaltres eren tresors.

Mon amour

De nit quan la llum t’amagui el vestit
i la foscor il·lumini el rostre de son dolça al nostre llit
de nit quan la memòria oblidi el que hem dit
i t’adormis recolzada a un raconet del meu pit

Serà quan ballin els records
al compàs del batec del cor
serà quan surti d’amagat
un tros d’atzar del teu passat

Serà quan ballin els records
al compàs del batec del cor
fins quan tu obris aquests ulls
i vegis el que vols i esculls

Bonjour mon amour
Comença un altre dia amb tu
un viatge on no ha arribat ningú
Bonjour mon amour
Comença un altre dia amb tu
un viatge on no existeix el temps perdut

I de nit quan el silenci s’emporti el crit
i el soroll soni invisible en el moviment d’un dit
i de nit quan la claror hagi fugit
i només siguem un somni que reviu el que ens ha unit

Serà quan ballin els records
al compàs del batec del cor
serà quan surti d’amagat
un tros d’atzar del teu passat

Serà quan ballin els records
al compàs del batec del cor
fins quan tu obris aquests ulls
i vegis el que vols i esculls

Bonjour mon amour
Comença un altre dia amb tu
un viatge on no ha arribat ningú
Bonjour mon amour
Comença un altre dia amb tu
un viatge on no existeix el temps perdut

Bonjour mon amour

Serà quan ballin els records
al compàs del batec del cor
serà quan surti d’amagat
un tros d’atzar del teu passat

Bonjour mon amour

Sota el llençol, lluny de la tristesa
la llum del sol regala una sorpresa
rius però no em dius que el somni s’ha acabat
que et prepares per néixer de nou al meu costat

Bonjour mon amour
De nou al meu costat
Bonjour mon amour
Ai ai ai ai
Bonjour mon amour

El front

Diu que creuen l'Ebre,
ballen i canten fort
quan no hi ha res a perdre.

Que tornen a creure
somnien en l'agost
un trenta de setembre.

Un mar que uneix els horitzons,
cançons viatjant pel corredor.

La mare, la llengua del ventre,
que els fa sentir, parlar i entendre.
La filla, la sang a les venes
batega al ritme d'un sol cor
i en un sol mapa tres tresors.

Abraçats el sud i el nord
i amb ses illes són més forts.
Tres germans, res més que entendre,
que la cultura és un bressol
i el balanceig el nostre so.
No hi ha nit que dure sempre.

Retrobar-se al front
irreductibles barricades de cançons
i en tocar el fons
resistències compartides i il·lusions.

Diu que la distància és passatgera,
que la espera no els fa res.
Saben que vindrà la primavera
vestida d'estrella enmig la nit.

Un mar que uneix els horitzons,
cançons viatjant pel corredor.

Abraçats el sud i el nord
i amb ses illes són més forts.
Tres germans, res més que entendre,
que la cultura és un bressol
i el balanceig el nostre so.
No hi ha nit que dure sempre.

Retrobar-se al front
irreductibles barricades de cançons
i en tocar el fons
resistències compartides i il·lusions.

Fitness, fitness

Avui m'he mirat
i lo que he vist no m'ha agradat,
es meu careto i sa meva grassa
m'han fet despertar.
Es jack i es nas s'han d'acabar,
tot ja és història
i és que avui mateix
m'apunt a n'es gimnàs.

En es meu cas
tenc sa sort de sortir
amb un pivonàs,
però sé que si deix es brou
mai més la veuré.
Ho saps que ho sé,
que estic fet malbé,
però ho tenc que fer
o en aquest pas me podriré.

Fitness, fitness
fitness, fitness

pesa per amunt, pesa per avall,
no puc aturar, estic encegat,
faré mil abdominals,
mancuernas, flexions,
dominades, i press.
Tot sigui perquè me quedin
es músculs d'acer.

Me pens que m'he passat,
me sent com un armari empotrat,
amb es mirall davant
me mir i m'assemblo a un croissant
inflat, petat, ciclat, ben enganxat
i és que flipes en tres mesos
com m'he transformat.

Fitness, fitness...

No aturaré mai de fer

fitness fitness...

Si trobes que la cosa no rula
quan lo que vols és posar-te
com una mula,
jo ara m'he passat a sa proteïna
i és que antes me fotia farina
i ara me fot creatina.

Fitness, fitness...

I és que continuaré fent

fitness, fitness...

Amb tu

No pararé mai de fer-ho amb tu
amb tu, amb tu
No pararé mai de fer-ho amb tu
amb tu, amb tu

Ara que tinc views em vol a mi, ets el Sol d’estiu que hi ha al matí
ets l’àngel que il·lumina aquesta nit
i pensa, que no vull la recompensa
que tinc fans però no em compensa
i quan estiguem al top, no et vull veure dins el clot
baby, passa el temps quan ja no em tinguis
vull que tu de mi t’oblidis
i em diguis (..)

Vull estar amb tu, amb tu, amb tu
jo no vull la carta vull el menú
portar-te al Taco Bell, regalar-te un tros de cel
fer-ho fins que ens entri déjà-vu

Estàs més bona que els canalons de l’àvia
a la pista amb aquest vestit fas màgia

Et presentaria la de cops a casa
per veure’ls-hi la cara a portar la més maca del barri
ja m’ho va dir el Didi
fes que aquesta noia no t’oblidi, que això no acabi

No pararé mai de fer-ho amb tu
amb tu, amb tu
No pararé mai de fer-ho amb tu
amb tu, amb tu

I tu sempre estàs spicy
no hi ha qui t’enganxi
quan mous les caderes i t’agrada anar de party
Jo vull que m’entretinguis
que tu m’ericis, jo no vull més bitches (nah)

Us tinc a tots en comando, però després de tantes amb tu pujo el rango
tu i jo som amor de contrabando

I tu ja ho saps, no pararé mai de fer-ho amb tu, amb tu, amb tu

I tu ja ho saps, no pararé mai de fer-ho amb tu, amb tu, amb tu

Amb tu i per tu

Tots els sants

Si poguéssim tenir una nit per nosaltres,
marxaríem tots dos corrent pels camins.
Els llençols al balcó penjant morts de riure
i els ocells cantant als coixins.
Si poguéssim estar una nit sencera tu i jo sols, i ningú més...

Les campanes picant les hores a l'aire
i els gats baixant pels carrers.
M'imagino tots els sants parlant de nosaltres
mentre tu i jo ja estem ben lluny!
M'imagino tots els sants buscant-nos per casa
mentre tu i jo dormim agafats!
Molt abans de que el gall canti de matinada
i els homes s'aixequin per anar a feinejar,
tornaríem corrent pels camins cap a casa.
I aquí no ha passat res.

M'imagino tots els sants parlant de nosaltres mentre tu i jo ja haurem arribat.

Adéu

Digueu-li al pare que,
si vam ser dos estranys,
no tingui cap remordiment.
Per una altra vida, no ho deixem passar:
ens queda pendent conèixer-nos.

Digueu-li a la mare
que el futur que des de sempre
havia reservat per mi era tan i tan perfecte
que no hauria estat feliç.
Que ho sento.

Al meu germà,
digueu-li que l’autèntica aventura
-ara ho veig- és créixer junts,
que em perdoni per trencar-la
amb un silenci tan absurd.
Digueu-li que m’enduc amb mi
l’esguard d’uns ulls incondicionals,
els d’un germà petit que avui mereix
el millor regal que vaig guardar-me
entre plors i daus,
que vaig guardar-me entre gols i fang.
Jo mai em vaig deixar guanyar.

Amics de sempre,
és veritat: mai us trucava,
però vaig dur-vos sempre amb mi.
Pels bons anys,
per quan la veu pujava
octaves sense avís, brindeu-nos.
Digueu-li a ella que potser érem massa joves,
però que no lamento res.
I que això no s’ha acabat,
que ho tingui clar:
si hi ha un després, l’espero.

Que m’enduc amb mi la nit més llarga,
on ho vam ser tot.
Que encara puc senti
les meves mans esbrinant-li el cos,
amb un batec que es va atabalant,
el riure tonto de qui no en sap,
i la tendresa del debutant.
Un exèrcit d’estels és a fora esperant-me.
Un exèrcit d’estels m’ha vingut a buscar.

És difícil

És difícil avançar amb els ulls tancats,
És difícil explicar el que no has vist mai,
Les dolces formes del paisatge
Que creixen com herbes salvatges
Entremig de tant i tant ciment.

És difícil amagar que res ha canviat,
És difícil el pensar quan no s’ha fet mai,
Lluitar contra aquest miratge
No creure en els falsos missatges
Viure sense tenir gens de por.

Obre els ulls i mira el món
Desperta, resisteix, no perdis ni un segon
Vine amb mi si et sent confós
Sent com la por s'allunya del tu cos.

És difícil avançar amb els ulls tancats,
És difícil explicar el que no has vist mai,
Lluitar contra aquest miratge
No creure en els falsos missatges
Viure sense tenir gens de por.

Barca de paper

No ho recordo
No ho recordo
Jo no he estat mai tan bé
Deslligat de viure d'enyorances
En un barca de paper
I ara canto
I ara canto
Tots els mals espantaré
I ara ho sé segur
Podrem volar junts fins que se'ns esgoti el temps

Ja ho recordo
Ja ho recordo
Poc a poc
I anar fent
Pas a pas travessaré muntanyes
Amb un avió fet de paper
I ara canto
I ara canto
Tot els mals espantaré

I ara ho sé segur
Podrem volar junts fins que se'ns esgoti el temps

Seguiré florint fins que s'esgotin els anys
M'emportaré somriures perquè mai sé quan tot morirà

Seguiré florint fins que s'esgotin els anys
I ploraré de viure perquè mai sé quan tot morirà

T'he imaginat tant

Podria haver vençut la por
podria haver cregut en mi,
podria haver avançat
en direcció cap el teu cos

i canviar l’ordre del destí
creuar els nostres camins
però no ha estat així.

Podria haver entrat decidit
fer veure que em moc sol de nit
ensenyar-te la ciutat com mai ningú t’havia ensenyat
però no ha estat així
no, no!

T’he imaginat tant, tant, tant, tant, tant
tant que conec què penses què et diria si et digués
T’he imaginat tant, tant, tant, tant, tant
tant a prop tant al costat que quan m’acosto ja has marxat


Podria no haver-te pensat
el pas temps t’hauria oblidat
podria haver pogut
treure’t del cap ja ho he intentat


però m’apareixes tant sovint
que t’és igual si estic dormint
deixa'm fugir d’aquí

Podria haver-ho canviat tot
decidir-me a explicar-te el secret
destruir tot el que som i construir-nos un nou món
però no ha estat així

no, no!

T’he imaginat tant, tant, tant, tant, tant
tant que conec què penses què et diria si et digués
T’he imaginat tant, tant, tant, tant, tant
tant a prop tant al costat que quan m’acosto ja has marxat

Podria haver-me entrebancat
dissimulant que és l’atzar
per un instant tan breu
sentir-me teu.

Podria haver-te regalat
tots els desitjos que has pensat
podria haver estat així,
potser si!

T’he imaginat tant, tant, tant, tant, tant
tant que conec què penses què et diria si et digués
T’he imaginat tant, tant, tant, tant, tant
tant a prop tant al costat que quan m’acosto ja has marxat

Amazones a sa lluna

Quan va despertar, dinosaures,
si va somniar, meravelles.
Quan va sortir es sol, se desfeia,
no se'n vol anar, menja dàtils.

Amazones a sa lluna
fan ingràvides postures.

Quan va despertar, dinosaures,
si va somniar, no era fàctic.

Amazones a sa lluna
fan sudokus i costura.
Amazones amb pijama,
Marlon Brandos ni pirates.
Amazones selenites,
es collars de flors són grisos.
Amazones a sa lluna
fan ingràvides postures.

Quan va despertar, dinosaures ...

Lluita

Comença la lluita,
l'enemic, el dia a dia,
els ideals els teus soldats
amb armes de raons i cap.
Lluita per qui vols,
per qui t'estima o pel que creus,
l'esquena te la guarden
els amics, la teua gent.

El foc dels sentiments
hauràs de saber controlar,
hi hauran ferides greus,
les hauràs de superar.
No tot serà fàcil,
en moments cal arriscar,
qui no lluita, no guanya
i la guerra ha començat.

I així podràs fer onejar
la bandera de la dignitat,
tenim el dret de decidir
si fem la vida o ens la fan.

La lluita serà llarga,
fins morir hauràs d'estar
a la trinxera dels problemes,
sempre hi haurà combat.
Busca la victòria
sense por, sempre endavant,
creu en tu mateix,
voràs com ningú et pot parar.

I així podràs fer onejar
la bandera de la dignitat,
tenim el dret de decidir
si fem la vida o ens la fan.

No m'esperes

Deja que me explique,
quiero que me entiendas.
¿Quién dictó las leyes
quemando las enmiendas?

Nunca me quisiste
ni en tu plato ni en tu mesa
hoy dice la tele
que no quiere hablar mi lengua.

Tic-tac, ja fas tard.
Són les huit, ja he tancat.
Tinc el peix venut,
tu tens el plat gelat.

Tic-tac, ja fas tard.
Has tingut quaranta anys
per canviar
tots els mobles trencats
i ara no, no puc dormir en aquesta habitació,
no, no vull més cartes sense contestació.

Vinc d'un silenci antic i molt llarg,
ja no m'esperes més als teus braços,
vinc d'una lluita sorda i constant,
vas emmordassar els nostres llaços.

Quiero que me escuches,
no harás que dude.
Juegas con el miedo
que yo nunca te tuve.

Hoy tiro las llaves
me llevo las maletas.
Siempre estuve fuera
yo en la calle y tú en la puerta.

Tic-tac, ja fas tard.
Són les huit, ja he tancat.
Tinc el peix venut,
tu tens el plat gelat.

Tic-tac, ja fas tard.
Has tingut quaranta anys
per canviar
tots els mobles trencats
i ara no, no puc dormir en aquesta habitació,
no, no vull més cartes sense contestació.

Vinc d'un silenci antic i molt llarg,
ja no m'esperes més als teus braços,
vinc d'una lluita sorda i constant,
vas emmordassar els nostres llaços.

Als abismes

He vist llum, la porta mig oberta,

he entrat sense fer soroll.

M’he quedat sorprès, no us hi sabia,

però us he reconegut a tots.

He escoltat, atent,

la teoria que ens farà transformar el món.

Chapeau, pel gran discurs, per l’oratòria.

Ara, em permetreu que parli jo.

Em sap tant de greu trencar el moment,

però hi ha gent que es creu el que dieu.

Ja està bé que algú canti a l’horitzó,

però qui de vosaltres cantarà als abismes?

Algú ha de cantar als abismes.

Algú ha de cantar

que tot està per fer però no tot és possible;

comenceu, si us plau, així.

Que voler és voler i poder és poesia.

A quants haureu fet mal aquí?

Que l’univers ni escolta ni conspira.

Que créixer és adaptar el desig.

Que de tan immensa

que ens han fet la gàbia,

mai no sabem quan som a dins.

Em sap tant de greu trencar el moment,

però hi ha gent que es creu el que dieu.

Ja està bé que algú canti a l’horitzó,

però qui de vosaltres cantarà als abismes?

Algú ha de cantar als abismes.

Volarà

Era una ànima en el cel la que anava a contratemps
com si res li pogués dir la seva hora i el seu temps.
I somiava a cercar el cel com un àngel prepotent,
senzillament no tenia cap raó per tornar al seu vell racó.

I volarà seguint el pas d'estels que orbiten al seu cap
i es perdrà encegat per la claror que deixa la foscor
fugint de la por…

Ja no vol sentir més fred i al pensament hi té mar i cales,
i cama nua fins als peus, que vingui el sol com una festa!
Ja les paraules prenen ales i no cal dir-les a sota veu.

I volarà creuant espurnes que enlluernen el seu cos
i sortirà a l'aire germinal amb ulls d'infant que miren alt
i volarà seguint el pas d'estels que orbiten al seu cap
i estimarà sorprès de tant d'afecte i tant d'amor, sembrat sense intenció,
somiant a cercar el cel.

Ara és l'hora

Guardo el tresor que manté viva l’esperança
Quan cau la llum darrere els murs de l’opressió
Guardo el coratge que equilibra la balança
Quan ens envolten els dubtes en la foscor.

S’han acabat els maltractes, treballs de sol a sol
Ser esclaus d’un sistema que no ens estima, ni ens vol.
És l’hora que entenguin que ja hem perdut la por
La lluita, el missatge, la veu dels sense nom.

No, no ens podran imposar la seva forma de pensar.
No, fem un pas endavant per poder continuar avançant.


Tenim la força per arribar a la victòria.
Tenim història, una llengua i un país.
Tenim el compromís de totes les estrelles
Perquè ens dibuixin el camí que hem de seguir.

S’han acabat els maltractes, treballs de sol a sol
Ser esclaus d’un sistema que no ens estima, ni ens vol.
És l’hora que entenguin que ja hem perdut la por
La lluita, el missatge, la veu dels sense nom.

No, no ens podran imposar la seva forma de pensar.
No, fem un pas endavant per poder continuar avançant.

No, no ens podran imposar la seva forma de pensar.
No, no podran aturar el camí de la nostra llibertat.

Perquè ara és l’hora de ser els més valents
Perquè ara és l’hora de canviar el present
Perquè ara és l’hora de tirar endavant
per poder continuar avançant.

El que vull dir

En els mals moments
és millor dormir i no sentir.

El que va passar quan ens vam trobar,
no ho sé oblidar.

Amagar el cap a sota el coixí
i pensant en com jo t’ho podria dir,
per fi.

No sé ni quan ni com,
no sé ni què ni a on,
només sé que som dues gotes en el mar
que un dia s’han trobat
per casualitat.

Esperant que trobis el teu camí,
que jo sé que et portarà fins aquí,
amb mi.

Diguem quan podràs decidir
que vols estar sempre amb mi,
per fi amb mi.
Deixa’t guiar pel teu destí
i si no et porta aquí
una petjada fosca quedarà ben clavada
al meu cor.

Vine amb mi o perdo la partida.
I el que et vull dir és t’estimo.

Sempre t’he buscat
fins que me n’he adonat
que et tinc al costat.

I quan t’he trobat
no he aprofitat l’oportunitat.

Adonar-me'n que el teu cor està ocupat,
no em fa dubtar,
penso lluitar sense parar,
tot per tu.

Passen hores, passen dies,
passen mesos, passen anys.

Tanta espera em desespera,
veig que el temps es va esgotant,
i el que et vull dir és...

Diguem quan podràs decidir
que vols estar sempre amb mi,
per fi amb mi.
Deixa’t guiar pel teu destí
i si no et porta aquí,
una petjada fosca quedarà ben clavada
al meu cor.

Vine amb mi o perdo la partida.
Vine amb mi que tu ets la meva vida.
I el que et vull dir és t’estimo.

Mandíbula va, mandíbula ve

Arriba es teu dia,
avui no vas de tonteries.
Avui fijo que la lies,
nit de priva, nit de drogues,
nit de ties.
Carregat fins dalt de gomina,
avui serà sa teva nit.
Toca camiseta cenyida
per marcar un poc de pit.

Sa nit se comença a calentar,
ja tens es pols accelerat,
ja vas tot revolucionat,
vas a mil per hora
i no pots aturar.
I as final sempre hi ha baralla
i sempre s'arma un bon merder,
hala venga, a rompre cares!
Mandíbula va, mandíbula ve.

Mandíbula va, mandíbula ve,
mandíbula va, mandíbula ve,
mandíbula va, mandíbula ve,
ets es putu amo, ets es putu rei!

Sa cara se te desfigura,
ses pupil·les a punt d'explotar.
Sa nit se titula "locura",
estàs en un viatge espectacular.
I després mus cerques baralla
i mus armes un bon merder,
hala venga, a rompre cares!

No em dóna la gana

Vivíem en un món perfecte
mai et trobava cap defecte
tu em demanaves un moment
i jo encara que impacient
et regalava tot el temps

Vivíem en un món confós
on tot sol brindava pels dos.
Vas venir quan vas voler,
vas marxar quan vas poder,
vas marejar-me per no res

I encara que et creus amb el dret,
et creus les teves mentides.
Quan tot semblava veritat
estava tenyit de promeses maleïdes

I encara et creus amb el dret
d’alimentar poesies
I a mi em visita una espurna brillant de nit
Amb aires de rebel·lia

Que no em dóna la gana
De mirar-te a la cara
Ni de dir-te que encara et trobo a faltar
i que no et puc oblidar

Que no em dóna la gana
De mirar-te a la cara
Ni de dir-te que encara et trobo a faltar
i que no et puc perdonar

Vaig ofegar aquella innocència
Somiava nits a fons perdut
no és que pensés una venjança
però l’amor és com la dansa
que trepitja els peus del ruc

I encara crec que tinc dret
d’alliçonar-me la vida
m’has abandonat tu i encara vols
una resposta sense ira

I encara et crec que tinc dret
de curar-me les ferides
I a mi em visita una espurna brillant de nit
que em crida a la rebel·lia

Que no em dóna la gana
De mirar-te a la cara
Ni de dir-te que encara et trobo a faltar
i que no et puc oblidar

Que no em dóna la gana
De mirar-te a la cara
Ni de dir-te que encara et trobo a faltar
i que no et puc perdonar

Què va passa aquella nit
Quan tot es va destruir
Què va passar aquell matí
Quan tot el que érem va fugir
On va quedar el món perfecte

Que no em dóna la gana
De mirar-te a la cara
Ni de dir-te que encara et trobo a faltar
i que no et puc oblidar

Que no em dóna la gana
De mirar-te a la cara
Ni de dir-te que encara et trobo a faltar
i que no et puc perdonar

Semblava que fossis tu

He quedat amb mi mateix.
Al bar de sota casa als dos ens anava bé.
M’he vist prim, mal afaitat.
He convidat jo a tot, no m’he deixat pagar.
Sempre hem tingut un sentit de l’humor molt afí,
si ploro ho compenso amb un bon acudit.
Quan cadascú ha marxat pel meu costat m’he dit:
“Estic més bé”, això m’ha tranquil·litzat.
Per unanimitat, he decidit que avui volem descansar de tu.
Perquè jo, de tant en tant, m’he de donar una treva.
Perquè jo, quan no puc més, m’ho he de fer venir bé.
Ja sé que m'auto-enganyo. Ja sé que m'auto-enganyo.
Però no estem fent mal a ningú més.

He quedat amb mi mateix.
Tots dos estàvem fets un flam,
com sempre abans d’una cita.
Ella fa molt poc també s’ha separat.
Ens ha avisat que el fill dormia, que el volum controlat.
I hem pujat fins al seu apartament, ens hem assegut al llit.
Quan se m’ha llançat al coll, hem dit:
“Ara es el moment”.
Hem aclucat els ulls.
Semblava que fossis tu.
Perquè jo, de tant en tant,
m’he de donar una treva.
Perquè jo, quan no puc més,
m’ho he de fer venir bé.
Ja sé que m'auto-enganyo. Ja sé que m'auto-enganyo.
Però no estem fent mal a ningú més.

Deu ser tan dur cada cop que ensopegues amb una nova versió low-cost de mi.
Com t’ho deus fer?

Connectats

Surt el sol, mentre està plovent
ens mirem i es congela el temps
tant rebel i m'obres les portes del cel.

Hem ballat fins a l'infinit,
hem gaudit i ens ha faltat nit,
ets la mel que s'escalfa i fon el gel.

El matí m'agrada quan encara
no hem dormit,
I ens esmorzem a poc a poc dins
el teu llit.

La lluna es posa vermella
Quan descobreix el teu art.
I ens hi posem tant fort
que portaríem la vida a Mart.
Quan els dos som un,
descobrim un món profund,
I donem llum a mil ciutats,
Vam néixer per ser connectats.

Quan sortim, es quan embogim
Ens trobem quan ens perd l'instint.
Som dos gats que fugim saltant
terrats.

No hi ha port, on poder atracar;
un vaixell que no sap on va.
Naufraguem i ens deixem endur pel vent.
Si ens trèiem la roba és quan
tenim súper poders.
i per una estona som els reis de
l'univers.

La lluna es posa vermella
Quan descobreix el teu art.
I ens hi posem tant fort
que portaríem la vida a Mart.
Quan els dos som un,
descobrim un món profund,
I donem llum a mil ciutats,
Vam néixer per ser connectats

Equilbrios infinitos

A Pau el va deixar la nóvia
quan tenia setze anys.
Va fe classes de guitarra
i es va comprar un Mac.

Ell volia ser l’estrella,
tindre likes en Instagram.
Pau volia la polsera,
ser l’artista als festivals.

I ara Pol és el més guai!

Equilibrios infinitos, supernovas, meteoritos.
Sinfonías circundantes contra monstruos y gigantes.
Precipicios de esperanzas, imantadas avalanchas.
Viajaremos a Acapulco, pa’ que estemos juntos!

Cáceres, Teruel, Sevilla,
en l’agència li han buscat.
Li han fet creure que ell valia.
S’ha imposat la realitat.

Pol no torna mai al poble,
diu que allí tot està igual,
que els amics fan el de sempre.
Ell és l’únic que ha canviat.

I ara Pol és el més guai!

Equilibrios infinitos, supernovas, meteoritos.
Sinfonías circundantes contra monstruos y gigantes.
Precipicios de esperanzas, imantadas avalanchas.
Viajaremos a Acapulco, pa’ que estemos juntos!

Lars von Trier, Tarantino,
Reykjavik, Moscú, Nairobi,
Avidesa, Curro i Cobi.

Equilibrios infinitos, supernovas, meteoritos.
Sinfonías circundantes contra monstruos y gigantes.
Precipicios de esperanzas, imantadas avalanchas.
Viajaremos a Acapulco, pa’ que estemos juntos!
credits

T'escric

Per què escric? Serà que em bullen les entranyes,
o que t'estranye al meu pis.
Per què escric? Seran les pors que m'acompanyen,
que s'esborren entre els dits...

Jo no vull drames, del que tinc ganes
és que em berenes, jo vull verbenes amb tu
i que tornes a encendre'm les venes
perquè a penes et tinc al davant ni al damunt.

Distàncies llargues que desesperen
Escric, perquè tinc fam de tu!
M'esborre les llàgrimes dels ulls
i m'alimente d'estes frases.

Escribo recordando aquel verano en el que nos conocimos
recordando la pureza de aquella amistad
todo el mundo hablaba y criticaba por la espalda
pero eso no nos importaba, eso nos daba igual

recuerdo caminando por el parque de la mano
y tumbados en la hierba para fumar
nos contábamos la vida y nos reíamos sin pausa
esa es la causa por la que escribo ahora en la intimidad

Pinte els llençols de records al dormir,
sue tinta a les nits,
m'arreplegue les rimes que em cauen del pit
i les munte en el llit.
Destil·le el verí que ja no em puc tragar,
escric en lloc d'esclatar
perquè em sobren motius per cremar
al teu costat altre instant.

T'escric perquè em bullen les entranyes,
perquè t'estranye al meu pis.
T'escric, seran les pors que m'acompanyen
que s'esborren entre els dits.

Rime les penes amb rialles.
Em curen les cançons
que no parlen de victòries
somiadors, rodamóns, trobadors,
col·leccionistes de tresors.

Rime caderes amb esperes,
rime per canviar-ho tot
i no deixar d'estimar-te, paraules enllace,
per viatjar fins a tu, per tornar a trobar-te.

Desde que te fuiste me asomo a la venta
y busco tu reflejo en el cristal
e intento encontrar esa luz
que apagaste al marchar y no estas.

Desde que te fuiste no puedo volar
las palabras no me salen
y todos los sabores me saben a na
me faltan tus colores en las sabanas.

Pinte els llençols de records al dormir,
sue tinta a les nits,
m'arreplegue les rimes que em cauen del pit
i les munte en el llit.

Destil·le el verí que ja no em puc tragar,
escric en lloc de esclatar
perquè em sobren motius per cremar
al teu costat altre instant.

T'escric perquè em bullen les entranyes,
perquè t'estranye al meu pis.
T'escric, seran les pors que m'acompanyen
que s'esborren entre els dits.

Càpsula d'emergència

Ales mires del cel,
ones ultraviolades, infraroges.
Entre el submarinista i el peix que no sap on va,
entre els ossos calcificats, cèl·lules.
Bullen partícules d'H2O al sòtil despintat,
entre sistemes solars, entre l'espai perdut.
L'astronauta camina amb la seguretat de saber
que els ampers són el voltatge partit per la resistència.
Camina sense escrúpols per ser com és,
i no s'expressa obertament perquè no pot.
És així, l'astronauta,
i es mira el cel desconcertat:
ones alfa, ones gamma.

Diu que vola

Aquella mami em va fer perdre el temps
les coses bones tarden el seu temps
Diu que vola, quan la mires fixament
Diu que vola, quan la mires fixament

El pare em va dir un dia: “escolta’m tu no facis drogues, no són bones”
li dic que tu ets molt pitjor, em tens fet merda el cora
que segueixo a l’estudi, altes hores
em volen tallar les ales

Em faré ric, em faré ric (nah)
sono fresc, speed
sono a Chile i a Vic
des de dalt ets petit

(No sé fer-me gran, jo no em vull fer gran..)

Aquella mami em va fer perdre el temps
les coses bones tarden el seu temps
Diu que vola, quan la mires fixament
Diu que vola, quan la mires fixament

Son las 6 de la mañana y yo rumbo pa’ el estudio
No te hago perder el tiempo, porqué mi tiempo es tuyo
He caído en las drogas pero yo no me destruyo
porqué sé que tu eres mía y tu sabes que soy tuyo

Tu mirada me cambió, porqué sé que es verdadera
No me sirven las demás si te tengo a mi vera
Y mi padre me enseñó lo primero es el respeto
Dice que la hago volar y la subo hasta el cielo

Aquella mami em va fer perdre el temps
les coses bones tarden el seu temps
Diu que vola, quan la mires fixament
Diu que vola, quan la mires fixament

Als nostres avis

Temps, va passant i fa arribar altres nous
Temps, a l'oblit es van quedant els sentiments,
Com una llum en la nit al mig del desert,
Que no se l'emporte el vent....


Tot, tan de pressa , tanta gent buscant diners,
Res no els importa, el seu negoci va primer
Passant per sobre dels records de tanta gent,
Tampoc importa que van fer...


Ja ningú veu eixes històries que els avis ens van contar,
Ja ningú escolta, és tot soroll dins d'aquest món accelerat


Volem volar, sentir el vent, trobar eixa tranquil·litat,
Recuperar els sentiments d'aquells que ens van ensenyar
El dolç parlar d'aquesta terra amb tantes possibilitats,
Tot un poble per estimar...


Res, d'aquella terra on llaurar no queda res,
On van créixer les arrels de tanta gent,
Que amb suor va treballar per als seus nets,
De tot allò no queda res...


Hui, els diners van per damunt dels sentiments,
De la terra, del passat i del present,
Tantes coses per protegir es van desfent
Als nostres avis esta cançó dediquem

El senyal que esperaves

Fes-me lloc que ho intentaré.

Sortirem d’aquí.

Ara escolta’m bé:

crec en tu perquè no he sabut

ni sé endevinar-te

els ulls o predir-te el gest.

Ja vaig renunciar a llicenciar-me en tu.

Ara ho tinc tan clar:

no hi puc veure a contrallum.

I potser el que he dit t’ha caigut tan lluny,

als afores, en un descampat perdut.

Vull un altre intent:

i si aquesta cançó fos,

per fi, el senyal que esperaves?

I si no existís el millor moment?

I si et cal saltar per tornar-te ocell?

I que diguin missa!

I que ens diguin folls!

La veu dels covards,

dels desperta pors

aquest cop només serà una remor.

Confondrem els planys

entre el vent d’un bosc

que ja és tan petit quan girem els ulls…

Quasi hi som, quasi hi som.

Escriurem el final tots dos,

anem molt bé si també et tremola el pols.

He somiat la ciutat mil cops, hi arribem de nit,

caminem ben sols, per carrers estrets,

empedrats i molls; de fanals groguencs,

d’infinits balcons.

Em dius:

“Tant de bo no estiguéssim sols.

Si sortís algú a desitjar-me sort…”.

I jo et dic:

“Hi són. Que no els sents com canten?”.

Escriurem el final tots dos,

anem molt bé: tenim por.

Escriurem el final tots dos, lluny d’aquí.

L'amor

L’amor, tothom en parla i ningú sap el què és
l’amor pots ser tu pot ser roma al revés
l’amor es té t’atrapa o s’escapa
l’amor es fa de peu o de quatre grapes

L’amor que d’on consol
l’amor que marxa quan un balla sol
l’amor que incendia tot el món sencer
l’amor que s’apaga i no pots fer-hi res

L’amor d’estiu
no dura gaire però et fa sentir viu
el primer amor
passi el que passi pesa en el record

Hi ha tants amors com maneres de viure
potser el més distret deu ser l’amor lliure
l’amor de pel·lícula és dels més esperats
però algú t’ha de dir que mai arribarà

L’amor que d’on consol
l’amor que marxa quan un balla sol
l’amor que incendia tot el món sencer
l’amor que s’apaga i no pots fer-hi res

L’amor d’estiu
no dura gaire però et fa sentir viu
el primer amor
passen els anys i pesa en el record

L’amor impossible és l’amor que no he tingut
l’amor a l’art és l’amor amb qui he viscut
sempre hi ha una cosa allà on l’amor si posa
sempre hi ha un moment on tornar-te cantar
la millor cançó d’amor

L’amor d’estiu
no dura gaire però et fa sentir viu
el primer amor
passen els anys i pesa en el record

L’amor mai va sol necessita d’algú
menys l’amor de déu que aquest va un xic perdut
l’amor cortès l’amor per interès
et canto amb el cor, una cançó d’amor.

No n'hi ha prou amb ser català

Quin muermo, quin rotllo, quina merda de 6 milions.
No es mullen, no es mouen, no els molestis, no siguis plom.
Mentre tinguin la botigueta i un bon xec a final de mes,
tant els hi fot que voti Fraga, Pujolet o el rei.

Espanya, Burundi, o Catalunya, tot és igual.
Les dretes, les esquerres o ve el centre, tant els hi fa.
Et diuen que ets idealista i que el temps ja t´ho canviarà,
que encara que sembli mentida ells ja ho ha passat.

Oooa, no n´hi ha prou amb ser català
Aaao, per molt que siguem una nació
Oooa, no n´hi ha prou amb ser català
Aaao, cal que ho tinguem molt clar.

Jo no som d'escaramel·là fixo

Un dia de bon matí
me vaig menjar un conill,
sa castanya era tan grossa
que no el vaig poder pair.
I és que ahir hi va haver despedida
de fadrí i som jo es nuvi.

Tot un món nou
ahir vaig descobrir
i és que des des setze
amb sa mateixa tenc sexe.
Per es qui ho fan,
tot es putu respecte,
però jo he vist que açò
no ve en es meu prospecte.

Estic un poc arrepentit, tot que
sigui dit, però no puc lluitar
contra tot lo que jo he sentit.
Tal vegada es futur
no era tan polit i com diria ella
"tot açò ja estava escrit".

Li hauria d'explicar?
Però què dius col·lega
segur que et matarà!
Pues jo aquest viatge
per sempre vull continuar,
jo li fotré p'envant
i me'n aniré a explorar!

Viatjaré per tota sa vorera,
d'aquesta roca
un llarg viatge m'espera.
Mirant p'envant i mai cap enrere,
que a casa hi ha sa dona
que m'espera.

I seguiré cap endavant
tot lo dia palpant.
Ara li he pillat es gust
i sempre vaig provant.
En sa vida
mai m'ho havia plantejat,
però ara és com una droga
que me té enganxat!

Palpant, palpant, palpaaaaaant!
Sa veritat és que no m'ho esperava
però ara me'n vaig a dormir
amb sa xil·la blava!

Viatjaré per tota sa vorera...

Traspassaré tot tipus
de fronteres,
disfrutaré sa vida soltera.
Ja és massa tard
i no vull tornar enrere,
encara que sé que més d'un
dia hauré de treure sa cartera

Mentides de joguina

Somnis que han creat mons paral·lels,
somnis inversemblants però tan reals,
somnis incendiats d'emocions,
somnis que han caigut en despertar-se.

Creixen desordenats sempre burlant el temps,
entrellaçant sentits, desobeint raons,
alimentant-se dels teus anhels.

Somnis incendiats d'emocions,
somnis que han caigut en despertar-se.

Converses de balcons

Tinc una guitarra que crida auxili quan plora el món.
Tinc mil amics repartits a les nits lluny de la babylon.
Tinc una guitarra que dóna guerra i dispara amor.
Ballen els llençols, converses de balcons, veient sortir el sol.

Jo vaig intentar fugir del món però no sabia com,
vaig enganyar la ment amb estupefaents.
Oh, no! Extasiat per la cançó,
all right vam trobar la solució.

Lluny de la babylon, lluny de la babylon.
Ooooh, oooh, ooooh, ooooh!
Auxili party rebel·lió.


Tu vas intentar fugir del món però no sabies com.
Vas fer volar la ment amb les cançons desobedients,
amb les històries que guardàvem baix la pell,
perquè tu i jo pensàvem el mateix.

Lluny de la babylon, lluny de la babylon.
Auxili party rebel·lió.

M'aguanta la nit a la retina,
no tinc por al dia
si eres tu una part d'esta rutina
i seguirem cantant,
brindant per la teua companyia.
I anar fent dels problemes, pols.
Entrarem al cel derrapant tots dos.

Tinc una guitarra que crida auxili quan plora el món.
Tinc mil amics repartits a les nits lluny de la babylon.
Tinc una guitarra que dóna guerra i dispara amor.
Ballen els llençols, converses de balcons, veient sortir el sol.

Abraçats a una veritat ens ho creiem,
que mentre crema la mentida ens estimem.
Sabem que fent el que volem ho fem millor,
que la set que va omplint el got buida la por.

Som ocells que canten de nit,
inflem el pit inaugurant matins.
Sota la pell un crit que vol sortir,
Així, digues que sí.

L'alba tenyida de silenci,
salva't i crida'm si no hi penso.
Que la voleiada eterna fa camí,
que encara que faci fred seguim aquí.

Desclava els peus, deixa que creixi
marxa el moment abans que hi pensis
tot el que ens hem emportat ens fa ser així,
que encara que faci fred seguim aquí.

Tinc una guitarra que crida auxili quan plora el món.
Tinc mil amics repartits a les nits lluny de la babylon.
Tinc una guitarra que dóna guerra i dispara amor.
Ballen els llençols, converses de balcons, veient sortir el sol.

No vam saber tornar

Ara no parem quan ens fem mal.

Deu ser aquest temps de merda,

deu ser aquesta hora.

Al vespre, anem molt cansats.

Ara disparem per si de cas.

Som uns especialistes apuntant

a les ferides que no hem curat.

Saps fer com si això no anés amb tu,

com si fos un tema meu que cal que afronti.

Soc molt bo dient el que no he dit,

jugant amb el matís i fent-me l’orni.

Rècord del món en absurditat.

Rècord del món en absurditat.

I ja no vam saber tornar.

Ara inaugurem la post-veritat.

Anàlisi exhaustiva:

context i perspectiva.

Detalls gegants.

Ara, aquests petons,

per què me’ls fas?

Potser no és coincidència

que just darrera els llavis

tinguem ullals.

Saps fer com si això no anés amb tu, 

com si fos un tema meu que cal que afronti.

Soc molt bo dient el que no he dit,

jugant amb un matís i fent-me l’orni.

Rècord del món en absurditat.

Rècord del món en absurditat.

I ja no vam saber tornar.

Espremedors

Trenques les barreres que m’havia fet.
No em demanes res a canvi. Tot anirà bé.
Tens la porta oberta si no hi ha il·lusió.
Estimar no és esperança, és Revolució.

Quan estem junts tot tremola.
Quan estem juntes, brutal.

Quan estem junts tot tremola.
Quan estem juntes, brutal.

No em faltes tu. No et falte jo.
Que no som taronges, som espremedors.
Qui més t’estima no et farà plorar.
Et durà a una festa, et traurà a ballar,
obrirà les ales i et farà volar!

i et farà volar!
obrirà les ales i et farà volar!
i et farà volar!

No som utopia, som la realitat,
quan se’ns fa de dia, quan tu em fas vibrar.
Tot damunt la taula, destapem les emocions.
No parlem de prínceps, carabasses, ventafocs.

Quan estem junts tot tremola.
Quan estem juntes, brutal.

Quan estem junts tot tremola.
Quan estem juntes, brutal.

No em faltes tu. No et falte jo.
Que no som taronges, som espremedors.
Qui més t’estima no et farà plorar.
Et durà a una festa, et traurà a ballar,
obrirà les ales i et farà volar!

i et farà volar!
obrirà les ales i et farà volar!
i et farà volar!

No em faltes tu. No et falte jo.
Que no som taronges, som espremedors.
Qui més t’estima no et farà plorar.
Et durà a una festa, et traurà a ballar,
obrirà les ales i et farà volar!

i et farà volar!
obrirà les ales i et farà volar!
i et farà volar!

Suau sensació

El vent acaricia els meus cabells,
m’abraça i s’endinsa en la meua pell;
Mire el cel i respire a fons:
Suau sensació

Com suau sensació…

Dolços records, dolça il·lusió;
somric atrevida amb fils d’emoció.
Imatge latent a la ment:
Suau sensació

Com suau sensació…

De nou la brisa a la meua pell,
em porta un eco i el teu so
avança al ritme del meu cor:
Suau sensació

Com suau sensació...

Àngel

Sota les ales del meu àngel hi ha la sort
que m‘acompanya cada dia a cada port
com un tresor l'apreta fort
i només brilla davant de la mort

No em cal vigilar les trampes
ni la gent amb qui t’enrampes
que jo el perill no l’he vist mai
només per tu he mort d’esglai

I tu i tu i tu i tu
fas vulnerable el meu escut
I jo i jo i jo i jo
desprotegit dins el teu llit
I tu i tu i tu i tu
fas vulnerable el meu escut
I jo i jo i jo i jo

Sota les ales del meu àngel hi ha la sort
que m’acompanya cada dia a cada port
i a cada sot
em tapa els forats d’un cop.
M’atura qualsevol cosa
els entrebancs que la vida em posa
que jo el perill no l’he vist mai
només per tu he mort d’esglai.

I tu i tu i tu i tu
fas vulnerable el meu escut
I jo i jo i jo i jo
desprotegit dins el teu llit
I tu i tu i tu i tu
fas vulnerable el meu escut
I jo i jo i jo i jo

Desprotegit dins el teu llit
em tapo m’amago tinc por
potser el meu àngel ha fugit
potser perquè tu estàs amb mi

M’ha deixat sol ben sol
ha fugit i aquí estic
perdut en tu i tu i tu
em falten les ales per saltar tot sol
em trobo perdut quan
et tinc lluny, tan lluny
my àngel come back
cause it’s so dark

I tu i tu i tu i tu
fas vulnerable el meu escut
I jo i jo i jo i jo
desprotegit dins el teu llit
I tu i tu i tu i tu
fas vulnerable el meu escut
I jo i jo i jo i jo

Llancem-nos junts al buit
que sigui el que hagi de ser
que jo amb tu estic perdut
però si tu saltes saltaré

Llancem-nos junts al buit
que sigui el que hagi de ser
que jo amb tu estic perdut
però em sento bé

Milers d'habitants

Fugiré des meus invisibles,
sentiré que es àtoms més pròxims a jo mai seran divisibles.
Radien calentes freqüències solars,
somien en fosforescències milers d'habitants.

Un romi se tanca, una dona se mira ses dents,
trompetes i flautes que bufen en contra des vent.
Radien calentes freqüències solars,
somien en fosforescències milers d'habitants.

Un home destapa i olora una crema after-sun,
dragons i helicòpters desfilen un cel taciturn.
Radien calentes freqüències solars,
somien en fosforescències milers d'habitants.

És hora de tornar a casa

Cada vers una bala.
A cada balç hem trobat les paraules
que s'han tornat camí,
que han omplert aquest passatge.

Passatgers i equipatge
vam salpar amb un desig de fugida
i cada port la nit
ens ha anat canviant la vida.

Guardarem cada albada com un tresor
cada ball, cada plaça, cada cançó,
l'alegria del viatge, els nous amics,
també els malsons
És hora de tornar a casa.

Pels infinits camins del món
ens seguirem trobant,
potser amb un altre nom,
però amb la mateixa clau:
volar i ser lliures.
Sé que també ho saps:
mai és el primer cop.
Venim ballant plegats
des d'altres vides.

La veritat és senzilla:
a cada passa la sort es provoca.
El cor canta un camí,
qui el segueix mai s'equivoca.

Des del cor de Ramallah fins als Balcans.
Des de Tòquio a la pluja de Bogotà.
Dels teus ulls d'aigua clara, del Senegal fins a Nova York
És hora de tornar a casa

Pels infinits camins del món
ens seguirem trobant,
potser amb un altre nom,
però amb la mateixa clau:
volar i ser lliures.
Sé que també ho saps:
mai és el primer cop.
Venim ballant plegats
des d'altres vides.

Navegants

Sé que ja no em queda temps
És hora intentar-ho o perdre-ho tot
He de creuar aquest mar incert
On moren esperances i cançons

I potser no sobreviuré
Però és l'hora d'embarcar i fer el cor fort
Si em quedo no ho explicaré
Si marxo mar endins potser tampoc

Del lloc d'on vinc no em queda res
Només hi habiten foc i destrucció
I el lloc on vaig és tan incert
Com cada onada que colpeja el bot

El que serà demà no ho sé
Potser de cop naufrago o potser no
O potser caic si bufa el vent
I no hi ha un braç que em salvi de la mort

Però mai no perdré
La fe ni l'honor
Ni el riure ni el seny
Ni el nen que jugava al mar
I feia castells

Enmig del mar em gela el fred
Tremolo cada cop que marxa el sol
I si m'adormo miro al cel
Somiant amb un nou dia on hi ha escalfor

Sé que tot és com ha de ser
Però em costa quan he vist de prop la mort
Avui respiro i sóc aquí
Potser demà s'acaba aquesta sort

Però mai no perdré
La fe ni l'honor
Ni el riure ni el seny
Ni el nen que jugava al mar
I feia castells

I si una onada m'engoleix
I em toca respirar la sal del fons

Relacions dins s'estable

Canta es gall
i se té que aixecar
cap a munyir ses vaques
i a cuidar es bestiar.
Està cansat,
però bé que s'ho passarà,
els animals el veuen
i comencen a tremolar.

Practica sexe anal
amb tot tipus d'animal.

Un dia d'ell
una dona es va enamorar,
un dia raro
que per poble va passar.
Sa dona li va demanar per pujar,
"me sap greu fieta però jo dins s'estable tenc tot lo que sempre
havia desitjat".

Practica sexe anal
amb tot tipus d'animal
galls, gallines, ases i someres,
vaques, porcs i truges molineres.
I és que ell ha perdut sa conta ja,
as final no sé qui és més animal.

Es mànec el fot dins s'ànec,

encula a sa pobre mula,
s'enduu sa cabra dalt s'era
i li enfonya per darrera.
Se barrina a sa gallina
i a n'es porc davall s'alzina,
a n'es lloro li enfila
emprant un poc de vaselina.

Practica sexe anal...

Ja és feliç a sa seva granja,
de sexe i d'amor no n'hi falten.

Ell no vol una relació estable
perquè té relacions dins s'estable.

Practica sexe anal...

Avui no

Tantes coses per denunciar,
tanta injustícia al meu voltant,
tantes coses que vull canviar.
Tanta il·lusió que es va apagant,
tantes forces que es van gastant,
tanta impotència em va cremant.

Hui no vull parlar d'això,
hui no puc canviar el món.
Hui vull riure amb els amics,
que em donen forces per seguir.

Revolució quan ve la nit,
quan la cervesa ens fa gaudir,
riem d'allò sense sentit.
Reconstruïm el nostre món,
amb barricades de records,
de grans moments i discussions.

Tot allò que ens ha fet forts,
quan érem tots, quan érem pocs,
mals d'amors, rises i plors
i tantes nits per al record.

Hui no puc lluitar, no tinc forces per cridar,
hui només vull riure amb vosaltres al meu costat,
i que es vagen preparant, que demà torne al combat.

Quan la derrota em ve a buscar
i els problemes se'm fan més grans,
dubte, seguir o abandonar.
Unes paraules al rescat
m'ajudaran a suportar
tot eixe pes que em va ofegant.

Agafar aire, alçar el cap,
mirades de complicitat,
consells d'amics, un bon abraç,
no tenen preu, sols són regals.

Sol naixent

Ja no ha passat mai més pel seu carreró
Quan surt al vespre sola a passejar
Quan el Sol s'amaga darrera l'horitzó
I flirteja amb la Lluna fent un sopar

Vol sentir aquella sensació
De ser lliure i de no tenir por
Vol escriure sense pressa el demà
Si no lluita és quan s'enfonsa i

Cau i es torna a aixecar
Torna a cavalcar
Perquè un cor salvatge no es pot aturar
Mai perd la il·lusió
Es pura passió
I de cada errada aprèn la lliçó
I avui està fluixa però té solució
S'inventa una excusa, torna al carreró
S'aixeca conscient, que no tornarà
Que la vida passa i els dies se'n van

Anem a despullar-nos a aquella platja
O sortim a fer birres fins que caiguem
A vegades només cal canviar el paisatge i de cop
Surt aquell personatge que tots portem

Vol sentir aquella sensació
De ser lliure i de no tenir por
Vol escriure sense pressa el demà
Si no lluita és quan s'enfonsa i

Cau i es torna a aixecar...

I quan és negre ho veus tot com de cop
Entra una flama de llum i torna a ser tot de colors
I quan és lluny la llum és més a prop
Segurament ja t'espera al final del carreró

Cau i es torna a aixecar...

Que la vida passa i els dies se'n van

Que torna a aixecar-se i és per cavalcar

Perquè un cor salvatge no es pot aturar

Mostra'm

Ser com l’aigua d’un riu,
caure al dematí
de primavera a estiu.
El meu destí està lluny
puc rodar entre rambles
de març a juny.

Trobar-nos i saber qui som,
ballar com quan fem l’amor
i parlar amb la lluna;
despertar amb tu,
tan sols amb tu,
gaudint amb tu
d’aquesta fortuna.

Mostra’m com estimar la mar,
Que les ones ens transporten;
Explicar-li al vent
Que ens porte aire per avançar.

Mostra’m com estimar la mar,
Que les ones ens transporten;
Explicar-li al vent
que ens porte l’aire.

Fer un salt etern,
acompanyar la nit
de tardor a hivern;
cremarem tot gener
per no sentir el fred
de desembre a febrer.

Ajuntar-nos i mantindre el foc,
ballar com quan fem l’amor
i parlar amb la lluna;
despertar amb tu,
tan sols amb tu,
gaudint amb tu
d’aquesta fortuna.

Mostra’m com estimar la mar,
Que les ones ens transporten;
Explicar-li al vent
Que ens porte aire per avançar.

Mostra’m com estimar la mar,
Que les ones ens transporten;
Explicar-li al vent
que ens porte l’aire.

El combat

Només si no perdem l'ànima lliure.
Només si no ens venem felicitat.
Només si sabem mantenir el somriure
a punt per tots els monstres que vindran.

Només si no toquem de peus a terra.
Només si no ho recolzes tot aquí.
Només si ens apropem sense disfressa.
Només si no tens por de ballar amb mi.

I aprendre a estimar
amb les mans obertes
per donar i deixar marxar.

I a poc a poc descobrir
tots els mapes del teu cos.
I tendrament resseguir
els camins sobre la pell.
Molt lentament esclatar
Sortir pels aires volant
com si no hi hagués demà.

Tota la roba per terra.
A la nostra dolça guerra
no hi haurà vencedors ni derrotats.
Tot el foc de la batalla
és la nostra pell que balla
amarada pel combat.

Només si caminem sense promeses.
Només si no ens venem seguretat.
Només si no comprem ni mais ni sempres.
Només si aquest amor ens fa més grans.

I aprendre a estimar
amb les mans obertes
per donar i deixar marxar.

I a poc a poc descobrir
tots els mapes del teu cos.
I tendrament resseguir
els camins sobre la pell.
Molt lentament esclatar
Sortir pels aires volant
com si no hi hagués demà.

Tota la roba per terra.
A la nostra dolça guerra
no hi haurà vencedors ni derrotats.
Tot el foc de la batalla
és la nostra pell que balla
amarada pel combat.

La teva pell i la meva
de la nit fins al matí.
Al teu llit he sentit la primavera.

La teva pell i la meva
de la nit fins al matí.
Al teu llit hem encès una foguera.

Tota la roba per terra
de la nit fins al matí.

Fora dels murs

Vaig caminant pel riu de gent
però em trobe sol,
va caminant la capital
i va xafant-me la son.

El seu ritme
es clava al cos
com una forca,
una música que accelera
i em desborda.
S'han dispersat tots els meus
i sols em queden cançons.

Deixa que m'espolse
esta boira del cap
vull tornar un segon i respirar.

Para que me'n baixe d'aquest món un moment,
para per a que puga escapar del ciment.

Deixa'm rebolcar-me
en els meus racons
torne en un segon.

Fora dels murs hi ha una pluja d'estrelles,
sent la claror com renaix al meu cap.
Fora dels murs entre pedres i sendes
sonen les hores al vell campanar.

Allà on les serres em resguarden
i es perd l'asfalt entre els camins,
allà on el temps es para
i retrobe els sentits.

Batega el so,
per un moment
tot es transforma
la melodia
es fa més lenta i té més força.
S'han dispersat tots els núvols
i renaix al meu niu.

Deixa'm que m'espolse
esta boira del cap
vull tornar un segon i respirar.

Para que me'n baixe d'aquest món un moment,
para per a que puga escapar del ciment.
Deixa'm rebolcar-me
en els meus racons
torne en un segon.

Fora dels murs hi ha una pluja d'estrelles,
sent la claror com renaix al meu cap.
Fora dels murs entre pedres i sendes
sonen les hores al vell campanar.

Si tothom calla

Si tothom calla hem perdut la batalla
Si tothom calla
La nostra veu falla si el teu cos no balla

Doneu-me vida doneu-me la ma
Doneu-me força per sortir a cantar
Dispara, la bala, el tret
Que et fa volar sense ales

Gira la terra gira la vida
Mentre donem voltes la lluna ens mira
Gira la terra gira la vida
Dona'm la mà i ballem tot el dia

La nit sens escapa ella marxa quan t’atrapa
Regalem-nos el present perquè visqui eternament

Si tothom calla hem perdut la batalla
Si tothom calla
La nostra veu falla si el teu cos no balla

Si tothom calla hem perdut la batalla
Si tothom calla hem perdut la batalla

Aixequem les mans deixem-nos portar
No pensis en res oblidem l’endemà
Som la festa la bèstia La força que es mou
Som aquells que estem vius fins que surt el sol

Anem a treure i coratge
Pintar de pau el paisatge
No tenim dret a plorar
Vaig a lluitar per fer-te arribar el missatge
Fera salvatge
Sempre lleuger d’equipatge
Ara és el temps de ballar
Tots a cridar
Farem rodar l’engranatge

Viurem per sempre com aquesta nit
No oblidarem la màgia del teu crit
Del teu crit
sempre el teu...

Si tothom calla hem perdut la batalla
Si tothom calla
La nostra veu falla si el teu cos no balla

Si tothom calla hem perdut la batalla
Si tothom calla
La nostra veu falla si el teu cos no balla

Gira la terra gira la vida
Mentre donem voltes la lluna ens mira
Anem a treure i coratge
Pintar de pau el paisatge
Si tothom calla
Si tothom calla hem perdut la batalla

Invisibles

Invisibles pels camins,
perseguits creuant la frontera,
anem fugint dels nostres crims,
som foragits a la nostra terra.
Des del cim del Matagalls,
les Guilleries eren nostres.
Entre els arbres, amagats,
on ben aviat ens penjaran.
No ens espanta pas la mort,
tots sabem que ens ha d'arribar.
Des del cim del Matagalls,
les Guilleries eren nostres.
Entre els arbres, amagats,
on ben aviat ens penjaran.
Invisibles pels camins, creuant la frontera.

Plàstic Àiland

Prepara les maletes, és hora de marxar.
Tenim una reserva en un lloc paradisíac.
Kilòmetres de platja, tortugues i pardals,
palmeres, cocoteros, caipirinha i hores de relax.

¿Dónde me llevas? ¿A dónde vamos?
Són les vacances somiades des de nanos.
¿Qué ropa cojo? ¿Qué tiempo hace?
Banyadoret, bikini, no cal equipatge.

L’Octava Meravella, creada pels humans.
Tonellades de merda que adornen l’oceà.
La nostra illa deserta, un lloc deshabitat.

Welcome to Plàstic Àiland, Plàstic Àiland!
Plàstic Àiland, Plàstic Àiland!
Welcome to Plàstic Àiland, Plàstic Àiland!
Plàstic Àiland, Plàstic Àiland!

Welcome to Plàstic Àiland!

Ja quasi toquem terra. Tinc ganes d’explorar,
trobar-nos una cova on poder-nos refugiar.
Tombar-me en una hamaca, cuidar el bronzejat.
Tenim una setmana per poder desconnectar.

¿Pero qué es esto? ¡Qué peste hace!
No m’esperava jo trobar-me este paisatge.
¡Que no me gusta! ¡Llévame a casa!
La veritat és que este lloc no mola massa.

L’Octava Meravella, creada pels humans.
Tonellades de merda que adornen l’oceà.
La nostra illa deserta, un lloc deshabitat.

Ni el Cristo Redentor en Rio du Janeiro.
ni la ciutat de Petra, ni el Coliseu Romà.
La Gran Muralla Xina, Machu Picchu, Chichén Itzá,
ni el Taj Mahal de l’Índia. Tot sobrevalorat.

L’Octava Meravella, creada pels humans.
Tonellades de merda que adornen l’oceà.
La nostra illa deserta, un lloc deshabitat.

Welcome to Plàstic Àiland, Plàstic Àiland!
Plàstic Àiland, Plàstic Àiland!
Welcome to Plàstic Àiland, Plàstic Àiland!
Plàstic Àiland, Plàstic Àiland!

Welcome to Plàstic Àiland!

No s'apaguen les estreles

Vinc d’una terra
inundada pel sol
parint la vida
amb la suor al front
el treball incansable
caure i alçar-te
alçar-te i caure
i tornar renàixer
Vinc d’un oasi
un desert i un verger
illes de pobles
entre tarongers
vinc del que ensenya
Vicent Martí
la terra és sagrada
i sagrats els seus fruits
Vinc dels silencis
de les serralades
la remor suau
de barrancs i canyes
potser ens van tallar
les nostres ales
però seguim dempeus
a l’ombra dels arbres
un aljub d’argamassa
i l’argila roja
la pedra seca
i la font secreta
Vinc d’un tresor
d’accents i paraules
enigmes d’amor
indesxifrables

Vinc de la pena
i també de la festa
les portes obertes
sopar a la fresca
un raig d’oli i sal
un sabor ancestral
cridar-nos besar-nos
deixar-nos endur
pel batec col·lectiu
que ens encén cada estiu
el misteri del foc
incendis d’amor
música de banda
i joves que canten
t'estime, t'estimo, t'estim
amb La Gossa
Vinc del misteri
que amaga la moma
jupetins i espardenyes
fandangos i jotes
vinc de Malaguenyes
vinc de l'u d'Aielo
tabals a l’albada
el cor del Botifarra
i sóc aigua i sóc flama
elements sempre en guerra
l’arma i l’escut
de la nostra terra
vinc de la xiqueta
l’ama del carrer
la flor de la parra
i del taronger

Vinc d’una terra
inundada pel sol
parint la vida
amb la suor al front
vinc, amb la suor al front
Vinc de sobreviure
a tots els impossibles
els batecs del cor
són els nostres himnes
vinc, i seguim resistint


Per molt que bufe el vent
no s’apaguen les estreles


Vinc d’un llegat
de lluita inesgotable
històries prohibides
que no ens explicaren
Al-Mansur Al-Azraq
Maulets en armes
els guetos jueus
i les bruixes cremades
segles resistint
a la Nova Planta
guardar la llengua
de la burla i la vara
Vinc de la saviesa
de les masoveres
els sabers populars
que sempre perseveren
vinc de la mort
l’exili i la pena
els camps d’extermini
les fosses de Paterna
les mestres d’escola
que mai claudicaren
el fusell de La Pastora
a les nostres muntanyes
vinc del puny alçat
d’Alejandra Soler
l’etern somriure
de Carme Miquel
les cançons de lluita
de Vicent Torrent
el batec immortal
de milers de Guillems

Vinc d’una terra
inundada pel sol
parint la vida
amb la suor al front
vinc, amb la suor al front
Vinc de sobreviure
a tots els impossibles
els batecs del cor
són els nostres himnes
vinc, i seguim resistint

Per molt que bufe el vent
no s’apaguen les estreles

Loco

Loco, cerques, països tropicals,
flors i dones naturals,
biquinis, daikiris, tucans.

Loco, mediterrani assolellat,
"són tranquils els habitants"
afirmen els guiris locals.

Tocadiscos peruans, hotels,
souvenirs d'art africà,
platges verges a postals, tambors,
guitarrons desafinats.

Qui s'apunta a ballar damunt la mar?
Qui s'apunta a dormir i a somiar?

Loco, cerques, països tropicals,
flors i dones naturals,
biquinis, daikiris, tucans.

Xeremies, taper-wares, olé!
Shorts i twingos de lloguer,
sobrassada i cocarrois, molt bons,
una ensaïmada pren el vol.

Qui s'apunta a ballar damunt la mar?
Qui s'apunta a dormir i a somiar?

Tocadiscos peruans, hotels,
souvenirs d'art africà,
platges verges a postals, tambors,
guitarrons desafinats.

Xeremies, taper-wares, olé!
Shorts i twingos de lloguer,
sobrassada i cocarrois, molt bons,
una ensaïmada pren el vol.

Qui s'apunta a ballar damunt la mar?
Qui s'apunta a dormir i a somiar?
Qui s'apunta a ballar damunt la mar?
Qui s'apunta a dormir i a somiar?

Ara que balles amb mi

La pluja para el temps a la ciutat.
Algú camina sol davant del mar.
Hi ha un últim tren que s'escapa,
una història que se'n va
Corren sota l'aigua dos amants.

Un home canta i calma el cor trencat.
La boira regna pels carrers cansats.
Mentre una vida comença,
la ciutat es va adormint
ara que tu balles amb mi.

Que el temps guardi un racó
per guarir aquest plor.
Que la pluja d'aquesta cançó
acompanyi als cors ferits fins que surti el sol.

Ella torna a casa sense por.
Hi ha un vell fanal que es rendeix a la foscor.
En un vagó solitari es retroben dos amics,
ara que tu balles amb mi.

Que el temps guardi un racó
per guarir aquest plor.
Que la pluja d'aquesta cançó
acompanyi als cors ferits fins que surti el sol.

Temps perdut

Ja no tornarà, ja no es pot trobar,
ha marxat, ha passat de llarg.
No es pot ni tocar, ni recuperar
el que hem viscut.

I quant temps perdut, intentant buscar
les senyals per guiar el teu pas.
Són moments que avui, han desdibuixat
el futur...

Caminaré de nou i el batec del meu cor
viurà el present, just aquest moment.
Tocaré el cel, i amb els ulls ben oberts cridaré...


Jugues amb el temps, sense ser conscient
que “l’avui” no es repetirà.
Marques el compàs a cada pas que fas
pensa en tu...

Caminaré de nou i el batec del meu cor
viurà el present, just aquest moment.
Tocaré el cel, i amb els ulls ben oberts cridaré...

Si ja sé que el temps que ha passat ja no es pot recuperar.
S’ha consumit i el que compta és tot allò que vindrà.
Recordo quan em van dir que l’important no és quants anys vivim!
És com vivim aquests anys...

Caminaré de nou i el batec del meu cor
viurà el present, just aquest moment.
Tocaré el cel, i amb els ulls ben oberts cridaré...
Caminaré de nou i el batec del meu cor
viurà el present, just aquest moment.
Tocaré el cel, i amb els ulls ben oberts cridaré...

He obert una porta

He obert una porta al cel del teu món
i he pintat finestres, amb pinzells de cartró.
He deixat pels racons el fruit del meu amor
i he furtat una rosa per deixar-te-la al caixó.

Perquè vull, ja saps, passar amb tu les estacions.
Vull que despertes junt amb mi amb la llum de les cançons
vull amar-te i discutir-te sense tebiesa ni remei
que ens visite la lluna a cada rialla que ens regalem.

He comprat una bústia per escriure’t cada cop,
he plantat violetes als planters del balcó.
He omplit els armaris amb les mels de l’amor
i he penjat mil estelades per guarnir cada racó.

Perquè vull, ja saps, passar amb tu les estacions,
vull que despertes junt amb mi amb la llum de les cançons
vull amar-te i discutir-te sens tebiesa ni remei
que ens visite la lluna a cada rialla que ens regalem.

I si et mirara cada dia com si no existís demà
i si et besara cada cop com el primer que et vaig besar
i si abaixara els estels per dibuixar-te’l a la pell
i si amagara els meus defectes sota l’ombra dels anhels

He obert una porta al cel del teu món

Matinades enceses

Estius a prop d'un far que il·lumina matinades enceses,
ressons sortint del pou, converses disteses.
Dansàvem descalços per l'era
evadint-nos, fugint de la inquietud.
Mil papallones volaven per sobre teu
sembrant el caos, sembrant records.

Perfils a contratemps,
siluetes desdibuixant-se en els murs de pedra.
La claror s'obre pas, les estrelles s'esvaeixen
i una pluja molt suau ens esvera
evadint-nos, sentint a flor de pell.
Mil papallones volaven per sobre teu
sembrant el caos, sembrant records.

Exaltacions de l'amistat, desinhibicions, complicitats
sembrant el caos…
Sota un cel que ens ha criat, anem al mar i ens capbussem,
sentim la immensitat...
Emocions descontrolades, sensacions viscudes intensament.

Qui s'ha llufat

Sóc al bar amb el cubata a la mà,
tot a gust i ben apalancat,
quan, de sobte, tot l´encant s´ha trencat.

Oh no! Vull saber qui ha estat el brut,
ara que començava a sentir-me a gust.
digue'm la veritat,
qui s´ha llufat?

Sóc al cine amb la nena al costat,
estic començant a fotre-li mà,
quan, de sobte, vaig i començo a ensumar.

Oh no! Vull saber qui ha estat el brut,
ara que començava a sentir-me a gust,
digue'm la veritat,
qui s´ha llufat?

Mare de Deu de Montserrat
feu-me dir la veritat,
doncs estic una miqueta emprenyat.

I, per favor, vull saber qui ha estat el brut,
ara que començava a sentir-me a gust,
digue'm la veritat,
qui s´ha llufat?

N´estic fart de tanta gent que se´n va
del cul sense poder-se´n estar,
deixant tot l´aire contaminat.

I, per favor, vull saber qui ha estat el brut,
ara que començava a sentir-me a gust,
digue'm la veritat,
qui s´ha llufat?

Bon dia vida

Bon dia cel, bon dia ocells,
bon dia rínxols dels teus cabells,
bon dia pluja,
bon dia a cada raig que el sol dibuixa,

bon dia a tots els arbres i les fulles,
bon dia des del llit mentre et despulles.
L’últim clar de lluna resisteix a la ciutat
l’endemà és un món nou, ja ha començat.

Bon dia vida!
bon dia a cada cos del món que avui respira,
bon dia orient des d’occident ,
bon dia vida,
bon dia al despertar gegant del qui somia,
en canvia-ho tot sense cap por
bon dia vida!

Bon dia a la mentida, bon dia a la veritat,
bon dia roba estesa del teu terrat,
bon dia tinguin
perfums del teu cos nu vinguin d’on vinguin.


Mentre el carrer es va omplint de mica en mica
tu hi brilles al bell mig de tan bonica.
Canta’m a cau d’orella les cançons d’aquesta nit
l’endemà ja és aquí, tu estàs amb mi.

Bon dia vida!
bon dia a cada cos del món que avui respira,
bon dia orient des d’occident ,
bon dia vida,
bon dia al despertar gegant del qui somia,
en canvia-ho tot sense cap por
bon dia vida!

Bon dia vida!
la força del primer crit
fins l’últim badall de la nit
obres fràgil els teus ulls
em vols et vull.

Bon dia vida!
Sense tocar de peus a terra
avui saltem tots els paranys
només cal que caminem
junts de les mans.

Bon dia vida!
bon dia de nou aquest món
que gira i gira
Bon dia vida!
Bon dia de nou aquest món
que tu respires
Bon dia vida!
Bon dia de nou aquest món
mentre tu em mires
Bon dia vida!
Bon dia de nou aquest món
que ens diu qui som
Bon dia vida!

Memòria de les mans

Deixo anar aquesta cançó
perquè el vent la porti lluny.
Perquè apropi un tros de món
a la cala dels teus ulls.

És plena de pobles vells,
d'enyorances i records.
Perquè t'inundi el cor, com un estol d'ocells,
si un dia sents cantar-la a prop.

Vam sortir una nit per navegar.
Vam deixar les pors en una platja.
Presos del desig: els cossos enllunats
amb el vaivé de les onades.

Resseguint la teva pell de sal,
vius com un estiu salvatge.
Presos del verí: els cossos enyorats
a la memòria de les mans.

Ja fa molt d'aquell estiu,
qui sap on t'ha dut el món.
Si també somrius per dins
quan fondeges els records

Si a les nits que cantes trist
el teu llit es un vaixell
resseguint els mars de la meva pell,
aixoplugant-nos de l'oblit.

Vam sortir una nit per navegar.
Vam deixar les pors en una platja.
Presos del desig: els cossos enllunats
amb el vaivé de les onades.

Resseguint la teva pell de sal,
vius com un estiu salvatge.
Presos del verí: els cossos enyorats
a la memòria de les mans.

I alguna nit el meu amor sapastre
clava una daga al pit
d'aquest cor malferit que mai t'aparta.
Una cançó guarda la nostra història
i quan el present dorm
sortim a navegar per la memòria.

Vam deixar les pors a prop del mar.
Vam desfer la nit en una platja.
Presos del desig: els cossos enllunats
amb el vaivé de les onades.
Resseguint la teva pell de sal,
vius com un estiu salvatge,
Presos del verí: els cossos enyorats
a la memòria de les mans.

Ferides

Cames cansades de fer hores,
venes marcades a les goles,
boquetes que bramen,
estómacs que demanen,
tot el pes a les esquenes.

Cases buides o massa plenes,
butxaques velles sense estrenes,
preus i calendaris que no frenen,
barris treballant de sou a sou.

Ferides al cor,
llanceu a subhasta
la nostra suor.

Ferides al cor,
patrons que no cauen
i no caben a les vostres presons.

Heu sembrat més fam, misèria i ruïnes;
heu regat amb verí les nostres vides;
recollireu tota la ràbia que ha florit;
guardareu totes les fruites podrides!

Lluites invisibles, guerres sense classe,
classes sense llibres, llibretes sense extracte,
façanes que ploren, persianes de rajoles,
núvols negres al terrat.

Vagues que criden són dispersades;
gossos amb plaques que ataquen i disparen;
bales a les teles dirigides;
mentides per matar de por.

Ferides al cor,
llanceu a subhasta
la nostra suor.

Ferides al cor,
patrons que no cauen
i no caben a les vostres presons.

Heu sembrat més fam, misèria i ruïnes;
heu regat amb verí les nostres vides;
recollireu tota la ràbia que ha florit;
guardareu totes les fruites podrides!

La cançó dels silenciats

Quatre anys més de manipulació,
quatre anys més de desinformació,
quatre anys més sense televisió,
no deixeu llibertat d'expressió.

Que fàcil és quan ningú et contradiu,
que fàcil és així.

Gastar diners, grans esdeveniments,
circuits i camps de golf, que més?
barracons i accidents als trens,
Tv3, censura sense més.

La democràcia es mor i us convé no fer res,
farem esclatar la revolució.

I cridarem per a que es senta tot el voleu callar,
i tocarem per a que es balle la cançó dels silenciats,
dibuixarem per a que es veja la terra on volem somniar
i parlarem per a que visca el que voleu matar.

No caurem en la resignació,
farem sonar més fort i més cançons,
treballant tornarà la il·lusió
fins que el temps ens done la raó.

La victòria serà dolça, llevarà aquesta amargor,
haurà començat la revolució.