Les avingudes

Tens mans de poeta i maneres de lladre
Un cor de pel·lícula made in Hollywood
S’han esborrat ja els rails de les vies del tren
Per un pas valent, per dolor en moviment
Mirar-te és pura violència ara que vinc
D’un cor prestat a mitges
D’una llum que no alimenta
De masses solitaris dies

Aquestes dues sabates i l’atac de cor torna galopant
Les teves avingudes, com en un film, la sort canvi
En directe una caiguda lliure, però duc el meu millor posat
Un bitllet de tren a només una hora i quart

De veure’t
Torno per les teves avingudes
Amb un bon sentiment, allò que em dons em cura

En aquesta ciutat al turista
Se li escanya el gelat igual que a mi,
Se’m escanyen els versos quan vull dir-te
Que tant de bo pogués quedar-me aquí
Tu i jo som com la natura, connectada,
Sempre en moviment
Una melodia infinita
Una rosa que punxa, al piano la tensió d’un mordent

Et parlaré d’amor perquè ningú com jo te’n parlarà
Deixaré el soroll, perquè d’ell res de bo en puc aprendre ja
Travessaré el desert per arribar al teu cor, ja renovat
Un bitllet de tren a només una hora i quart
De veure’t

No hi ha res dolent
En tot el que hem deixat enrere
Les coses no són com en un film
Però la vida a voltes dóna un gir que ningú s’espera
Diguem si mai em crides,
Si mai transito de teu carrer
I pico a la porta
Voldràs quedar-te amb mi per sempre?

Noia, torno per les teves avingudes
Amb un bon sentiment, allò que tens em cura
Esperant un gir que ningú espera
Torno per les teves avingudes
Amb aquest sentiment, l’amor que em dons em cura
Mans de poeta
Maneres de lladre
I se’m escanya la lletra al dir-te
Adonate’n, que estic aquí per tu
Que em sento estúpid
Com en un film fent el paper de solitari perdut

Ara torno
Si aquest cop duc un bon sentiment,
Tornar-te a veure em cura simplement

Cant contra l'oblit

Records arrenglerats que et portin
la memoria d'un temps perdut.
Palaures vestides d'emocio
y enhalanades amb un veu de tendreça,
y se'n va l'esclat del dia
y tu seras en el mateix del pero distant.

Queda molt per avançar
el meu cancer a un tret contra l'oblit,
queda molt per avançar
no s'acaba aqui el viatge,
no s'acaba aqui el viatge.

Tantes cosas que explicar,
tant de temps per recordar.
Tantes batalles per guanyar,
tanta esperança al teu costat
un passat que no caldra esborrar...

Aquesta nit las fet de silenci
la lluna esbrina la meva solitud.
mentre busco l'encert d'un poema
que m'atanci mes a tu.

Queda molt per avançar
el meu cancer a un tret contra l'oblit,
queda molt per avançar
no s'acaba aqui el viatge,
no s'acaba aqui el viatge.

Tantes cosas que explicar,
tant de temps per recordar.
Tantes batalles per guanyar,
tanta esperança al teu costat
un passat que no caldra esborrar...

Geranis

Escolta la veu, escolta la veu
al balcó de la veïna hi falta un gerani teu
Escolta la veu, escolta la veu
seguirem posant floretes a aquest cel, que bé

Com un arbre sense fulles, veig la vida passar
la comparsa dels que guanyen ja fa estona que ha passat
I al carrer de les paraules fa una mica que han callat
i la veu que m'escoltava fa una estona que ha marxat

I a l'excursió de la vida jo vaig deixar-me el sac
sort en tinc de la cantimplora que d’esperança m'ha emborratxat
Per això ja només ploro de felicitat
i a les penes que vinguin soletes jo els hi faré un bon comiat

I jo canto, per fer tremolar les flors
del balcó de la veïna i atrapar el destí que queda un tros
I jo canto, per tots els qui vinguin amb mi
per fer junts aquest viatge i fer marxar la boira que tapa el camí

Escolta la veu, escolta la veu
al balcó de la veïna hi falta un gerani teu
Escolta la veu, escolta la veu
seguirem posant floretes a aquest cel, que bé

Escolta la veu
Escolta la veu

I jo canto, per fer tremolar les flors
del balcó de la veïna i atrapar el destí que queda un tros
I jo canto, per tots els qui vinguin amb mi
per fer junts aquest viatge i fer marxar la boira que tapa el camí

Què cony!

Sa vida és com
una muntanya russa.
Uns dies te sents trist
i amb sa moral avall,
en canvi d'altres dies
te sents es puta gall,
te sents més fort
que un motor de mil cavalls.

Jo pens que tots tenim
es nostro puesto en aquet món
i si quan vas a dormir
has fet riure a algú ja és molt.
I pens així perquè si no
seria una porqueria tot lo que
fa sa gent d'avui en dia.

Què cony, fuma't un porro,
pilla un bon mac, fot un bon polvo,
i escolta pèl de gall.

Hi ha estones que te pots
sentir tot sol i apartat,
però si mires as teu voltant
veuràs que hi ha algú
que camina en es teu costat.

I que t'aguanta sempre
quan vas ben torrat, o ben girat
i que t'aixeca quan en terra
estàs tirat.

Està ple de raons
per anar amb es cap ben alt,
encara que primer
les hagis de trobar.
S'és acabat es formalismes
i sa compostura, desfasa't,
deixa't anar, amolla sa locura.

Si tens un nus a sa panxa,
fot un bon crit,
escolta indewein, que enganxa,
i tot estarà aclarit.

Seguim en peu

La primera línia de defensa, comença,
quan baixem dels arbres per seguir la latència,
és la victòria de la supervivència, perquè en aquesta jungla no
existeix la clemència.
Així és la història que han escrit els perdedors
és el relat dels caçats pels caçadors, de la vida i la mort,
dels vençuts pels vencedors,
dels que seguim en peu i resistim en el seu nom.

L'Apartheid no va poder amb nosaltres,
ni l'esclavitud, la cobdícia, ni les armes,
som la sang que rega este atles.

Seguim en peu som els fills dels esclaus que,
des de l’Antiga Roma han perdut per defecte, directe,
rumb a aquesta Europa que deteste,
la que ens condemna al soterrani per contracte.
Som els indígenes, les classes populars,
la Columna Durruti, Che Guevara i Rosa Parks,
des de baix, el poble de Rusia contra els Zars,
la Setmana Tràgica i els postulats de Marx.

L'Apartheid no va poder amb nosaltres,
ni l'esclavitud, la cobdícia, ni les armes,
som la sang que rega este atles.

Seguim en peu des de la nit dels temps,
suportant tempestes, ciclons i torrents.
Seguim en peu des de la nit dels temps,
bombes atòmiques i refugiats en campaments.
Seguim en peu des de la nit dels temps,
dictadors, corruptes, ministres i presidents.

Venim de lluny sempre hem sigut incombustibles,
ens vam deixar la pell per combatre el feixisme
i no perdem el ritme, perquè ens empeny la memòria
regada d’internacionalisme.
Som les 13 Roses, som els Màrtirs de Xicago,
la Revolta dels Clavells cantada a ritme de Fado,
som els Partissanos,
som Miguel Hernández i les cartes des del front enviades pel meu iaio.

L'Apartheid no va poder amb nosaltres,
ni l'esclavitud, la cobdícia, ni les armes,
som la sang que rega este atles

Seguim en peu des de la nit dels temps,
suportant tempestes, ciclons i torrents.
Seguim en peu des de la nit dels temps,
bombes atòmiques i refugiats en campaments.
Seguim en peu des de la nit dels temps,
dictadors, corruptes, ministres i presidents.

Sent un clamor per les valls i comarques,
poble sobirà, la fi dels monarques,
i per la nit amb les torxes enceses seguint el camí que tu marques.
Sent un clamor per les valls i comarques,
és la llibertat que vol abraçar-te,
i cridarem direcció a les “estreles”
que no tornarem a oblidar-te.

Seguim en peu, resistim, no oblidem,
a Carlo Giuliani, José Couso, ni a Guillem,
i tenim la certesa que algun dia guanyarem,
per les bruixes cremades de les brases tornarem.

I mentre cauen les bombes seguim en peu,
som gladiadors en aquest coliseu,
hem suportat huracans i tempestes,
i seguirem, seguirem en peu.
I mentre cremen les nostres vivendes,
som els pilars en aquest ateneu,
no esborraran les nostres empremtes.

Seguim en peu des de la nit dels temps,
suportant tempestes, ciclons i torrents.
Seguim en peu des de la nit dels temps,
bombes atòmiques i refugiats en campaments.
Seguim en peu des de la nit dels temps,
dictadors, corruptes, ministres i presidents.

Cansats de tant de Gengis Kan,
polítics genocides i guerres del Vietnam, tenim un pla,
canviar les coses a base de somriures, que d'entendre la vida, som un cinquè dan.
No és un conte de Peter Pan,
parle de respecte per la gent,
per la terra i pels animals.
Parle en passat per a que mai oblides,
que el futur és nostre i que està en les nostres mans.

Una sola manera

No hi ha una sola manera
de saber que plou
No hi ha una sola manera
d'estar sol
No sé com et vaig perdre
ni per què de sobte
en vas tenir prou
No hi ha una sola manera
de demanar perdó
No hi ha una sola manera
d'oblidar
Recordo els teus ulls
com brillaven
quan vas veure en els meus
la mateixa passió
No hi ha una sola manera
d'estar amb tu
No hi ha una sola manera
de ser feliç
No és exactament
com ens pensàvem
Però és increïble
que estiguem junts
No hi ha una sola manera
de dir adéu
No hi ha una sola manera
d'estimar
De vegades penso
que és un drama
i de vegades
que tampoc és tan greu

Papallones

Cau la nit de sobte
i no vol tornar a casa mai més,
ja sap el que li espera
i ella no té la culpa de res.

Els seus ulls semblen trets
d'altra època perduda en el temps,
ella és la xiqueta de la mirada trista,
sabràs qui et dic.

No suporta la nostàlgia de futur.

T'he vist marxar,
i sé que no penses tornar,
emporta't aquesta cançó
i quan cregues que ja no pots més,
no mires enrere.

On són les papallones
de les que tothom parla, on són?
Ella preferiria
que el seu únic problema fos l'amor.

No suporta la nostàlgia de futur.

T'he vist marxar,
i sé que no penses tornar,
emporta't aquesta cançó
i quan cregues que ja no pots més,
no mires enrere, no.

No estic trist, només vull pensar
que la distància no és més que un mirall.
No estic trist, només vull esborrar
aquell instant en què em soltares la mà.

T'he vist marxar,
I sé que no penses tornar,
emporta't aquesta cançó
i quan cregues que ja no pots més,
no oblides la teua cançó.

Hui la pluja caurà
com llàgrimes en els teus ulls,
i quan cregues que ja no pots més,
no mires enrere, no.

Tots els ianquis que vull

Ja estan ací,
venen a engronsar-me per la nit.
M'allunyen la por
quan toquen i canten de tot cor.
Són tan alts i tan menuts,
són tan grans i tan vençuts,
tots els ianquis que vull.
Passa la nit
i desterren el desfici fora de mi.
I entre els llençols
eixuguen les baralles i l'alcohol.
Són tan alts i tan menuts,
són tan grans i tan vençuts,
tots els ianquis que vull.
Tots els ianquis,
tots els ianquis,
tots els ianquis que vull.

Vint-i-un botons

Soc el fill d'un home senzill que dormia coloms amb la mà,
titular d'un càrrec de pes a casa de gent benestant,
capità del silenci quan toca, la mesura perfecta i la puntualitat,
escrivà de paraules senzilles als mots encreuats.
Quarts de sis,
ja som a la platja i sembla que tot preparat.
Els senyors, el vestit vermell i els núvols que venen de franc.
Un pintor de silenci tranquil parla del bell somriure que avui té la llum
i la Cèlia que espera pacient com ho fa de costum.

Vint-i-un botons cordats
un dimarts de primavera,
a la riba d'ultramar
on no paren les sirenes.
Benvinguts al cel més alt que han vist mai les nostres celles.
Canto peces d'un joglar, que aquí on em veieu,
jo soc el senyor que aguanta el paraigua mentre balleu.

Vaig pensant
les coses que penso quan no tinc res més per pensar.
Ella riu, i ell fa aquell posat de “tio” seriós i elegant.
Gira el vent, el terra se'ns mou, i la Cèlia que es prem el barret contra el cap,
com qui atura una idea que avui li ha donat per volar.
Vint-i-un botons cordats

un dimarts de primavera,
a la riba d'ultramar
on no paren les sirenes.

Benvinguts al cel més alt que han vist mai les nostres celles.
Canto peces d'un joglar, que aquí on em veieu,
jo soc el senyor que aguanta el paraigua mentre balleu.

Vint-i-un botons cordats

un dimarts de primavera,

a la riba d'ultramar
on no paren les sirenes.

Benvinguts al cel més alt que han vist mai les nostres celles.
Canto peces d'un joglar, que aquí on em veieu,
jo soc el senyor que aguanta el paraigua mentre balleu.

Perfecte

Si penso en tu, sé que no ho faràs en mi
El cel és gris i tu tot ho veus de colors
No sé qui sóc

La gravetat m’enfonsa no em puc aixecar
I et dóna a tu les ales per poder volar
No sé qui sóc

Només em deixes
les restes de petits instants que no tornaran
i seguir abraçat al record desdibuixat
que era perfecte fet per tu
i ara sento que em devia equivocar

Tot el que em queda són moments que s’esvaeixen
Ja no tinc on anar, ja no tinc on anar
Tot queda enrere, les carícies, el que em deies
Ja no tinc on anar, ja no tinc on anar

Però he de seguir, em queda molt camí per fer
Tot i saber que tu no m’acompanyaràs
No sé on sóc

Ningú com tu, capaç de tornar a omplir el meu cor
Vulguis o no, sempre hi tindràs el teu racó
No sé on sóc

L’impossible no existeix, lluitaré fins al final
Mai és tard per ser conscient
que tots podem cometre errors

Que era perfecte fet per tu
Que era perfecte fet per tu
Ja no tinc on anar

Quan abril era abril

Pluja, pluja, quan plourà?
Quan tornaré a vore els carrers mullats?
Aigua fina, pluja d'or
Quan tornaràs al camp els seus colors?

Ja fa temps que els núvols
Han cobert el meu cel
Però l'aigua no arriba
No plou mai al meu desert

Tinc tanta nostàlgia
Quan recorde aquell temps
En què els rius duien aigua
generosa i transparent

Pluja, pluja...Pluja, pluja, quan plourà?
Quan tornaré a vore els carrers mullats?
Aigua fina, pluja d'or
Quan tornaràs al camp els seus colors?

Tu i jo caminàvem
I botàvem els tolls
Ara la terra és seca
I només alcem la pols

Tu i jo ens estimàvem
I rodàvem pel fang
I ens rentava la pluja
Que ens venia a despertar

Pluja, pluja, quan plourà?
Quan tornaré a vore els carrers mullats?
Aigua fina, pluja d'or
Quan tornaràs al camp els seus colors?

De pecats i penes
En teníem a doll
P'rò arribava la pluja
I ho arrossegava tot

Aigua regalada
Quan abril era abril
Ara em bec la rosada
En les curtes nits d'estiu

Pluja, pluja, quan plourà?
Quan tornaré a vore els carrers mullats?
Aigua fina, pluja d'or
Quan tornaràs al camp els seus colors?

Voldria dir-te

Voldria dir-te que tu ets part de tot el que jo faig
Que hi ha una llei que ens uneix per molt que ens vulguin separats
Que viure ha de ser més simple però ens ho anem tot complicant
La solitud ens aïlla i ens anem desconnectant

Ara és el temps
De recollir
Allò que has anat sembrant
Al llarg del camí
Ara és el moment
Moment d’agrair
Fes-ho per tu
Fes-ho per mi

Quan veus sortir el sol
Quan veus fer-se nit
Pensa en el planeta blau
Que ens ha acollit
Obre bé els ulls
Desperta els teus sentits
Això és part de tu
Això és part de mi

Voldria dir-te que tu ets part de tot el que jo faig
Que hi ha una llei que ens uneix per molt que ens vulguin separats
Que viure ha de ser més simple però ens ho anem tot complicant
Hi ha molta gent que segueix el corrent
Hi ha molta gent que no és indiferent

Muntanyes de sal
I rius de dolçor
La terra ens abraça fort
I ens ho dóna tot
No podem dubtar
Ens cal el valor
Ara et toca a tu
Ara em toca a mi

Guerreres del món
I fills de la llum
És hora d’anar tots junts
I no defallir
No cal marxar lluny
Tot ho tens aquí
Comença per tu
Començo per mi

Voldria dir-te que tu ets part de tot el que jo faig
Que hi ha una llei que ens uneix per molt que ens vulguin separats
Que viure ha de ser més simple però ens ho anem tot complicant
La solitud ens aïlla i ens anem desconnectant

Voldria dir-te que tu ets part de tot el que jo faig
Que hi ha una llei que ens uneix per molt que ens vulguin separats
Que viure ha de ser més simple però ens ho anem tot complicant
Hi ha molta gent que segueix el corrent
Hi ha molta gent que no és indiferent

Tanca els ulls, és un moment
Vull que escoltis de veritat
Totes les veus que sents a dintre
Totes les que et van parlant

És una trampa de la ment
Que en manté ben despistat
Perquè no puguis mai entendre
Qui ets tu de veritat

Més lluny de les estrelles

Som tan lluny de les estrelles
Me fan sentir tan menut
Però si et tinc aquí a la vora
No hi ha nano més forçut

Perquè sóc un somiatruites
Los meus somnis són gegants
Domés tu me'ls poses a tocar de mans

Si hi ets tu
Deixo de ser un poruc
La vida em parla sense embuts

Sóc un dimoni sense foc si no hi ets tu
Tu ets la calor que dóna vida a este iglú

Les misèries de la vida
Les ha de passar un mateix
Cal llepar-se la ferida
Per aprendre a fer-se vell

Però si et tinc aquí a la vora
lo meu món torna més clar
No hi ha trava que m'ature al teu costat

Domés tu
M'omplis lo cor de llum
De les tristors ne farem oh bum

Sóc un dimoni sense foc si no hi ets tu
Tu ets la calor que dóna vida a este iglú

No tinc millor aliat
Saps traure el millor de mi
Si et tinc al meu costat
La vida és un esclat

Sóc un dimoni sense foc si no hi ets tu
Tu ets la calor que dóna vida a este iglú

Fa tres anys

Avui per fi ha eixit el sol
i m'enrecorde de vosaltres
el temps d'ací és fred i fosc.
Exiliat,
sense paraules.

Fa tres anys me'n vaig anar
del forat de la nostra terra.
Fugint a bacs de l'ansietat
que et persegueix quan no tens feina.

Va com va, millor que abans,
ara que he aprés a parlar l'idioma.
Netege bancs, escure plats
i em queda lliure alguna estona.

I encara sent dolor en la distància
quan veig partir els trens de l'estació.
I saps que si he marxat
és per què em fan marxar.
I encara que no ho diga
mataria per tornar.

El dia que pugeu no vos oblideu la cassalla
que l'enyore com a l'Albufera,
com les nits d'estiu a la plaça.
Porteu-me també burret
i oli d'oliva en marraixa,
que les coses fan gust a res,
quan les taste tan lluny de casa.

Fa tres anys me'n vaig anar
del desfici i del caciquisme.
De la vergonya de jornals
que acceptava per sobreviure.

Va com va, no em puc queixar
ara que visc a prop del centre.
M'he fet al lloc i tinc treball,
i he fet amics d'aquells de veres.

I encara sent dolor en la distància
quan veig partir els trens de l'estació.
I saps que si he marxat
és per què em fan marxar.
I encara que no ho diga
mataria per tornar.

El dia que pugeu no vos oblideu la cassalla
que l'enyore com a l'Albufera,
com les nits d'estiu a la plaça.
Porteu-me també burret
i oli d'oliva en marraixa,
que les coses fan gust a res,
quan les taste tan lluny de casa.

La cançó dels amors entrellaçats

Marc, Neus, Quim, Pol, Rut,
Jan, Cesc, Nil, Boi, Hug,
Mar, Bet, Guiu, Roc, Lluc, Blai,
Marta, Fèlix, Aina, Jofre, Bruna, Xavi, Cèlia, Jordi,
Pau, Greta, Pep, Núria, Max, Clara, Toni, Hèctor,
Gemma, Carles, Aida, Víctor, Alba, Dídac, Carla, Nèstor.

La Laia i en Robert fa molts anys que viuen junts,
i en Pol i la Marina tot just porten dos mesets,
però res prohibeix que en Pol besi la Laia amagant-se entre parets.

En Pol ni tan sols sap que el dimecres i el dijous,
quan creu que la Marina va al gimnàs a fer flexions,
ella es troba amb en Francesc, li recita poesia i li esvera les passions.

I en Francesc quan torna a casa li explica a la Queralt
que el dia ha estat llarg i ella li contesta "el meu també",
però no li diu que es veu sovint amb l'Oleguer.

La cançó dels amors entrellaçats
—tothom la sap, tothom n'és part.

El bo de l'Oleguer té un amant que es diu Lluís
que toca la guitarra i li ha escrit una cançó:
diu que és un cercle viciós, que s'estan equivocant, que és un error i que té por.

I en Lluís per consolar-se va amb la Sònia i la Dolors:
adolescents, bessones incansables de plaer
que quan acaben van de dret cap a l'Albert.

La cançó dels amors entrellaçats...

M'estima, ho veig als ulls dels altres
i l'estimo, i li dic quan faig l'amor al llit d'un altre (d'una altra).

Mar, Bet, Guiu, Roc, Lluc, Blai, Neus, Quim,
Marta, Fèlix, Aina, Jofre,
Pau, Greta, Pep, Núria,
Bruna, Xavi, Cèlia, Pol.

L'Albert té l'afició de fer molta natació,
hi va cada matí i encara mai no ha sospitat
que la seva monitora (l'Anaïs, amb qui s'enrotlla) també ho fa amb el seu cunyat.

En Manel, que és el cunyat, és tan lleig com un pecat.
La bella Agnès finalment es treu l'anell
perquè a qui estima és a Tu i no vol viure més amb ell.

La cançó dels amors entrellaçats...
M'estima, ho veig als ulls dels altres...

Marc, Neus, Quim, Pol, Rut,
Jan, Cesc, Nil, Boi, Hug,
Mar, Bet, Guiu, Roc, Lluc, Blai.
Marta, Fèlix, Aina, Jofre, Bruna, Xavi, Cèlia, Eva, Arnau.

Junts

Un casteller tot sol no fa castell,
una flor de clavell no fa remell, mai ho farà.
Un mariner somia es seu vaixell

I es cel obert vola un ocell.

Es desig, es sentiment, és evident.
És s'estiu d'una cançó que canta el vent.

Junts, arribarem més lluny
serem es foc i es fum,
o el que tu vulguis,
però sempre junts,
arribarem més lluny,
serem es foc i es fum
o el que tu vulguis però sempre junts.

Un dia es fa de sol i lluna,
pensa en el símbol del Ying-Yang.
I amb ses dos cares d'un disc de vinil
es nostro món és terra i mar.

I és que som tan diferents i tan iguals,
compartint la vida i lo que ens donarà.

Junts, arribarem més lluny
serem es foc i es fum,
o el que tu vulguis,
però sempre junts,
arribarem més lluny,
serem es foc i es fum o
el que tu vulguis
però sempre junts.

Vell plaer

Rialles i plors perduts entre el goig vell plaer.
Braços i mans, dits dibuixant als llençols.
Estire del fil, vaig resseguint el teu cos
al meu antull, sota este caprici antic.

Trèmul cos, titil·la a l'albor.
Fes-me dany suau i dolç.

Fila, fila fortuna, amb trage nou,
la història més bella i més pura
que altres visqueren abans dels dos.
Tots demanaren a la lluna
una nit serena, sense cresol.
Espurna encesa que escalfa i encara crema,
com un cristall al sol.
Que mai no amaneixera.

Llengües de foc cremen i escalfen els cors.
Les engonals couen del frec contra carn.
Un fil de veu que mormola el teu nom.
So d'altres temps del que el temps du el ressò.

Trèmul cos, titil·la a l'albor.
Fes-me dany suau i dolç.

Es deixaria caure una i mil voltes
entre els seus braços i les aigües
batejarien a nous apòstols
als que no calen crucifixos,
ni ulls d'espant.
Altars sagrats als quals, amb culpa, sacrifiquen.
mentre al llit d'amor seré,
d'amor seré i segur, naveguen.

Fila, fila fortuna amb trage nou
la història més vella i més pura

El vent tallant

Tant de bo pogués ser un indi!
Al galop del meu cavall, el vent tallant.
Estremint-me constantment, a batzegades.
Sota meu, la terra tota tremolant.
I deixar anar els esperons, que ja no hi eren.
I llençar les regnes perquè no n'hi havia pas.
I llavors veure la terra, com si fos un camp segat gegant.
Ja sense el coll ni el cap del cavall.

De sol a sol

Hi ha matins que són com nits
I hi ha nits que surt el sol
Vull creuar amb tu els meus dits
Per si avui la sort ens vol

Quan estic amb tu el temps s'empassa
Tot aquest espai que ara ens abraça
Vine cap aquí, fes-ho per mi
Que aquest nou camí ens marqui les passes

I girarem, girarem,
girarem com el món.
Fes la revolta amb mi,
avui no et quedis sol.

I girarem, girarem,
girarem com el món.
Desperta aquesta nit
i serem un de sol.

El temps ara no importa
Quan el que tens no pesa
I obrint-te les meves portes
Noto ingravidesa

Si em mires no tinc roba
Però em robes la vergonya
Despulla'm els sentits
que ens vestirem d'eufòria

De sol a sol
Vivim de sol a sol

Ulls de pallasso

Ja no t'importa escoltar-me,
tot i que era apunt per sortir a cantar-te.
I m'he fet equilibrista del circ del teu món.
Vam viure set o vuit nits a la caravana dels clowns.
I em descobreixo trontollant a la corda fluixa,
del somni a la fúria.

M'han dit que últimament se t'ha vist
recorrent el món, tot sol.
Que t'has convertit en nòmada,
on t'has deixat el cor?
Cadascun dels somriures fingits
dalt de l'escenari, rodó.
Sé que se'ls creu cada nit
algú que igual que jo,
no sap escapar-ne.

Foc, equilibris i contorsions,
jocs malabars encenent els canons.
Foc, equilibris i contorsions,
jocs malabars amb bales per matar.
No et fiïs mai dels ulls d'un pallasso.

Sento venir el teu acordió,
notes mal tocades, tot i que em perforen.
M'esforço en pensar que t'has cansat
ja de fer el rodamón.
T'esgarrapo el maquillatge
que portes als llavis farsants.
Però com a bon escapista
desapareixes,
colgat entre estrelles.

Foc, equilibris i contorsions,
jocs malabars encenent els canons.
Foc, equilibris i contorsions,
jocs malabars amb bales per matar.
No et fiïs mai dels ulls...
No et fiïs mai dels ulls d'un pallasso.

Berlín

A Berlín, la neu no es cansa mai
I el terra congelat et pot fer caure.
A Berlín, el fred és infernal
I mentre espero el tren el nas se’m glaça

Per què has d’estar tan lluny?
Tinc sort quan penso en tu.

A Berlín el mur encara és alt
Si em parles de petons i d’abraçades
A Berlín les nits són de colors
I en mil racons perduts busco trobar-te

La barricada de Sant Pau Centdéu

Asseguts tan tranquils
prenent el sol al portal
no tenim ni som res
i per no fer, no fem res
no esperem ni volem res
només prenem el solet
no ens fa falta de rés
ni tenim cap interès
per res de res
nosaltres només...

Prenem el sol, prenem el sol
i què més que podríem fer
en aquest poble de mala mort,
quina cosa que no sigui prendre el sol?
Insolació! Insolació!

No insultem ni lluitem
no ens revolucionem
no votem ni resem
no estudiem ni treballem
no ho creiem i és que estem
en contra però no protestem
tenim fitxats tots els fills de puta
però nosaltres, callem…
i doneu gràcies
que només estiguem...

Prenem el sol, prenem el sol
i què més que podríem fer
en aquest poble de mala mort,
quina cosa que no sigui prendre el sol?
Insolació! Insolació!

No passa res, descansem
som jovent però estem vells
no som covards ni valents
pica el sol, passa el temps.
Suem tant que ens cremem
però estimem el portal.
aquí estem i estarem
també som i serem
però no fem ni farem
nosaltres només...

Prenem el sol, prenem el sol
i què més que podríem fer
en aquest poble de mala mort,
quina cosa que no sigui prendre el sol?
Insolació! Insolació!

Serà el sol serà el calor,
o només una momentània insolació…
Insolació! Insolació!

La fortuna

Hem viscut tots aquests anys compartint les nostres vides,
cada estiu tornem a dir aquest serà irrepetible.
Hem passat mil i una nits navegant a la deriva,
quan xerrem pels descosits que el temps passa se'ns oblida.

Tu ja saps quan bufa el vent les paraules marxen soles
i el silenci es fa present quan no hi ha ningú a la vora.
I tan sols per un moment,
callem tots i veiem caure el sol rogent sobre mar blava.

Si algun dia em vens a veure, t'explicaré “batalletes”
com les que expliquen els avis als seus néts les nits més tendres.
I és quan lluites pel què vols, vas encara més enllà
i quan t'adones que el món és tan petit et sents més gran.

I amb una mica de fortuna
volarem fins a la lluna,
reviurem aquelles nits
de cançons vora del mar.

Ballarem sobre la sorra,
parem el temps una estona,
perquè amb tu mai es fa tard.

I quan no ens tenim, ens trobem a faltar
és quan estem junts que mai volem marxar.
I quan menys sabem més tenim per aprendre
somiem el que volem no hi ha res a perdre.

Si algun dia em vens a veure, t'explicaré “batalletes”
com les que expliquen els avis als seus néts les nits més tendres.
I és quan lluites pel què vols, vas encara més enllà
i quan t'adones que el món és tan petit et sents més gran.

I amb una mica de fortuna
volarem fins a la lluna,
reviurem aquelles nits
de cançons vora del mar.

Ballarem sobre la sorra,
parem el temps una estona,
perquè amb tu mai es fa tard.

Perquè amb tu mai es fa tard!

Mero

Mero, vull un mero.
Vull anar a la mar,
i pescar-lo en filferro.
Mero mero, vull un mero.
Vull anar a la mar,
i pescar-lo en filferro.

Era estiu, feia calor,
tots anàvem en banyador.
Era estiu, feia calor,
i encara que fresc sempre fa pudor...
(jo dic)

Mero, vull un mero.
Vull anar a la mar,
i pescar-lo en filferro.
Mero mero, vull un mero.
Vull anar a la mar,
i pescar-lo en filferro.

Amb els amics, un dia a la mar,
tots anàvem a passar-ho bé.
Però els vaig dir: que m'és igual!
Tots sabeu el que jo vull fer!
(Pescar un...)

Mero, vull un mero.
Vull anar a la mar,
i pescar-lo en filferro.
Mero mero, vull un mero.
Vull anar a la mar,
i pescar-lo en filferro.

Bonus track

Donar-li impuls a l'esperança
Mitjançant melodies que resonen
Que sonen per remoure emocions i despertar la vida
Agafem-nos de la mà i deixem la ciutat
Ens queden motius per continuar
Junts trobarem la manera d'espentar el vent i riure denou.

I mirarem pel mirall i no veurem cap bèstia
Per fer eixir el sol allunyant la tempesta
Equilibrant la teua ment determinarem l'actual
Farem vibrar el món i el pintarem de colors

Quasi m'oblide de tu

El dia ha començat,
els forns ja no fan pa,
les cambreres van i es giten
i tornen a l'anonimat.
La química es desfà
i l'alcohol ja no fa mal
i el sol en les muntanyes
em durà fins al sofà.
I jo quasi m'oblide de tu.
El periòdic ja no va
tan carregat com abans
i les botigueres preparen
les paraês del mercat.
Els taxistes que fan
que el camí siga tan llarg
em recorden que demà
he de tornar a treballar.
I jo quasi m'oblide de tu.
Quasi m'oblide de tu.
T'he trobat a faltar
pels carrers de la ciutat.
La clau en el pany
i tu...
I jo quasi m'oblide de tu.
Quasi m'oblide de tu.
Quasi m'oblide,
quasi m'oblide,
Quasi m'oblide de tu
Quasi m'oblide de tu.
Quasi m'oblide de tu.
I quan em despulles
torne a ser lliure:
ma que sóc poc sense tu.

Faena

Nom, direcció, telèfon, e-mail
foto amb la cara de ser super guai
premis guanyats, curros passats
cotxe, carnet, habilitats
incorporació immediata
disponibilitat: jornada completa
deixar de banda poble i amics, paga la pena
el sacrifici comença per mi

Experiencia: birres i birres
sempre fent barres;
el Dalai Lama aguantant macarres
a homes que aspiren a ser mobles
menjant-me les lliçons de vida de mig poble
un veterà de guerra, un tonto en el amor
un somniador, un inventor de jerga
un vividor de barri, del under el millor
sempre perdent al joc de menjar merda

Fuck! foc! maten a base de por
precarietat i tristesa
no té altre nom: explotació,
trauen de tu la riquesa
volen que et trenques l'esquena
ningú mereix eixa pena
nuga al patró, plena el bidó
foc i fi de la faena

I tu? De part de qui vens? Quants diplomes?
Quina és la formació que tens? Que ens dones?
Què pena un expedient tan impecable
tu eres pa mi sols un negoci, estalvis
contrat de pràctiques, faena inabarcable
treball infame, salari miserable
paga la pena fer-ho en negre, al final
ells no perden i tu no vas a jubilar-te mai

Curriculum amunt i avall, deseperança
la cara del que sap que açò no avança
quants volen convertir-se en un heroi trobant feina?
quants tenen ja la soga al coll?
les ganes de morir-se o matar, equilibrismes
caminant per abismes
les ganes de cremar ETT's indignes
que anomenen treball al esclavisme

Fuck!! foc!!! maten a base de por
precarietat i tristesa
no té altre nom: explotació
trauen de tu la riquesa...
volen que et trenques l'esquena
ningú mereix eixa pena
nuga al patró, plena el bidó
foc i fi de la faena

Massa pressió, poca passió
molta rutina, obligacions
poc de jornal, trist i real
massa que perden, tants pocs guanyant
moltes mogudes i gordes
massa reformes i normes
poca justicia social,
molta avarícia i molt poca sal!

Fuck!! foc!!! maten a base de por
precarietat i tristesa
no té altre nom: explotació
trauen de tu la riquesa...
volen que et trenques l'esquena
ningú mereix eixa pena
nuga al patró, plena el bidó
foc i fi de la faena

La rumba ebrenca

La rumba que sona
és la rumba ebrenca.
Los malacatones
pa la fragoneta.

Sóc de la Ribera,
tinc padrí i padrina,
però els meus besavis,
van vindre d'Hongria.

Una gota caló
a la meua sang,
una gota catalana
jo no sóc de fang.

Tinc un iaio paio
fill d'aquesta terra,
va morir a Pàndols
a l'última guerra.

M'ha deixat d'herència
un cabell ple d'ones,
i un bancal a l'horta
de malacatones.

La rumba que sona
és la rumba ebrenca.
Los malacatones
pa la fragoneta.

I tots los meus primos,
estan escampats,
ai per la Ribera,
i pel Priorat.

I per la Terra Alta
i també al Montsià,
i també al Baix Ebre,
jo sóc català.

I un iaio caló
de la CNT,
i un tractant de mules
també era barber.

M'ha deixat d'herència
esta guitarreta,
la rumba que sona
de la fragoneta.

La rumba que sona
és la rumba ebrenca.
Los malacatones
pa la fragoneta.

Et dono casa meva

Arrenca l'any i arriba abril;
hi ha un país que és país nostre
i és país com les arrels.

I dient sud diem país,
que és dir arrels, dir que vivim,
perquè volem, perquè existim.

Quilòmetres fan Delta avall,
els ponts de l'Ebre,
i tot el que els nostres governs volen canviar.

I quan passem per Burjassot,
recordem i no oblidem
companys i amics que ja no hi són.

Cap a Alacant, tenim concert,
pel 9 d'octubre, mil carrers;
seran mil cops que guanyarem.

T'estimo, Alcoi, i et beso els peus,
potser són cendres, o la gent,
barranc del Cint; et veig, on ets?

Tocar la mar un juliol,
per La Marina, prop de Xàbia,
arribar a Eivissa aquell agost.

De Santa Eulàlia a Llucmajor,
Tramuntana és dir amor;
"amor, t'espero a Maó".

Et dono casa meva,
et dono tot allò que porto a dins de les butxaques.
Et dono la mirada,
et dono i només dono; no perdrem mai la batalla.
Voldria dir-te, avui,
que cal guanyar per fer possible el somni i les paraules.
I, algun dia, amiga,
fer l'amor sense posar preu a les nostres cares.

Amb avions s'escurça el món,
i el meu món comença aquí,
aquí et deixo una cançó.

A les espatlles, llibertat;
el dibuix de poder ser,
d'esdevenir sense horitzons.

Bec de La Tet fins a Canet,
que és beure el cel, beure't a tu,
i ser un setembre al Rosselló.

Sempre hi haurà un mur obert,
damunt dels Ports, camí a Beseit;
tens el país sota els teus peus.

Et dono casa meva...

Karrasketon

S'amaga el Sol, les raboses tenen fam.
Somriures a la cara, han quedat els germans.
Sopar a la fresca, terrassa i cassalla.
Jaleo al carrer, cubata i metralla!

Et mire als ulls, les pupil·les es fan grans.
Foc i festa a la vora de la mar.
Agafa'm de la mà, 'nem a la barra.
Calfa vas a eixir, el futur és ara!

Perquè la nit és nostra!
Foc al meu llit! Foc! Foc! Foc!
Perquè la nit és nostra!
Foc al meu llit! Balla-li, balla-li! Acosta't!

No estic improvisant, ho porte escrit de casa.
El flow impregna Al-jazira, què passa!
Sube el caché, que vengo con la banda.
Dile a tu panda que la Fumi manda!

El ritme sona, arriba la tempesta.
Queda't amb mi que esta nit farem gresca.
Dasousa en Atomic Studio prepara la mescla.
La Fúmiga i Pupil·les, que comence la festa!

Perquè la nit és nostra!
Foc al meu llit! Foc! Foc! Foc!
Perquè la nit és nostra!
Foc al meu llit! Balla-li, balla-li! Acosta't!

Perquè la nit és nostra!
Foc al meu llit! Foc! Foc! Foc!
Perquè la nit és nostra!
Foc al meu llit! Balla-li, balla-li! Acosta't!

Perquè la nit és nostra!
Foc al meu llit! Foc! Foc! Foc!
Perquè la nit és nostra!
Foc al meu llit! Balla-li, balla-li! Acosta't!

Sense por

Tenies por als rajos de sol, por a l'obscuritat,
a la policia i a l'abús de les autoritats.
Tenies por a cridar per la llibertat,
por als espais oberts i por als espais tancats.
Volen que tinguem la por a les profecies,
por a l'inmigrant i a les malalties,
por a que vinga el futur i no tanquen les ferides,
por per a que creiem en falsos mesies.
Por a que algú et trencara el cor,
por a la vida i por a la mort.
Tenies por a no tindre sort,
però ara som tan forts, que ja no tenim por!

A construir el món i començar de zero,
a viure la vida al ritme del teu cor,
a somniar desperts i doblegar el ferro,
a cridar als 4 vents que ja no tenim por!

Por al desconegut, por a la veritat,
por a intentar-ho per la por a fracassar,
por a volar, por a canviar,
tenies por fins i tot a deixar de respirar.
Volen que tinguem por a no complaure a les dinasties,
por a que et furten tot el que tenies,
vols canviar el món i tu mai canvies,
por a dormir, per si de cas somnies.
Por a que algú et trencara el cor,
por a la vida i por a la mort.
Tenies por a no tindre sort,
però ara som tan forts que ja no tenim por!

A construir el món i començar de zero,
a viure la vida al ritme del teu cor,
a somniar desperts i doblegar el ferro,
a cridar als 4 vents que ja no tenim por!

Tenemos miedo a la verdad,
miedo a las mentiras, miedo a la realidad,
miedo a lo que piensen,
también miedo al qué dirán,
miedo a ser esclavos, miedo a la libertad.
Tenemos miedo, miedo a este juego,
miedo en cada casa, en cada pueblo,
miedo a la Ley Mordaza y desde luego;
a ver crecer a niños en un mundo sin consuelo.
Estamos encerrados en la carcel del silencio con papel y un lapicero, para crear un mundo nuevo y limpio desde cero,
Green Valley y Aspencat con la voz en alma y fuego,
luchando con la música en contacto con el pueblo

A construir el món i començar de zero,
a viure la vida al ritme del teu cor,
a somniar desperts i doblegar el ferro,
a cridar als 4 vents que ja no tenim por.

Piénsalo, nos tienen encerrados, ataos de pies y manos.
Nos quieren silenciados, mira hermano digo piénsalo.
Venimos hoy armados Green Valley y Aspencat
para quemar con nuestro fuego todo el miedo.

Un nou paradís

Trenquem les cadenes i totes les parets de fum
que no son res més que una presó on t'has tancat.
Reinventa't els dies, imagina la vida que vols viure,
si no ets tu, qui crearà per tu un nou paradís?

Quan no saps on ets, ni qui ets, ni perquè passen les coses,
cada dia costa més llevar-te al dematí.
Per cada pas endavant en fas tres enrere
i la llum del sol radiant ja no escalfa com abans.

Vols plorar, vols cridar, desfer-te ja de la boira que
ara et va de la mà i no et deixa veure-hi clar.
Vols saltar, vols volar, ara enyores els dies on
cada instant, cada moment, era excusa per somiar.

Trenquem les cadenes i totes les parets de fum
que no son res més que una presó on t'has tancat.
Reinventa't els dies, imagina la vida que vols viure,
si no ets tu, qui crearà per tu un nou paradís?

Mira't al mirall per no veure-hi més un estrany, veuràs els records, els valors i els somnis que vindran.
Escolta el crit dels sentiments, ells no enganyen mai, ells són sincers, si el cel és clar mai no plourà.

Vols plorar, vols cridar, desfer-te ja de la boira que
ara et va de la mà i no et deixa veure-hi clar.
Vols saltar, vols volar, ara enyores els dies on
cada instant, cada moment, era excusa per somiar.

Trenquem les cadenes i totes les parets de fum
que no son res més que una presó on t'has tancat.
Reinventa't els dies, imagina la vida que vols viure,
si no ets tu, qui crearà per tu un nou paradís?

Atlantis

Atlantis no cau, Atlantis (callau!),
Atlantis fa llum, Hipòlit Dalmau.
Atlantis se ven, Atlantis depèn,
Atlantis se clou, tentacles, espets.

Ciutat en silenci al fons de la mar,
columnes hercúlies, escoles navals,
el rei i la reina: una xerna, un anfós,
registre de peixos, comerç, migracions.

Atlantis se cruix, sa nit de s'hivern,
Atlantis se perd, llampecs, calabruix.

Ciutat en silenci al fons de la mar,
columnes hercúlies, escoles navals,
el rei i la reina: una xerna, un anfós,
recompte de feixos, querelles, sancions.
Ciutat en silenci al fons de la mar,
columnes hercúlies, escoles navals,
el rei i la reina: una xerna, un anfós,
sumam desperfectes, obram extincions.

Atlantis no cau, Atlantis (callau!),
Atlantis fa llum, Hipòlit Dalmau.

Orfeu

Sempre de nit, confusament,
cremen els mots, neixen imatges;
maduren cels, aurores, platges,
tot es fa símbol transparent.
Dominaré somnis de vent,
pors de la nit, ones de febre,
amb aquest do: càntic vivent?
Dret en el cor de la tenebra,
sóc esperança, moviment
cap a la llum, veu que celebra.

Últim ball

Pels ulls de la gent normal
Ella és una més del poble
És la filla del practicant

I avui a la plaça és nit de festa
I entre multitud i gresca
Ens saludem mentre brindem

Parlem amb un gest i una mirada
Mentre es pentina de passada
No cal res més, ja ens entenem

I l'últim ball, no serà fins que canti el gall
Fins que caigui aquesta lluna
Que tant de temps està esperant
L'últim ball, no serà fins que canti el gall
De bracet fins el replà
Que tu ja t'en has d'anar

Pel carrer gran, jo m'entretinc amb la teva pell fina
Mentre el forner amb sacs de farina
Mitja rialla es va guaitant
I les monges, ja despertes de matinada
Encara mig endormiscades, no en reconeixen les cares

Surt el Sol, i mentre posen el carrer
Tu em fas un petó de bon dia o de bona nit
Jo ja no ho sé

Sort que ja hi som
Tu rai que ja has arribat
A mi em queda un camí prou llarg
Per recordar el que ha passat

I l'últim ball, no serà fins que canti el gall
Fins que caigui aquesta lluna
Que tant de temps està esperant
L'últim ball, no serà fins que canti el gall
De bracet fins el replà
Que tu ja t'en has d'anar

L'últim ball, no serà fins que canti el gall
Fins que caigui aquesta lluna
Tant de temps està esperant
I l'últim ball, no serà fins que canti el gall
De bracet fins el replà
Que tu ja t'en has d'anar

I l'últim ball, no serà fins que canti el gall
Fins que caigui aquesta lluna
Que tant de temps està esperant
L'últim ball, no serà fins que canti el gall
De bracet fins el replà
Que tu ja t'en has d'anar

L'últim ball
L'últim ball
L'últim ball, no serà fins que canti el gall

Rellotge de fang

Vols tota la llum del far,
no deixes claror per res més,
i de tant i tant mirar-te
no veus on ets.

Surt i no et facis més mal,
surt, que acabi sempre bé,
que les penes marxen quan t'agafa el vent.

Em penso que sé qui sóc però no ho sé,
perquè sempre sóc diferent.
T'ho prometo, intento fer-ho sempre bé,
encara que ho faci malament.

Tinc una part que crema, un tros de mi s'encén,
em capgira per dins, desfà el neguit eixut
i neteja els draps bruts.
Un tornavís de pedres, un cop de puny al vent,
una cançó de viure, una tarda plovent,
que m'empeny, que m'empeny, que m'empeny.

Si et vaig dir que sabia on anava,
No en tenia ni idea, presumia de ganes.
Vull pensar que és així, que en el fons és senzill,
tinc els núvols de blanc i un rellotge de fang.

Sigues aigua vida meva, sigues aigua.
Vine i marxa aquí a prop de la costa.
Sigues aigua vida meva, sigues aigua,
Tros de cel de colors que s'escampa.

Deixa que vinguin els dies
que et tremolin les cames,
que ploris de riure.
Que les llàgrimes parlin perdudes,
no entenen la vida, només volen viure.

Mil ocells

Ara que et tinc aquí
fes que pari el temps.
Deixa'm descobrir
estels sobre la pell.

Ara que tu i jo
tenim les ales
de mil ocells.

Ara que el desig
flota pels arbres
dels teus cabells.

Un vell estiu de nou esclata.
Volaran estels a l'aire,
seguirem pel llarg viatge dels teus dits.

Ara que et tinc aquí
fes que pari el temps.
Deixa'm descobrir
estels sobre la pell.

No oblidis el camí
si et porten lluny els vents.
Un dia vam ser aquí
i no ens va faltar res.

No és el pas del temps
qui ens porta a créixer,
són els seus cops.

I a cada cop
que ens aixequem del terra,
vencem la por.

Deixa't anar d'allò que pesa,
pren el vent amb la incertesa,
sent la flama i deixa néixer el teu instint.

Ara que et tinc aquí
fes que pari el temps.
Deixa'm descobrir
estels sobre la pell.

No oblidis el camí
si et porten lluny els vents.
Un dia vam ser aquí
i no ens va faltar res.

Ara que tu i jo
tenim les ales
de mil ocells.

A Terrassa hi ha una plaça

A Terrassa hi ha una plaça
tendra, ximple i decadent,
una plaça amb força traça
per a apilotar la gent.
Estratègica, se'ns planta
al bell mig d'un cau d'humans
i, amb anàrquica carpanta,
va cruspint-se els vianants.

Quan el vespre estén els braços
i al rei sol se l'enduu el vent,
centenars de culs i nassos
omplen bancs i paviment,
i una boira de paraules
i fumera vegetal
ens guarneix les velles aules
de l'escola campanera de l'asfalt.
Un vell bar
taquicàrdic bombeja, manyac,
una sang que agermana el conyac
amb el pastís
i fabrica anticossos d'anís.
El Priorat
fa petar-la amb el rom i un tallat,
i rumbegen cambrers i clients
per uns espais inexistents.

A Terrassa hi ha una plaça
(ja ho he dit fa pocs moments),
una plaça que traspassa
la raó i els arguments.
Esquitxada d'ulls de noia
per damunt i pels costats,
esdevé una immensa toia
de colors insospitats.

Les jaquetes endolades
s'hi barregen, insolents,
amb barbasses arrissades
i mugrons inconsistents,
mentre un eco de campana
converteix de sobte en au
la potent veu bartriana
que ens arriba de la Torre del Palau.

Sota el sol,
veureu iaios xerrant a pleret
mentre expertes en l'art del ganxet
van vigilant
que no es fumi de nassos l'infant.
I, quasi a frec,
una església perdona el renec
prodigat per la userda als terrats
d'uns pixavins enjogassats.

Si passeu per una plaça
del Vallès Occidental
i veieu com, amb catxassa,
recolzada en un fanal,
s'alça encara la presència
poca-solta i d'ull ferreny
de la meva adolescència
marginada a cops de seny,

feu plegats una cervesa
i parleu del temps que fuig,
dispareu a la tristesa
fins cremar el darrer cartutx
i, com qui no vol la cosa,
compartiu un somni d'or,
que a ningú no li fa nosa
una plaça intransferible al fons del cor.

Trenca la finestra

Només queda una lluerna per atrapar
que done llum al meu caminar.
Si mire cap enrere,
la senda es torna fosca, no té final.

He de fer-ho ràpid, prou de pensar tant
el cervell no hem para mai.
No escolte, no mire,
que el temps m'està guanyant.

Fer camí, cap a tu
fugir de mi, no vore els murs.
Eixa caixa fosca apaga el foc,
no et fa més dur.

Fer camí, cap a tu
Vore't ací si obris les ulls
Tots els mals s'espanten
quan marquem el ritme junts.

Ja no queda claveguera , forat ni cau
que torne negre aquest cel tant blau.
Els plors ja no m'ofeguen
les pors van fugint al meu pas.

i ara mire al meu voltant,
per gaudir de ser l'estrany,
que ha eixit de la cova,
Adéu monstre final!

Fer camí, cap a tu
fugir de mi, no vore els murs.
Eixa caixa fosca apaga el foc,
no et fa més dur.

Fer camí, cap a tu
Vore't ací si obris les ulls
Tots els mals s'espanten
quan marquem el ritme junts.

Trenca la finestra
desfés aquells nucs que t'han lligat
Farem que en cada festa
sone el teu nou compàs.

L'espectre de Maria Antonieta

Clar que arriben dies on tothom li sembla imbècil i opta per callar.
Clar que si es concentra pot sentir perfums exòtics recorrent-li el braç.
Clar que es fa pesada amb els seus contes de carrosses que travessen prats.
No goseu jutjar-la des dels vostres cossos momentàniament tan vius i sans!

Que al tombant de vespre,
quan el sol se'n va,
Maria Antonieta
surt a investigar.
I travessa el trànsit
i es cola allà on vol
per fer por a nenes
i a homes sense son.
I amb altres espectres
es riu dels mortals
asseguda en punxes
de la catedral.

I sobrevolant París desert es diu:
«Maria, ets aquí, tan llesta com et penses i no veus com els records t'estan mentint,
t'estan mentint!».
I es diu:
«Maria, només tu saps com vas arribar a avorrir la vida a l'interior d'aquells jardins, d'aquells jardins!».

Diamant 232

Agafa els nens i fuig d'aquí que ja arriben els cretins,
vés corrents cap allà baix que t'esperen els veïns.
Mira els ulls de la Dolors, té el seu home lluny, al front,
amb fusells combat la por però ella encara la duu al cos.

Els canons ja tenen néts que disparen contra drets.
No remoguis aquells fets; de l'oblit, n'han fet govern.

Avui l'Eugeni no és aquí, tant de bo no fos ferit
per poder fer-li un petó, tan sols l'últim, al seu fill.
La Mariona es palpa el cor quan rugeixen els motors,
una bomba l'ha deixada sense poder sentir el món.

Els canons ja tenen néts que disparen contra drets.
No remoguis aquells fets; de l'oblit, n'han fet govern.

Les sirenes van sonant, tothom corre a Diamant!
Sobretot apaga els llums, sota terra estem segurs
dels ocells de ferro i foc, de ferro i foc!

Agafa els nens i fuig d'aquí que ja arriben els cretins,
vés corrents cap allà baix que t'esperen els veïns.

Dos desconeguts

Com dos desconeguts,
que marquen el seu pas,
avui et veig tan lluny.

Tan desapareguts,
quan no trobem el mar,
buscant un raig de llum.

Com aquell nen tossut,
que ja no vol canviar,
pensant el que em sigut.

Se que no t'he perdut,
però no pot funcionar,
avui et veig tan lluny.

Vull tornar a recordar,
per no pensar el que vindrà.
Vull tenir-te al meu costat,
per no pensar el que vindrà.

Vull tornar a recordar,
per no pensar el que vindrà.
Vull tenir-te al meu costat,
per no pensar el que vindrà.

No, oh, oh...

Didi

Has arribat i fas veure que no em veus.
La Clara ho diu i entre rialles ho comentem.
Tinc tantes ganes que arribis on estem
per abraçar-te i tocar la teva
pell morena i feta de fang,
palpar un moment
la tela del jersei blanc,
mirar aquests ulls que són de mel i que brillen diferent,
i és que ja ho diuen que aquest arriba sense avisar.

I no, no t'ho negaré:
l'amor és boig i em fa molta por l'adéu.
Però què puc fer-hi si jo vull estar a prop teu?
Quan neix el dia, quan brilla el sol,
quan plou la sort i l'aigua pinta el nostre món de mil colors,
quan la nit arriba i tanques els ulls,
per fer-te mil petons.

Casa en venda

Vam creuar tot el bosc.
No vam voler fer cap
drecera perquè era l'últim cop.
De nou, el gran revolt
ens anava descobrint la casa.
Vam saltar la tanca
i vam seure prop del roure gros.
Vaig preguntar: “Fem bé?”.
I tu em vas dir, germana meva:
“Ja no és nostra”, agafant-me de la mà ben fort.

I si et truco tan tard
és perquè ningú més
pot entendre-ho. Ningú.

I si et truco tan tard
és perquè ningú més
pot entendre-ho. Ningú.

La casa dels estius.
Parlo de tardes infinites.
De com l'àvia reia
quan ens veia jugar els dos.
L'avi tornant de l'hort,
amb aquell gos que mai no creia.
Deia: “Ja m'hi poso”,
i es deixava marcar tots els gols.

Tu també encara els sents?
Tu també encara els notes a prop?
Tu també encara creus que,
de tot el món, els nostres eren els millors?

L'últim Cercle Polar

No en teniem prou
Vam pretendre ser de carn
Ossos i peix i sang
Però només són dos cançons
Que no poden escoltar
Només són cançons
No en sabien més
Vam pretendre ser valents
Fins a quedar atrapats
On mai no es pon el sol
On no arriba mai la nit
I sé
Que mai
No he estat
Capaç
D'haver callat
Com per sentir-te bé
Només són cançons
En l'eco d'una vall
Al cercle polar
No podem callar
Però aquí ja no hi fem res
Més que ressonar
Només són cançons
En l'eco d'una vall
Al cercle polar

Bon vent

Així doncs si vas per aquí
jo llavors aniré per allà.
Tot i que els tambors que vaig sentint
tenen la pell més tensa que mai.

Però,
Només puc pensar per mi
i Déu m'en guard si fes mai res per tu.

Des del rovell de l'ou
no et puc enganyar.
No em quedaré en pau fins que no et deixi marxar.

Em pregunto com s'ho fan…
ells com s'ho fan…
Avui ens ha plogut fang,
ens ha plogut fang.
Entre les dunes he perdut l'anell.
Entre les runes em deixo la pell.
Vibra la terra, vibra el món sencer.
I entre la sorra busco el teu alè.
Però des del rovell de l'ou no em puc enganyar.
No em quedaré en pau fins que no et deixi marxar.

Així que bon vent.
Bon vent.
Bon vent.
Bon vent.

L'home que dormia amb acords

Tot sol quan viu envoltat.
Ja plou, deserts inundats.

Hi ha cançons amb un somriure,
hi ha cançons que fan ploure als teus ulls,
que desconsolen l'aire.

Hi ha cançons per un orgasme,
hi ha cançons per dos, però un més ja mereix
passatges d'un tal Wagner.

Trampolins que ens impulsen cap a l'exterior
o a l'infern de Lucifer,cançons d'amor.

I després d'uns anys quan tots haguem mort,
homenatges, imatges dormint sobre acords.
Evocant aquells dies amb un mi menor
a aquell pobre home que ens feia cançons.

Hi ha cançons per a aquells dies
on la pluja marca el seu compàs
i no acabem de caure.

Hi ha cançons que no existeixen
i al posar les mans sobre els primers acords,
l'acompanyaven sempre.

Trampolins que ens impulsen cap a un nou intent
de ser com la bona gent, cançons d'amor.

I després d'uns anys quan tots haguem mort,
homenatges, imatges dormint sobre acords.
Evocant aquells dies amb un mi menor
a aquell pobre home que ens feia cançons.

I després d’uns anys quan tots haguem mort,
homenatges, imatges dormint sobre acords.
Evocant aquells dies amb un mi menor
a aquell pobre home que ens feia cançons.

La duana

Anava cap a Andorra a buscar tabac barat, amb la meva ranchera que en anglès es diu pick up.
Preparat pel meu delicte, del que n'era molt conscient, doble fons a la recàmera del maleter innocent.
Creuaré sense sospita perquè sóc el president i a de més duc un rosari que és d'allò més eficient.

Si em paren a la duana tinc la tècnica especial, del qui sap somriure amb gràcia per campanya electoral.
Triarem bé les paraules del meu lèxic senyorial, posaré bé la corbata, faré escalfament bucal.
I una colla de col·legues que conec ben preparats faran dels meus escoltes, aniran ben disfressats.

Perquè sóc el president, perquè sóc el president, el cabró més caradura de les terres de Ponent

Perquè sóc el president, perquè sóc el president, un parguela que es disfressa i se'n en fot de la gent.

Però a les portes de la duana, les llums blaves m'il·luminen, va creixent la caravana, la civil que t'ho s'ho mira.

Si el guàrdia civil sospita, hi ha una llei fundamental, recordar-li que el vehicle que registra és oficial. Per això cal dur una placa com les del palau reial i les típiques banderes col·locades al frontal.

''Perdone presidente hágame usted el favor de abrir el maletero siusplau, aun que se que és evidente és mi deber como el resto de la gente, tiene algo que declarar? tiene algo que declarar? tiene algo que declarar? tiene algo que declarar?''

I ara que estic a la Farga de Moles, he passat el control i pistoles, canviarem material tu i jo a soles.
I una borratxera que m'espera fins que tingui mal de cap.

Perquè sóc el president, perquè sóc el president, el cabró més caradura de les terres de Ponent

Perquè sóc el president, perquè sóc el president, un parguela que es disfressa i se'n en fot de la gent.

La mar fuma

Avui ja no fa sol al matí
Se m'enreda als peus
La pluja ja m'inunda el jardí
Ple de flors molt blaves de cel
I la mar fuma de fred

El cap se'n va
Respiro fort i veig l'amor
Com es desfà
L'espectador
D'una obra clau
Per una vida torta de gel

Em truques i no vull contestar
Faig veure que estic ocupat
És fals, m'ajupo i bec

El cap se'n va
Respiro fort i veig l'amor
Com es desfà
L'espectador
D'una obra clau
Per una vida torta de gel

El cap se'n va
Respiro fort i veig l'amor
Com es desfà

Benvingut al Pirineus

Seguir uns ulls fins estimbar-se
Diu que demà plourà
Normes per viure sense normes
Que losers però que guai
A mi se'm conquista així, en pijama
Fem-nos tot Europa en tren
Que jo avui sóc de qui em vulgui
Benvingut als Pirineus

Però ara mateix sóc un divendres
i tu un diumenge és el que vols
Que en realitat busco EL diumenge
però de moment aixeco pols
donant roses de fogueig
que el millor sol és el d'hivern
I amb una sola frase al cap:
“Que diguin el que vulguin,
que si pensem el que diran
segur que no farem mai res”

Entre desig i germanor
Entre volcans i miradors
Entre llençols i apicultors
Entre YouPorn i More Than Words

Benvingut als Pirineus!

Només si tu vols

Fuig de tu un segon,
que vull portar-te a un lloc
Però poc a poc,
que només hi he après a entrar tot sol
Però avui si vols tu també pots

Tanca els ulls,
no tinguis por
Ja no som massa lluny,
d'aquest racó
que guardo tan gelós del món
Però avui si vols tu ho sabràs tot

I només si tu vols
I només si estem sols
Que només si estem sols,
et podré dur dins del cor

Ja no tinc records
que no parlin de tu,
de quan tots dos
jugàvem a canviar cançons
Canvia aquesta si tu vols

I només si tu vols
I només si estem sols
Que només si estem sols,
et podré dur dins del cor

He robat un altre cor

He robat un altre cor d'algú
perquè no el necessitava
Sóc capaç quan diferencie
veritats d'un món hostil
que no és el meu.

Fugim d'aquesta platja que sembla una ciutat
tornem a l'aigua neta dels ullals de la marjal
ballem entre les canyes, cantem cançons de vells
juguem al joc salvatge de la pell contra la pell

Lisèrgica i obscena, la serp del paradís
et mous com una fera, m'emborratxe dels teus pits.
T'acostes a la vora i encens la meua ment
lentament, lentament, lentament.

Esta història diu que tu
senties amb el cor, jo amb el fetge,
tu somnis d'argent,
jo la negra fel com a bandera.
Tu les ganes de viure,
jo les ganes de matar
tota la hipocresia que em sobrava.

El temps no comptava per a res eixe setmanes,
el joc era salvatge,
les corves infinites.
La música de fons el nostre alé,
banda sonora original dels meus deliris.
Tu senties amb el cor i jo amb el fetge,
i el caos harmonitzant les nostres passes,
i tot podia volar per l'aire en cinc minuts,
Fins ací, mon amie, no hi ha destí,
Que et siga dolç el camí.

He robat un altre cor d'algú
perquè no el necessitava
Sóc capaç quan diferencie
veritats d'un món hostil
que no és el meu.

S'imposa la paraula
amb tota la paraula
i juga la paraula
tan volàtil com un conte
quan l'escoltes de la seua veu.

Fugint a la vegada
una tornada
amb tota la paraula
amb tota la paraula
com un conte quan
l'escolte de la teua veu.

Vaig cantant tots els camins
que em trobe i la veu
no se m’esgota si amb tu
les grans converses donen tema per parlar un poc més,
per parlar un poc més, molestar un poc més.
Si aconseguirem transformar la realitat i eixe mur
que no ens deixa passar.
Necessitem la llibertat per poder imaginar,
construir l’objectiu i renovar el discurs.
Ara és necessari invertir la misèria.
Ara és necessari invertir la misèria.
Ara és necessari.

He robat un altre cor d'algú
perquè no el necessitava
Sóc capaç quan diferencie
veritats d'un món hostil
que no és el meu.

Això es pot salvar

Poder viure a prop d´aquest camí
poder beure l´aigua d´aquest riu.
Sentir la pluja com cau i ens mulla
i tenir-te al meu costat
agafant-te de la mà
per si no ho podem fer demà.

Veure els arbres créixer cap el cel
i saber que res no els pararà.
Voldria escriure que això canvia
i aquest món es pot salvar
però em temo que tot això se´n va.

Obro els ulls, miro al meu voltant
i veig com tot això s´acaba.
Si algú em volgués explicar perquè
ningú no ho vol intentar
que això es pot salvar.

Si algú em pogués explicar
per què els rius estan contaminats
perquè la mar és un abocador
quantes espècies ja s´han carregat.
I el fill de puta que cremi aquests boscos
que li tallin les mans
potser així no els cremaran.

La nostra bota

Nova presència nova imatge noves condicions.
Nova campanya nova ronda de difamacions.
No tocaré el pastís que vigilen, amb cura!
Jo no he vingut a suportar eixa tortura.

Primer tema del curs, jo duc el boom i el clap,
el Groove i el rap.
Segon tema del curs, si sona el loop, jo un crack,
la gent ho sap.
Tercer tema del curs, li he fet un nuc al rap
i el món no explota, xapa eixa boca ve ZOO, vas a ficar-te les botes!

Anem a fer que s'alceu del sofà i digau “ja està bé d'esta vida tan puta”
Anem a fer-vos cridar, sabeu? Fins a perdre la veu, qui es resigna es l'idiota.
Fins que no quede ni gota, recuperem la batuta…
Afonarem a qui explota en la misèria absoluta.

Jo no vull poemes ni cançons a la derrota.
Jo vull canviar les condicions, que es mengen el marró,
Que no vaja per dins la processó.

Jo no vull poemes ni cançons a la derrota.
Jo vull canviar les condicions, que es mengen el marró,
Que no vaja per dins la processó.
Que senten al damunt la nostra bota.

Ballarics

Pensa que això ja arriba
Empassa't la pastilla
Actitud potent activa
La sentiràs pel cos
Com el Dalsy de petita
Pupil·les dilatades
Bambes desgastades
Facis el que facis
no els hi expliquis als teus pares
No portem la poció màgica
Però sentiràs el beat
El bon ritme bombo-caixa
Ho notaràs profund al pit
No hem mentit
No voldràs ser un nen petit
Xics tics mics camacurts i ballarics
Ens la sua la suor
I a qui tinguem al cantó
Alternatives festivals
La musica és la benzina
i crida
respira
Som xocolata per adults
la mandra dels dilluns
Ballem ajuntant els culs
I aixequem els punys
No volem que paris
Aquesta nit rebentem armaris
Es refregaran els avis
Encara no caus
Els peus fan pessigolles
Has perdut les claus
Però el llit no l'enyores
La llum del dia no ens fa por
Si el cor s'atura
Tenim desfibril·lador
Ens la sua la suor
I a qui tinguem al cantó
Alternatives festivals
La musica és la benzina
i crida
respira

Tal com ets

Presa de la rutina, més fina, discreta i actual
el dia a dia a l'oficina ocultes la veritat
reina del gel, o anònim floc de neu

Fidel mirall que et cuida i et mima, maquilla el teu secret
vestir la nit de fantasia que margina les demés
animal nocturn, el sol et fa mal als ulls

Sortim volant avui, trenquem la rutina
el cor batega al ritme del compàs
deixa que el cos avui, proposi el seu ritme
i que l'instint decideixi com ets

El sol ja sentencia, nou dia desperta al teu davant
afrontar el dia amb garantia sembla força complicat
dins del teu pit, creix un nou neguit

I poc a poc s'apropa ja es nota la llum crepuscular
i en tant que el dia perd la vida tu la tornes a guanyar
animal nocturn la ciutat t'espera a tu

Sortim volant avui, trenquem la rutina
el cor batega al ritme del compàs
deixa que el cos avui, proposi el seu ritme
i que l'instint decideixi com ets

Llums de neó il·luminen, fascinen
conviden a ballar amb tu

Sortim volant avui, trenquem la rutina
el cor batega al ritme del compàs
deixa que el cos avui, proposi el seu ritme
i que l'instint decideixi com ets

Sortim volant avui...
deixa que el cos avui, proposi el seu ritme
i que l'instint decideixi com ets

Parets de sal

Vull una vida dins la mar
amb un sostre d'espuma i parets de sal.
Vull una vida on les ones ens porten llarg,
on la brisa ens incite a continuar.

Vull una vida dins la mar
i baixar cada nit a l'infern per trobar el caliu.
Vull una vida dins la mar
i sentir a les nits de l'hivern l'abraç de l'estiu.
Vull una vida dins la mar,
trepitjar junts el no-res, sentir-nos vius.
Vull una vida dins la mar:
una vida de sal, de calfreds,
una vida de mar, una vida de peix.

Vull una vida dins la mar,
tindre una barca amb un fanal,
que la mar on vaig és fosca, és l'abric del delit.
Si em pose nerviós la barca s'enfonsa i li perd el fil.
Se'm desnuga la barca, no puc tornar.

Vull una vida dins la mar
i baixar cada nit a l'infern per trobar el caliu. Vull una vida dins la mar
i sentir a les nits de l'hivern l'abraç de l'estiu.
Vull una vida dins la mar,
trepitjar junts el no-res, sentir-nos vius.
Vull una vida dins la mar:
una vida de sal, de calfreds,
una vida de mar, una vida de peix.

Vull una vida dins la mar,
sentir els nostres cossos com vinguérem al món,
viure la mar dins de tu, sirena,
que en cada batec la mar ens espente, pell contra pell,
entre imatges rompudes, sota cap estel.

Vull una vida dins la mar
i baixar cada nit a l'infern per trobar el caliu.
Vull una vida dins la mar
i sentir a les nits de l'hivern l'abraç de l'estiu.
Vull una vida dins la mar,
trepitjar junts el no-res, sentir-nos vius.
Vull una vida dins la mar,
no ser nàufrag de cap vaixell
i com sé que es besa et besaré.

Rumba de colors

Avui fa un dia bonic
D'un blau com els ulls del mar
Un marc d'estels de colors
On la gent no té por
L'alegria ens omple el cor

Quina pell es la millor
D'una gent que no fa mal
Passejant carrer a vall
Hi ha qui munta a cavall
Hi ha qui parla de dolor

Es el mal que m'entra a mi
Veure que no es divertit
Com ningú comprèn ningú
Diversitat es il·lusió
En un país que no té nom

Si vens del sud em dones calor, calor calor
Aquesta rumba es de colors, colors colors

Si vens del Nord pensaries millor, que no que no
La rumba porta mil colors, colors colors

No posis cap frontera això no és bo, al horitzó al horitzó
Veig aquesta rumba de colors i jo la canto per tot el mon!

Salam aleikum, Nanga def és la rumba de colors
Namaste, shukram dieurieudieuf és la rumba de colors

Junts

Cada matí per la finestra
sé que m'espera un nou dia
però avui em sobra vida
i sóc jo qui no l'espera més.

El que fins ara no he fet bé
potser ja ho sé, i no m'espanta
quan sóc amb tu i jugo amb foc
no em fa por cremar-me

De les cendres
neix la flama
d'una mirada, l'esperança
i junts volarem lluny

Viatjaré al mig del mar
on sé que tu t'amagues
escrivint dubtes a la sorra
que demà s'enduran les ones.

Despullant-nos de l'orgull
que sempre duem a sobre
i que com roba mullada
sempre pesa més.

De les cendres
neix la flama
d'una mirada, l'esperança
i junts volarem lluny.

Vull brindar

La meua vida era un mirall trencat,
com una borratxera traicionera de treball i soledat, sí!
Una caiguda lliure en tobogan, fins que va aparèixer el teu cos salat.
I vàrem viure el nostre maig del 68,
i ens atrinxeràvem els diumenges al caliu del nostre llit,
de la barbàrie colectiva i de l'hivern d'aquest país.
I somiàvem que escapàvem amb els Maquis cada nit,
viatjàvem en el temps a la Comuna de París,
esperàvem la victòria per arribar a la glòria i colmar aquest desig.
Preparats pel que vinguera, per alliberar la fera,
acabar-nos la botella, delirar i alçar la veu.
Viure és respirar, caminar per avançar i no sempre caus de peu.

Vull brindar per hui i per demà
per les cartes que hem de jugar,
cremar les nostres penes vora mar.
I vull brindar i alçar tots els gots,
cada cop sentir-te més prop
i ser el combustible del teu foc.

Van anar passant els dies que s'han convertit en anys,
jo ja em conec el teu somriure que és un poderós parany,
que m'atrapa i em fa lliure en un segon a parts iguals.
I vàrem fer un gran viatge iniciàtic,
per buscar l'essència com els mestres Presocràtics,
vam trencar de sobte la rutina que no omplia en un avió cap al sud-est asiàtic.
I recorde una escapada cap a Eivissa el mes d'abril,
i un immens cap setmana a la Festa Major de Vic,
tu eres dolça i malcriada, si tinc la teua mirada jo no necessite abric.
Vull que em cantes a l'orella Bella Ciao sobre l'arena,
cada nit de lluna plena, delirar i alçar la veu.
Viure és respirar, caminar per avançar i tu sempre caus de peu.

Vull brindar per hui i per demà
per les cartes que hem de jugar,
cremar les nostres penes vora mar.
I vull brindar i alçar tots els gots,
cada cop sentir-te més prop
i ser el combustible del teu foc.

Jugarem a la teua disparant imaginaris.
Puc separar el joc de la raó quan el motiu ets tu,
activa-la ja, activa-la ja, activa-la ja!
Tracte de pacte i evite entrar en el acte,
si trenca el clímax decline,
perquè em conve pose rima,
jugant al joc de l'abstracte,
active l'olfacte!

Vull brindar per hui i per demà
per les cartes que hem de jugar,
cremar les nostres penes vora mar.
I vull brindar i alçar tots els gots,
cada cop sentir-te més prop
i ser el combustible del teu foc.

Les nits no moren mai

Ja fa temps, no he oblidat
quan les ombres van marxar
i l'animal de dins
sortia a jugar.

I cara a cara,
amb la por vam aprendre la lliçó,
i amb llàgrimes ara
guardem els records.

Un dia el meu pare em va dir:
la joventut se'n va.
I agafant-me fort va continuar:
tindràs un cor bategant segons el que has viscut.
Quan tinguis problemes, jo hi seré.

I un dia deixaràs enrere el món
i viu una vida que recordis.
I m'ho explicaves quan sols era un infant:
aquestes nits no moren mai.
Les nits no moren mai.

Quan sentis la tempesta a prop
encén el llum
i fes-te el fort,
i amb les estrelles escriu el teu nom.

Vas dir-me:
pots anar molt més enllà,
pots creuar terres i mars,
jo et guiaré i sempre et podré ajudar.

Un dia el meu pare em va dir:
la joventut se'n va.
I agafant-me fort va continuar:
tindràs un cor bategant segons el que has viscut.
Quan tinguis problemes, jo hi seré.

I un dia deixaràs enrere el món
viu una vida que recordis.
I m'ho explicaves quan sols era un infant:
aquestes nits no moren mai.
Les nits no moren mai.

Aquestes nits no moren mai.
Les nits no moren mai.

Cançó del dubte

Una veu li preguntava «què seràs quan siguis gran?»
La meva amiga callava i somreia cap avall.
Qui tornés a aquella tarda a prendre foc
i aturar-la just a punt de dubtar per primer cop!

Quan el pare preguntava «quina feina trobaràs?»,
La meva amiga, rabiosa, intentava no plorar
i el cervell jove repassava les opcions
i tenia els ulls cansats de mirar en tots els racons
però, en mirar-lo, el camí no diu si vas a la glòria o al fracàs.

I sortíem a les nits,
«va, demà ho farem millor»,
mentre el dubte ens observava.
I sentíem créixer dins
gairebé una decisió
però era el dubte que jugava
amb tot allò que era bo
amb tot allò que era bo.

Si un bon noi li preguntava què collons volia que fes.
La meva amiga dubtava i s'arrambava contra ell
i s'adormia prometent-se que demà
sabria estar contenta al seu costat.
Desgraciats si sabeu el gust que fa els
petons que fem dubtant!

T'has quedat mirant un prat
esperant que neixen flors
mentre el dubte les matava.
T'has quedat tota la nit
observant com dorm un cos,
mentre el dubte reclamava
tot allò que era bo
tot allò que era bo.

Ha passat a mig matí,
m'ha tocat amb unes mans
plenes d'ungles despintades.
No tenia gaire temps,
però passava pel veïnat
i em volia dir que ara
ho té molt clar.
La meva amiga diu que ho té molt clar!

Nit de caricies

Núvols de tratge i corbata
Cel vestint-se de gala
Dones besant a dones
I homes en homes que passa?

Per la vergonya
Aïllen al cor en un tren que s'allunya
Plora i esclata
L'ànima farta de veure com perd la batalla

Amor amagat
Per la por al què dir i temor al diran
Quedant-se atrapats
Mirant-te als ulls agafats de la mà

En històries que es fan resistències
Farts de pagar conseqüències
Pactes de silenci
Vista enrere, camins que es creuen

Tractar de curar el buit
Amb un pessic, pels de punta
Aborronar-se, traure a passejar els dits
Oblidar-se per un moment
Que la vida continua més enllà del teu llit

L'amor és un joc
Sense normes ni llibre d'instruccions
És calor i cançons
A les nits de carícies

Bucle de vicis al llit, perdut en els teus crits,
Sincronitzant batecs amb nostres sospirs.
Hem somiat la nit que ens espera avui,
Els dos gaudint de l'instant prohibit.

Entre carícies
No establim les metes volem com els estels
Per noves sendes
Dos supervivents en direcció lluna creixent

Despullar-ho tot i desvestir les pors
Que serà l'últim cop que t'explicaran l'amor
Com estimar i a qui estimar,
Com has de fer per poder volar

Fins el matí, clausurant la nit
Fent cas omís a la presència dels veïns
Encara que ens falte l'aire
Amb arrapades a les galtes

Bucle de vicis al llit, perdut en els teus crits,
Sincronitzant batecs amb nostres sospirs.
Hem somiat la nit que ens espera avui,
Els dos gaudint de l'instant prohibit.

L'amor és un joc
Sense normes ni llibre d'instruccions
És calor i cançons
A les nits de carícies.

Només amb tu

Obre la porta del cel, on les paraules volen. Només amb tu.

M'he quedat mirant com respirava,
i he tornat a ser com aquell nen.
Ha sortit el sol mentre parlàvem,
i hem aconseguit que pari el temps.

He rigut com mai havia pensat,
m'he sentit d'allò més desitjat.
Hem jugat a ser interessants,
I hem passat mil hores a aquell bar.

Només amb tu els dies són més fàcils,
només amb tu les hores se m'escapen entre els dits. Només amb tu les hores passen ràpid,
només amb tu, només amb tu.

Mai he sapigut el que pensava,
l'estimat desmesuradament.
Creu-me no fan falta les paraules,
hi ha silencis que et fan més valent.

Només amb tu els dies son més fàcils,
només amb tu les hores se m'escapen entre els dits. Només amb tu les hores passen ràpid,
només amb tu, només amb tu.

Obre la porta del cel, on les paraules volen.
On les paraules volen.
Obre la porta del cel, on passaran les hores.
Només amb tu.
Obre la porta del cel, on les paraules volen.
On les paraules volen.
Obre la porta del cel, on passaran les hores.
Només amb tu.

Només amb tu els dies són més fàcils,
només amb tu les hores se m'escapen entre els dits. Només amb tu les hores passen ràpid,
només amb tu, només amb tu.

M'he quedat mirant com respirava,
i he tornat a ser com aquell nen.
Creu-me no fan falta les paraules,
hi ha silencis que et fan més valent.

Bona nit

Bona nit, bona nit,
que descansis i t'adormis
sota l'abrigall.
Fins demà, fins demà,
que t'espera un altre dia
i l'avui se'n va.

Somnis, somnis,
són per tu; fes teus els que voldràs complir.
Somnis, somnis,
són per tu; fes teus els que voldràs complir.

Dorm suau, dorm suau,
que la nit és molt més dolça
quan t'adorms en pau.
Tanca els ulls, tanca els ulls,
que el demà arriba molt d'hora
i ara ja és molt tard.

Somnis, somnis,
són per tu; fes teus els que voldràs complir.
Somnis, somnis,
són per tu; fes teus els que voldràs complir.

Bona nit, bona nit,
que descansis i t'adormis
sota l'abrigall.

Bona nit.