Es compten les pigues

Comença el nou curs amb classe d'història,
enmig del neguit i una bona cridòria.
Tots els pupitres es van ocupant
i ella, que és la més tímida, es queda al davant.

Està molt nerviosa i per no semblar boja
s'asseu al costat de la noia pèl-roja.
S'ha descuidat el bolígraf blau cel,
però la noia en té dos i amb això es trenca el gel.

Passen els mesos i ajunten les taules,
es diuen els mòbils, s'envien paraules.
I cada nit quan s'estiren al llit
neixen mil papallones a dins del seu pit.

Es donen les mans i es compten les pigues:
són dues amants i no dues amigues.
Se les emporta la tendra passió
fins que a l'hora del pati es fan un petó.

I és que l'amor, l'amor mai s'atura.
I és que l'amor, l'amor mai no dorm.
I en un dia inesperat
o en la nit més imprevista
en algun racó de món et somriurà.

Juguen i diuen que són com Julietes
quan surten de casa, a la nit, de puntetes.
Però s'ha acabat el fugir d'amagat
perquè arriba el final d'aquest curs ensucrat.

Comença l'estiu, les inunda el somriure,
les nits sense fi i les ganes de viure.
Juntes recorden el seu primer cop:
a la ràdio sonava aquell tema pop.

I és que l'amor, l'amor mai s'atura.
I és que l'amor, l'amor mai no dorm.
I en un dia inesperat
o en la nit més imprevista
en algun racó de món et somriurà.

Però com el vent de tardor
que fa caure fulles roges,
la bonica cabellera lentament va anar minvant.
Talment com una fulla que retorna al sòl del bosc
tan fràgil, però tan tendra, agafant l'últim sospir.

Comença un nou curs amb classe d'història,
s'asseu al darrere amb la seva cabòria.
Però lluny d'enfonsar-se, escriu un anhel
a la nova llibreta amb el boli blau cel.

I és que l'amor, l'amor mai s'atura.
I és que l'amor, l'amor mai no dorm.
I en un dia inesperat
o en la nit més imprevista
en algun racó de món et somriurà.