La constància del dolor

Potser penses massa i sols t'importes tu
allò que no t'agrada no ho facis a ningú.
És com tu volies? o vas improvisant, segons com va?
prou de "tonteries" i de justificants.

I ara que vols? s'han gastat les piles,
ara que demanes? vols paraules més amables? vols un sol?
de que tens por? solta aquells impulsos, que creus que et fan lliure.
Són temps per sobreviure o per començar de nou.

Prou de mitges tintes, això no porta enlloc
prou de nits benignes,on coi és la passió?
No més frases fetes, ni falses il·lusions, ni llamps, ni trons.
No més cançons tristes, ni vides a remolc.

I ara que vols? saps que un no canvia
com a molt s'adapta, i s'amaga però és delata poc a poc.
I ara que et mou? si al fons va ser mentida tot el que somiaves.
No forades,no contagies, no em fas por.

I és per tots els blaus que tinc al cor
que tanco aquesta porta.
I és per la constància del dolor que dic prou.