Viure d'imaginar

El cor batega lentament
no crec pas que aquest sigui el ritme de la vida
Una "huida" de cos i de ment
fatigades i mancades d'il·lusió (bis)

I alço les mans al cel, l'herba mulla els meus peus, la brisa em recorre el cos
Els ulls deixen de plorar, ja tot sembla que funcionarà
Però no, però no, però no...

Cansada, de caminar sense anar enlloc
Cansada, se suportar els mals del món
Cansada, de carregar el pes de lloses que altres trenquen

I miro, al meu voltant felicitat
Admiro la normalitat que avui no tinc
I jo, ja en tinc prou vull volar, em tiro daltabaix

I alço les al cel, l'herba mulla els meus peus, la brisa em recorre el cos
Els ulls deixen de plorar i els llavis per fi dibuixen un somriure

Sóc al món dels meus somnis
Hi són tots els que estimo ho he estimat
Aquí res no em fa mal
La gent pensa en notes i es parla cantant

Res no cal falsejar, puc viure d'imaginar
O no, o no