El nostre temps

A la vida hi arribem de manera inesperada,
un bon dia despertem sense mapes ni timó.
És un cop de sort o és la sort d'un cop?
Un enigma estrany sense solució.

I perduts en un desert, caminem buscant petjades,
tot cercant un rumb incert que ens apropi a l'horitzó.
Cada pas que fem ha de ser un pas ferm,
que el rellotge empeny sense compassió.

El temps s'esmuny com l'aigua dins del puny
i el veus marxar com si no hi hagués demà.
Com si tot el que hem viscut,
com si tot el que hem sentit,
no fos més que un bell miratge,
una il·lusió d'aquell passat
que ens aferra a aquest present
i ens diu que fer-se gran
és comprendre que, al final,
amb tristesa però amb encant,
només som un instant.

Entre encerts i molts errors descobrim això de viure,
resguardant-nos de les pors que portem a cada mà.
Cada instant viscut forja el nostre escut
i no es pot dubtar quan sents la vida que se'n va!

El temps s'esmuny com l'aigua dins del puny…

Un instant per viure-ho tot, afanya't.
Un instant per viure-ho tot.

Un instant per viure un instant.

El temps s'esmuny com l'aigua dins del puny…
Finalment tanquem els ulls i s'acaba el nostre temps.