La bala del temps

T'aixecaràs, sobreviuràs
com ja has fet tantes vegades,
saps que demà tenen riuràs
ja no fan mal les punyalades.

Però de cop et crema un foc,
que s'emporta l'alegria,
t'ha disparat aquell record
al mig del cor.

La bala del temps
que et dispara per l'esquena,
i et destrossa els sentiments,
que iguala rics i pobres,
els covards i els més valents,
un rellotge que no para
i va cremant els moments.
Una força del passat,
que et retorça el present.

Surt un tresor d'aquell calaix,
i et porta a una altra vida,
ve com un flaix, és un cop baix,
i et reobre la ferida.

Que impacta sense tacte
I de cop t'alteres.
En el moment exacte,
i quan menys tu esperes,
qui tindrà la pistola
que ens travessa,
que es dispara sola
i per sorpresa.

La bala del temps
que et dispara per l'esquena,
i et destrossa els sentiments,
que iguala rics i pobres,
els covards i els més valents,
un rellotge que no para
i va cremant els moments.
Una força del passat,
que et retorça el present.

Seny

Un cap pensador amb ganes d'història
Però sense glòria que faixi riure es seu seny
Un rostre vulgar amb massa paciència
Sense decència que faixi riure es seu seny

Un orgull molt alt sense crítics exemples
Sense veure que sempre es mou per falta de seny
Un poeta amarg que no hi treu cap profit
Però lo més divertit és que té massa seny

Es seny val molt, si el tens ets ric
Però conec a gent que l'ha venut
Ets anys de sort mal acabats
Han rebentat s'estrella…
Que seguia ses persones que pensaven que ho sabien tot.

Un amic sincer sense misteri a n'es front
No sap on trobar es sentit del seny
Un pobre oblidat trist i demacrat
Jura a n'es carrer que no existeix es seny

Un cabró venut de petit cervell perdut
No ha pensat mai que significa el seny
Si es seny és bon senyal i creure és un portal
A s'altra banda viu qui vol ser cert

Es seny val molt, si el tens ets ric
Però conec a gent que l'ha venut
Ets anys de sort mal acabats
Han rebentat s'estrella…
Que seguia ses persones que pensaven que ho sabien tot.

Que ho sabien tot

Quan tothom viurà d'amor

Quan tothom viurà d'amor
ja no hi haurà mai més misèria
els soldats seran trobadors
però potser no ho podrem veure.

Del llarg camí d'haver viscut
d'haver somiat d'haver lluitat
d'haver estimat i d'haver perdut
ens n'ha quedat un gest amarg.

La història sempre ha estat així
i perquè arribi un temps d'amor
cal que la mort faci el seu joc
de què ens serveix, doncs, saber tant?

La vida és un camí de sang
cal ser-hi i caminar
passant la rella pel vell camp
solquem la terra del demà.

Quan tothom viurà d'amor
ja no hi haurà mai més misèria
els soldats seran trobadors
però potser no ho podrem veure.

Podries

Si haguessis nascut en una altra terra,
podries ser blanc, podries ser negre...
Un altre país fora casa teva,
i diries "sí" en un altra llengua.

T'hauries criat d'una altra manera
més bona, potser més dolenta.
Tindries més sort o potser més pega...
Tindries amics i jocs d'una altra mena;

Duries vestits de sac o de seda,
sabates de pell o tosca espardenya,
o aniries nu perdut per la selva.
Podries llegir contes i poemes,
o no tenir llibres ni saber de lletra.

Podries menjar cases llamineres
o només crostons secs de pa negre.
Podries... podries... Per tot això pensa
que importa tenir les mans ben obertes

i ajudar qui ve fugint de la guerra
fugint del dolor i de la pobresa.
Si tu fossis nat a la seva terra
la tristesa d'ell podria ser teva.

Duries vestits de sac o de seda,
sabates de pell o tosca espardenya,
o aniries nu perdut per la selva.
Podries llegir contes i poemes,
o no tenir llibres ni saber de lletra.

Revolucionari

Jo no tinc ni brúixola ni diccionari
Em passe la vida caminant
De menut em deien revolucionari
Però ara tremole al teu costat
Jo no entenc de números ni abecedaris
Sempre per la vida caminant
Utilitze el meu propi calendari
I tinc el nostre dia assenyalat

Mitja vida fugint de la policia
La paciència de qui estima preocupada
Mare perdona'm per les nits
Que he estat arrestat
No ha sigut violència defensar-me de l'estat
He sigut bona persona,
He donat la meua estima
Tremolarà la vara de qui encara em plante cara
He rebut alguna almoina al passar la meua boina
Romàntic impulsiu jo sóc de la vella escola
Dels que donen el cor per un jovent més insubmís
Que aprenga de la vida el valor del compromís
La lluita no s'acaba, només es transforma
La victòria no existeix si no escrivim la història!!!

Jo no tinc ni brúixola ni diccionari
Em passe la vida caminant
De menut em deien revolucionari
Però ara tremole al teu costat
Jo no entenc de números ni abecedaris
Sempre per la vida caminant
Utilitze el meu propi calendari
I tinc el nostre dia assenyalat

Però la història és trista amics
Vivim atemorits
M'estan fent pols amb "lo" de Líbia
De nit sent crits
Jo no tinc brúixola, rellotge
Alcorà ni Bíblia
Però que esperen si volen que vaja a pegar tirs
És mitja vida contestant, dient que no, lluitant, umant al parc
Pintant, ballant, alçant el puny, cridant pels morts
És una vida defensant l'alegria
Damunts dels ritmes, buscant respostes
Sembrant escepticisme
Que jo si sé qui em representa i qui no
Se'n van les forces i el futur un avenir en venda
Tot l'amor per a qui lluita i pels vençuts
Ja naixen primaveres, creixen flors que tomben murs!

Jo no tinc ni brúixola ni diccionari
Em passe la vida caminant
De menut em deien revolucionari
Però ara tremole al teu costat
Jo no entenc de números ni abecedaris
Sempre per la vida caminant
Utilitze el meu propi calendari
I tinc el nostre dia assenyalat

Protestas bajo cero, cálidos cartones
Frío como el viento que se lleva las canciones
Largas avenidas, oscuros callejones
Entradas, salidas, sin lamentaciones.
Siempre querrán, digo siempre querrán
Almas sumisas "pa" poder manipular!
Nunca podrán, digo nunca podrán
Cortar nuestras alas e impedirnos volar!

Jo no tinc ni brúixola ni diccionari
Em passe la vida caminant
De menut em deien revolucionari
Però ara tremole al teu costat
Jo no entenc de números ni abecedaris
Sempre per la vida caminant
Utilitze el meu propi calendari
I tinc el nostre dia assenyalat

Sé desde niño que el cariño es un regalo
Yo lo regalo y regalo aunque a veces me salga caro
Del riesgo soy amante y apostar no va conmigo
Muchos más emocionantes son mis saltos al vacio
Desde crio me río con canciones y libros
No conozco a Soledad porque el mundo estuvo conmigo
Sabes de lo que hablo, tu eres de los míos
Vagabundo enloquecido que has hablado con los ríos
En la revolución vencen los corazones
No ensucies tu alma con las lamentaciones
Quieren deprimirte, robarte el pensamiento
Pero tu sonríe y si sonríes venceremos!!!

Temps de sega

Llarg ens espera el dia! És l'hora bona per segar. Les males herbes s'apoderen d'alguns homes que s'han adormit. I jo espero com un boig que el sol em cremi, igual que ahir. Segurament vindràs com sempre, contenta a l'hora d'esmorzar. Desitjo amb tot el meu cor que, suada, arribis fins a mi i em donis mitja poma i aigua, mirant-me als ulls, feliç.

Plors i suor

Plors i suor, el que ens toca aguantar entre tantes misèries.
Les ciutats plenes de derrotes amb noms i cognoms en voreres.
Persones fartes, la justícia al remat s'ha pres bones vacances.
És matar o perdre, mentre altres es posen d'acord per a furtar-te.

Món de desastres, l'obvietat ací és utopia impensable.
Sobren les cases, el menjar i la roba que a altres els falten.
Sobren culpables, que amb somriure a la boca et demanen les gràcies.
Sols per l'atzar de, que eixa puta misèria no ens passe a nosaltres.

Som els condemnats del projecte.
Descartats en les xifres que ells empren.
Cossos cansats de buscar solucions al final paguem els de sempre.
Plors i suor.

Qui ha de pagar el dolor i la incertesa?
No seré jo, mira, no serè jo.
Són els culpables d'aquesta desfeta.
Buscarem colls, mira, buscarem colls.

Comptes, normes, m'empresonen a este desordre,
on parelles a casa treballen amb sous que tenien de joves, fent més hores.
Mira, ho pilles o ho deixes, ja ho acceptaran altres. Ho veus tot, no? “Pues hala”, vaig a treballar, ok?
I a eixe cap no li falta ni un duro després quan va de vacances.

Veig companys que sols amb el sou dels “capdes”
duen la casa endavant per sos pares. Paguen el màster que els permeta deixar de currar de cambrers.
Mares amb fills al carrer, avis cuidant els xiquets, pares aprenen anglès i busquen un curro de merda per a manar la paga des de l'estranger.

He vist robots que malviuen tan sols per a portar endavant la faena.
Consumidors amb la pena d'un codi de barres tatuat a l'esquena.
La carlota esdevé la moneda, retrobem les arrels del problema.
Que d'aquesta n'eixim amb els peus al davant o guanyant la partida al sistema.

S'embruta el cor, amb el plor en els ulls contemplem el dolor.
Quanta gent ha de caure als carrers i penjar-se a sa casa perquè diem prou.
Prou! Prou! Jo em baixe d'un món que fa pena.
S'odien companys que somriuen al cap del treball que a tots dos els ofega.

No, viure així no és normal. L'angoixa i l'estrés ara ens posen malalts.
No, sentiments enfrontats, o trague o m'emporte més d'un per davant.
Ho estan tensant tant que quan tots diem ja,
rebentarà a la cara la fúria creada i no es podran amagar.

Què van a pagar! Que la merda que diuen no l'hem d'acceptar.
El futur que suposen, que diuen les bosses, ens condemna a no tindre un espai.
Que ens hem d'ajuntar, perquè aïllats ens ofeguem sense guanyar un pam.
Que tremole el poder quan onades de gent es proposen tallar-los el cap.

Colps de puny

Gira la mirada espantada caminant,
té por a la nit, carrers mal il·luminats.
Escolta xiular dèbil, cada colp més prop
apreta el pas de pressa com si anares a galop.
Des d'un cotxe al semàfor la conviden a pujar.
Són dos homes somrient-li, dient-li obscenitats.
Ella baixa el cap: "a casa vull arribar,
respondria el que pense però la nit em fa fredat".
Al dia següent continua el seu malson,
des d'un bar la criden: "Mamita que bombón!
Eres un bellezón, vas siempre sola?
Quieres tomar algo conmigo a deshora?"
Rebufa i s'angoixa, torna a baixar el cap,
apreta fort els punys, tan fort que es fa un arrap.
Anava a treballar, no ha pogut evitar
canviar-se de vorera i enfadar-se per creuar.

Colps de puny, fugir de la gàbia
colps de puny, per vèncer la infàmia
colps de puny, que calmen la ràbia
colps de puny, colps de puny

Silenci! No vull cap opinió,
si em maquille és perquè vull no per les vostres ovacions.
La meua vestimenta no justifica l'agressió,
si crides quan jo passe és violència i opressió.
El meu cos la meua pàtria i la defensaré,
qualsevol intrusió la respondré amb ungles i dents.
Cansada de mirar cap altre lloc,
estic tan enrabiada que no puc fer oïds sords.
Cap a casa no vull ser valenta, vull ser lliure,
vull escriure que tinc motius per viure.
I a l'assetjador el farem fora, ja està bé!
No tindreu cap poder sobre mi, mai més!
Ni hui, ni ahir, ni mai, em plante, et faré front.
Ni hui, ni ahir, ni mai, he fet fora la por.
Sóc jo la que em done dignitat.
Jo sóc la que m'estime de veritat.

Colps de puny, fugir de la gàbia
colps de puny, per vèncer la infàmia
colps de puny, que calmen la ràbia
colps de puny, colps de puny

Farta de què em criden, farta d'aguantar.
El carrer és meu i reclame el meu espai.
Vull caminar tranquil·la i segura pel veïnat.
El meu cos no és públic, jo sóc l'ama i és privat.
El cap alt quan jo camine amb pas ferm i decidit.
Ja mai més m'angoixareu, estic farta de patir.
L'alcohol no és cap excusa si m'estàs intimidant,
colps de puny per fer-te fora, hui fem nostra la ciutat.

Colps de puny, fugir de la gàbia
colps de puny, per vèncer la infàmia
colps de puny, que calmen la ràbia
colps de puny, colps de puny

Campanades

Ja fa temps que no trobava,
papallones de colors.
Només sento campanades,
que repiquen el teu nom.

El rellotge s'aturat,
el món ha deixat de girar,
només hi som tu i jo.
Perdem el nord i ens és igual,
temptem la sort fins al final,
deixem que es faci fosc.

Tinc la teva olor impregnada,
amagats plens de suor.
Em mires a mossegades,
i els teus ulls que treuen foc.

El rellotge s'aturat,
el món ha deixat de girar,
només hi som tu i jo.
Perdem el nord i ens és igual,
temptem la sort fins al final,
deixem que surti el sol.

Només sento campanades que repiquen el teu nom.
Em mires a mossegades i els teus ulls que treuen foc.

Ja fa temps que no trobava,
tremolors a dins el cor.
La ciutat està gelada,
jo em desfaig a poc a poc.

El rellotge s'aturat,
el món ha deixat de girar,
només hi som tu i jo.
Perdem el nord i ens és igual,
temptem la sort fins al final,
deixem que surti el sol.

Només sento campanades, que repiquen el teu nom.
Em mires a mossegades, i els teus ulls que treuen foc.

Marxar

Al marxar
tot se'n va
només tens
el que sens

i els records
de la gent
sort n'hi ha
d'estimar

Aquest sol
hi és per tots
tens els ulls
plens de flors

dins el bus
assegut
em sap tan greu
tenir-te lluny

La vida pot
anar només endavant

Sempre estàs
massa enllà
no et puc
arribar a tocar

Vas marxar
i tot se'n va
però sort n'hi ha
d'estimar.

I de sobte la llum

On el mar murmura el teu nom
miro el cel canviar de color

I de sobte la llum incendia la nit i em cega de nou,
una llàgrima als ulls resistint-se a l'oblit i em crema

El temps mai esborrarà
els estius al teu costat

i l'enyor és el mirall
el reflex d'aquell passat

Entro al blau tibant del recordom l'arrel buscant la llavor

I de sobte la llum incendia la nit i em cega de nou,
una llàgrima als ulls resistint-se a l'oblit i em crema

El temps mai esborrarà
els estius al teu costat

i l'enyor és el mirall
el reflex d'aquell passat

El somni de l'aigua

Anàvem pel camí del llac
Jo et mirava... Sempre ho feia
Miràvem per seguir endavant
No hi ha parada
Sense pressa

No oblido aquell barranc que ens adduïa
Sentir la llibertat, llançar a volar

De nit ens tapen els estels
Llum de lluna reflexada
L'aigua surava en gravetat
Jo ho voldria

No oblido aquell barranc que ens adduïa
Sentir la llibertat, llançar a volar

Ens parem a contemplar
Des de dalt
Deixar la ment en blanc
Imaginant

Ens parem a contemplar
Des de dalt
Deixar la ment en blanc
Imaginant

Ens parem a contemplar
Des de dalt
Deixar la ment en blanc
Imaginant

Ens parem a contemplar
Des de dalt
Deixar la ment en blanc

Energia

Hi ha una estructura de ferro
amb cables d'alta tensió.
Hem alçat sense saber-ho
el pont que ens uneix als dos.

Feia temps que no et veia,
feia temps que et recordava.

Eres energia quan et mous,
eres energia quan et sent a prop, si compartim suor.
Mirades, llums que cremen la foscor.
Eres l'energia que tot ho pot,
la recompensa al nostre esforç.
Mirades, llums i crema la foscor.

Troba el plaer que s'amaga dintre
l'instant que hem enyorat tant
a la ciutat invisible.
M'encanta vore't vibrar.

Feia temps que no em sentia tant bé,
no recordava que:

Eres energia quan et mous,
eres energia quan et sent a prop, si compartim suor.
Mirades, llums que cremen la foscor.
Eres l'energia que tot ho pot,
la recompensa al nostre esforç.
Mirades, llums i crema la foscor.

Batega en sincronia
l'eufòria que ara compartim.
Batega en sincronia.
Trenquem la melangia.
Ajuda'm a sentir-me viu.
Eres el colp de sort, el foc,
la mort de l'apatia.
El goig d'estar on vull.

Eres energia quan et mous,
eres energia quan et sent a prop, si compartim suor.
Mirades, llums que cremen la foscor.
Eres l'energia que tot ho pot,
la recompensa al nostre esforç.
Mirades, llums i crema la foscor.

Mira-la

Vull sentir-me lliure sense pensar en tu
vull sentir-me viure sense pensar en tu
vull sentir el redoble del tambor,
vull sentir ressonar el meu món,
vull sentir-me lliure sense pensar en tu

Vull sentir que sento que véns cap a mi
vull sentir que sento tot el que et vaig dir
vull sentir el redoble del tambor,
vull sentir ressonar el meu món,
vull sentir-me lliure sense pensar en tu

Ai mareta, mira com m'enganyes
fas veure que no em miraves,
fas que pugin els colors.

Ai mareta, mira com m'enganyes
fas veure que no em miraves,
aquesta nit farem de tot...

Mira-la
Mira-la

Quan la jove balla
torna la melancolia d'aquests anys,
que segueix com ara
esperant de cara a barraca.

I despistada
trobes la manera de canviar el meu nord,
i tant encantada
t'enamores de la pirata que diu:

el teu caminar fa tremolar,
al Doctor Pirata posa malalt
tota una delícia per sucar-hi pa,
la teva cadera em fa remenar
un moviment espectacular
trenca les vergonyes posa't a jugar
escolta aquest ritme no ho pots aturar.
Pirat's Sound Sistema troba Doctor Prats!

Ai mareta, mira com m'enganyes
fas veure que no em miraves,
fas que pugin els colors.

Ai mareta, mira com m'enganyes
fas veure que no em miraves,
aquesta nit farem de tot...

Mira-la
Mira-la

Mira-la
Mira-la

Es vell malalt

Diuen que ha arribat es matí, i que fins ara ha dormit
Està allotjat a ca es vell malalt, que viu a una casa allà dalt.
Duc tot es vespre pensant, hi vaig o no hi vaig, ho he de fer així sabré...
Que passa que fan, per què i quan, per què i quan…

Ets secrets són mal donats, quan els conta qui ha robat.
Ara estic a un soterrani potser es meu darrer escenari

Sa curiositat no en té prou, menja molt
I un descobriment sempre és un nou aliment pes seu gust decadent
Sa finestra no tanca bé, quina sort
Podré estar tota sa nit en vetlla, observant en vetlla, espiant...

Ets secrets són mal donats, quan els conta qui ha robat.
Ara estic a un soterrani potser es meu darrer escenari

Ses cortines no tapen prou, i es meu pulmó ha fet renou
M'ha descobert i m'ha fermat peus i mans, dins es forat m'ha tirat
I “lo” pitjor és que tot era cert, és vell malalt era pres
Estar tot sol ha fet que un home major sigui és seu propi raptor

Ets secrets són mal donats, quan els conta qui ha robat.
Ara estic a un soterrani potser es meu darrer escenari

Tensant tots es músculs, esper que s'acabi,
Tornar prest a casa i buidar s'armari
Records de com era escrits a un diari,
Baix pols i terra reposo solitari

Cap on vas?

Oh, cap on vas?
Vas de pressa,
no et vols aturar.
Oh, cap on vas?
Ets com sorra
entre les meves mans.
Espera't un instant -
abans de passar.
Dóna'm un segon - abans d'escapar.
Cap on vas
serè molt millor,
la nit només està per encetar.
No, no tanquis els ull,
encara falta molt per clarejar,
aquesta nit és per fer
un viatge llarg.
Oh, cap on vas?
Quan et miro
tinc el temps comptat
Oh, cap on vas?
Dóna'm hores
que el dia se'n va.
Dóna'm un instant - abans d'acabar.
Espera't un moment -
abans de marxar.
Aquesta nit és per fer
un viatge llarg,
però no esperis arribar.
Aquesta nit és per fer
un viatge llarg,
estàs a punt per començar?

Els amigos

Hi ha gent amb la que connectes molt,
Hi ha gent que sempre t'ajuda a no estar sol,
Hi ha persones que et faran tirar endavant,
Hi ha amics que sempre t'acompanyaran.

Hi ha alguns que els veig de tant en tant,
Altres que ja no els veig quasi mai,
però a tots els porto molt dins del meu cor,
de vegades no me'n adono que tinc molta sort.

Amics!, no us amoïneu,
tot anirà bé, esteu on esteu,
el que hem viscut no ens ho trauran
i el que hem de viure és a les nostres mans.

Dona del carrer

Se sent un xiscle estrany. Dirigeixo la mirada cap allà on ve i veig una vaca pasturant i al seu costat una dona descabellada, amb els braços estesos i descalça que balla sense compàs. Passa un vailet pel meu costat i li pregunto: “Xiquet! Tu saps qui és aquella dona?” I ell, avergonyit, em respon: “La Revolució”.

Vaig conèixer una xiqueta sense poble, sense ciutat.
Els peus negres anava descalça, els cabells duia deslligats.
Sons ulls foscos explicaven belles històries del passat
però tancant-los amagava el que passés d'ara endavant.

I alçant les mans enlaire i amb uns moviments de cap.
Sa cintura dibuixava infinits de llibertats.

Lailai lailai lailai lailai lai lai
Vine aquí dona del carrer!
Lailai lailai lailai lailai lai lai
Vine aquí somriu i balla.
Lailai lailai lailai lailai lai lai
Vine aquí dona del carrer!
Lailai lailai lailai lailai lai lai
Vine aquí i balla.

I ara duc sal a la butxaca per recordar-la quan es fa tard.
Sal, calor de la mar salada que si tinc sort tornaré a llepar.

I alçant les mans enlaire crida al cel per cantar,
la cançó que mai s'acaba: que diu lai lai lailai lailai lailai lai lai!

Lailai lailai lailai lailai lai lai
Vine aquí dona del carrer!
Lailai lailai lailai lailai lai lai
Vine aquí somriu i balla.
Lailai lailai lailai lailai lai lai
Vine aquí dona del carrer!
Lailai lailai lailai lailai lai lai
Vine aquí i balla.

Amor a l'acte

Alegrement ja m'avisa que és aquí,
un color que jo no havia vist.
Visc embruixat, no em surt des cap,
una olor que em renova i que em commou.

Tan natural, tan misteriosa i tan vital,
tan de debò, autèntica i essencial.
Sa veritat, això és lo que cant.
Un sentiment tan pur com animal.

S'anima el cor, veig més claror,
sang que creix vol moviment.
Venç el cor, sents sa calor,
sang que creix vol moviment,
quan es sent amor a l'acte.

Alegrement ja m'avisa que és aquí,
un color que jo no havia vist.
Visc embruixat, no em surts des cap,
una olor que em renova i que em commou.

Emocions, són es blat que va llevant.
Són ses flors, i un sol d'abril les obrirà.
Són vibracions, electricitat.
És devoció que sent pes teu cos.

Records

Allà hi pots trobar mil records del passat,
tu hi pots trobar la teva cara en un mirall.

En una mansió del més enllà
vaig veure una cara reflectida en un mirall
era la teva cara, eres tu qui eres allà,
era la teva cara que mai més podré oblidar.

Perquè quan arribi l'últim tren
marxaré de l'estació,
deixaré la ciutat i un nou destí m'esperarà,
continuaré el meu camí
com si et tingués al meu costat,
des del dia en què vas marxar
i els estels vas anar a tocar.

Allà hi pots trobar mil records del passat,
tu hi pots trobar la teva cara en un mirall.

Pensa en el destí però mai no oblidis el passat,
recorda'm per sempre
perquè estaré al teu costat
com el primer dia
que a la mansió et vaig trobar,
i que ja crec que mai més tornarà.

Allà hi pots trobar mil records del passat,
tu hi pots trobar la teva cara en un mirall.

Perquè quan arribi l'últim tren
marxaré de l'estació,
deixaré la ciutat i un nou destí m'esperarà,
recordaré aquell ahir,
i és que és difícil oblidar
perquè els somnis del passat
potser es faran realitat.

Pensa en el destí però mai no oblidis el passat,
recorda'm per sempre
perquè estaré al teu costat
com el primer dia
que a la mansió et vaig trobar,
i que ja crec que mai més tornarà.

Allà hi pots trobar mil records del passat,
tu hi pots trobar la teva cara en un mirall.

Tu i jo som aire

Fa temps que sé que no estic sol,
hem perdut el control
i se'ns escapa el món.

Potser encara i som a temps,
potser ja és el moment,
perquè s'impliqui tothom.

A tu no t'agrada el fum,
i jo a vegades n'he de treure
per poder veure la llum.

Vine amb mi, tu i jo
embogits d'immensitat,
com més notem que ens bull el cor
és quan perdem la gravetat.

I enlairar i pujar tan alt,
I deixar-me caure.
Més enllà del temporal,
Tu i jo som aire.

Sentir el risc i la pressió
i fer una cançó,
mentre flueixes baixant.

Escapar de la seva presó,
mentre notes el vent,
com et va acariciant.

A tu no t'agrada l'alcohol,
i jo hi ha nits que les celebro
com si hagués marcat un gol.

Ja saps que si avui em veus cansat,
és perquè mai he deixat
de perseguir la llibertat.

Després de la guerra

Quan jo n'era petitet,
petitet, un jove tendre,
em vaig infundar l'amor
amb una hermosa donzella,
amb una hermosa donzella.

I a l'edat dels catorze anys
el rei féu declarar guerra.
Trist de mi, com ho faré:
tinc que deixar la promesa.

I un amic sempre m'ho diu,
i un amic sempre m'ho deia:
-Quan tu a la guerra seràs,
se't casarà la promesa.

-I a mi no em diguis això,
que un disgust sempre s'hi acerca.
I això és com un pagès
que en sembri la mala terra.

Que en sembri el més bon blat
que en culli sinó nielles.
Quan ja feia los set anys,
el rei feu plegar la guerra.

Que se'n vagi cadascú,
cadascú a la seva terra.
Jo també me n'aniré
i a casa de ma promesa.

Ja li'n dono el Déu vos guard:
-Viuda, casada o promesa?
-Viuda, casada o promesa?

-Sóc promesa amb un soldat,
set anys fa que és a la guerra.
No és a la guerra no,
que està aquí a la presència.

-Jo per vós, gran jovenet,
he fet moltes prometences.
He promès resar el rosari,
set grans i catorze denes,
set grans i catorze denes.

He promès anar descalça
amb una santa molt bella,
amb una santa molt bella.

On habita l'aire

Et busque a les fosques
caminant pel barri
entre les ombres sota la caputxa
que encara em fa més fràgil
com atrapat en un vagó oxidat
de les muntanyes russes
on cavalquen els traumes
monstres i fantasmes
que no em van deixar aprendre
a governar el volant
i ara em tomba indomable
mai m'hi acostumaré
tampoc vull resignar-me
hauria d'estimar-me
començar a cuidar-me
ho he provat mil voltes
i he fracassat totes
i ara camine a les fosques
entre llops i papallones
un altre cop
empaitant respostes
un color, un rostre,
un pedaç de vida
que de sobte em toca
i que m'il·lumina
i em naix un vers als llavis
com un raig de sol
que s'endinsa per les venes
tendre i brutal
potser és un miratge
però m'és igual
és una caiguda lliure
un allau de pau
una calma profunda
que em besa
m'inunda
com tu quan tanque els ulls
i et recorde encara
acaronant-me la cara
han passat tants anys
que ja no et pose rostre
però sempre et retrobe
quan et necessite
no ho puc explicar
només ho visc
i calle
i t'estime
i et trobe a faltar

S'obrirà el mar
tremolarà la terra
seré un volcà
de lava i fúria encesa
cobriré el cel
de cendres i esperances
i em fondré amb tu
on habita l'aire

Només era un infant
i els anys em cabien
a les meues petites mans
encara em sobraven
uns quants dits per dibuixar
la casa, el sol, l'arbre d'un demà
que mai no va arribar
la vida ens sorprèn
amb bombes amagades
és el que hi ha
condemnats a sobreviure
als cops i les pallisses
que ens deixen orfes
abandonats
en paisatges nevats
on el fred ens talla
ens paralitza
ens deixa inconscients
incapaços d'entendre
qui som nosaltres
entre capes de gel
jo intente escalfar la meua
alliberar-me,
trobar les flames
cosir les ales
aprendre a volar
tocar els astres
deixar un rastre
per poder tornar
a voltar per barri
valorant el que em queda
i no el que falta
és complicat
però ho intente
i arribe a casa
escric unes paraules
desordenades
gargotejades
en una antiga llibreta
que explica qui sóc
i m'ajuda a refugiar-me
com tu quan tanque els ulls
i et recorde encara
acaronant-me la cara
han passat tants anys
que ja no et pose rostre
però sempre et retrobe
quan et necessite
no es pot explicar
només ho visc
i calle
i t'estime
i et trobe a faltar

S'obrirà el mar
tremolarà la terra
seré un volcà
de lava i fúria encesa
cobriré el cel
de cendres i esperances
i em fondré amb tu
on habita l'aire

Tot és part de ser un pirata

Ser un pirata és molt divertit,
fins que a algú li tallen la mà.
No podràs blandir un sabre per batre't en duel
o si vols fer un motí al capità.
Hauràs de dur garfi i no tindràs dits
i el banjo no podràs tocar.
Ser un pirata és molt divertit fins que a algú li tallen la mà!

Tot és part de ser un pirata,
no es pot ser un pirata
amb totes les parts.

Ser un pirata és molt divertit,
fins que a algú li buiden un ull.
No podràs dur monocle, però sí un ull de vidre
i posar-lo les nits en remull.
Però si hi ha baralla hauràs de vigilar
que no caigui enmig de l’aldarull.
Ser un pirata és molt divertit fins que a algú li buiden un ull!


Tot és part de ser un pirata,
no es pot ser un pirata
amb totes les parts.

Ser un pirata és molt divertit,
fins que a algú li trenquen el nas.
No podràs portar ulleres, i en un abordatge
d'encertar seràs incapaç.
Podràs no dutxar-te durant uns quants mesos
que la pudor no notaràs.
Ser un pirata és molt divertit, fins que a algú li trenquen el nas.

Tot és part de ser un pirata,
no es pot ser un pirata
amb totes les parts.

Ser un pirata és molt divertit,
fins que a algú li trenquen les dents.
Hauràs de menjar farinetes i sopes
si vols algun àpat calent.
No podràs mastegar, però si dur una dent d'or
que tampoc està gens malament.
Ser un pirata és molt divertit fins que a algú li trenquen les dents!

Tot és part de ser un pirata,
no es pot ser un pirata
amb totes les parts.

Ser un pirata és molt divertit,
fins que a algú li tallen un ou.
No podràs tenir fills però sí comprar un lloro
i que causi un bon enrenou.
Podràs ser un castrati, cantar molt agut!
I guanyar-te un petit sobressou.
Ser un pirata és molt divertit fins que a algú li tallen un ou!

Tot és part de ser un pirata,
no es pot ser un pirata
amb totes les parts.

Ser un pirata és molt divertit,
fins que a algú li tallen el peu.
Ja no tindràs peu,
tampoc tindràs peu,
i a més, et faltarà un peu.
No tindràs dits del peu, perquè no tindràs peu,
i no podràs guanyar el campionat de tenir peu.
Ser un pirata és molt divertit fins que a algú li tallen el peu!

Tot és part de ser un pirata,
no es pot ser un pirata
amb totes les parts.

Tot és part de ser un pirata,
menys no ser un pirata,
que no és part de ser un pirata.

Chen la conmoció (El tro)

Si perds el que més estimes,
no ho persegueixis,
tornarà per pròpia voluntat.

Escolta com parla amb boca greu
el tro des del centre de la terra
i celebra que hi ha una dimensió
intangible per als teus sentits virtuals.

Somriu o vincla't en platges eternes,
i retira't als nou turons blaus
quan amb glavi sever vinguin
els dies a emportar-se't la bellesa.

A la merda

He nascut en un país de polítics corruptes,
de governants que ens han fet viure enganyats,
només mirant que creixin les seves riqueses,
sense pensar en tot lo que aixó pot comportar.

No ens cansarem de treballar pel nostre poble,
la nostra gent i el nostre benestar.
Per culpa d'uns que han fet que les nostres riqueses,
se'n vagin totes a les butxaques d'uns quants.

Moltes famílies desnonades i que es troben soles,
gent del carrer sense diners veient passar les hores
No tenen pa, no tenen llum i moltes més històries
vosaltres sou els que ens mateu, la vergonya del poble.

Sou el punyal que portem sempre enganxat a l'esquena,
sou l'arma blanca que fereix de mort la nostra terra,
estem molt farts de veure i viure aquesta misèria,
no cal dir més, aneu-vos-en tots a la merda!

He nascut on la justícia no mira pels pobres
i on els més rics sempre hi surten guanyant,
les seves lleis es converteixen en normes,
del joc que sempre ens obliguen a jugar.

Volem sentir com canvia el rol de la partida,
i que visqueu tot lo que hem aguantat,
gotes de sang que sortiran de la ferida,
i tacaran de roig la vostra dignitat.

Moltes famílies desnonades i que es troben soles,
gent del carrer sense diners veient passar les hores
No tenen pa, no tenen llum i moltes més històries
vosaltres sou els que ens mateu, la vergonya del poble.

Sou el punyal que portem sempre enganxat a l'esquena,
sou l'arma blanca que fereix de mort la nostra terra,
estem molt farts de veure i viure aquesta misèria,
no cal dir més, aneu-vos-en tots a la merda!

I ara ha arribat el moment!
De fer cas als sentiments!
Trencarem tots els candaus
que el poder ens ha imposat
Per el poble i per la gent.

Som el crit que heu fet callar!
Som revolta i llibertat!
Ja fa temps que tot va igual,
sou la força immoral
no volem ser més esclaus.

Moltes famílies desnonades i que es troben soles,
gent del carrer sense diners veient passar les hores
No tenen pa, no tenen llum i moltes més històries
vosaltres sou els que ens mateu, la vergonya del poble.

Sou el punyal que portem sempre enganxat a l'esquena,
sou l'arma blanca que fereix de mort la nostra terra,
estem molt farts de veure i viure aquesta misèria,
no cal dir més, aneu-vos-en tots a la merda!

I ara ha arribat el moment!
De fer cas als sentiments!
Trencarem tots els candaus
que el poder ens ha imposat
Per el poble i per la gent.

Som el crit que heu fet callar!
Som revolta i llibertat!
Ja fa temps que tot va igual,
sou la força immoral
no volem ser més esclaus.

Tornaré

No recordo ni quan vaig marxar
fa més temps del que vull pensar,
em faig el fort i tiro endavant
i no t'ho dic però et trobo a faltar.

Si pogués tan sols un moment
pensar en tot el que hauríem pogut fer,
però la llar que va fer gran
ja no em troba i segueix avançant.

Tornaré,
per poder tornar a seguir
quan m'esperi l'imprevist.

Tornaré,
pel camí que vas deixar
sense demanar permís.

Si el demà es recorda de mi,
si de nit s'encén un matí,
i per fi sembla que va bé
i una espurna il·lumina el camí.

Quan de cop s'il·lumini l'albada,
quan mirem la lluna que s'amaga,
quan trobem un racó en la nostàlgia
i compartim la mateixa mirada.

Tornaré,
per poder tornar a seguir
quan m'esperi l'imprevist.

Tornaré,
pel camí que vas deixar
sense demanar permís.

Mama

Entra a l'habitació
quan són més de les vuit,
i pensa per dins seu «deixa-li cinc minuts més».

Els monstres no vindran
que ja els hem espantat,
deixa'm el llum encès
per si n'hi ha algun d'amagat.

El semàfor canviant,
agafa't de la mà,
i creuem el carrer
quan ningú ens està mirant.

Em besa abans d'entrar a l'escola
li he fet que no amb el cap,
dient-li que sóc gran
que ja sóc gran!

Hem aprés a ser valents, allunyant-nos dolçament.
Hem aprés a ser valents, allunyant-nos dolçament.
Serem valents...

Ser l'heroi de tots els contes que hem viscut.
Travessar els oceans, sentir-nos lluny.
Ser l'heroi de tots els contes que hem viscut.
i creuar tots els deserts per estar junts.
Ser l'heroi de tots els contes que hem viscut.

Hem aprés a ser valents, allunyant-nos dolçament.
Hem aprés a ser valents, allunyant-nos dolçament.
Serem valents...

El que esperàvem

Ara que el camí que dibuixàvem,
és només una petjada,
que ha esborrat tot el que som.
Ara que ets molt més del què pensaves,
ara que ja no t'espanta abraçar un demà millor.

Ara que no queden llocs on trobar-nos,
ara que acabat el joc d'enganyar-nos.
Ara que no queden més que paraules,
ara ja podríem ser el que esperàvem.

Ara que ens ofega la distància,
hem après de la ignorància,
sembla que ho hem perdut tot.
Ara que camino lluny de casa,
he vençut a l'enyorança,
ara que ja no tinc por.

Ara que no queden llocs on trobar-nos,
ara que acabat el joc d'enganyar-nos.
Ara que no queden més que paraules,
ara ja podríem ser el que esperàvem.

Com més lluny de tu,
més perfecte sóc.
Per estimar-te, per estimar-me.
Com més lluny de mi,
més perfecte ets,
per estimar-te, per estimar-me.

A la muntanya

A la muntanya, ma maire,
sonen de violins.
Si en sonen gaire, ma maire,
caldrà anar a dansar.

Si vas a dansa, ma filla,
ton marit te'n batrà.
Si em bat que em bato,
ma maire, jo bé m'hi tornaré.

No patiu pas per mi, mare,
faig lo que em vau ensenyar.
Serem dones, dones valentes,
sense por del que vindrà.

Si tu t'hi tornes, ma filla,
l'ase bé correrà.
Si corre que corre, ma maire,
per vós bé ha corregut.

Ne diran totes, ma filla,
ase desorellat!
En lloc d'orelles, ma maire,
porta banyes al cap.

No patiu pas per mi, mare,
faig lo que em vau ensenyar.
Serem dones, dones valentes,
sense por del que vindrà.

No patiu pas per mi, mare,
faig lo que em vau ensenyar.
Serem dones, dones valentes,
sense por del que vindrà.

Pren el moment

Com si et cremés foc a dins les venes
en una nit d'hivern glaçat
tu tens la calma i les armes
Per llançar-te a l'últim vals

Quan la vida et mira als ulls desafiant

Pren el moment
fes que duri per sempre
omple'm de llum
Fes que valgui la pena
ho portes a la sang
valenta i animal
Pren el moment
podem trobar un racó entre el mar i el cel

Com omplir els pulmons de mil tempestes
en un estiu sec i asfixiant
ets una espurna en la tenebra
la veu que inspirarà els meus cants
Quan la vida em miri als ulls desafiant

Ets el crit fort i clar
un impuls endavant
Ets l'instint esmolat
l'infinit a les mans

Venedora de contes

Enmig d'un vals mig romàntic mig maldestre
entra triomfant, tan llunàtica com sempre.
Ven miralls, gorres de cop, barrets de mag,
bufandes i cantimplores.
I porta un far entaforat dins una capseta
i per fardar duu ulleres grans, muntura estreta.
Diu "¿Cómo està?" "Vostè d'on ve i on creu que va
encisadora senyora?"
Sol dibuixar en els dies de desídia
per no oblidar l'impossible i l'invisible
ven gravats, perfum de taronges i ciutats
i encantadores mascotes.
La venedora de contes, històries, tricicles, rellotges
torna per recordar que hi ha un demà molt més enllà
de la simple observació de les coses.

Futur nuvolat

Ja es divisa a l'horitzó
Una remor que ve de la foscor
Siluetes sense nom
Carregades de rancor
Oblidades per la política social
Sentenciades per l'estat del benestar
Menyspreades pel mercat de treball
Anul·lades, ignorades per la humana vanitat
Llançades al buit sense paracaigudes
Deutores perpètues de mirades perdudes
No competitives, proletàries invisibles
Clamen al deu dels diners fratricides
Aires de revolució d'una generació
Esclava de la eterna aspiració
Préstecs de misèria sense amortització
Auguren una vida sense forma ni funció

I traurem la paleta i pintarem les estrelles
Visionaris en un mon d'aquarel·les
Somiadors que travessen fronteres
En un futur nuvolat

Dins la gàbia terror i amor
Juguen la mentida i els botxins a sang
Siluetes sense nom
Injustícies, sang i corbs
Art i màgia, tot és vàlid
Dins la gàbia hi ha esperances
Estima la vida tant com tu i com jo
I anhela eixir de la misèria
Colpeja fort company que no estàs sol
Tot és ara i és possible
Juga-li fort a la vida
Juga-li fort a la vida
S'escapa la fantasia que ens farà arribar al cim
Si al cap i a la fi
Si al cap i a la fi
Si al cap i a la fi son tants
És cultura, fantasia
Ets el guerrer que farà la pau!

I traurem la paleta i pintarem les estrelles
Visionaris en un mon d'aquarel·les
Somiadors que travessen fronteres
En un futur nuvolat

Obriu-me el cap

Abans que se m'enduguin el teu nom
que cremin aquest vers
que esborrin els records

Abans que em perdi anant tot sol
que no em conegui el cos
obriu-me al cap.

Abans que m'arrosseguin fins al fons
que morin els secrets
que enterrin els petons

Abans que el temps em guanyi el pols
que no entengueu qui sóc
obriu-me al cap.

Obriu-lo
copieu-ho tot
feu fotos a milions.
Que no vull la nostra vida
perduda en un racó.
Que estic segur que algú
sap com entrar als meus ulls
per veure't a tu,
per veure-us a tots
com us he vist jo.

Tancs

"Saps que la vida té un principi i un final,
jo ja estic fora però la teua està acabant"
Allí em parlava demanant-se un altre rom
mentre a la tele el president ens ho furtava tot
mirant cap a una altra part.

"El rock'n'roll és un niu de covards,
ningú es queixa, els egos s'alimenten.
Mai voràs cap acció exemplar
mentres tinguen les ratlles ben fetes"
Varem seguir xerrant i unes rondes després
va mirar l'hora, se li esgotava el temps.
Allí a la porta se'm va quedar mirant,
cerimoniosament em va agarrar el cap
i m'ho va dir així de clar:

"Els cantants som un tall de subnormals
amagats baix miralls d'aforismes.
Cal aplicar la creativitat
al treball de la benzina i els vidres.
Al costat dels nostres fills i filles.

Perquè els tancs i la sang
i l'amor ens faran lliures"

2300 milions

Calella de la costa un guanyador
d'un sorteig el millor
qui sap qui? L'afortunat
on està? Està ocultat.

Calella de la costa s'ha llevat
un cop de fortuna massa gran
bona noticia de portada
tota la premsa s'ha exhaurit.

Periodistes i banquers
informadors i tafaners
català o bé africà?
És legal o no té papers?

De sota les pedres van sortint
micros i "walkmans" apuntant
preguntes, empentes i molts crits
la banca sospira per un tros del pastís.

2.300 milions en un sol full de paper
rius de tinta escampats pel carrer
no sabem qui és doncs ha tocat el dos
com una bola de fum.

Busquen busquen
l'home més ric
per treure'n profit
busquen busquen
l'home més ric
per treure'n un pessic.

Treball al camp o és pescador?
En la maduixa o el clavell?
Alt i fort o baix i prim?
És casat o be solter?

La sort a vegades fa patir
calma prudència val més que si
tens tota la vida pel davant
esperat no ho cantis tan aviat.

Busquen busquen
l'home més ric
per treure'n profit
busquen busquen
l'home més ric
per treure'n un pessic.

Serà un abisme

Això que em portes
Em fa sentir tan bé
Que només m'importa
Que demà me'n portis més
Però passen les hores
El sol es va ponent
Sento la porta
Però només dura un moment
Serà un abisme on he caigut
O el paradís que em dónes tu
No hi ha fortuna més cruel
Ni res tant dolç

La nit és fosca
Sé que per a tu també
En la distància
O en el ressentiment
Però cauen les hores
La lluna està creixent
Sento la porta
Però només dura un moment
Serà un abisme on he caigut
O el paradís que em dónes tu
No hi ha fortuna més cruel
Ni res tan dolç
Serà un abisme on he caigut
O el paradís que em dónes tu
No hi ha fortuna més cruel
Ni res tan dolç

Sel·lecció natural

L'esperança d'un futur que ja fa tard.
Queda't un minut, no t'ha quedat clar.
No m'importa, si és per comprendre'ns, t'ho torno a explicar.
Érem un tot al que no volia renunciar.

Demanar perdó seria només una part,
vinga nena, espavila, selecció natural.
Aixecar l'edifici que acabem d'enderrocar...

I sense finestres no veig les estrelles,
són les que jo et volia ensenyar.
Encara m'abriga la veu que em despulla
carícies, misèries, te n'oblides i te'n vas.

Les teves, teves, teves decisions et fan gran.
No més excuses, deixa de mamar.
Si tot és marxa enrere, jo miro quasi sempre endavant
i tota aquesta por construeix el meu món.

Demanar perdó seria només una part,
vinga nena, espavila, selecció natural.
Aixecar l'edifici que acabem d'enderrocar...

I sense finestres no veig les estrelles,
són les que jo et volia ensenyar.
Encara m'abriga la veu que em despulla
carícies, misèries, te n'oblides i te'n vas.

Deixa la veritat, la que sigui, lliure de camins
no t'ho creguis tot, el teu gurú ha de morir.
Que l'aire que omple el teu lloc...
Abans de disparar, pensa-t'ho tres cops.
No et sembla bastant aquest silenci
que has deixat?

Una altra ronda

Després d'un mal dia al carrer em trobo la Jordina
que avui fa l'aniversari, vol que l'acompanyi al bar.
Ens mirem amb simpatia, amb un gest mutu d'empatia
i ja a la primera taula que comenci el festival...
Que comenci el festival!

Posa'm un got de moscatell, una cassalla,
ratafia, un burret o una pomada!
Una mamadeta, un masclet, un rom cremat,
un got d'aigua de València o aromes de Montserrat!

Ja havent agafat el "puntillo" amb una barreja mortal
de begudes de la terra, ens disposem a fer mal.
Doncs m'agafa la mà esquerra, a l'atenció de la cambrera,
ens demanem una altra ronda i després ja veurem què tal...
Després ja veurem què tal!

Posa'm un got de moscatell, una cassalla,
ratafia, un burret o una pomada!
Una mamadeta, un masclet, un rom cremat,
un got d'aigua de València o aromes de Montserrat!

I aguantant la compostura, intentant fer-me la madura
"què, carai!" diu la Jordina "una altra no et farà pas mal!"
La nit és jove, la nit és festa, demà ja en patirem la resta!
Però avui fins que el cos aguanti traurà fum aquest local...
Traurà fum aquest local!

Posa'm un got de moscatell, una cassalla,
ratafia, un burret o una pomada!
Una mamadeta, un masclet, un rom cremat,
un got d'aigua de València o aromes de Montserrat!

Xafant fang

Corríem com llops a la vora del riu,
la cara bruta, el gest viu,
camp a través, barrancs amb patinet
argelagues i bassals i els pantalons desfets.
A comunions, només de convidats,
a l'església vam entrar una volta a escuadrinyar.
Fill meu, on vas? On has anat a parar?
Mala "bascollà" em vaig emportar.
A mi em cuidava Amparo a l'eixir de l'escola,
quan a Carmela li s'allargava la faena.
No en quedava altra que cooperar,
la Joana sempre amb un plat preparat.
"Lo" que faça falta, xé, suport mutu.
Per a totes elles: amor perpetu.
10 mares, 17 germans, som la tribu
criant en col·lectivitat.
El matriarcat, viu però amagat,
que isca de les cases i impregne tota la societat.
Desfent-nos de la marca del poder de l'home blanc,
de l'espasa i de la creu i del crist a la paret.
Obrir el ulls al món, riure i blasfemar,
no hi ha ningú allà dalt disposat a ajudar.
Repartint eines, ho fem juntes
regant les llavors de les idees comunes.

Manaes de llobes i de llops,
xafant fang...

Corríem com llops pel carrer i el barranc
del poli a la renfe, per barri o marjals,
tant donava, la roba del germà major
la bici del cosí del poble i l'entrepà pa tots.
Primer creuar, després mirar, disciplina?
Imaginació i argot, street medicina.
Xeringues, cabanyes, foc al descampat,
la boca feta un cristo de pegar-me tant de bac.
La mare el pare i sis cosins en un renault 7 a la platja.
El sol implacable en la vega baixa.
La "uela" i la Sole cuinant per a 30
i "siempre hubo un platico pal que entrara por la puerta"
Ni gomines ni tratges al cumple,
ni bateig ni litúrgies ni temples.
Plens de merda i de fang, de carrers d'asfalt,
perquè els buits amb regals mai no s'omplin.
La voluptuositat, l'efervescència,
els misteris insondables de l'adolescència.
Fugíem del present, del futur, i amb la llei
sentit militar i estratègia. Ei!!
Discussions en el banc del parc,
contractes d'un dia al supermercat,
oficis??
Amor incondicional,
no importava el cost, ni el marge de benefici.

Manaes de llobes i de llops,
xafant fang...

A la jugular

Tinc un estil fi,
digues-li exquisit.
Ja està ací Narcís.
Vinc a filar prim.

Ho feu tot sense mim,
ràpid per complir.
I clar, ix el que ix.
En fi, és molt trist.

A mi no em pariren per dormir.
Em pariren per fer hits.
Érem futures promeses,
ara mira com omplim.

Som stars del rap d'ací,
oi que sí?
Érem futures promeses,
ara mira com complim.

Hem gaudit de l'ascens, tocats per la gràcia d'un públic fidel.
Un silenci impotent, envolta i soterra si no llancem res.
Són els grillons del moment, angoixa a la cara de no entendre res.
Bro, a la merda els bitllets. Que ho senta qui vulga, fem el que volem.

Fem el que volem, fem el que volem.
T'ho estampe a la cara en repeat.
Mentre uns ens comparen, jo em quede amb les cares que flipen en veure'ns fluir, sí.
Crític de crítics vés i digues que existisc, que el sentit del que escric el mantinc dins del pit, prim.

Ei, em trobaràs cantant, begut pels carrers del poble.
Ei, no estigues amagat, rajar per l'ordinador és molt pobre.
Game Robert en el flow, al show punys enlaire.
Mira com domine el ritme de forma especial i és brutal,
quan conecte skills en la jugular!

Poc, molt.

Buit, ple.
Roín, bo.
Tu i jo.
Duc un escrit nou.
Tu tens l'esperit tou.
Et folle fins dir prou.
Has vist què he assolit? Flow.

Has vist on estic? Tron.
Has vist com escric? Sort.
Has vist com fluïsc?
Ho has vist o estic boig?

Cou com un forn l'infern dels MCs.
Estic per ací si vols vindre a sofrir, bah!
Dóna-li, Adrià!!!!

Copia amb elegància i no digues a qui, és així.
A qui creu que el so innova l'aixequem del llit.
He vist mil puretes incompresos amb els textos com a presó.
I, per això, la careta ben posada per a tot.

Volen quedar bé i no els quadra el missatge
i semblen moniatos en twitter.
Sumant-se a proclames que a penes coneixen
creient-se la Davis, com flipen.

Amistats que són fictícies.
Mai oblides que açò és un negoci,
on l'oci és la base central
i després militar ja si tal t'ho proposes.

Entre lent com qui no vol la cosa,
em vigiles, em critiques. Welcome la premsa rosa,
és la moda, si la peta algun grup ja no mola,
per a eixos que preparen la soga.

Mire com et cante per a fer el rap mes heavy.
I aquell que diu que Robert no rapeja es queda.. Ouch!
Ja no puc parar, sobredosi de swing al cap,
alliberament d'ego en aquest track.

Ho estem fent evident,
que el rap en valencià ja no és motiu de burla,
i aquest drop el ballen,
fins les Mamachicho, no teniu excusa.

El pardal

Una cançoneta nova
vos la diré, vos la diré.
Del Pardal quan s'ajocava
sus l'oranger. Vos la diré.
Del Pardal quan s'ajocava
sus l'oranger.

El Pardal quan s'acotxava
feia remor, feia remor
per veure si el sentiria
la seva amor. Feia remor
per veure si el sentiria
la seva amor.

La seva amor és dins la cambra,
que no sent res, que no sent res,
sinó el mosso de la casa
i el traginer, que no sent res;
sinó el mosso de la casa
i el traginer.

De la finestra més alta
li'n vaig parlar, li'n vaig parlar.
Les onze hores són tocades,
vés-te a acotxar, li'n vaig parlar.
Les onze hores són tocades,
vés-te a acotxar.

No m'acotxo pas encara,
vaig de camí, vaig de camí.
Som fet una prometença
a Sant Martí. Vaig de camí,
som feta una prometença
a Sant Martí.

Quan a Sant Martí vaig ésser
vaig suplicar, vaig suplicar,
que em deixés tornar a mes terres
per festejar. Vaig suplicar
que em deixés tornar a mes terres
per festejar.

Quan a mes terres vaig ésser,
jo els encontrí, jo els encontrí
als tres amors que tenia,
tenia allí. Jo els encontrí
als tres amors que tenia,
tenia allí.

Tres galanes que tenia
eix ocellet, eix ocellet:
Mariagna, Peronella
i Isabelet. Eix ocellet:
Mariagna, Peronella
i Isabelet.

Ai cançó, qui t'ha dictada,
qui treta l'ha, qui treta t'ha?
Tres fadrinets de la plana
de l'Empordà. Qui treta t'ha?
Tres fadrinets de la plana
de l'Empordà.

El desig

Dins del llit ho desitjo aquesta nit
festa de llamps i trons fins que es desfacin els mugrons
Uf! Quin desfici, faré el sacrifici, vull ser el seient de la teva bici
vola la consciència, quan mous els teus malucs no tinc coherència
perdo la paciència, ho perdo tot no em queda herència
esquivo la fletxa de Cupid el presumit
tinc por del pessic, tinc por al teu desig.

No t'enganyo quan et dic que és per tu que canto
de vegades m'entrebanco, quan et veig sento un neguit, m'espanto
i penso que el que vull és joglar amb el teu melic
que investiguem racons, que compartim llençols
em manca la paciència si m'allunya la distància de l'estima
i és que em falta calma, em falta l'aire que respiro
quan et miro i em dius que no saps perquè somrius
que no saps perquè no vius en els moments que et sents més viu.

Somio que m'adormo entre els teus pits
desperta el meu desig amb els teus dits.

Les coses

Les coses
tenen ànima
tenen memòria
les coses també tenen drets

Les coses
es poden comunicar
poden empatitzar
les coses també tenen drets

Cuidem totes les coses
de la pedra al desmai
no n'hi ha cap que em faci nosa
perquè les coses són guais

Les coses
són de debò
més que tu i que jo
aquesta és la veritat

Cuidem totes les coses
del diamant al carbó
no n'hi ha cap que em faci nosa
perquè les coses molen mogollón.

He creuat el riu

He creuat el riu i he vist la llum il·luminant el Capitol
I a dins uns homes que sempre han mentit
I a les portes un captaire demanant
A sota dels balcons
Les orenetes abandonaven els seus nius
I jo empès per la tristor he caminat
Buscant algun refugi per la nit
Vull viure i ser real
Ja no en tinc prou amb somiar
Ni dir-te que he canviat i que ara tot és diferent
I que tu tornis tan sols per pietat i em tornis a amagar el que sents
Els més valents prendran
Totes les places i jardins de la ciutat
Executant sense pietat/A tots els lladres, els polítics i els banquers
He creuat el riu i he vist la llum il·luminant el Capitol
I a dins uns homes que sempre han mentit
I a les portes un captaire demanant
Vull viure i ser real
Ja no en tinc prou amb somiar
Ni dir-te que he canviat i que ara tot és diferent
I que tu tornis tan sols per pietat
I em tornis a amagar el que sents.

Ara anam!

Anam de 'cool', ara estam agobiats,
anam amb presses i tot són forats.
No és necessari girar-mos es cap,
deixar sa pell pes camí des penjats.

Na, na, na, ara anam...

Es temps que corren es van allunyant,
ja mos esperen i això és molt normal.
Amb tanta feina que hem d'acabar,
qui paga mana i això és natural.

Na, na, na, ara anam...

Tots a la junta, o potser casi tots,
estam igual, suportam sa pressió.
I es dia a dia es fa massa gros.
Ja no hi pensem, menjem-mos s'arròs.

Na, na, na, ara anam...

A Sant Hilari

Escolta (Què?)
Ja està bé (Prou!)

Escolta (Què?)
Ja està bé (Prou!)

Escolta (Què?)
que no paris de saltar,
Alça la teva copa i brinda pel que hem guanyat.
Ja està bé (Prou!)
surt al carrer,
que a la taula del Bernat, qui no hi és, no hi és comptat.

Ja sé,
que la vida és plena d'entrebancs,
de maleficis i de bergants,
de malentesos i xarlatans.

I ara diu,
que "l'asunto" està un pèl millor
però anem de Guatemala a "Guatepitjor",
agafa't fort que el tema fa una mica de por.

Per què
hem de veure el vas mig buit,
si l'altre mig ja ens l'hem begut
a Sant Hilari.

Serem
la claror d'aquesta nit,
esperant fins l'últim glop
perquè no s'acabi.

Escolta (Què?)
que no paris de saltar,
Alça la teva copa i brinda pel que hem guanyat.
Ja està bé (Prou!)
surt al carrer,
que a la taula del Bernat, qui no hi és, no hi és comptat

Escolta (Què?)
que no paris de saltar,
Alça la teva copa i brinda pel que hem guanyat.
Ja està bé (Prou!)
surt al carrer,
que a la taula del Bernat, qui no hi és, no hi és comptat

Fa temps
que esperem a ritme
I si vols
pots fingir que no m'has sentit,
inclús argumentar-te que això està escrit,
recapacita i escolta el que dic!

Per què
hem de veure el vas mig buit,
si l'altre mig ja ens l'hem begut
a Sant Hilari.

Serem
la claror d'aquesta nit,
esperant fins l'últim glop
perquè no s'acabi.

Escolta (Què?)
que no paris de saltar,
Alça la teva copa i brinda pel que hem guanyat.
Ja està bé (Prou!)
surt al carrer,
que a la taula del Bernat, qui no hi és, no hi és comptat

Escolta (Què?)
que no paris de saltar,
Alça la teva copa i brinda pel que hem guanyat.
Ja està bé (Prou!)
surt al carrer,
que a la taula del Bernat, qui no hi és, no hi és comptat

Els nostres tambors

Vam sobreviure a la dictadura,
la poció màgica es diu cultura,
Hi ha un poble rebel al Mediterrani
Que s'aixecarà com un tsunami.

Per ateneus, casals populars,
el cau, l'esplai, els pubs i els bars
hi ha una certesa que porta a un destí,
una flama encesa que marca el camí.

Nits de revetlla omplen les places,
hem caigut al foc ballant a les brases.
Torres humanes ja toquen el cel.
La llibertat ha pintat un estel.

Quan l'opressió es torna un fet,
la revolució és més que un dret,
però no tenim dret ni a somiar,
que ho aconseguirem sense lluitar.

No hi ha sospita,
de rendició,
per qui milita
per convicció.
La història escrita
pels vencedors.
Mai van callar
els nostres tambors.

S'encén el foc, cremen les falles,
una caramella i dues rondalles,
diu la llegenda que totes les nits
balla el festival dels oprimits.

L'art és el martell que li dóna forma,
el futur de la gent que no es conforma.
Si un poble té clar quin és el futur
aviat trencarà qualsevol mur.

És el moment, trenquem la cadena,
ets la solució o ets el problema,
a cada cançó, a cada concert,
fins que no arribi el traspàs de poder.

Qui s'agenolli, qui es vulgui rendir,
no pot dibuixar el que ha de venir.
Bruixes amb escombres volen per l'aire
i tallen els fils del titellaire.

No hi ha sospita,
de rendició,
per qui milita
per convicció.
La història escrita
pels vencedors.
Mai van callar
els nostres tambors.

Bassals

Si la pluja hagués pogut desfer tots els problemes.
Si no fóssim tan tossuts, si canviéssim les maneres.
Si la pluja hagués pogut, cremar cada paraula.
Les imatges del passat, cada cop que tu no estaves.

Seríem com, dues gotes d'aigua,
en aquest mar on començar.
Seríem com, dues gotes d'aigua,
en aquest mar on començar.

Seríem com, dues gotes d'aigua,
en aquest mar on començar.
Seríem com, dues gotes d'aigua,
en aquest mar, on començar.

Si abraçar la teva llum, donés sentit a l'aire.
Si ja no fossis tan lluny, si tornes de matinada.
Per allunyar-me al teu costat, per abraçar-te i recordar,
que som molt més del què hem somiat.
Per amagar-me als teus bassals,
per apropar-me i començar,
i aprendre a veure més enllà.

Seríem com, dues gotes d'aigua,
en aquest mar on començar.
Seríem com, dues gotes d'aigua,
en aquest mar on començar.

Si en dues nits de tempesta,
vam poder caçar mil llamps.
Si vam fer de la guerra, una dansa tribal.
Si hem trobat el reflex, oblidant tots els miralls.
Mai vam ser com la resta, i ara tot és tan normal.

Seríem com dues gotes d'aigua, en aquest mar...
On començar.

Soledat

Preserve molt la meua soledat.

Com un gran bé l'acaricie i tempte.
Ningú no sap el que a ella li dec,
ningú no sap el que a ella li dec.

Un sentiment feroçment solidari
amb qui pateix, amb qui espera en silenci;
un vast amor per la mort i la vida,
un vast amor per la mort i la vida.

Cosa total, universal principi.

Defense molt la meua soledat,
el meu racó, petit, de cada dia,
el meu jardí o el meu convenciment,
el meu jardí o el meu convenciment.

Si el deixe un jorn em moriré aleshores.
I el deixaré, arribat el moment
per la més gran soledat irreducta,
per la més gran soledat irreducta.

Cosa total, universal principi

1983

Flota en l'aire, com el pol·len entre els arbre
la nostàlgia d'aquells anys

el somriure enorme als llavis
de qui té tota la vida per davant

quan els dies no sabien repetir-se
l'endemà era un full en blanc
on hi cabien misteris
i la infinita força per seguir somiant

No viurem per sempre
però potser no ens cal tant temps
només ser tan lliures com ahir, atrevits

i ara em miro i veig un boig ple d'esperança
a l'altra banda del mirall
on encara hi guardo intacte
l'esperit de mil nou-cents vuitanta-tres

l'aventura viu en un món sense pressa
on cada dia és un regal
que només pots entreveure
en la mirada d'un nen que no té por de res

No viurem per sempre
però potser no ens cal tant temps
només ser tan lliures com ahir, atrevits

Per sempre

I em desfaig de dignitat,
el rebuig passa la llista on tu ets a prop.
Per què em crides i et preguntes
quan has despertat d'aquest morbós malson.

Un prec sord i cec, silenciat, és el que ens ha distanciat.
No naixerà de nou la il·lusió perquè estem sols.
Trobades no benvingudes, que l'amor no arribarà a la lluna.
No naixerà de nou la il·lusió perquè estem sols.
Així que pots i tens el dret de renunciar i oblidar-te per sempre.

Vius encara d'un passat llunyà,
la penombra et persegueix, no hi pots lluitar.
No és tan fàcil veure-hi clar,
que de tants petons robats t'has desgastat.

Un prec sord i cec, silenciat, és el que ens ha distanciat.
No naixerà de nou la il·lusió perquè estem sols.
Trobades no benvingudes, que l'amor no arribarà a la lluna.
No naixerà de nou la il·lusió perquè estem sols.
Així que pots i tens el dret de renunciar i oblidar-te per sempre.

Tots sumem

Tinc un amic que no parla i mira als ulls fixament em diu que m'està esperant i no l'importa la gent.
Tinc un amic que no escolta I fa veure que no hi sent.
I somriu amb la mirada Del seu únic present.
Tinc un amic que no plora Perquè no en sap o no vol El seu mon es un misteri nomès hi habita ell sol.
Encara que no parlis tots sumem encara que no escoltis tots sumem encara que no ploris tots sumem
Encara que no abracis tots sumem encara que no cantis tots sumem encara que no riguis tots sumem
Tinc un amic que li agrada Abraçar l'escuma del mar. I als núvols s'agafaria per aprendre a volar.
No sap qui sóc ni l'importa. A mi només em somriu Jo cada dia hi passejo.
I això em fa sentir viu.
I m'omple el cor d'esperança Tenir un amic com tu Ets únic, com les albades,
no et canvio per ningú
Encara que no parlis tots sumem encara que no escoltis tots sumem encara que no ploris tots sumem
Encara que no abracis tots sumem encara que no cantis tots sumem encara que no riguis tots sumem
i aprenem a ser més lliures TOTS SUMEM!

Ara som gegants

Potser recordes quan
ens enfonsaves el cap dins el mar.
Potser recordes quan
triaves la pedra que feia més mal.
I escopies paraules plenes de fang,
i entraves als somnis que fan tremolar.

Potser recordes quan
amb un tros de fusta ens picaves les mans.
Potser recordes quan
ens despullaves amb els ulls sagnant.
I escopies paraules plenes de fang,
I entraves als somnis que fan tremolar.

Però ara som gegants.

Potser recordes quan
t'apropaves i abaixàvem el cap.
Potser recordes quan
et suplicàvem un tros de pa.
I empassàvem paraules plenes de fang,
i el so de la pluja ens feia tremolar.

Però ara som gegants.

I vist des d'aquí dalt,
ets un satèl·lit que es va allunyant.
Ets una nota que s'apaga,
ets un record que ja no fa mal.

Com el foc

Es consumeix, s'apaga, dins de mi la gana,
mil histories entre fums de tabac i marihuana.
Espurna, gas i flama, l'ambient brama a la sala.
Tinc replet el meu cervell ple de cendra, ple de brasa. Ple!

Ple està el cendrer d'instants i moments,
dies i nits, orgasmes, crits. Ple, ple!
Ple de mentides, males rimes,
apagat entre paranys cada volta que tu pires.

Entre la cendra veig el record i ja no pare d'anhelar oblits.
Em pot la pressa, enmig l'essència he vist…

Instants cremats, buidar la cendra i començar de zero.
Instants cremant, ser com el foc que fa reviure el ferro.
Instants cremats, buidar la cendra i començar de zero.
Instants cremant, obrir finestres, respirar, que tot s'ho emporte el vent.

Donem la volta, comencem per aquí, som-hi!
Respirem amb força, obrim nou camí.
Seguim. Seguirem.
Aixequem la nostra flama.
Seguim. Seguirem.
De les derrotes s'aprén, no sempre es guanya.
Foc al meu cervell per cremar noves victòries,
foc, alcem el puny, companys, companyes!

Instants cremats, buidar la cendra i començar de zero.
Instants cremant, ser com el foc que fa reviure el ferro.
Instants cremats, buidar la cendra i començar de zero.
Instants cremant, obrir finestres, respirar, que tot s'ho emporte el vent.

Ja era hora

El temps no és més que
runa entre els meus dits,
i els dies estan cosits
pels meus grups favorits.

Imatges descosides
per les dos paraules
desfilen davant de mi:
imatges tendres, imatges vives.

És temps de creure'm,
de retrobar-me.
No necessite
on agarrar-me

Tot ho puc.

M'he deixat de llepar
la llaga del costat
perquè les meues mans
tornen a vore notes i llum.

Les hores moren
amb tanta amabilitat
que les vores m'han llimat,
ja no puc fer mal

És temps de rebre
un nou setembre.
De netejar-me:
torne a ser verge.

Sóc or pur.

Les obagues de l'Eixample

Salta l'ampit de la finestra,
fes caure tots els testos
i enfila't cap al cel.

I sobrevola les terrasses,
enganya les gavines
i agafa't a un bon vent.

No és nou tot el que ara veuràs,
però feia tant de temps que eres tancat a casa…
Deixa't portar pel teu instint,
tu fes com si nedessis en un llac cobert de flors.

Les obagues de l'Eixample… Les obagues de l'Eixample…

Liquens urbans fan de catifa
a cossos que s'estenen
daurant-se com gambots.

I una filera de maduixes
inunden en almívar
les places i els carrers.

D'aquí, no te n'escaparàs,
la cosa està encebada i no hi ha qui l'aturi.
Deixa't portar pel teu instint,
tu fes com si nedessis en un llac cobert de flors.

Les obagues de l'Eixample… Les obagues de l'Eixample…

No és nou tot el que ara veuràs,
però feia tant de temps que eres tancat a casa…
Deixa't portar pel teu instint,
tu fes com si nedessis en un llac cobert de flors.

Serà l'estiu

Serà l'estiu...
que et fa pujar els colors a la cara
que et fa posar d'aquell humor que tan m'agrada

Serà l'estiu...
que fa que et treguis la jaqueta
i portis aquella samarreta tan ajustada

Serà l'estiu...
que fa que tot estigui viu
que fa que cada nit busqui el teu niu

Serà l'estiu...

Paraules

Amants de l'imprevist, de l'art sense sortida
de la vida divertida, del potser més tard.
Vaig ser exiliat a Mart per preferir el silenci a la mentida,
per exigir l'escepticisme al mite
la virtut a un fals carisma.
Ja s'endevina el meu fracàs.
Cadenes fòniques sense solta ni volta.
Lidero la revolta dels herois urbans.
Se us ha acabat garlar sempre darrere el vidre
mentre un pobre menda brinda per la llibertat.
Vaig ser exiliat a Mart per preferir el silenci a la mentida,
per exigir l'escepticisme al mite
la virtut a un fals carisma.
Ja s'endevina el meu fracàs.
I m'enganyes amb paraules amargues
M'entabanes amb...
I m'enganyes amb paraules.

Impresentables

Contant les hores, els dies, m'afone en un pou,
ja no tinc ni subsidi ni sou,
el València afonat, la tele trencada,
caiguent en picat toque fondo.
M'he papat tots els reality shows
Per ma mare, que arribe el dijous,
la taverna obrirà, el got preparat,
posem-nos el cap com un bombo.
He pagat per teràpies genials.
He viatjat fins a Lourdes descalç.
He resat a la verge, he fet ric al metge
carregue amb el ciri i el sant.
M'he passat ja les xarxes socials,
enganxat a les drogues legals,
la galàxia i el cosmos em queden tan lluny,
jo sóc de futbol i bar!

Impresentables total,
en eixes barres deixant-nos la pasta,
ja sé que estem un poquet alienats
però es fa complicat sobreviure a esta farsa

Contant els dies, setmanes
mesos i anys,
tinc un malson recurrent amb el banc,
no puc anar-me'n, m'està sagnant
una hipoteca que ja és una multa.
Un empleat se m'acosta,
és el pilota del mes, jugada fosca,
té una xaqueta on amaga un punyal
i una corbata que insulta.
Tic-tac.. tràmits burocràtics,
Pim-pam.. què mal està el pati,
buf bufff… impostos i renda,
si arribe a divendres
t'ho jure m'ofegue en cubates.
Contracte cremat, ben acompanyat,
cervesa que em tire de cap.
Em bec el que em posen davant,
que caiguen ben prompte eixes rates

Impresentables total,
en eixes barres deixant-nos la pasta,
ja sé que estem un poquet alienats
però es fa complicat sobreviure a esta farsa

La vella filosa

La vella filosa
de veu reganyosa
que sempre treballa
al mig del carrer;
jo explico la història
que sé de memòria,
veniu a la vora
que vos la diré.

Per anys endarrere,
quan jo encara n'era
petita com ara
els que m'escolteu,
mon avi tenia
aquella masia
que a terra en ruïnes
encara veieu.

Els mals de les guerres
trinxaren les terres,
cremant les espigues
el foc dels canons;
els camps i mesures
farcits de malures,
la fam hi portaven
pels quatre cantons.

Quan l'avi va veure
tants mals i va creure
la hisenda perduda
per tants de perills,
va dir a n'el meu pare:
-Tu ets jove encara,
treballa i ensenya'n
també a n'els teus fills.

Va dir a n'el meu pare:
-Ets jove tu encara,
treballa i ensenya'n
també a n'els teus fills.

Dictador

Plou, ja m'he aixecat del llit amb el peu esquerre, i amb la mala llet he fotut el cafè per la samarreta que jo et vaig regalar el dia que em vas deixar, sense cap explicació, ni tan sols un petó.

Intento pixar i no puc per la trempera (matinera!) i crido ai quin mal quan m'enganxo l'escrot amb la cremallera. Senyoreta que avui no puc treure'm el barnús, m'he fet mal, m'he fet mal a l'entrecuix.

I què em pot passar pitjor si sóc un dictador? Faig de l'amor odi. I he esborrat del diccionari la paraula llibertat.

Crec que no sé estimar de veritat. Sol com un mussol i mal acompanyat.

M'escaldo la boca amb la sopa passada i amb molt mal gust i, quan surto al carrer, fot un fred que em tremolen les dents. La gent fuig del meu costat, això és que dec ser un desgraciat.

I en els meus somnis quan et vinc a buscar, a mi se'm menja el drac.

I què em pot passar pitjor si sóc un dictador? Faig de l'amor odi. I he esborrat del diccionari la paraula llibertat.

Crec que no sé estimar de veritat. Sol com un mussol i mal acompanyat.

Tinc el nas tapat, les mans em fan pudor a ceba (man).

Quan pugui respirar, tot el poble es revoltarà. Tomàquets em tiraran, crec que no n'hi ha per tant.

Només us putejo, no n'hi ha per tant.
Només us embauco, no n'hi ha per tant.
Només us menyspreo, no n'hi ha per tant.
Només us atraco, no n'hi ha per tant.
Només venc mentides, no n'hi ha per tant.
Només crec que sóc Déu, no n'hi ha per tant.
Només reprimeixo, no n'hi ha per tant.
Només tinc 100 palaus i no n'hi ha per tant.
Només, només, només, només, només, només sóc un dictador!

El Nadal més tropical

Si el que paga que es qui mana té el pessebre ben muntat
Si el que mana que es qui paga pel Nadal t´ha col·locat
Si és que pagues i no manes i a sobre has de treballar...
L'únic que et demano nano
és ser com en rabadà

Ni a Betlem ni a Baqueira me'n vull anar
que m'acabo de llevar i vull esmorzar
que això és el pessebre dels marginats
aquí no sa salven ni els reis...

Ni galets ni gall d'Índia avui menjarem
tampoc cantarem ni ens estimarem
ni a la tia pepa li donarem un tall
encara que resi la missa del gall

Fum fum fum és el que venen als carrers tots plens de llum! ai! que fum que fum que fum

Que són massa hores ... i amb elles tu t'hi quedes

Fum fum fum és el que vénen als carrers tots plens de llum! Ai! Què fum que fum que fum que fum

Ni trajos ni corbates que avui no em poso les sabates
Sabatilles d'espart i vaig més tapat
i vaig més modat amb el meu barnús
que el nen Jesús
Que no hi ha res com tenir un pare fuster
que t'ho arregli així de bé
i sàpiga sempre que ens convé

Ni galets ni gall d'Índia avui menjarem
tampoc cantarem ni ens estimarem
ni a la tia pepa li darem un tall
encara que resi la missa del gall

Fum fum fum
ai que fum que fum que fum
fum fum fum
ai que fum que fum que fum que fum

fum fum fum és el que venen als carrers tots plens de llum..
ai que fum que fum que fum
Que son massa hores..i amb ella qui t'hi queda

Fum fum fum
ai que fum que fum que fum que fum
fum fum fum
ai que fum que fum que fum
fum fum fum
ai que fum que fum que fum

Nina de vidre

Tens els dits xics i bonics,
el cap és gran i els ulls se't mouen.
També els peus xics i bonics,
les galtes, pa, i el pèl, tot xop.

Plouen socs i plouen rocs,
xics i bonics, gemecs i crits.
Cauen nets, bruts, però eixerits,
per terra, al mar, del cel i a la fi.

I ningú t'ha sentit,
però et sonen les llàgrimes dolces.
I prop vas buscant
dins l'era una càlida font,
que va fent brots xics i bonics.

Plouen socs i plouen rocs,
xics i bonics, gemecs i crits.
Cauen, nets, bruts, però eixerits,
per terra, al mar, del cel i a la fi.

No hi ha res per assentar,
en un món on les coses són lliures.
I els ulls d'un infant
travessen la nina de vidre,
i va fent contes xics i bonics
amb els seus dits.

Tanca els ulls

Plou entre tu i els altres
sé bé què sents posat dins la mateixa guerra
tothom busca un trosset de terra
i casa nostra és un tros de temps
sé bé què sents

Eh! Si la nit t'espanta vine aquí
tinc un circ de cançons fins a l'alba
Eh! Quan et plogui a dins vine a casa
tanca els ulls si no veus el camí

Les estrelles són fars a l'horitzó
jo sempre les he vist en els teus ulls
duus a dins inquieta i viva
la crida dels esculls
d'una terra llunyana
somnis enllà.
Quan la nit, nues i plenes de cançons,
vinguin a buscar-te des del mar
les sirenes del viatge
no ho dubtis i emprèn el vol
aquí tens el meu desig: camina!
Camina lluny
camina com qui vol saber-ho tot
camina fins a trencar-te
camina

Eh! Si la nit t'espanta vine aquí
tinc un circ de cançons fins a l'alba
Eh! Quan et plogui a dins vine a casa
tanca els ulls si no veus el camí

Que quan siguis lluny una cançó et torni a casa,
que quan s'enamorin de tu no pretenguin tenir-te,només acompanyar-te
que la vida no sigui només un llit amable, un passeig dolç
que les coses que esperes no siguin com esperes quan les visquis
que tinguis l'alegria dels dies clars
que als matins et despertin sense precipicis
que estimis molt algú sense que el necessitis
i no deixis que les ferides s'endureixin al cor que no reposin al pou de l'ànima.
Recorda, si plou dins teu,
que caminar cura les ferides
que viure, viure no és estar vius,
viure és l'actitud d'omplir la vida,
la vida,allò que passa quan tu rius.

Eh! Si la nit t'espanta vine aquí
tinc un circ de cançons fins a l'alba
Eh! Quan et plogui a dins vine a casa
tanca els ulls si no veus el camí