La solitud del poeta

Vell i cansat d'anar pel món un dia
lo pobre trobador torna a sa llar,
que és en lo cor d'una gentil masia
que el Ter mira a ses vores blanquejar.

Més blanqueja sa llarga cabellera
que al sortir d'eixos marges era d'or.
Que anys han passat! Lo riu ni la ribera
ja no coneixen a son vell cantor.

En tens prou amb ser qui ets
per a tenir sempre raó.
Ets un cas gloriós.
Únic.
Ets un poeta genial.
Verdaguer!
Verdaguer es una gloria nacional.
Poeta nacional.
Ets un cas gloriós.
Únic.
Ets un poeta genial.
Un poeta genial.
Verdaguer!

Quin somni tinguí tan dolç
un dematí a punta d'alba!
Ja fa mig segle, i ho tinc
tan present com si fos ara,
com si fos ara.

Sa cara era un pom de flors
que en mos llavis jo rosava,
en mos dits tenia una arpa,
plena de noves cançons,
de velles tonades.

Però t'has infatuat com Víctor
Hugo!
Com Víctor Hugo!
Tothom diu que ets boig!
Ara estàs ben sol!
Boig, sol!

Qui et fa companyia?

De què t'ha servit la glòria?
Verdaguer!

No estic sol! No és veritat!

Ai!, aquella arpa del cel
poc després se m'és trencada.

No vaya usted a Barcelona
sin mi permiso!
Tanta glòria malbaratada!
Tothom diu que ets boig!
Ara estàs ben sol!
Boig, sol!

Qui et fa companyia?

I encara aquelles cançons
ressonen dins la meva ànima.

De què t'ha servit la glòria?
Verdaguer!

Si hagués de pintar un paradís
tal com me l'afiguro,
pintaria una vall encantada...

Si hagués de pintar un paradís,
pintaria lo bressol de ma infantesa.
Oh tribu feliç!

Jo era camperol i camperola era
la reina dels meus amors.

Vell i cansat d'anar pel món un dia
lo pobre trobador torna a sa llar,
que és en lo cor d'una gentil masia
que el Ter mira a ses vores blanquejar.

Ja són blancs los cabells rossos,
ja s'emboira l'ull blavís.

La reina dels meus amors...

Adéu, àngels i cantúries
i aleteigs del paradís. Adéu.

La reina dels meus amors...

A l'ocàs de la vellesa
que de pressa i trist me'n vaig.
Quan recordo l'hermosura
d'aquell cel asserenat,
on cercà ma ànima pura

—qui et fa companyia?—

somnis bells i veritat.

Vell i cansat d'anar pel món un dia
lo pobre trobador torna a sa llar,
que és en lo cor d'una gentil masia
que el Ter mira a ses vores blanquejar.

Vell i cansat d'anar pel món...
Torna a sa llar...

Fills del món

Érem foc ballant en la tempesta
Tripulants d'un vaixell d'honor
Fet de sort, de rauxa i cor amb festa
pels fills del món

Des del sol volant junts a la Terra
Dibuixant universos nous
Érem forts, volàvem com el vent
Fins la fi del món

Goig triomfant
Som himnes sense veles
Navegant on ens porti el cor
Somiadors surant per les estrelles
i els rius del món

Com infants
El riure ens torna a néixer
I sempre al front, creixem quan tot ens cau
Sonen cants de vida en la conquesta dels fills del món

Si creus en mi la nau
S'enlairarà amb el cor quan alcem el cant
Que junts sentim el món
Que junts tenim la força de cent volcans

Abraçades de vidre

Et blindaren la mirada i a mi el sentir.
Destruïren tots els murs de casa nostra.
Vas caure en l'adversitat, baldat i esmorteït.
Van trencar-nos el mirall del futur.

Ara, digue'm per què.
Ploro. Explica'm per què.

Les tornades tan semblants a una condemna.
Abraçades de vidre rere un taulell vell.
Turment per al sentir, antagònic per a la vida.
Van trencar-nos el mirall del futur.

Ara, digue'm per què.
Ploro. Explica'm per què.

Arrossegàvem tots els somnis sota el coixí
per si de cas tornaves una nit d'estiu.
Arrossegàvem tots els somnis sota el coixí
per si de cas tornaves una nit.

Els teus dits mirant de nou el cel.
El meu cap jugant contracorrent.
El teu cor cedint els ulls al vent.
El meu melic arrossegant el temps.

Pare, digue'm per què.
Ploro. Explica'm per què.
Pare! Parla! Ara!
Digue'm per què!

Els teus dits mirant de nou el cel.
El meu cap jugant contracorrent.
El teu cor cedint els ulls al vent.
El meu melic arrossegant el temps.

Vine amb mi

Em poden rebentar que seguiré escupint metralla.
El rap que només parla de rap, per la quitxalla.
On queda el carpe diem quan tot falla?
Quan passen els anys, pesen molt i tot s'espatlla?

Va, vine amb mi i serem lliures.
Tinc la fórmula ben amagada entre molts llibres.
Entre notes: Podria fer-ne mil cites.
Entre totes ho podem tot però hem de ser crítiques.

No hi ha més cec que aquell qui no vol veure.
Hi ha una puta pedra amb la que mai parem de caure.
Que rebel·lar-se és un deure.
Que res paguem perquè res tenim a deure.

Si ens vols trobar vine a la plaça,
som a la banqueta en aquest joc de rols que és una estafa.
Que ens fotrem vells i no haurem vist mai un contracte.
Contrasta-ho: La crisi per nosaltres mai acabarà.

Lliure mercat per a qui?
Lliures per a ser explotats o bé morir.
Les nostres mans són tot el que tenim,
i totes les companyes que lluiten pel seu destí.

Molt d'amor a totes elles.
Farem que sigui el llop qui tingui por de les ovelles.
El regim cau si els esclaus l'amartellen
i només tindrem pau si aquest frau es desmantella.

Sempre forts seguim picant.
Sempre junts, no fem ni un pas enrere.
Si tens por dona'm la ma.
Les cadenes són tot el que podem perdre.

Sempre forts seguim picant.
Sempre junts no fem ni un pas enrere.
Si tens por dona'm la ma.
Ai, si tens por.

Em poden tancar que seguiré escupint metralla.
Estic perdut i penso fotre pals fins a trobar-me.
Que jo en la sort no hi puc creure.
Només la lluita ens donarà allò que ens van prendre.

Va, vine amb mi i serem lliures.
Desobeirem les lleis d'aquell qui el nostre pa trepitja.
Si som fortes. Si sabem moure les fitxes.
Si hi som totes i ataquem aprofitant alguna escletxa.

Que no hem nascut per servir-los, ni parlar-ne.
I els amos tremolen cada cop que crema Barna.
I no són coses del karma.
És que qui la fa, tard o d'hora ha de pagar-la.

Si ens vols trobar estem al carrer,
agitant consciències, construint contra-poder.
Ja vam caure mil vegades però encara ens queda esperança,
per aquest combat a ultrança ressorgirem del no res.

I correran després, però qui avisa no és traidor:
Som la tomba que es cava el mateix explotador.
Som el martell que amb molta força, el capital lograrà torcer.
Que el futur serà nostre si estem al peu del canó.

Sempre forts seguim picant.
Sempre junts, no fem ni un pas enrere.
Si tens por dona'm la ma.
Les cadenes són tot el que podem perdre.

Sempre forts seguim picant.
Sempre junts no fem ni un pas enrere.
Si tens por dona'm la ma.
Ai, si tens por.

Posidònia

Formacions de posidònia en Es Caragol,
nuvolositat dispersa que ara tapa es sol.
Musiqueta dins sa panxa (avui som amb tu),
treballant damunt ses algues
poden veure es puu.

Bufa es vent avui, i la mar ens a Cabrera
és com el món ferest que bull
d'aigua blava i sabonera,
i peguen fort al cel ses ones
per damunt es ginebrons,ses partícules salobres
que ho castiguen d'erosions,
bufa es vent avui...

Miris a on miris una plaga d'estrangers,
fan caramullets de pedres (se lleven s'estrès),
han pagat s'entrada, som animalets d'un zoo,
si tengués una metralladora per dir-ho.

Bufa es vent avui, i la mar ens a Cabrera
és com el món ferest que bull
d'aigua blava i sabonera,
i peguen fort al cel ses ones
per damunt es ginebrons,
ses partícules salobres
que ho castiguen d'erosions,
bufa es vent avui...

Formacions de posidònia en Es Caragol,
nuvolositat dispersa que ara tapa es sol.
Musiqueta dins sa panxa (avui som amb tu),
treballant damunt ses algues
poden veure es puu.

Ball del vetlatori

Vida breu, mort petita
la teva veu deixa el cos
la prenen vents que arriben
i la canten pels volts
la teva veu deixa el cos
i els vents la sembren pels camps
i ets solc, llavor, herba i flor,
rosada, cançó de pardal
la teva veu deixa el cos
i els vents la duen als mars
i ets ona forta i remor
dels profunds de l'oceà
la teva veu deixa el cos

la cosa més dolça i fina
més que el millor pensament
i a tots els presents ens dol
que estigui de cos present
la cosa més dolça i fina

el pare i la mare ploren
no ploreu pel xiquet
que s'ha mort la criatura
i s'ha tornat angelet
el pare i la mare ploren

i el vetlatori a l'albat
xiquetes vol començar
que està ja tot preparat
i podreu anar ballant
la cosa més dolça i fina

Cançó de fer camí

Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d'allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d'ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l'ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.

Castells de sorra

Ja fa temps
que m'estiren dels meus turmells
que m'obliguen a caminar
caminar per les alçades
i ja no sé
com somriure i com parlar bé
no m'agrada anar pentinat
que el meu crit l'ofegui una corbata

No hi veig sentit
tots decidits a caminar
sols i cansats
per desnivells tant pronunciats
tot cau i es trenca, no hi seré
on tot es mor on tot es ven
on s'empaqueten sentiments
el preu que penja dels teus peus
es el buit que tinc dins meu

Per que collons m'he de fer gran
castells de sorra enderrocats
per que em fan ser el que odio tant
recordo aquells castells engolits per les ones del mar

Estic caient
cada dia fa més pendent
me'n recordo quan tot era gran
i els matins omplint-me el pit de ganes
depriment
quan el blau es va tornar grisenc
quan els mites van ser realitats
i les vides firmes finançades

No hi veig sentit
tots decidits a ser manats
per l'ambició de tenir més que les teus companys
veig una merda al teu cervell
res del que em diguin serà cert
no em faré gran, em faré vell
un vell que faci grans castells
un nen feliç i etern

Ben avall em veuran aquells
companys d'escola, i ara rates
aquest tratge no et fa més humà
sóc feliç i el que tinc és a tu i a una guitarra

Al·lucinogen

Que te pareix si entram a cas veïnat i li barrinam es seu llit d'aigua
Que te pareix si boixam a mig camí entre s'ascensor i s'escala
Que te pareix si ens casam aquesta nit segellant l'error amb un deig d'alga

Al·lucinogen, gelocatil al·lucinogen, nolotil
Al.·lucinogen ens farà sa vida més feliç.

Home llop

Et contaré el secret que mai he dit:
dormo a les nits al bosc des de petit.
No entendràs el que dic, però somriu,
els ulls canvien de forma a mitjanit.

Quan es fa plena,
sóc un llop.
I no em transformo, ara sóc jo,
marxes amb el teu vestit roig.

Vull ser el caçador que va matar el llop.
Vull ser tu amb les flors veient-me a mi ferotge.

Vull ser un udol enmig de la foscor.
Vull ser lluna i convertir-me en home llop.

T'amagues rere els arbres i tens por de mi,
no et veig, però amb l'olfacte sí que et puc sentir.
T'atures envellint un ram de flors,
a cada pas que dónes tu jo en dono dos.

Quan es fa plena,
un home llop.
No sóc un monstre, ara sóc jo,
marxes amb el teu vestit roig.

Vull ser un udol enmig de la foscor.
Vull ser lluna i convertir-me en home llop.

Quins ulls més grans que tens,
per veure't millor.
Quines orelles més grans,
per sentir-te millor.
Quins ulls més grans que tens,
per veure't millor.
Quines dents més grans que tens,
per menjar-te millor.

Jo vinc de lluny

Jo vinc de lluny, d'allà i d'aquí,
jo vinc tossut, obstinat i decidit
jo ho faig per tu, i ho faig per mi,
i ho faig també per tots aquells que encara han de venir.

Pot ser que el món s'estigui fent petit,
pot ser que això, no estigui fet per mi.
Però resistir és l'únic que tenim,
aixequem les copes fem un brindis i a seguir.

I ara veig clar que al final tot té més sentit del que em podia imaginar.
La vida ens clama, l'amor està a l'aire, només l'has d'agafar,
tranquil que no s'acabarà

Jo vinc de lluny, de lluny!
Jo vinc de molt lluny, de lluny!
Vinc de l'aigua i de la terra, vinc del sol i les estrelles
vinc del foc per estar amb tu

Jo vinc de lluny, de lluny!
Jo vinc de molt lluny, de lluny!
Seguiré lluitant com sempre
sé que no està tot perdut, jo vinc de lluny

m'agrades tu, i tu i tu
També m'agrada que a mi m'agradis tu.
Que jo t'agradi m'agrada més que a tu.
M'agrada tant que cada dia em llevo i penso en tu.

Però no he vist amb els meus ulls,
que el nord encara no l'ha trobat ningú.
I és que al final, pot ser no hi ha final.
Fent el camí volant he arribat fins aquí.

I ara veig clar que al final tot té més sentit del que em podia imaginar.
La vida ens clama l'amor està a l'aire, només l'has d'agafar,
tranquil que no s'acabarà

Jo vinc de lluny, de lluny!
Jo vinc de molt lluny, de lluny!
Vinc de l'aigua i de la terra, vinc del sol i les estrelles
vinc del foc per estar amb tu

Jo vinc de lluny, de lluny!
Jo vinc de molt lluny, de lluny!
Seguiré lluitant com sempre
sé que no està tot perdut, jo vinc de lluny

Jo vinc de lluny, Jo vinc de lluny
Jo vinc de lluny, Jo vinc de lluny...

Mentides de plàstic

S'encenen totes les alarmes
sabem qui són els culpables
hi ha un món on sobren armes
i falten polítics fiables.

Escolta una mare que crida
creuant el mar jugant-se la vida
pot més l'anhel de llibertat
que la por de morir ofegat.

Gent que viu en la pobresa
ells no fan res no els interessa
ens fan anar per on els convé
la nostra suor la que els manté.

I viuen en un món automàtic
els i sua el canvi climàtic
per ells el luxe asiàtic
i per tu mentides de plàstic.

A sota de la pluja vaig prometre un dia
que cap derrota no m'aturarà
que les consciències que despertaria
seran llavors que floriran demà
que som més que ells i mai ens rendirem
somriu perquè guanyarem.

Explotadors sense remordiments
ens volen conformats i menys valents
obliguen a treballar nens
com collons hem de seguir amb ells.

Dóna gràcies al govern
demana ajuda a l'infern
tenen armes per salvar-te
que només són per robar-te.

Ens fumiguen, ens tallen els arbres
som el seu ramat de cabres
humiliats sense cap compassió
camí de l'escorxador

I viuen en un món automàtic
els i sua el canvi climàtic
per ells el luxe asiàtic
i per tu mentides de plàstic.

A sota de la pluja vaig prometre un dia
que cap derrota no m'aturarà
que les consciències que despertaria
seran llavors que floriran demà
que som més que ells i mai ens rendirem
somriu perquè guanyarem.

Capgirar el seu món
i fer-lo nostre
fins que tothom
tingui el seu sostre.
Capgirar el seu món
Canviar la història
despertar el malson
fins a la victòria.

A sota de la pluja vaig prometre un dia
que cap derrota no m'aturarà
que les consciències que despertaria
seran llavors que floriran demà
que som més que ells i mai ens rendirem
somriu perquè guanyarem.

Fortadora d'ànimes

La sang dels innocents
Omple la seva copa d'or
Assegut al tron dels manaments
Mentres el món s'omple d'horrors
Els cants no surten ja dels pits
La terra s'obre sota els peus

No hi ha qui el pari
No té nom
Rostra del fred
No hi ha qui el pari
És la mort

La ombra estesa sobre els camps
Fa que l'acer perdi calor
Anells que lliguen
Encès de ràbia com un gos
Mentres laments sonen llunyans
És l'agonia dels mortals

No hi ha qui el pari...

La ballarina sense cos
Despulla d'ànimes el món
Deixant les armes en el camp
Com creus malifetes sense nom
I així no quedarà un record
Només les llances i un vell tron

No hi ha qui el pari
No té nom
No hi ha qui el pari
És la mort.

Colors

Estic sentat a l'estació
esperant el tren que mai vindrà.
La salvació? eixir d'ací, pensar en mi
i resistir.

Ho he apostat tot
sempre al mateix color,
sempre sabent
que res anava bé.
Vull escapar
i deixar d'apostar.
Hui agafe el tren,
hui ho talle tot d'arrel.

El tren se'n va, i jo no l'he agafat.
Haure fet mal? Els daus ja estan tirats.
Se de primera mà el que m'esperarà.
Hui trenque amb tot, hui torna a haver color.

Ho he apostat tot
sempre al mateix color,
sempre sabent
que res anava bé.
Vull escapar
i deixar d'apostar.
Hui agafe el tren,
hui ho talle tot d'arrel.

Estic sentat a l'estació
esperant el tren que mai agafaré.
No se si ho he fet mal o he prés el bon camí,
sols se que he resistit, que he eixit d'ací.

Ho he apostat tot
sempre al mateix color,
sempre sabent
que res anava bé.
Vull escapar
i deixar d'apostar.
Hui agafe el tren,
hui ho talle tot d'arrel.

Dona bonica

Llàgrimes que et prenen la son,
llàgrimes que et donen valor,
valor per viure.
Vine al voltant d'aquest foc.

Ànimes que t'alcen el dol,
ànimes que fan tant soroll,
soroll per riure.
Vine al voltant d'aquest foc.

Recorda, recorda germana
que la lluita, la lluita és ara.
Recorda germana, recorda quan tornes,
si ens toquen a una, ens toquen a totes.

Ets amor, ets dona bonica, ets lluna d'or,
ets llavor que creix, s'aixeca i crida.
Ets calor, ets un cant a la vida, ets nit de claror,
ets llavor que creix, s'aixeca i crida.

Llàgrimes que et treuen la por,
llàgrimes que et donen color,
color per viure.
Vine al voltant d'aquest foc.

Ànimes que et curen de tot,
ànimes que són tot d'amor,
amor per riure.
Vine al voltant d'aquest foc.

Recorda, recorda germana
que la lluita, la lluita és ara.
Recorda germana, recorda quan tornes,
si ens toquen a una, ens toquen a totes.

Ets amor, ets dona bonica, ets lluna d'or,
ets llavor que creix, s'aixeca i crida.
Ets calor, ets un cant a la vida, ets nit de claror,
ets llavor que creix, s'aixeca i crida.

Ets amor, dona bonica,
ets llavor que creix, s'aixeca i crida.

La primera paraula

Colliré una flor per tu
cada dia a la trinxera.
Serà freda la vesprada enmig del fang,
les estrelles brillaran.

Amb l'alba torna el combat,
S'acosten negres banderes
trets que no et prendran la vida esclataran.
La foscor no guanyarà.

Dintre meu hi creix la força
d'un nou món que desespera, atrapat entre fronteres.
T'he guardat una paraula, amagada entre els calaixos
la primera que diràs.

No serà pare ni mare,
ni el cel roig que encén la terra
Amb l'aire de l'esperança
cridaràs la llibertat.

A la vall s'han despertat
amb crits de les guerrilleres
sona en l'aire un plor que arrenca un raig de llum
De colors ens tenyirà.

Dintre meu hi creix la força
d'un nou món que desespera, atrapat entre fronteres.
T'he guardat una paraula, amagada entre els calaixos
la primera que diràs.

A. G. ja ho havia dit

Encara que caminis enrere
Troba amics que et facin costat
Dibuixa a l'arbre les cireres
D'un estiu que encara no ha arribat
I mira el dia a la cara
Troba l'espurna del mar
I busca en engrunes de marbre
Rastres d'altres identitats
Metges, gurus, infermeres
Discos, llibres i cinema
Aprèn algunes idees
Que et serveixin fins tornar a transmigrar

I visca la gent destrempada
Visca la gent avorrida
Les coses són grises o blaves
Si no sents algú que t'espia

Tornem al Penedès

Allà d'on vinc s'està fent una pinya
on gent d'arreu somia amb tocar el cel
i amb uns patins ens driblem una vinya
de ben petits dibuixem un estel.

L'hivern és llarg, l'estiu passa de pressa
i quan sortim sempre se'ns fa molt tard
passem mig any preparant la disfressa
amb la que ens acabem banyant al mar.

Marxem, tornem al Penedès
quan més lluny sóc de casa t'enyoro més
marxem, tornem al Penedès
a escoltar matinades, xarangues i grallers.

Jo vinc d'un lloc on no hi pot haver festa
sense diables ballant a sota del foc
A on els timbals es tornen més amables
i Pau Casals va col·locar-nos al món.

A mig camí entre l'amor i l'odi
quan et tinc lluny et sento més a prop
a la distància tu pots enamorar-me
i per això avui t'he escrit uns versots.

Marxem, tornem al Penedès
quan més lluny sóc de casa t'enyoro més
marxem, tornem al Penedès
a escoltar matinades, xarangues i grallers.

Viciós o ambiciós

Relaxat per tranquil·litzants,
posa en marxa el seu pla magnètic.
Socarrimant part del seu cap.
Induint-se el coma: viciós o ambiciós?

No distingim si és o no un somni!
Quan tenca els ulls s'obren les portes al plaer…

Cauen les seves constants,
Dilata pupil·les, levita.
Ningú l'espera tot l'hi és igual...
torradora ON: viciós o ambiciós?

No distingim si és o no un somni!
Quan tenca els ulls s'obren les portes al plaer…

Un llamp trenca el cel, bufa el vent,
el seu cabell surfeja superat numèricament
per un exèrcit de verges models èpicament en boles.
El pretenen com els déus i el torturen
amb plaers de cuina "Estrella Michelin",
ell deixa espai pels postres però es desvetlla ben suat...
No ha canviat res...no passa mai d'aquest moment!

Una matinada fresca

I una matinada fresca,
olailà, quina fresca hi feia,
vaig anar al bosc a caçar.
Olailà, quina fresca hi fa.

No en trobo perdiu ni guatlla,
olailà, quina fresca hi feia,
per a poder-li tirar.
Olailà, quina fresca hi fa.

Si no una pastoreta,
olailà, quina fresca hi feia,
que en talaia el bestiar.
Olailà, quina fresca hi fa.

Jo la trobo adormideta,
olailà, quina fresca hi feia,
no la goso despertar.
Olailà, quina fresca hi fa.

Ja en cullo un ram de violes,
olailà, quina fresca hi feia,
i als pits les hi vaig posar.
Olailà, quina fresca hi fa.

Les violes eren fresques,
oilailà, quina fresca hi feia,
la pastora es despertà.
Olailà, quina fresca hi fa.

-On t'aneu vós, lo gran jove?
Olailà, quina fresca hi feia.
Què us hi pensàveu trobar?
Olailà, quina fresca hi fa.

-La vostra amor, gentil donzella.
Olailà, quina fresca hi feia.
Si me la'n volguéssiu dar.
Olailà, quina fresca hi fa.

-L'heu de demanar al meu pare.
Olailà, quina fresca hi feia.
I també en el meu germà.
Olailà, quina fresca hi fa.

I també al meu senyor oncle,
olailà, quina fresca hi feia,
senyor oncle capellà.
Olailà, quina fresca hi fa.

Que si ells vos a la'n donen,
olailà, quina fresca hi feia,
per ben donada serà.
Olailà, quina fresca hi fa.

Hivern etern

Aigua amb sal
gotejant d'uns ulls malalts
que agonitzen quan el sol diu arreveure

esquivant
la mirada i el cap baix
camuflan-te en l'apatia d'aquest segle

va com va
el jutjat t'ha pres la clau
i a la nit al fred l'importes una merda
i on vivies hi ha maons
tapiant portes i balcons
com diu la constitució,
article 47
tens dret, tens dret

a morir sol al carrer
l'hivern etern
rere el vidre uns maniquins
somriuen amb abrics de pell

a dormir fora al carrer
l'hivern etern
o al caixer del banc que
et fa somiar amb les flames de l'infern

Salfumant
a una ferida mortal
classe mitja triant llenties entre pedres
esquivant
vianants fent malabars
que procuren no sortir de la vorera
va com va
neixen nens hipotecats
i la lluna segueix fent cara de pena
i toques fons
el teu món entre cartrons
com diu la constitució
article 47
tens dret a que et congeli el fred

la vida s'ha tenyit de negre
i no hi ha estrelles en aquest hotel
mullat
tots tenim un lloc al banc de pedra
quantes esquerdes podrem suportar

tens dret

a morir sol al carrer
l'hivern etern
rere el vidre uns maniquins
somriuen amb abrics de pell

a dormir fora al carrer
l'hivern etern
o al caixer del banc que
et fa somiar amb les flames de l'infern

l'hivern etern

Crec que em fa falta un cor nou

S'ha parat.
El que he sentit és que el temps s'ha parat
quan m'estaves cridant
que no et torne a quirdar
i a la ràdio han dit:
crec que em fa falta un cor nou.
Crec que em fa falta un cor nou.

Vaig mentir.
Sabia que era pecat i et vaig mentir.
Vaig repetir l'error,
per això cante esta cançó
que a la ràdio diu:
crec que em fa falta un cor nou.
Per a tu, crec que em fa falta un cor nou.

Perquè vaig dir un t'ailoviu
que era un apaga la llum
i vaig dir-te: fuig amb mi,
quan era un gaudim la nit.
El que tu vols escoltar
jo no t'ho sabré dir mai,
mai et diré tot això de per molts anys.
Mai et diré això que diuen de per molts anys.
I crec que em fa falta un cor nou.
Crec que em fa falta un cor nou.
Crec que em fa falta un cor nou.
Crec que em fa falta un cor nou.

Dóna'm temps.

Cançó de bressol

La vella del tercer pis
Diu que ja se'n va a dormir, el món s'ha fet petit
I amb el cor tot encongit
Diu bona nit

Diu bona nit al costat del llit que és buit ara fa temps
Diu bona nit a aquells ulls de color de mel
Diu bona nit tot mirant a algun punt del cel

Bona nit, bona nit
Bona nit, bona nit

I avui como cada matí
Es passeja pel seu pis sense cap mena de destí
I les flora han tornat a florir
Les que va plantar abans d'ahir, diu bon matí

Diu bon matí al costat dret mentre pren aquell cafè
Diu bon matí a aquell “ventet” que li acaricia els cabells
Diu bon mantí a l'ocellet que ha volat cap al cel

Bon matí, bon matí,
Bon matí, bon matí

Diu bona nit al costat del llit que és buit ara fa temps
Diu bona nit a aquells ulls de color de mel
Diu bona nit tot mirant a algun punt del cel

Bona nit, bona nit
Bona nit, bona nit

No estem sols, no estem sols
No estem sols, no estem sols

Creuant tempestes

Malgrat el sol que es pon tossut
Malgrat sentir que avui em trobo més perdut
Malgrat les misèries d'un món vençut
la indiferència em deixa ben confús

i es que tot passa tan ràpid, a poc a poc
vivim al límit però vivim amb tot el cor
Malgrat tots els somnis que es tornen fum
Malgrat no despertar-me sempre amb tu

El camí que ens ha ensenyat a caminar
l'hem escrit a cada pas
i sense remei tornem a recordar

Que hem passat mitja vida, creuant tempestes
i estem més xops, però estem més vius
Creuant tempestes, i aixecant la mirada de sobte ens en sortim

Malgrat el futur, aquí present
i aquell passat que encara avui ha d'arribar
Seguim riu amunt, avui ho entenc
Tant sols avanço a contracorrent

Malgrat el mal temps, que avui fa tard
i l'esperança d'esperar a ser diferents
i que la sort ens trobi quan la busquem
Que de moment, viurem el moment

Però el camí que m'ha ensenyat a caminar
l'hem escrit a cada pas
I sense remei tornem a recordar
qu'hem passat mitja vida,

creuant tempestes
i estem més xops, però estem més vius
Creuant tempestes, i aixecant la mirada de sobte ens en sortim

La vida passa,
i passa que l'anem vivint a cada passa
La vida passa i ens passa que l'anem trobant a cada passa

Jo passava per aquí
i tu passaves de tot
Jo passava per aquí
i els dos passàvem del món

Descansa

Sents com ja tot està en calma,
els rius i les muntanyes, el vent per fi ha cessat.
El sol dorm, la nit és dolça i clara,
tothom al cau s'amaga per esperar el demà.

No ens cal llum, no ens cal, tenim la lluna,
fins que arribi l'albada, deixant lluny la foscor.
La brisa acarona les aigües,
trencant aquell silenci que onades van pintant.
I veus com el dia ja s'apaga.
Les pors i plors s'escampen, demà el món serà nou.

I així sabràs que la vida ens ha fet molt més grans
que els turons i les vinyes tan llargues com el mar.
I així sabràs com s'escampen les plomes en el vent,
i entendràs el pes del res. Algú m'ho va explicar, cent mil ocells...

A la vida

Quin plor més gran que duc
a dins del meu poc cos.
Quin raig de foc que sent
A dintre d'ell.

Que fort que bufa el vent
aquesta nit suau.
Quines coses més estranyes
Que passen prop de mi.

¿Què passa ací on sóc,
que tinc regust de res?
Vaig i anem passant,
anem i vaig passant.
Vaig i anem compartint
sense cap novetat,
poc a poc els minuts.

Poc a poquet l'hivern.
Tots passant un camí
Havent-te'n tants i tants,
i tantes coses més
que neixen cada instant.
Ah!, la vida...

Encara espere tant de tu,
Que esperant mor amb tu.

Mil trencaments de viure,
mils i mils d'enemics.
Tot contra tota vida.
Cops amagats.

Muntanyes de paranys.
Enganys i més enganys.
Paraules sense lletra.
Imatges sense vida.
I un arma prop la mà,
Pel que passe demà.

Espere tant i tant de tu,
que no mato el meu cos.
Segueixo amb tots.

Un pensament però,
per aquells que estaran
junts a tots i tots junts...
Per aquells que ara estan
tant lluny però tant a prop,
tant a dins de nosaltres.

Aquells que fan possible
l'esperança de viure,
morint a cada instant.

Un dia qualsevol
serà la vida i tots!
serà la vida i tots!

Per tant i tantes coses més,
seguim. Us esperem!

Cante a la vida plena,
des de la vida buida.
Tanque els ulls, baixe el cap.

La sang em puja al cap.
I el cor em diu que sí.
El cervell diu que sí.
I tot en mi és un sí.
Que mai no acabarà.
Canto la vida sí.

Empremta

Passes de plom que deixen empremta al seu pas.
Rostres marcats per la dificultat d'avançar.
No fugis, el dia que esperàvem s'ha fet únic.
Fem del so de l'aire un guia que obri portes, alci les notes,
ventili els anys d'espera i construeixi victòries.
Ara és l'hora, ens ha tocat.

Hora de l'estrena crema al pit l'estat d'eufòria
les mans tremoloses capten l'escalfor del grup
bull la sang al cor, nits d'espera
que avui semblen trobar-se. L'imaginat és poc.

Ara fa cinc anys arrencàvem arran de terra
la complicitat era l'arma més potent
vam arribar a un port que era pobre;
hi faltaven els peixos, onades i timó.

Empenta per fer que junts poguem
mirar enlaire i deixar
l'empremta que falta aquell racó.
traiem la força de
l'empenta que ens dóna l'ocasió
d'arribar a llocs per deixar
empremta i saber que podem
en un moment passar l'acció

Joves que movem el món, precaris i directes
peces importants que formem part d'un gran teler
crítics i incisius, ara és l'hora que la llançadora
es posi en moviment.

Encara és prest

Som d'una illa on sa vida passa a temps ralentitzat,
una terra que t'enfonsa a un bucle de tranquil·litat.
Quan el sol mos il·lumina descobreix un bell mosaic,
de persones que conviuen dins paisatges naturals.

Entre platges i muntanyes voldria seguir passejant.
Escoltant ses melodies d'animals que van cantant,
creixerà es meu hort d'històries i així jo em podré nodrir,
alimentant sa identitat en què ma mare em va parir.

I quan sa mort vengui a cercar-me
Pot ser que em trobi tombat
engronsant-me amb s'oratge
que m'arriba de la mar.

Encara és prest per enterrar-me,
no et pensis que he acabat
deixa'm que avui doni llargues
ja em moriré demà.

Es meu futur jugant a cartes
a n'es club de jubilats,
escoltant ses xafarderes
criticant es personal:

Mira aqueixa mala sorra que s'entén amb es veïnat,
es seu home és un bandarra... tot lo dia va ben gat.

I té un fill que fuma porros... una bona l'ha armada!
Ha enganxat sa filla d'es batle i l'ha deixat embarassada
-Però això és ver?
-No ho sé... Això m'han dit!

I quan sa mort vengui a cercar-me
pot ser que em trobi trescant
pes racons de tramuntana
escalant sa llibertat
Encara és prest per enterrar-me
i no es que vulgui fer esperar
però és que de viure a n'aquesta illa
mai em vull acomiadar.

Mira-los a n’es turistes
carretera amunt i avall
uns corren en bicicleta
i altres monten a cavall

un descontrol abominable,
per Magaluf i s'Arenal,
es col·lapse incontrolable
que mos invadeix cada any.

I quan sa mort vengui a cercar-me
Pot ser que em trobi tombat
engronsant-me amb s'oratge
que m'arriba de la mar.
Encara es prest per enterrar-me
però És que vull seguir cantant

...a sa terra que m'inspira
i a n'es dies que has contat
a sa dama que cavil·la
tradicions que anam filant.

I quan sa mart vengui a cercar-me
Pot ser que em trobi enredant...
Això sí que és bona excusa per fer tard

Ho tornaria a fer

Fa 5 anys de tot allò sé molt bé que era real
la tensió es podia palpar en aquell pis d'estudiants
vaig tenir la tentació et volia visitar
a l'estiu hem de fer el que no fem a l'hivern

I de sobte en el trajecte vaig sentir
que allò nostre havia passat sense permís

Però ho tornaria a fer
Però ho tornaria a fer
no me'n penedisc
no canviaria res

Però ho tornaria a fer
Però ho tornaria a fer
no me'n penedisc
no canviaria res

Era estrany no sé perquè no ens miravem com abans
als carrers era juliol i tu i jo ens haviem gelat

Sé que no serem nosaltres qui anirem
agafant-nos de la mà pels carrers

Però ho tornaria a fer
Però ho tornaria a fer
no me'n penedisc
no canviaria res

Però ho tornaria a fer
Però ho tornaria a fer
no me'n penedisc
no canviaria res

Tenia tantes ganes de veure't
Tenia tantes ganes de veure't

Però ho tornaria a fer
Però ho tornaria a fer
no me'n penedisc
no canviaria res

Però ho tornaria a fer
Però ho tornaria a fer
no me'n penedisc
no canviaria res

Tenia tantes ganes de veure't, tenia tantes ganes de veure't
Tenia tantes ganes de veure't

El futigiu

A tot arreu sóc nou vingut
i em paren cambra a les escales
o bé em malmeto la salut
dormint al ras i no tinc ales.
Sóc fugitiu de no sé on
i he perdut nord i vent i guia
de tant romandre fora món
amb mi mateix per companyia.
Ja no tinc res, només la veu
i un gest cansat de vell profeta,
municipals de tot arreu
saben la meva malifeta
i pels carrers i pels terrats
dones obscures repeteixen
la lletania dels pecats
que no he comès i em malfereixen
lladrucs de gossos a la nit
si dormo al ras o en una espluga.
Estic cansat de tant brogit;
Ja ni la pell no m'aixopluga
i un vent de sal em nafra tot.
Si visc encara és a remença
dels mots que he dit i en cada mot
la maltempsada recomença.
Captaré engrunes de neguit
perquè el que tinc encara em sobra.
Si algú us demana amb quin delit
m'ha arreplegat l'última prova,
digueu que he mort de fam i oblit
ran d'una porta que no s'obre.

La nostra festa

La gent ja vestida amb les millors gales
Tots surten de casa, camí cap al poble
La pell de gallina, al sentir les gralles
Els barrets es mouen i omplen la plaça

El cap de la vila ple de gom a gom
Els morterets sonen, és festa major
Surten els gegants acotats per la porta,
Que ja són les dues

L'olor de pólvora que m'excita,
es gralles la banda sonora
Els bastoners sota cama piquen,
Sitges de tu tot m'enamora

Oh gloriós Sant Bartomeu
que de Sitges n'ets patró,
els sitgetants ben fort criden
Visca la festa major

Cap a la platja, a veure els focs
La punta que de sobte crema,
una gran traca que ens deixa sords
i espera no acabar la festa

Desperto content, alegre, impacient
A l'albada més sitgetana
Tira cap a ofici que ja arribem tard
Farem tremolar junts la plaça

L'olor de pólvora que m'excita,
les gralles la banda sonora
Els bastoners sota cama piquen,
Sitges de tu tot m'enamora

Oh gloriós Sant Bartomeu
que de Sitges n'ets patró,
els sitgetants ben fort criden
Visca la festa major

Ballada final, és l'última encesa
ja sento els tambors
bategant per les venes

Foc a la bestia!
L'olor de pólvora que m'excita,
les gralles la banda sonora
Els bastoners sota cama piquen,
Sitges de tu tot m'enamora

Oh gloriós Sant Bartomeu
que de Sitges n'ets patró,
els sitgetants ben fort criden
Visca la festa major

El temporal

Per fi ja tornava a riure
intentava aprendre a viure
lliure com l'aigua del mar.

I sol mirava la lluna
assegut a sobre d'una duna
a la foscor del teu far.

De matinada
quan toquen retirada
segueixo la petjada
que ahir em vas deixar.

La meva barca
està massa cansada
quan un nus se m'afluixa
me'l tornes a apretar.

Tornes amb mi
com el garbí
a poc a poc
com onades al port.
Saps que em fas mal
ets com la sal
el timó s’escapa
perdo el mapa
i em quedo amarrat
per evitar el temporal.

Quan la llevantada apreta
no hi ha rima que a un poeta
li faci donar cap pas
sense tu passo les hores
les onades delatores
em diuen que tornaràs.

De matinada
quan toquen retirada
segueixo la petjada
que ahir em vas deixar.

La meva barca
està massa cansada
quan un nus se m'afluixa
me'l tornes a apretar.

Tornes amb mi
com el garbí
a poc a poc
com onades al port.
Saps que em fas mal
ets com la sal
el timó s'escapa
perdo el mapa
i em quedo amarrat
per evitar el temporal. I ja saps que plou sobre mullat
i ja saps que els gats del meu terrat
són com panteres
que avui ho tinc tot controlat
potser demà se m'anirà
al fons del mar.

Tornes amb mi
com el garbí
a poc a poc
com onades al port.
Saps que em fas mal
ets com la sal
el timó s'escapa
perdo el mapa
i em quedo amarrat
per evitar el temporal.

L'estació de França

A l'estació de França
hi ha de tot
hi ha de gent amable i maca
i la que no.

Els bojos i la pasma
i els rodamóns,
les nenes alemanyes
i els treballadors.

Junts formen la maranya
que omple la nit de parles estranyes,
junts formen la maranya,
xivarri a crits
omplint la nit.

I a dins el bar
el llum es fon
entre el ventilador.

I el carrer és ple
de llums de colors
que m'envolten,
i tot darrera
tirat a la vorera
estic ben tou.

I tot darrera
tirat a la vorera
em trobo sol...
... estic ben mort.

Rodamón

Iep, com estàs? Caminant pel món
buscant llocs per poder descobrir
he passat per pobles i ciutats
entre cultures m'he fet gran

Rodant rodant he vist racons
sentit textures de molts colors
rodant rodant m'he enamorat
d'una rossa d'ulls clars

ara es el moment de parar a descansar
no gaire temps em podré quedar
aprofitarem per somiar desperts
en un viatge només tu i jo

Rodant rodant hem vist racons
sentit textures de molts colors
rodant rodant no hem parat
per això ens diuen rodamóns

agafaré la motxilla altre cop
vull volar a un lloc remot
però aquest cop no vaig tot sol
tu vens amb mi, rodarem plegats!!

Rodant rodant hem vist racons
sentit textures de molts colors
rodant rodant no hem parat
per això ens diuen rodamóns

Lluna

Totes naixem amb armadura,
totes naixem amb ulls tancats.
Vespres, nits, cercant respostes,
converses amb significat.

Boca ampla i mirada intensa,
regust amarg i rebuscat.
Ai, princesa maleïda,
de les nits en fas combat!

En veure l'altra cara de la Lluna el batec del meu cor
resta impacient, a la matinada, que torni a sortir el Sol.
I d'un nou dia, una nova vida neix al nostre interior.
Gràcies per la teva companyia, el teu son mai no mor.

Doncs, a voltes, em pregunto
el perquè de la maldat,
el perquè de la utopia
i el perquè de la veritat.

Si la veritat fos utopia.
Si la veritat no fos maldat.
Si la veritat fos d'or i plata.
Si la veritat fos veritat.

Tu que ens amagues tantes històries, nua allà a l'horitzó,
ens mostres la cara lluminosa i darrere la foscor.
Tot i així ens vens a veure en somnis i ens obres un món nou.
Un xiuxiueig diu a cau d'orella «Viure no ha de fer por».

La lluita és viva, és meva, he guanyat el combat!
La sal ja no cou a les ferides perquè han cicatritzat.
Ja no cou a les ferides perquè han cicatritzat.
La lluita és viva, és nostra, hem guanyat el combat!

Lluna roja

Sense dormir, corrent sense alè
respiro el record amb regust de sal, a l'altra riba del mar
cants de sirenes omplen els carrers
la por reforma l'ordre a la ciutat

Com una brisa, la tempesta ha arribat,
un torrent de gent que va creixent, la fera que ensenya les dents
de est a oest es van aixecant
ciutats invisibles i barris rebels

Sota els meus peus, la lluita no s'acaba
carrers en flames, crema la ciutat
Sobre el meu cap la lluna ben roja
com els teus ulls al darrer comiat

Sota la runa, les vies han tapat
una rosa encesa ha esclatat, en cent carrerons la ciutat
la maquinària omple el cel de fum
el roig que em fa sentir-te al meu costat

Sota els meus peus, la lluita no s'acaba
carrers en flames, crema la ciutat
Sobre el meu cap la lluna ben roja
com els teus ulls al darrer comiat

Al final tot anirà bé

I creus que és tan senzill, que pots amb tot
quan de sobte les tempestes
cauen i et mullen de cop.

I tu pensant que tot està vençut
ho vas provant un cop i un altre,
donant cops de cap contra el mateix mur.

I lluny, a l'horitzó,
de cop cap el teló,
i un crit mig ofegat
m'atravessa el cor com una daga.

Només vull sentir-te dir:

Que al final tot anirà bé,
quan de cop la sort s'apagui
si estem junts serà més fàcil.

Al final tot anirà bé,
que aviat tot el que cou,
s'ho endurà el temps

I si demà ens trobem un nou camí,
però la sortida és tan borrosa
i la por ens va fent cada cop més petits.

Tu no et rendeixis que el més important
és aprendre de les derrotes
que guanyar és seguir lluitant.

I lluny, a l'horitzó,
de cop cap el teló,
i un crit mig ofegat
m'atravessa el cor com una daga.

Només vull sentir-te dir:

Que al final tot anirà bé,
quan de cop la sort s'apagui
si estem junts serà més fàcil.

Al final tot anirà bé,
que aviat tot el que cou
s'ho endurà el temps

Birres

Si el que vols és diversió
una mica d'imaginació
tu posa'ns unes birres
que el demés ja ho faré jo.

La birra em fa vibrar
em fa riure i cantar
si hi ha suc de civada
no puc parar de ballar.

Birres i més birres,
birres i més birres,
birres i més birres
el meu poble viu d'això.

Birres i més birres,
birres i més birres,
birres i més birres
el meu poble vol això.

Si segueix el bar obert,
no s'aturarà el concert
la birra és addictiva,
i a sobre et manté despert.

La birra és un tresor,
del mateix color que l'or,
m'engresca i m'atabala,
perquè em té robat el cor.

Fent amics

M'hi acostumo igual que quan no hi ha altra opció que acostumar-se
Lleida és petita i el més habitual serà trobar-se
Varis intents d'esquivar-se
No hi ha gaire bars on deixar-se caure.
Em puc estar entre l'espasa i la paret el temps que calgui
El lloc estret que hi queda és suficient per cabre-hi
Deixo d'estar confortable
Quan arriba el so d'aquell accent que gasta.
No se m'acut què contestar-li
És massa tard per concentrar-se
Més bé s'expliquen les mirades
Sense compliments.
El panorama és trist i són tristes les seves paraules
El seu parlar em fa pensar en les poques ganes d'escoltar-les
Hagués hagut d'amagar-me
És l'única manera de salvar-me'n.
No se m'acut que contestar-li
És massa tard per concentrar-se
Més bé s'expliquen les mirades
Sense compliments.

El flubiol del meu pare

El flubiol del meu pare
fa ballar la mare al llit.
Li'n toca una sardana
que en dura tota la nit.
zig, zig, zig... zig, zig, zig...

Comencem d'anar a ballar
i amb molta alegria al cor
ballarem una sardana
obligada de tenor.

El meu pare i la meu mare
diu que n'estan molt contents
del flubiol que els hi toca
la sardana i a tot temps.
Tut, tut, tut...

El senyal

Com s'explica aquest fum blanc
d'una foguera al camp
com s'hi arriba a aquest indret
cal seguir el camí fins dalt
qui s'amaga al cau
no reposa en pau
qui s'amaga al cau
no descansa en pau
he vist gent al sortir el sol
mengen fulles i se'n van
han passat pel meu davant
un s'atura
- em dic Joan.-
qui m'ho hauria dit
m'ets molt familiar
qui ens ho hauria dit
veig que ja te'n vas
d'un forat en surt un pal
ell l'agafa i fa el senyal
han fugit del meu davant
m'he girat en ni un badall
no els busquis pas
no els trobaràs
no els has d'esperar
ells sabran on vas

Les rames

Clàusula adicional

Un florescent m'acluca un ull
Una porta s'obrirà i sonriu
Un conjunt d'ombres em faran s'ona
A es portal d'un mercadona

Avui em sent un triomfador
Avui em sent un poc millor

I no tenc por a res ni a ningú
Ni a tu, ni a tu

Tot el que ara em pugui venir
Serà camí per descobrir
Si no tenc por a lo desconegut
Tot lo viscut no és temps perdut

Avui em sent un triomfador
Avui em sent un poc millor

I no tenc por a res ni a ningú
Ni a tu, ni a tu.

Ran de mar

Fixa't bé, no hi ha més condició
Fer amb el cap el gest de sí o no
Ves més enllà de tot, ran de mar
Busques el mateix que Genghis Khan
Això va així, al camp no pots parar
Sents el terra viu a cada pas que fas
Ves més enllà de tot, ran de mar
Busques el mateix que Genghis Khan
No vulguis ser com jo quan siguis gran
Els records estan fets d'olors, dolors i instants
Però tu ves més enllà de tot, ran de mar
Busques el mateix que Genghis Khan

La vall

Recordes els dies que passàvem a la vall?
Les hores mortes quan dormíem.
Els pares xerraven i ens banyàvem en el llac,
de nit les estrelles ens seguien.

Mira'm als ulls i digue'm la veritat,
si no eres feliç al meu costat.

La vida amb tu semblava molt més fàcil,
la vida amb tu a la riba de la vall.
La vida amb tu semblava molt més fàcil,
La la vida amb tu com un cavall desenfrenat.

La neu que es desfeia la xafàvem amb les mans,
el fred ens curava les ferides.
Els arbres parlaven i ballàvem amb gegants,
aquell era el bosc on vam ser lliures.

Mira'm als ulls i digue'm la veritat,
si no eres feliç al meu costat.
La vida amb tu semblava molt més fàcil,
la vida amb tu a la riba de la vall.

La vida amb tu semblava molt més fàcil,
la vida amb tu com un cavall desenfrenat.

Mira'm als ulls i digue'm la veritat,
si no eres feliç al meu costat

Poblenou

Anem fora el balcó,
que avui hi toca el sol.
Et deixes caure en un racó,
vull ser tot el que tu vols.
Sona de fons una cançó
de l'últim disc d'Antònia Font.
Passa la gent de llarg
pels carrers del Poblenou.

Abans d'anar a dormir
un petó em porta al teu cos.
Entrem ben endins del llit,
que cobreixi el nostre món.
Floreixen tots els sons minvants
del deliri de l'amor.
Es fa el silenci
mentre la nit ens adorm.

En un mapa de moments
pren vida tot el temps
que hem passat junts.
Et dec la meva harmonia.

Sona de fons una cançó
De l'últim disc. d'Antònia Font
Passa la gent de llarg
pels carrers del Poblenou.

En un mapa de moments
pren vida tot el temps
que hem passat junts.
Et dec la meva harmonia.

No vaig

No vaig poder fer res
I açò ho vaig saber quan ja no hi era
Poques coses són tant tristes
Trobar un adéu seguint ses pistes

Condueixen fins extrems
I no deixen moure es temps

Sa pitjor part d'estar absent
Es perdre sa companyia
I es consol si estàs tot sol
Es fer d'ànims fantasia

Record dies tant petits
On era impossible pensar amb estar trist

No es moment per mals records
Sa memòria no és per sempre
I si es cert que ho deixam tot
Només vull deixar el més bo d'herència

Cadascú té els seus motius
Per deixar d'estar amb es vius
És injust fa molt de mal
Però així són es finals

Tu saps

Jo
jo sols
jo sols vull

jo
jo sols
jo sols vull

jo sols vull
l'alegria

jo sols vull
l'alegria
quotidiana

jo sols vull
l'alegria
quotidiana
de viure

Jo sols vull l'alegria
quotidiana de veure't

23 d'abril

Quant de temps
no ho sabria dir
van passant els dies
els mesos i els anys però sembla ahir
que duies el cabell vermell
un llibre i una rosa
un 23 d'abril

Nits d'estiu
buscant mil maneres
de poder tenir-te com ets
Pots marxar
la porta és oberta i el cor valent

I si ens quedem aquí
dibuixem un punt i a part
i escriguem un nou destí aquesta nit
Però si volem seguir
no caldran promeses ni cap llei a obeir

Si el món se't fa petit
podem signar una treva
als carrers de París
Tornarem amb aire fresc dins l'equipatge
que escampi el gris

Mai serem dos gotes de pluja
que s'han fós en caure al camí
Res pitjor
que fer-nos a mida
tallant-nos els fils

si ens quedem aquí
dibuixem un punt i a part
i escriguem un nou destí aquesta nit
Però si volem seguir
no caldran promeses ni cap llei a obeir

I el dia que ens faci mal
i ens anem difuminant en la boira espessa
no podrem tirar endavant
Que l'únic que ens pot salvar
seguir desafiant insolents la inèrcia
que ens assetja a cada instant

I si ens quedem aquí
dibuixem un punt i a part
i escriguem un nou destí aquesta nit
Però si volem seguir
no caldran promeses ni cap llei a obeir

Caminem lluny

Mira com la nit avui s'encén
i el crit de la nostra gent,
una sola veu que esclata.

Mira com fas veure que no em sents
i com si no hi hagués després,
balles perdent la mirada, amunt!

Diga'm si vas trobar la teva sort,
diga'm que et vas guardar tots els records,
no t'aturis quan no puguis més,
no et rendeixis quan no puguis més.

Diga'm que no hem canviat
que seguim endavant
que aquesta lluita tindrà un gran final.
Hem vingut a tombar les fronteres
Per anar més enllà!

Caminem lluny,
i lluny canviem un món,
que junts ens queda a prop.

Caminem junts,
i junts serem més forts,
avui lluny és més a prop.

Mira com el temps ens ha fet grans
a poc a poc i anar tirant,
res ha estat com esperàvem.

Mira, tot ens ha volgut canviar,
però entre els somnis hem trobat,
el millor de cada casa.

Diga'm si vas trobar la teva sort,
diga'm que et vas guardar tots els records….

Caminem lluny,
i lluny canviem un món,
que junts ens queda a prop.

Hem viscut tants moments que ens hem oblidat que els importants
són els que ens van passant al teu costat

Caminem lluny,
i lluny canviem un món,
que junts ens queda a prop.

L'estiu és llibertat

Amb bicicleta
o fent castells de sorra,
passàvem els estius quan érem nens.
Per la voreta
allà on el mar s'esborra
i sempre perdien els dolents.

Ja de més grans
de juny fins a setembre
l'estiu és una rampa d'emocions,
de festivals,
d'amics que són per sempre,
d'amors, de borratxeres i de cançons.

L'estiu és llibertat.
Vull cremar-ho al teu costat.
És pura intensitat
promet-me que no acabarà

Com un avió,
l'estiu passa despresa
i sembla que s'escapi entre els dits,
la sensació de calor intensa
anima el nostre cos totes les nits.

Trobar la gent,
que anaves a l'escola,
ballant amb les estrelles del Juliol,
aquell ambient
i aquell nus a la gola.
quan la tardor ens torni al protocol.

Vull viure a la platja bevent o estirat.
Riure amb qui m'estimo sempre al meu costat.
Brindar per cada dia
que hem vist començar enmig de tanta eufòria.

Despedir el sol cantant pel Penedès
i ballar amb lluna fins no poder més.
Brindar per cada dia
que hem vist despertar de nou.

L'estiu és llibertat.
Vull cremar-ho al teu costat.
És pura intensitat
promet-me que no acabarà

2ns

Amor amor,
si m'ho dius tant
potser perdrà el valor.

Amor a Mar,
penya-segat,
deixeu-lo desplomar.

No podrà ni el so d'un tro, desfer el meu son dorment en un turment.

Un cop mors tu,
jo amb el meu so
ja despertar-te no puc.

Un cop mort jo,
tu amb el teu so
ja despertar-me no pots.

No podràs amb el meu son, l'entreson fa non-non jaient al tron.

Segons
deixeu-me anar
en l'aire segons com.

Segons
deixeu-me anar
al fons on no hi ha sons.

Segons com sigui dur el fons
deixeu-m'hi desplomar.

Sonarà un xoc o un tac ben fort
o un prim tic-tac d'un cop.

No podràs, si jeus al tron, desfer el meu son que dorm a l'entresòl.

Cames de paper

Vaig caminant pes carrer
Amb ses cames de paper
Som dèbil i ara bufa es vent
M'arrossega fins un museu
Ple de quadres de sa meva vida
I es futur pintat de blanc
Una estàtua des meu cos immòbil
I amb ses mans mans mans plenes de sang

He deixat de fer ses coses
Ses que importen ses que em mouen
Sa intenció de ser feliç
Ja fa estona es va podrir
Deixant olor a rata malalta
No vull res més que aconseguir
Estar tot es temps segur
Segur de jo mateix

Estic davant d'una pintura
De colors apagats
Es títol posa si vius entre ombres
El que faixis mai es veurà
Veig un lobo dissecat
Està mort però ell no ho sap

Ha deixat de fer ses coses
Ses que importen ses que el mouen
Sa intenció de ser feliç
Ja fa estona es va podrir
Deixant olor a presa malalta
No vol res més que aconseguir
Estar tot es temps segur
Segur d'ell mateix

Vaig deixar d'anar a s'escola
Vaig canviar fars per faroles
I ara em veig aquí pintat
Entre murals de fruites mortes
I retrats plens de eufòria
D'una cara expressant si
Per fi em sent segur
Segur segur de jo mateix

Feliç quan parlo sol

Tot això sóc jo, picant l'ullet al sol, feliç quan parlo sol
Anar al mercat de nit, marxar amb un llagostí…
Fugint de tots els llits, calor!
Posa'm unes escopinyes, Joan! Circ a la plaça
'Surferos' i morenos saludant com en el Bronx
Que no t'espera, que mai espera si dorms
Que no s'espera, que no hi ha pena i fa sol
La vida corre i no dorm!

Algú en el bar m'ha dit que plou dins el seu got i neva en el seu cor… ai!
Poetes i licors, cançons com a canons i flors d'en Mohamed
Que bo, m'ha agradat sentir avui i aquí que sol és quan estic acompanyat…
Dóna'm un ram, riuré de tot això!

Que no t'espera, que mai espera si dorms
Que no s'espera, que no hi ha pena i fa sol
La vida corre i no dorm!

Baixaré a la plaça del sarau, cremant escales!
Ballaré amb la bruixa llibertat, sense cadenes!
Pujarem carícies als terrats,
ningú ens espera!

Que no t'espera, que mai espera si dorms
Que no 't'enteres', la vida vola i tu dorms…
Encara esperes? Jo no!

L'alegria

Brindem per totes aquelles promeses
que més d'un cop han acabat
sota la lluna del terrat.

L'esmorzar de diumenge en un dimarts.
Un cobrellit en un hivern glaçat.
Com fer el vermut a la vora del mar.
Ets tot el que vulguis somiar.

El vi blanc a taula o sopar al carrer.
L'olor que t'atrapa del pa acabat de fer.
Com fer l'amor amb por de despertar.
Ets tot el que vulguis somiar.

Brindem per totes aquelles promeses
que més d'un cop han acabat
sota la lluna del terrat.

L'alegria que t'omple la vida,
l'alegria de viure el demà,
l'alegria d'una tonteria,
l'alegria de seguir avançant.

L'alegria de viure el demá.

L'alegria de seguir avançant.

Imagina't un nen

El mires fixament,
viatges en el temps.
Que no t'he vist marxar,
després d'aquell regal.

Camina distreta i es deixa portar
La crida el seu pare però no vol marxar.

Imagina't un nen, imagina't un nen.
Les teves passes ara diferents.
Imagina't un nen, imagina't un nen.

Un viatge en un instant,
M'he parat a recordar.
Un viatge en un instant.

I juga a aquell joc de mans que encara no has oblidat.
I veus aquell amulet que encara penses tornar.
I salta a la corda quan li cau de repent.
El veus i l'agafes t'apropes corrents.

Congeles el moment.

Recordes el seu vestit, el teu somriure és un crit
Quant et dona l'amulet que avui és el teu present.

Un tòtem a les mans.
Un somni o realitat.
Un tòtem a les mans.

Imagina't un nen,
imagina't un nen.
Imagina't un nen,
imagina't un nen.

Dóna'm la mà

Quan el sol s'amagui
Quan la nit busqui el teu cos
Quan la sort t'abandoni
Dóna'm la mà

Quan les hores t'atrapin
Quan el cel caigui de cop
Quan la por et desperti
Dóna'm la mà

Fem només un pas més els dos
Naveguem, fem-nos nostre el món
Reinventem, comencem de nou
Caminem fins que surti el sol

Quan no ho vulguis veure
Quan no puguis estar sol
Quan no et quedin esperances
Dóna'm la mà

Quan la pluja no t'adormi
Quan no soni cap cançó
Quan les llàgrimes t'atrapin
Dóna'm la mà

Fem només un pas més els dos
Naveguem, fem-nos nostre el món
Reinventem, comencem de nou
Caminem fins que surti el sol.

Gira-sols

Els meus ànims s'orienten a tu,
com gira-sols s'acotxen
quan hi deixa d'haver llum.

Els meus ànims decauen amb tu
quan fas alguna cosa
que em desvia l'atenció,
quan véns i els destrosses
en cosa de segons.

Derrotats tornen a tu,
per molt esforç que facin
de mirar a un altre cantó.
Com gira-sols segueixen
al més brillant de tots.

Els meus ànims s'orienten a tu,
com gira-sols s'acotxen
quan hi deixa d'haver llum.
Com gira-sols segueixen
al més brillant de tots.

Primera conjugació

Ara ja és hora de llançar-me, has d’escoltar-me,
que m’atrapa l’ansietat de no deixar d’imaginar-te.
Deliri, desastre, no sé llegir entre les línies dels missatges
quan tu parles de nosaltres. Què amagues? Què et guardes?
Perquè hi ha dies que ho tinc clar i d’altres que puc esperar-me.
On puc trobar-te? No sé on mirar-te. No controle el meu desig.

Que jo volia devorar-te, tastar-te,
alliberar la teua boca.
Calfar l’ambient, frenar, accelerar-te.
Sacsar el llit, suar i no torcar-me.
Tornar a començar…

Que jo volia devorar-te, tastar-te,
alliberar la teua boca.
Banyar-me en els teus dits i no saciar-me,
sentir-te bombejar i aborronar-me.
Tornar a començar, tornar a començar.

La llum encesa per mirar-nos, sincronitzar-nos, per estimar-nos…
Ei! que no hem vingut aquí a ratllar-nos!
Menta fresca, intensa, lenta, entra, la teva llengua s’alimenta.
Revifa l’incendi que hi ha dins de mi.
No és fàcil sortir d’esta selva banyada.
Mossega’m els llavis, segueix el camí.
No hi ha marxa enrere, fluïm!

Que jo volia devorar-te, tastar-te,
alliberar la teua boca.
Calfar l’ambient, frenar, accelerar-te.
Sacsar el llit, suar i no torcar-me.
Tornar a començar…

Que jo volia devorar-te, tastar-te,
alliberar la teua boca.
Banyar-me en els teus dits i no saciar-me,
sentir-te bombejar i aborronar-me.
Tornar a començar, tornar a començar.

Mullar, saciar, frenar, parlar, tornar a començar,
calfar, sacsar, suar, banyar, volar, foll…

Jo volia devorar-te, tastar-te,
alliberar la teua boca.
Calfar l’ambient, frenar, accelerar-te.
Sacsar el llit, suar i no torcar-me.
Tornar a començar…

Que jo volia devorar-te, tastar-te,
alliberar la teua boca.
Banyar-me en els teus dits i no saciar-me,
sentir-te bombejar i aborronar-me.
Tornar a començar, tornar a començar.

Que jo volia devorar-te, tastar-te,
que jo volia devorar-te.
Que jo volia devorar-te, tastar-te,
que jo volia devorar-te!

La desgràcia d'un pobre home

La desgràcia d'un pobre home
té una filla per casar,
enamorada d'un gitano
que no la pot desoblidar.

Escolta, filla meva
dues paraules te'n vull dir
que de l'ofici de gitano
trobaràs més bon partit.

Tu que estàs avesadeta
a dormir amb bon matalàs,
casadeta amb un gitano
a la palla dormiràs.

Si a la palla haig de dormir,
res no se m'importa a mi
si el meu cor sempre em desitja
un gitano per marit.

Tu que estàs avesadeta
a cuinar-ne amb bons fogons,
casadeta amb un gitano
cuinaràs per aquells racons.

Si als racons haig de cuinar,
res no se m'importa a mi
si el meu cor sempre em desitja
un gitano per marit.

Tu que estàs avesadeta
a menjar-ne uns bons bocins,
casadeta amb un gitano
menjaràs rucs i pollins.

Si pollins haig de menjar,
res no se m'importa a mi
si el meu cor sempre em desitja
un gitano per marit.

Tu que estàs avesadeta
a portar-ne rics calçats,
casadeta amb un gitano
ben descalçadeta iràs.

Si descalça jo haig d'anar,
res no se m'importa a mi
si el meu cor sempre em desitja
un gitano per marit.

Tu que estàs avesadeta
a anar a missa major,
casadeta amb un gitano
no veuràs mai més rector.

Si rector mai més veuré,
res no se m'importa a mi
si el meu cor sempre em desitja
un gitano per marit.

Ja vindran mercats i fires
tu també hi hauràs d'anar,
carregada de canalla
i amb el cistelló al braç.

Si el cistelló haig de dur,
res no se m'importa a mi
jo estic boja pel gitano
i el gitano boig per mi.

Endavant

No et quedis fent cua
no esperis aigua del cel
belluga una mica
per el que és teu

No facis l'orni
siguem inquiets
no et venen les coses
si no ets mou tu

Lluita i reivindica
el que ens pertany
solidaritzat amb
aquell que té un mal any

No demanis ajuda
ni res a cap déu
tingues empenta
i camina amb bon peu

No esperis que els astres
marquin el camí
tu decideixes
el teu destí

Lluita i reivindica
el que ens pertany
solidaritzat amb
aquell que té un mal any

No et desentenguis
con si no anés amb tu

Ep, company tu ja saps on anem
sempre endavant, sempre endavant
només tenim un camí
sempre endavant, sempre endavant
sense por i amb pas ferm

Que res ens aturi
en el nostre empeny
si tenim idees
i ganes de fer

Amb cap i amb força
i el teu enginy
tu tens la clau
per arriba lluny

Lluita i reivindica
el que ens pertany
solidaritzat amb
aquell que té un mal any

No et desentenguis
com si no anés amb tu

Ep, company tu ja saps on anem
sempre endavant, sempre endavant
només tenim un camí
sempre endavant, sempre endavant
sense por i amb pas ferm

Roses blanques

Cauran roses blanques
des de el cel tota la nit
i encara que siguen blanques
el meu cor estarà trist

Espere la llum del dia
i els teus cabells al meu pit
soc tan dèbil com la boira
i tu tan fort com el desig

Senc la teua llunyania
i et desitge prop de mi

Brode penes i esperances
que s'han de complir
el meu cor està en silenci
i un mal somni l'ha ferit

Brode penes i esperances
que s'han de complir
el meu cor està en silenci
i un mal somni l'ha ferit

i vull despertar
i vull despertar

Però el vent encara bufa
i t'aparta més de mi
es va desfent la meua vida
com la neu en els camins

I jo encara espere
que ens tornem a retrobar
i que em digues mil vegades
a la cara que no em vols

Senc la teua llunyania
i et desitge prop de mi

Brode penes i esperances
que s'han de complir
el meu cor està en silenci
i un mal somni l'ha ferit

Brode penes i esperances
que s'han de complir
el meu cor està en silenci
i un mal somni l'ha ferit
i vull despertar, i vull despertar
Al teu costat, al teu costat, vull despertar.

Ara ve, ara se'n va

Busco una mirada, un punt de llum,
busco els teus ulls, els teus ulls,

Sé que estàs per aquí, que estàs a prop,
Però t'amagues.

Voldries ser ocell, ballar com balla el vent, fugir com ho fa el temps,
i ara que et tinc aquí, veig com la teva mirada...

Ara ve, ara se'n va.
Ara ve, ara se'n va.
La teva mirada,
ara ve ara se'n va!

Busco entre la gent, busco els teus ulls
et busco a tu, busco a tu.

Però sota els teus peus la terra es mou,
vols enlairar-te

Voldries ser ocell, ballar com balla el vent, fugir com ho fa el temps,
i ara que et tinc aquí, veig com la teva mirada...

Ara ve, ara se'n va.
Ara ve, ara se'n va.
La teva mirada,
ara ve ara se'n va!

I ara que et tinc aquí, veig com la teva mirada
ara ve ara se'n va.

Sota la terra es mou, ara ve, ara se'n va
Sota la terra es mou, crema!
Sota la terra es mou, ara ve, ara se'n va
Sota la terra es mou, un món en flames.

ELs prats verds

I fiquem els peus al mar,
una tarda, primavera,
el sol s'espera que marxem nosaltres.
Sembla que el temps s'ha aturat,
el paisatge que ens envolta,
hi ha mil mosques, segur que vol ploure.
I gairebé amb els ulls tancats,
comencem un nou viatge
al centre de l'Empordà

hi ha un castell mig ensorrat,
entre vinyes i oliveres,
sents les pedres, parlen amb nosaltres.
Tenim la història a les mans,
la vida i tantes persones
que han passat per aquí abans que nosaltres.
I gairebé amb els ulls tancats,
ho sentim molt fort dins nostre,
som tot allò que ha passat

en aquests prats verds o sembrats de blat
o al mig del mar on tot sembla estar tranquil al matí,
saps el que vull dir.
I als pobles i ciutats, als boscos de pins,
als rius gelats i a tots els camins que ens porten aquí,
saps el que vull dir.

I ara per veure-ho millor, ens lliguem fort a un cometa
i volem per l'horitzó.
I tampoc fa tanta por, com es sent una oreneta
passejant per l'Empordà

per aquests prats verds o sembrats de blat
o al mig del mar on tot sembla estar tranquil al matí,
saps el que vull dir.
I als pobles i ciutats, als boscos de pins,
als rius gelats i a tots els camins que ens porten aquí,
saps el que vull dir.

Mira'm als ulls

Mira'm als ulls, tenim tot l'univers,
m'envolten estrelles quan tu hi ets.
Sempre he volgut fer-te volar,
la terra gira al teu voltant.

Cau el teu cos s'encén d'amor,
els llençols bateguen llum i calor.
I la vida sembla que és així,
si tanco els ulls sóc tan feliç.

I t'estimo més que abans
i avancem sense mirar.
Sobre el mar, sobre el camp i la llum.
Sobre el fang, sobre el cel i els teus ulls.

Només tenim la veu.
Només tenim cançons.
Només tenim la veu.
Comencem de nou un altre cop.
Et vull conèixer trenta-cinc mil cops.

Mira'm als ulls, tenim tot l'oceà,
si et miro a prop puc navegar.
No sé el teu significat,
sempre vols parlar sense pensar.
I cau una gota i vessa el got
que inunda la teva habitació.
I la vida sembla que és així,
si tanco els ulls sóc tan feliç.

I t'estimo més que abans
i avancem sense mirar.
Sobre el mar, sobre el camp i la llum.
Sobre el fang, sobre el cel i els teus ulls.

Només tenim la veu.
Només tenim cançons.
Només tenim la veu.
Comencem de nou un altre cop.
Et vull conèixer trenta-cinc mil cops.

Només tenim la veu.
Només tenim cançons.
Només tenim la veu.
Comencem de nou un altre cop.

Estima't

M'ha mirat als ulls, hui la veig diferent,
ha decidit voler-se i ha agafat les regnes.
M'ha mirat als ulls, hui la veig diferent,
ha fet fora els dimonis, hui s'aprecia encara més.

Para atenció, fixa't, mira-la,
el seu renaixement comença a caminar.
El cap ben alt i xafa fort,
rebossa força vol menjar-se el món.

Sap de sobres que se'n sortirà,
que ha de donar-se una oportunitat.
Tota la vida es tindrà a ella mateixa,
ha arribat l'hora que ho assumesca.
Així doncs, s'empodera, s'aixeca,
escriu quan fa nosa i no desespera.
Malgrat els moments de baixó,
per fi somriu lliure a l'habitació.
Pensa fer-ho gran i ja està preparada,
ha vingut amb força i una mica accelerada.
Li brillen els ulls pensant en la victòria.
Tots els moments li saben a glòria!

Estima't, aixeca't i somriu al món
Estima't, hui comença un dia nou
Estima't, enterrarem tots els malsons
Estima't, estima't, estima't,

Farta d'escoltar els sermonets de sempre,
que si se maquilla que si tiene pretendientes.
Pretendientas, palabra necia oído sordo,
fardo, te jodo y estás comiendo lodo.
Femme fatal desprenent fatalisme,
cisme en l'abisme, ja tens un aforisme.
Un cataclisme a cada pas que done,
en els pitjors moments als llibres m'abandone.
M'has pillat llegint a deshora,
en la nocturnitat que cerca, es qüestiona.
Inspiració ve quan vol ella és l'ama,
reina i senyora que em porta la calma.
Jo m'aprecie, m'estime, creativitat em diu que no em subestime,
que em mime, que em cuide,
que està quedant sublime.
El metrònom marca el tempo, seguim vives!

Estima't, aixeca't i somriu al món
Estima't, hui comença un dia nou
Estima't, enterrarem tots els malsons
Estima't, estima't, estima't,
En peores plazas hemos toreado,
hecha de golpes, porrazos, pareados.
Això que no et mata diuen que et fa més forta,
a la vida sobrevisc que és el que em recomforta.

Nena, con el morado por bandera,
nos soñamos libres, nos queremos vivas,
nos sabemos fuertes, rebeldes,
apretando los dientes,
sabemos respirar, contra la corriente.
Somos cientos repartidas por el globo,
llevamos la historia pegada a la piel,
valientes, diversas, mujeres en guerra
no habrá quien nos pueda.
Tremenda Jauría, Pupil·les,
des del corazón de la bestia a València.

Estima't, aixeca't i somriu al món
Estima't, hui comença un dia nou
Estima't, enterrarem tots els malsons
Estima't, estima't, estima't,

La tremolor

És una fiblada o tremolor,
d'una remor embogida per les hores i l'olor
de la carn mig estesa en un voral
i que espera a que els pardals hi aterrin.

O potser és un crit o la bramor
que neix d'una bravada que vam haver-nos d'empassar.
Ja ho veus, no sé ben bé com explicar
aquesta corda que ara tiba, es trenca.

On seràs? Ben lluny, segur. Quan marxes
ets com un estany que es mou amb calma.
On seràs? Ben lluny, cremant les plantes, sí,
totes les flors que hi ha a Birmània.

Una escletxa prima de negror
directa a la retina quan rebota en un mirall.
Ningú podrà mai més tornar a tancar
la gàbia que ara obre les portes.

On seràs? Ben lluny, segur. Quan marxes
ets com un estany que es mou amb calma.
On seràs? Ben lluny, cremant les plantes, sí,
totes les flors que hi ha a Birmània.

La porta s'obre, i ara la llum.

Sí, aquí teniu:
feu l'última oració.
Un últim vals.
Assaboriu la por.
Ara, fugiu.
Podreu amagar enlloc
el vostre crim?
La nostra tremolor?

Vermutet de moogalooky

Dona-li al play triangle màgic un viatge d'emocions
vibren membranes apreteu els cinturons

freqüències et transporten a un altre mon
toquen la panxa mengen el cor

ho sabem tu i jo i tots eixos locos
suen les mans i els ulls es fan rojos

infinitament finit com un crit del James
la llengua de Jaggeer la força d'uns vents

De garbeo per Harlem amb un new boggaloo
Clap your hands mama el tempo el marques tu

trau-me a ballar és la nostra cançó
no em val per resposta un No no nooo

I'm your girl and you are my boy lolipop
ballarem ska, break i algo de rock

quan fas pop no fas hip hop
quan fas funk no hi ha stop

agafa el got, pega li un glop
que se cale que se calente canya

i és que de colp no sé ni on sóc
ni em quede res de la migranya

pam pam pam
pam pam pam
música maligna
la nit més gran

pam pam pam
pam pam pam
saps la consigna
treure al sol ballant

posam un altre cuba libre
cremem el garito
morir cridant
oye y ese pitooo!!

o necessito! sóc addicte al ritme
4 per 4 ..chsss (toma diferent)
Take Five és un himne

Tito Oye como va?
Mambo, salsa y cha cha cha
solte una rima un poc més forta
et trenque la cadera com Romario a Alkorta

porta ulleres si eres curt de vista
mira estos mestres com mengen la pista
passem revista tanquem la porta
la gent que balla la gent que importa

i ballarem fins que tot se solucione
sense que importe el món com a Pavone
sense obsessions que ens obsessionen
sense presses, lo nostre funcione

funcione el tempo, funcione el beat
del contrabaix va nàixer el hit
no és Le Freak ni som Chic
però I like it like that, I love this shit!

Aquells que se'n van

Vull pensar que encara em sents, que me veus i que m'escoltes.
Que ja has trobat aquella essència que et fa estar millor que abans.
Es sofriment que vas partir patir s'esvaeix en un instant
Has renunciat a lo que et donàvem per gaudir sa teva pau.

Recordes aquells temps quan passejàvem junts per dins sa vila,
cada dia igual.
Regàvem junts ses emocions que a poc a poc mos convertien
en persones més grans, i mos anàvem separant.

I ara vas
per es teu camí
i ara vas...
t'allunyes d'aquí i de tot

T'he retrobat com un adult a qui conec des de s'infància
mil històries m'he perdut però et reconec com es d'abans.
Em dius que t'has perdut caient a una voràgine d'històries,
que no s'han acabat.
Canalitzant es dolç verí que ha consumit sa teva vida.
I així se t'ha emportat...

...per es teu camí
I ara vas
i t'allunyes d'aquí i de tot.

Sa teva llum ja se'n ha anat,
una ombra trista l'ha apagat
encara que mos hagis deixat
es teu somriure no se'n va.

Aquí sempre et tendrem present,
rodejat de sa teva gent,
sempre quedarà recordar,
es bons moments que hem passat...

...a n'es mateix camí.
I ara vas,
t'allunyes d'aquí i de tot.

Encara tenim temps

Hem lliurat moltes batalles, hem caigut tantes vegades.
Hem tirat un pas enrere per desprès tirar endavant.
Hem perdut la confiança, hem pagat ja la fiança.
Hem tancat a una caixeta els dimonis del passat.

Hem viscut l'amor i l'odi, hem creat el nostre codi.
Hem aprés com adaptar-nos als contrastos d'aquest món.
Hem anat a la deriva, hem tingut vida addictiva.
Hem tingut força i coratge per poder sortir del pou.

Hem ferit a qui estimàvem, hem donat el cor en va.
Hem vist fer-se gran al pare sense poder-ho evitar.
Desitgem, de vegades desitgem
una vida diferent.

Ei, encara tenim temps!
De despertar ben d'hora
de canviar el que ja està escrit

Ei, encara tenim temps!
de fer allò que volíem
quan somiàvem de petits

Ei, encara tenim temps!
de tornar-me a enamorar,
de fer les paus amb tu i amb mi.

Ei, encara tenim temps!
encara tenim temps!
encara tenim temps!

Hem caigut amb temptacions, hem errat amb decisions.
Hem sembrat la nostra ajuda recollint a canvi res.
Hem trencat una promesa, hem perdut ja la puresa
contemplant des de la runa la fortuna dels demés.

Hem entrat a laberint, hem fet cas del nostre instint.
Hem aprés a estar en silenci, per desprès passar a l'acció.
Hem fugit de compromisos, hem dubtat si som feliços.
Hem enamorat algú amb la nostra imperfecció.

Ei, encara tenim temps!
de despertar ben d'hora
de canviar el que ja està escrit

Ei, encara tenim temps!
de fer allò que volíem
quan somiàvem de petits

Ei, encara tenim temps!
de tornar-me a enamorar,
de fer les paus amb tu i amb mi

Ei, encara tenim temps!
Encara tenim temps!
Encara tenim temps!

Un darrer ball

Set déus faran el senyal
El tret de sortida
I tot el que hauràs esperat
Començant pel final
És qüestió que acabi bé
L'inici és igual
Que fàcil estimar
Quan estàs bé
I ara llueixes espectacular
Els déus han conspirat
Per donar-nos aquest darrer ball
Començo a ballar…