ELs prats verds

I fiquem els peus al mar,
una tarda, primavera,
el sol s'espera que marxem nosaltres.
Sembla que el temps s'ha aturat,
el paisatge que ens envolta,
hi ha mil mosques, segur que vol ploure.
I gairebé amb els ulls tancats,
comencem un nou viatge
al centre de l'Empordà

hi ha un castell mig ensorrat,
entre vinyes i oliveres,
sents les pedres, parlen amb nosaltres.
Tenim la història a les mans,
la vida i tantes persones
que han passat per aquí abans que nosaltres.
I gairebé amb els ulls tancats,
ho sentim molt fort dins nostre,
som tot allò que ha passat

en aquests prats verds o sembrats de blat
o al mig del mar on tot sembla estar tranquil al matí,
saps el que vull dir.
I als pobles i ciutats, als boscos de pins,
als rius gelats i a tots els camins que ens porten aquí,
saps el que vull dir.

I ara per veure-ho millor, ens lliguem fort a un cometa
i volem per l'horitzó.
I tampoc fa tanta por, com es sent una oreneta
passejant per l'Empordà

per aquests prats verds o sembrats de blat
o al mig del mar on tot sembla estar tranquil al matí,
saps el que vull dir.
I als pobles i ciutats, als boscos de pins,
als rius gelats i a tots els camins que ens porten aquí,
saps el que vull dir.