Cames de paper

Vaig caminant pes carrer
Amb ses cames de paper
Som dèbil i ara bufa es vent
M'arrossega fins un museu
Ple de quadres de sa meva vida
I es futur pintat de blanc
Una estàtua des meu cos immòbil
I amb ses mans mans mans plenes de sang

He deixat de fer ses coses
Ses que importen ses que em mouen
Sa intenció de ser feliç
Ja fa estona es va podrir
Deixant olor a rata malalta
No vull res més que aconseguir
Estar tot es temps segur
Segur de jo mateix

Estic davant d'una pintura
De colors apagats
Es títol posa si vius entre ombres
El que faixis mai es veurà
Veig un lobo dissecat
Està mort però ell no ho sap

Ha deixat de fer ses coses
Ses que importen ses que el mouen
Sa intenció de ser feliç
Ja fa estona es va podrir
Deixant olor a presa malalta
No vol res més que aconseguir
Estar tot es temps segur
Segur d'ell mateix

Vaig deixar d'anar a s'escola
Vaig canviar fars per faroles
I ara em veig aquí pintat
Entre murals de fruites mortes
I retrats plens de eufòria
D'una cara expressant si
Per fi em sent segur
Segur segur de jo mateix