Fullar sempre

Mama lloca.
I wanna chill out like a big old tree
rising above throughout the centuries.
Living an evergreen life
and staring at the sky
doing nothing is all that I need.

He fet la fotosíntesi i la catequesi
i et puc prometre que puc ser un imbècil.
Quan deixo de pensar en tot el que pensaries,
és quan la meva por em deixa ser lliure.

Jo vull fullar sempre,
de color verd, de color verd,
i aguantar tempestes i vents de por, de tenir por, de tenir por.

Ballen les fulles amb el ritme del vent,
ballen les fulles, també balla la gent,
potser cauran, però de moment,
ballen les fulles amb el ritme del vent.

Venen els núvols i s'emporten el sol,
venen els núvols i canten els cargols,
potser cauran, però de moment,
venen els núvols i canten els cargols.

I wanna chill out like a big old tree
rising above throughout the centuries.
Living an evergreen life
and staring at the sky
doing nothing is all that I need.

He fet la fotosíntesi i la catequesi
i et puc prometre que puc ser un imbècil.
Quan deixo de pensar en tot el que pensaries,
és quan la meva por em deixa ser lliure.

Jo vull fullar sempre,
de color verd, de color verd,
com ho fan els arbres,
de cara al cel, de cara al cel la vida és mel.

Oques Grasses ma fren. Llatí, sí, sí, sí, el reietó.

Pols de nimfa

M'he trobat una nimfa en aquest bosc
i m'ha cobert de fina pols
a canvi d'una nit d'amor.

Pols de nimfa, el camí fosc
vers el lluminós paradís.

Se m'encabrita la consciència
i tot jo sóc pres d'un viu pessigolleig,
em sento com si entrés a València
a cavall d'un ruc, de nom Llubeig.

Pols de nimfa, el camí fosc
vers el lluminós paradís.

La cosa va, la cosa no s'acaba
i jo volo baix, esquivo els rocs.

A ca una puta sa bicicleta!
Ja es veu que això no durà enlloc.

Pols de nimfa, el camí fosc
vers el lluminós paradís.

Marga Margura / Crisàlida encantada

Marga Margura 0:00
Cadaqués, cada volta que et miro que amarga que és la meva sort
quan et veig, amor meu impossible sento maleir-te de tot cor
oh, Marga que amarga que és la meva sort
oh, Marga tinc el cor ferit pel teu record
madona antiga pagesa trista i pensativa
enfront del mar has de saber
que per malària d'un atzar sense saber-hi
m'has ficat en el carrer de l'amargura
m'has pres la copa de l'amor d'entre les mans
i m'has mesclat pena i dolor dins la dolçura
ai, amargura serp verinosa que tortures il·lusions
fent-les passar per carrerons
exempts de somni i de record
per què per què hauràs de ser sempre tan a prop
acompanyant, maleït sia, els meus amors?
Cadaqués, cada volta que et miro que amarga que és la meva sort
quan et veig, amor meu impossible sento maleir-te de tot cor
oh, Marga que amarga que és la meva sort
oh, Marga tinc el cor ferit pel teu record.

Crisàlida Encantada 4:31
has deixat de ser crisàlida encantada
per ser reina cristiana -com déu mana-
per un moro que no ho és

cris cris crisàlida encantada
pel meu bes desencantada
escolta el nou tic-tac del temps

s'ha desfet el teu cabdell desconfiat
i s'han dissolt els embolics
que el cabdellaven s'ha romput
l'encantament d'un somni etern
d'adolescent empresonat
has obert les teves àlides daurades
i has vingut volant volent, volent
volant per estimar-me

cris cris crisàlida encantada
pel meu bes desencantada
escolta el tic-tac del temps

superat l'últim estat de mutació
l'esquadró de lepidòpters
vacil·lants que som tu i jo
alçarà el vol per explorar
les meravelles d'aquest món
que ha esperat tant i haurem
de fer-ho amb un sol dia
que tenim perquè demà,
volent volant, volant volent
criarem malves

cris cris crisàlida encantada
posa en marxa els teus motors
mou les teves ales tendres
que en llevant els peus de terra
neix el temps de nostre amor...
volarem, volarem, volarem
molt junts sempre més
anirem junts pels camins del cel

Leila

No tens cap altra alternativa,
fer la guerra a qui et nega la pau.
No et calen pas les ales
per volar o recordar el teu carrer.

Que l'escola era tan lluny de casa
que no et van ensenyar ni el teu nom.
Que has après l'essencial de la vida,
clandestina, lluitant pels teus drets.

Leila, guanyarem!

No beus dels Déus que han cremat pobles,
sols et deus a l'amor als companys.
No ets esclava de cap home,
sols la màtria governa el teu cor.

Que ara ets poble i dona guerrillera,
ets la sal, ets cançó i dignitat.
I tant et fa ser eterna exiliada,
sempre hi ha terra per trepitjar

Leila, guanyarem!

Tornem a somiar

Crida, per canviar el que t'envolta
mou-te, fes millor l'endemà
canta, sols unes quantes notes
melodies que obren portes

Crida, tens un món que t'escolta
mou-te, posa't a caminar
canta, l'alegria ens fa fortes
tornem a somiar

Dies foscos com la nit, que et quedes tancat a casa
dies que el sol no vol sortir, entre boires que l'amaguen
però s'encén un raig de llum, mostra les coses més clares
de les penes i tristors fem-ne fum

I quan sortim al carrer, l'escalfor d'aquell somriure
és quan val la pena viure dies que encenen el cel
i quan sortim al carrer, amb la llum a la mirada
som la força d'una onada contra el vent

Dies que deixes passar, com l'aiguat d'una tempesta
i esperes l'endemà, tot mirant per la finestra
però sents aquella cançó, el ressò d'una protesta
aquelles notes que et fan perdre la por

Quan calla la ciutat

Tenim un món petit que no apareix als mapes
Un tren a l'infinit i un vol sense tornada
Si vols venir-hi amb mi no portis equipatge
Ja saps com és aquest camí.

Tenim un tros de cel i un dia que comença
Un petit cau secret amb les portes obertes
No tolerem la llei tal com esta establerta
I a les nostres mans no hi ha res per sempre.

I alguna nit quan calla la ciutat
sortim volant per sobre les teulades,
amb un desig agafa'm fort i no miris avall
sigues el vent,
Portem a dins encara
Els somnis d'aquells nens
Que buscaven els pirates
Pels estels.

Ningú ens ha dit que el temps no deixa cap ferida
Però pels camins tranquils hi ha poca poesia
Petit trosset de cel en aquesta terra trista
Tu ets la meva tristesa preferida.

I alguna nit quan calla la ciutat
sortim volant per sobre les teulades,
amb un desig agafa'm fort i no miris avall
sigues el vent,
Portem a dins encara
Els somnis d'aquells nens
Que buscaven els pirates
Pels estels.

És molt tard

És molt tard, massa tard per aprendre
tot és fang, tot és fang.
Sense tu tot l´amor és tan sols cendra
tot és fang, tot és fang.

Tu te'n vas cap enllà
sense dir ni un adéu
no sabrem quin camí has agafat
bé, jo et vull estimat tant
però te'n vas del meu costat
sols tu saps com t'havia desitjat.

Hi ha motius dintre teu que t'allunyen
però no els sé, però no els sé.
La llavor ha crescut com creix la vida
sols jo ho sé, sols jo ho sé.

Són mentida els records d'aquells dies
sense tu, sense tu.
Mor plorant la cançó que ens dóna vida
penso en tu, penso en tu.

Tornat de la batalla

La batalla del rei moro
dels que hi van no en tornen gaires:
no en tornen sinó els hereus,
i encara els de bones cases.
Sa mare surt al balcó
per veure el fill si arribava
—D'on veniu color trencat?
d'on veniu cara esblaimada?

Mare vinc de la mar, molt lluny d'aquí
On hi ha hagut la batalla... i la meva fi

Contra l'infidel jo vaig lluitar
En nom d'aquell qui regna per gràcia de déu

No vaig voler posar-me a la pell del meu enemic...
Al mirar-li als ulls... ell era jo

Lluny de la terra... mort i foscor al meu voltant... molt a prop
Cerco resposta... La raó que em va dur aquí... on és?
El meu últim alè fuig fora
Lluny del cos ja no sent més dolor

La batalla del rei moro
on la meva fi arribava
la por d'aquell que no té res
va clavar la seva llança

Ferit de mort estic... busco el perquè...
Ara els corbs s'emporten els que ja no hi són

La glòria no he trobat, només hi ha desolació
el sentit d'això no el puc trobar

Lluny de la terra... por i foscor al meu voltant... molt a prop
Cerco resposta... La raó que em va dur aquí... on és?
El meu últim alè fuig fora
Lluny del cos ja no sent més dolor

Lliure ja de tot dolor

Tendresa insubmisa

La teua tendresa insubmisa,
El teu cor desobedient...

Ens imagine esguellant la geografia
creuant països, mirades i destins,
fent de la vida la millor filosofia
juntant les mans, creuant els dits.

Com el fort vent que ens ha guiat
per les dreceres de l’oblit,
esborrem allò que ens han contat,
inventem noves formes de delit

Estime la teua tendresa insubmisa
Estime el teu cor desobedient
Estime el teu cos que crida vida
Estime tot allò que ens diem

La tardor dels nostres dies
El relleu dels teus pits
la llum de les nostres vides
la profunditat del teu melic

Als ulls, una espurna de guerra;
al puny, un grapat d’arena,
perquè junts som,
junts som la sal de la terra

Estime la teua tendresa insubmisa
Estime el teu cor desobedient
Estime el teu cos que crida vida
Estime tot allò que ens diem

La rebel·lia d'un cor sublim
Bombeja amb força
Tendresa Insubmisa

Cercant en el camí
de la infinita tendresa
el teu cor desobedient

El foc de la revolta,
esta nit desprèn
tendresa insubmisa

Vivint amb tot el risc
guardant tota esperança,
Amb la flama encesa d'una tendresa
que mai descansa, i jo...

Estime la teua tendresa insubmisa
Estime el teu cor desobedient
Estime el teu cos que crida vida
Estime tot allò que ens diem

Al final

Últimament ses coses tornen estranyes
T'és per demés, ho fas a contracor

Te duran cap a un altre lloc
Te duran cap a noves muntanyes
Te diran que no tenguis por
Te diran que ets jove encara

Maldement passi gent al final ets tu

Últimament se remouen ses entranyes
Un pic més, allibera sa por

Maldament passi gent al final ets tu

Te diran que passis es dol
Te diran que trobis es nord
Te diran que pareixes ton pare

Te faran sentir de nou
Te diran que siguis fort
Te faran poder estar tot sol
Te diran que vals més que això
Te faràn creure en sa sort
T'entrabancaràs més però
A tots mos passen putades

Finalment, maldament passi gent indiferent
Ets conscient definitivament que al final ets tu

Cap quadrat

Mai reconeixeràs en vida
Tancat amb pany i forrellat
Tu mai estàs equivocat

Ei doctor no baixa del burro
No siguis tan dur de mollera
Mira que n’ets  de cap quadrat

A-a-a-a quan argumentes
A-a-a-a fas mal de cap
A-a-a-a cabut de mena
A-a-a-a recalcitrant
Ca-ap-qua-drat

Eeeeiiii… del morro fort eh?
Pitjor que picar ferro fred
Mira que n’ets de cap quadrat

A-a-a-a quan argumentes
A-a-a-a fas mal de cap
A-a-a-a cabut de mena
A-a-a-a recalcitrant
Ca-ap-qua-drat
(com una banya de marrà)
(llarga vida al cap quadrat)

Tanca la boca si us plau
Només sento bla bla bla bla
Mira que pots ser cap quadrat

S'atura el temps

Set mil milions d'habitants esclaus d'un fons monetari,
sang en les seues mans, i la terra que gira al contrari,
s'atura el temps i en estos moments, jo seré el vostre adversari,
és de batalla este vers i en este univers no seré el vostre sicari.
El Mite de la Caverna, base d'aquesta política,
ple d'assassins dins de l'Àgora, volen callar a la crítica,
esta és la cova dels lladres, i aficionats a l'èpica,
ells cremaran tots els arbres, per construir Terra Mítica.
Segles de liberalisme i de colonialisme
soterren als pobles en calç,
són diners tacats de sang,
la sobirania s’ofega en el fang.
Un nou tractat comercial
que amplie l’imperi i no hi haurà demà!
Hi haurà, hi haurà un últim crit en la tomba que diu,
vull que nasques per a viure,
sense amagar-te entre escuts,
vull que cresques per a riure,
vull que només sigues tu.
Vull que nasques, vull que nasques,
vull que nasques per a viure!

Jo renegue d'esta Europa,
alce la copa, brinde pel noi que provoca.
Este és el Joc de l'Oca, jo, torne a tirar perquè em toca.
Sense amagar-me entre escuts, ningú m'atura, tu eres la meua armadura,
vaig nàixer com home lliure, no em llevaran el teu somriure.
Mentre la Troika ens ofega, el cor batega,
t'inclines i agafes la pedra,
s'obri la veda, en busca i captura,
tu no interesses a la moneda,
la policia carrega, pedrega, i el poble unit a la contra,
el ciutadà que s'enfronta,
la llibertat amb nosaltres fins a la tomba.
Vull que nasques per a viure,
sense amagar-te entre escuts,
vull que cresques per a riure.

Controla emocions i el preu del petroli
qui escriu el passat i amaga el present,
qui fa que la crisi semble un accident
fa malabars amb el nostre aliment.
Guerres mundials, Cuba i Vietnam,
no hi ha frontera, no hi haurà demà.
Hi haurà, hi haurà un últim crit en la tomba que diu,
vull que nasques per a viure,
sense amagar-te entre escuts,
vull que cresques per a riure,
vull que només sigues tu.
Vull que nasques, vull que nasques,
vull que nasques per a viure!

La ciutat dels àngels

Ciutat, on ets? El llibre encès és buit de paraules, les que han dit els àngels
han fugit dolçament, han descrit el món, però això ja estava fet des de tots els angles
ciutat, què més no entens? Què més dónes a tots els que mai tenen res més que creure en els àngels?
És que no ho veus? No, no, no ho sents? La promesa es llença amb força als quatre vents a la ciutat dels aires

i del desig, què se n’ha fet? Passa de llarg? Fum que puja enlaire
surt el sol cada matí

volant a l'infinit, que cada ànima aterri sola pel propi avís a la ciutat dels somnis
de somniar, somniar, cal abatre murs ben alts per tal de fer la ciutat dels somnis

del desig, què se n’ha fet? Passa de llarg? Fum que puja enlaire
surt el sol cada matí

les voreres s’omplen de fulles seques a la tardor
fent remolins on s’alcen, on cauen, on es tornen a alçar i tornen a caure barrejant-se les unes amb les altres, aplegant-se a racons on corre menys l’aire

El silenci dels peixets

Tots juguem a cara o creu,
uns al negre, altres al roig,
uns amb sucre, altres amb mel.
Escollim o no escollim,
tu si vols, els altres no.
Jo el vi bo i tu el sarment.

Avui menjo, demà no,
uns al cinc, els daus al set,
hi ha qui guanya, hi ha qui no.
Uns empenyen cap allà,
altres seuen sense temps,
els cretins riuen al sol.

Uns per aire, altres per mar,
uns descalços per la neu.
Uns, canons, els altres, mans,
uns al vent, "sant Cristo gros".
Jo, cabells volant al vent,
escollim o no escollim?

Uns, botzines i motors;
el piu-piu dels pardalets.
Uns, megàfons i garrots;
el silenci dels peixets.
Com seria si et digués:
-vols o no venir amb mi?

Sempre em mostren el camí,
ara recte, ara amunt,
ara tomba cap aquí,
ara gira cap allà.
Escollim o no escollim:
el meu peu o bé el meu pas?

Hi ha qui ens ensenya les dents,
hi ha qui ens treu el gran llengot,
hi ha els que ens diuen ara, aquí,
i també els que ens diuen mai.
És millor fugir corrents
per no retornar mai més?

Tots juguem, pedra o paper,
tots diem avui fa sol,
tots diem demà plourà,
escollim o no escollim?
El meu clam t'arribarà
tant per aire, terra i mar.

Uns, botzines i motors;
el piu-piu dels pardalets.
Uns, megàfons i garrots;
el silenci dels peixets.
Com seria si et digués:
-vols o no venir amb mi?

El carrer nou

Dins la casa era fosc, però volíem ser-hi tots
Tantes runes i racons, allò ens feia molta por
Tota aquella curiositat, ens feia fer tants disbarats
No erem més que adolescents quan res importava gens

Quan anàvem contra tot, el que ens havien dit
I voler saltar les normes i el que era prohibit
Invocàvem esperits, amb ouijes especials
Erem els més atrevits i res ens feia aturar

Quan plovien llamps i trons i corríem tots de cop
Enfilàvem el carrer nou amb les bicis i les pors
Agafàvem velocitat, res ens feia aturar
Espantàvem a la nit, pedalàvem entre crits

Anàvem a l'habitació, on ens trobàvem tots
I les llums de tants colors, que ens van treure la son
I ballàvem a les fosques, les millors cançons
Ens trobàvem aquells tímids trossos de primers petons

I aquelles nits plenes de màgia
que no sabíem acabar del tot
la casa on tots ens refugiàvem
l'habitació del carrer nou.

Daixa'm estimar-te

Moure's pel saló amb
Aquestes dues sabates
Folrades de pell de cocodril
Moure's amb nostàlgia
Amb certa elegància
Recitant amb la mort als talons però encara viu
Bombo i clap i unes quantes rimes
Les penes ofegades, compto alegries
En un got de vidre a tot o res
Oblidant assumptes pendents
Ara que el dubte ja no ensenya les dents
Disposat a dar-te un viatge, urgent

Amb el cor recent trencat,
Ella em deia busca't un ofici
S'han de fer vuit hores per un sou normal
Repartint les culpes set dies la setmana
Generes dubtes, de poeta no es treballa
Érem un veler trencat a la llengua del mar
Així que atac de cor i vi, i tu aquí,
Testimoni causal de la meva soledat
Voldràs sortir a fer la mar solitària i salvatge?
Nena, vull dar-te un bon viatge
Ficar-li foc a l'habitació i al passatge
Right Now,

Deixa'm estimar-te
Donam tot l'amor que has guardat per mi
Anem a fer un
viatge
Però no em deixis sol aquesta nit

Siguem un hit, un cop, sense despit
Cos, ànima i cervell a l’altura d’un “et vull” ben dit
Dansem aquest tango inexorablement
Que la culpa vola alt i l'ambient està calent
Com el cul d'un repartidor de correu urgent
Noia posa fi a tant sofriment
Diguem mentides, no em parlis de veritat, no
Abraça'm fort i pren aquest meu cor prestat, sí
I gira'l i dona-li electricitat
Sense contractes, ni culpes,
Que entre les teves cames hi he arribat
A dures penes però sense dubtes, així que

Deixa'm estimar-te
Donam tot l'amor que has guardat per mi
Anem a fer un viatge
Però no em deixis sol aquesta nit

Només puc dar-te la meitat de mi
Però és la meitat sencera
Que el temps i tants assumptes pendents
Cremen en aquestes mans de pega
Un clau i la pena quedarà al fons del vas
Ara que la nostàlgia
Em treu al ball demà al matí ja no em veuràs
Ei t'ho estic suplicant

Deixa'm estimar-te
Donam tot l'amor que has guardat per mi
Anem a fer un viatge
Però no em deixis sol aquesta nit

Ànima morta

N'eren dos enamorats
que estaven fora de sí:
l'un va haver d'anar a la guerra,
l'altre va haver de morir.

Quan ne torna de la guerra
troba l'amor enterrada;
ja n'agafa la guitarra
i a la sepultura anava.

Quan n'és a la sepultura
ja se'n posava a tocar;
quan n'és a la sepultura
ja se'n posava a cantar.

Desperta't, ànima morta,
desperta-te'n de ton son,
que si tu no te'n despertes
te'n faré despertar jo.

Per l'amor que me'n portaves
no me'n vinguis a buscar,
que si tu ara em veiessis,
de por et faria marxar.

Tu, de por, no me'n faries,
ni jo te'n faria a tu,
perquè tot seguit vindria
a la sepultura amb tu.

A la pedra de la tomba
tres ratlles hi vaig escriure:
"Jo en sóc morta per l'amor,
sense l'amor no es pot viure."

La memòria dels peixos

Et miro la mirada i et sé perdut.
Sense rumb i a la deriva,
sempre aferrat amb un somriure
al timó de la vida.

Hissa amunt la vela, capità!
Queda encara un llarg viatge
que ens durà aigües enllà,
ultrant els propòsits de l'oratge...

Que ens empeny, tenaç i valent,
lluny del món habitat per la gent.
Que ens empeny, tenaç i valent,
allà on la mar dorm abraçada del cel.
Que ens empeny, tenaç i valent,
lluny del món habitat per la gent.
Que ens empeny, tenaç i valent,
allà on la mar dorm abraçada del cel.

Company d’onades blaves,
no pateixis, som aquí.
I el record del teu mestratge
ens marcarà el camí...

Esca l'ham i llença'l, mariner,
amb tota la teva força;
queda molt peix juganer
que també ha perdut la memòria.

Continuarem a contravent
remant cap al món habitat per la gent.
Continuarem a contravent
amb el teu lema gravat a la ment.
Continuarem a contravent
remant cap al món habitat per la gent.
Continuarem a contravent
amb el teu lema gravat a la ment.
Continuarem!

Ara volo alt

La mare mai va dir que no pogués
Salta tan enlaire fins on arribés
Que les ales són dins meu
I em va comentar que l'instant més per més d'instint de
Despertar, d'arrancar el vol, de començar i de fugir sol
Caminava de puntetes a la vora del carrer per ser prudent
Saludava les senyores perquè em féssin
Un petó buscant la protecció de la gent
I ara volo alt
Per burlar totes les trampes
I ara volo alt
Per no caure en la soca dels arbres
I ara volo alt
I ara volo alt
Sóc jo, qui saluda des del cel
Sempre al costat de les estrelles, sempre al costat dels estels
Sóc jo, qui saluda des del cel
Que a mi no em calen les sabates, fa temps que he perdut l'arrel
La mare mai va dir que no saltés, de dalt de les estrelles
Fent'ho per ell, Es diu que el sostre no existeix
I segueix apelant allò des de l'univers
Creu en l'essència de la lluna de València
Devota i creient no viurem caient
La mare no te por, la mare no hi veu perill
En dir-li adéu al seu fill
I ara volo alt
Per burlar totes les trampes
I ara volo alt
Per no caure en la soca dels arbres
I ara volo alt
I ara volo alt
Sóc jo, qui saluda des del cel
Sempre al costat de les estrelles, sempre al costat dels estels
Sóc jo, qui saluda des del cel
Que a mi no em calen les sabates, fa temps que he perdut l'arrel
I ara volo alt, i ara volo alt, i ara volo alt
I ara volo alt, i ara volo alt, i ara volo alt
I ara volo alt, i ara volo alt, i ara volo alt
I ara volo alt, i ara volo alt, i ara volo alt
Sóc jo, qui saluda des del cel
Sempre al costat de les estrelles, sempre al costat dels estels
Sóc jo, qui saluda des del cel
Que a mi no em calen les sabates, fa temps que he perdut l'arrel
Sóc jo

Les noies d'Olot

Les noies d'Olot
en són boniquetes
el galant les veu,
les galants ninetes.
Lai trumlararà...
les galants ninetes.

Jo hi pogués dormir
una nit amb elles,
una nit o dues
o mitja dotzena.
Lai trumlararà...
o mitja dotzena.

Les noies d'Olot en són matineres,
se'n van a la font, tot descordadetes.
Lai trumlararà, tot descordadetes.
I ensenyant els pits, blanques mamelletes,
un jove les veu, les galants ninetes.
Lai trumlararà, les galants ninetes.

Si pogués dormir una nit amb elles!
una nit o dos o mitja dotzena
o si pogués ser, la dotzena entera.
Lai trumlararà, la dotzena entera.

Diumenge vinent farem la concerta,
anirem a ballar a la ribereta.
Tot ballant, ballant, l'amor aturmenta.
Lai trumlararà, l'amor aturmenta.

Les noies d'Olot en són matineres,
se'n van a la font, tot descordadetes
i ensenyant els pits, blanques mamelletes.
Lai trumlararà, blanques mamelletes.

I ensenyant els pits, blanques mamelletes,
un jove les veu, les galants ninetes,
si pogués dormir una nit amb elles.
Lai trumlararà, una nit amb elles.

Somriu

La vida és un calvari si la vols així
Hi ha sempre mil raons pa enviar-la a parir
Que si'l curro, la casa, lo jefe que no calla
la multa d'alcoholèmia o'l preu de la cassalla

Que si'n vols fer una matança, n'hi ha ha tants a decapitar
Pa cridar Maria Antonieta i no parar fins a demà

jo't proposo un antídot
molt més pràctic que l'amor
Vull dir que no costa un duro
I n'hi ha prou amb un sol cor

I si'l portes a la cara
Tot lo dia dibuixat
La misèria fuig de casa
I'l malrollo s'ha acabat

Somriu
La vida torna fàcil si de cop somrius
Se'n van cinc calories cada cop que rius
Lo prisma de la vida té tantes versions
io porto l'alegria als pantalons

Sóc addicte a l'endorfina
Me va'l rollo natural
En un glop de dopamina
M'abandonen tots los mals

Que la vida són dos dies
I un ia me'l passo dormint
pa que'l dia que me queda
L'haigue de passar patint

Que'l secret està molt clar
És un joc de nens
Amor, tranquil·litat i bons condiments

Qu'és sabut que pa minjar-se
les misèries d'un mal pas
Domés cal contraure'ls músculs
que te piquen baix del nas

Somriu
La vida torna fàcil si de cop somrius
Se'n van cinc calories cada cop que rius
Lo prisma de la vida té tantes versions
io porto l'alegria als pantalons

Un estrany poder

De cop et desperta una noia fent anar un extintor.
Tens la boca ben plena de sorra.
Se t'accelera fort el cor. Sents una veu:
“Ajudeu-me, que hi ha algú que es mou!”.
Dos t'aixequen. Et treuen a fora.
L'edifici diu que prou.
Una tempesta de pols es cruspeix els carrers.
Vas veient que s'acosta de pressa...
Saps que no hi ha res a fer.
Des d'una botiga, un home diu:
“Ràpid, aquí!”. Ets a dins, veus els arbres torçant-se.
I de cop es fa de nit.

Qui ens ha donat l'estrany poder de creure sempre en la sortida?
Per què en el moment més fosc de tots hi ha tanta vida?

Quan la negror s'evapora, respires confós.
La ciutat, de moment, la intueixes.
Als teus ulls hi ha tanta por...
Runes i ferros i vidres i crits de socors.
Tot ho filtra la tèrbola boira. Sents que algú crida el teu nom.

Qui ens ha donat l'estrany poder de creure sempre en la sortida?
Per què en el moment més fosc de tots hi ha tanta vida?

Desfés-te de festa

Ara que et miro recordo fa poc jo era com tu
Inquiet, impacient sempre amb ganes de festa i el cap a Katmandú
Recordo que mai escoltava el consells que em deien què havia de fer
Què saben ells, si ara ja són vells, no entenen res de res

Per això no et vindré amb històries que mai escoltaràs
Només un consell que s'enganxi i que sempre cantaràs

Desfés-te de festa amb algú que valgui la pena
Que t'ensenyi el valor de ballar sota la lluna plena
Que quan hi hagi de ser, no et giri l'esquena
I et doni calor les nits de verbena

Ara que et miro recordo fa poc també era com tu
Estava cansada de tanta xerrada parlant-me de futur
Volia viatjar, deixar d'estudiar, donar tres mil voltes al món
Sortir cada nit on no estigui prohibit gaudir cada segon

Per això no et vindré amb històries que mai escoltaràs
Només un consell que s'enganxi i que sempre cantaràs

Desfés-te de festa amb algú que valgui la pena
Que t'ensenyi el valor de ballar sota la lluna plena
Que quan hi hagi de ser, no et giri l 'esquena
I et doni calor les nits de verbena

Si un dia perds el nord
Recorda els compassos d'aquesta cançó
I crida: Hey! Ho!
No miris enrere
Aprèn a seguir el teu instint i que marxi la por

Desfés-te de festa amb algú que valgui la pena
Que t'ensenyi el valor de ballar sota la lluna plena
Que quan hi hagi de ser, no et giri l 'esquena
I que et doni calor les nits de verbena...

DQLPEC

Diuen que la partida està clara.

Julieta

Julieta
cent planetes juguen als teus dits
dreceres
que omplen els carrers d'estrelles
esferes
s'alineen com qui balla un vers
damunt d'un niu de vespre
Amb un glop de mel
desperta'm
Julieta
expliquem-nos la pluja als peus del llit
dibuixa'm rius que vessen
segueix-me
corrent junts farem que el vent més fred
eixugui aquest setembre
Mil llums al cel
en la nit més neta
Si algun dia et perd la pressa
diga'm on vols anar a volar
jo estaré caçant tempestes
Ja no em calen més banderes per a ser valent
tant sols el teu temps
Julieta
deixa'm perdre el nord aquesta nit
que el trobarem on sempre
al compàs del teu pit
respirant-nos els dits
fugint per cada escletxa
Com un foc encès
en la nit més freda
Si algun dia et perd la pressa
diga'm on vols anar a volar
jo estaré caçant tempestes
Ja no em calen més banderes per a ser valent
tant sols el teu temps
Negaré tot allò que jo era
un verí amb regust a seda
una nit, un destí, una tragèdia
un final que ho serà per sempre
Si algun dia et perd la pressa
diga'm on vols anar a volar
jo estaré caçant tempestes
Ja no em calen més banderes per a ser valent
tant sols el teu temps

Equilibri

Podria viure sense haver-te conegut.
Veuria el sol sortir, però des d'un altre punt.
Respirar fons quan veig el mar,
sense tanta complicitat.
L'hivern segur que se'm faria molt més llarg.

Podria escriure sense tenir clar el compàs,
moltes paraules sense tant significat.
Mirar el paisatge des de lluny,
caminar sense tanta llum,
però el dia a dia tindria un gust molt més amarg.

Ets el pas ferm quan estic a la deriva,
un far encès quan no ho veig clar.
M'aportes calma i energia,
ets l'invencible melodia,
som dues ànimes en equilibri constant.

Hem viscut dies carregats d'intensitat,
salvat obstacles totalment inesperats.
I quan t'agafo de la mà
et porto i em deixo portar,
i ens abracem. No tenim por estant de costat.

Podria viure sense haver-te conegut.
Ja veus totes les coses que m'hauria perdut.
La teva màgia és tan gran
i t'has tornat tan important,
t'estimo tant! T'ho escric aquí i és tot per a tu.

Ets el pas ferm quan estic a la deriva,
un far encès quan no ho veig clar.
M'aportes calma i energia,
ets l'invencible melodia,
som dues ànimes en equilibri constant.

Si ens unim

Quan ells facin desfaré el meu nus de la gola
Quan ells riguin, ploraré
Quan ells morin naixeré en un món més suau
Quan ells parlin, cridaré

Quan ells lluitin deixaré les armes a l'armari
Quan ells busquin, trobaré
Quan estimin odiaré allò que estimen
Quan ells tornin, marxaré

Quan ells caiguin pujaré amb força, empenta i ànsia
Quan caminin, pararé
Quan ells mirin tancaré els meus ulls
Quan ells creïn, trencaré

Algun dia serem nostres?
La cadena es pot trencar!
Podrem caminar descalços
sense mirar a on trepitjar?

Si ens unim serem el foc que cremi el seu desig d'abús
Si ens unim serem el vent que arrasi el seu tron de poder
Si ens unim serem la pluja que inundi els seus palaus
Si ens unim serem la terra, el vent, el foc i l'aigua

Més que mai

Col·legis ocupats per evitar la clausura
la censura fa dies que sura
i s'augura mesura repressora
però ningú tremola, i la llibertat aflora
nit sense dormir i primer d'octubre
cinc del matí, encara nit, milers de persones
urnes, paperetes sobres,
avança el matí amb il·lusió, comença la votació

I en un moment primeres càrregues,
sant julià de ramis, l'eixample
violència gratuïta, quan no tenen més sortida
resposta pacífica i la por no paralitza

cor ple de ràbia, nus a l'estómac
primera llàgrima als rostres, però els nostres no s'estoven.
«que vinguin -diu una senyora-,
«que m'hauran d'arrossegar, els hauria de fer vergonya»

i la barbàrie avança, tot ho destrueix
però ningú descansa, la jornada segueix
queda energia i esperança, som la punta de llança
I, tanmateix, la remor i persisteix
un malson que pensàvem superat
tornen bales de goma pels carrers de la ciutat
un cop de porra no s'oblida, es quedarà gravat
a la pell de nens i gent gran,

Avui més que mai resiliència
una gran mostra de coherència
Lluiteu pels drets dels pobles
Cuideu-vos i cuideu als vostres

rebentant escoles, assalt militar
Supremacia colonial, nivell desbordant
Les pantalles parlaran, ho negaran però el món ens mira
poble organitzat, fermesa i alegria

Dos-mil col·legis segueixen, això no s'atura
no hi ha fissura, cau l'últim sobre per la ranura
comença el recompte i la ruptura
d'un imperi que s'enfonsa, naixerem d'entre la runa

més de vuit-cents ferits, un balanç inèdit
i malgrat tot, dos milions de vots, donen crèdit
gent traient el millor de si
moviment popular al zenit.

I a l'altre extrem, un president dement
ho nega tot: «no ha habido referendum»
s'enfot la CNN: «la vergonya d'Europa»
la merda flota i us explota el cervell

Avui més que mai, resiliència
una gran mostra de coherència
Lluiteu pels drets dels pobles
Cuideu-vos, cuideu als vostres

Avui més que mai, resiliència
serem imprescindibles quan entenem que som prescindibles
una gran mostra de coherència
que la resposta col·lectiva és l'aposta contra el mur
Lluiteu pels drets dels pobles
lluitem i guanyem i sobretot recordem
Cuideu-vos, cuideu als vostres
Cuideu-vos, cuideu als vostres

Ens en sortirem

Ens en sortirem,
malgrat que sembli que, de fet, ningú ens entén.
Mentre quedi algú dempeus que hi confiï cegament,
m'has de creure si et dic que ens en sortirem.

Saps prou bé que aquella nit vam ser els amos del carrer.
Saps prou bé que el que vam viure mai ningú ho podrà desfer.

Quan el sol va despuntar
ja érem més d'un centenar
amb les cares plenes d'un somriure clar.
Vam escriure un nou destí,
els que vam ser-hi vam ser herois,
vam ser heroïnes, vam ser història sense fi.

Saps prou bé que aquella lluita va deixar un regust amarg,
i saps prou bé que la victòria és per qui agafa el rumb més llarg.

L'esperança dins dels ulls
per saltar tots els esculls,
quan la causa és noble cal salvar l'orgull.
I per fi ens vam alçar,
els que hi vam ser hi tornaríem
mil vegades per tornar-los a guanyar.

Ens en sortirem,
malgrat que sembli que, de fet, ningú ens entén.
Mentre quedi algú dempeus que hi confiï cegament,
m'has de creure si et dic que ens en sortirem.

Saps prou bé que un segador, si no és al sac, no diu mai blat.
Saps prou bé que no serà un camí planer però l'hem somiat.
Junts vam ser milions de crits,
dels porucs i els atrevits,
ressonant fins a tocar-ho amb els dits.
Va ser un dia pel record,
per tots aquells que el temps va vèncer
i no ho van veure però que hi van deixar el seu cor.

Ens en sortirem,
malgrat que sembli que, de fet, ningú ens entén.
Mentre quedi algú dempeus que hi confiï cegament,
m'has de creure si et dic que ens en sortirem.

M’has de creure si et dic que ens en sortirem.

No volem més cops

Ofegaràs milers de crits,
buidaràs els carrers.
Brutes de sang, les teves mans
tacaran el teu nom.
Qui sembra misèria recull la ràbia,
ràbia del qui despert
la indiferència i la calma mata
i defensa el seu dret a ser.

I amb total impunitat
tanqueu ulls que ja mai més podran mirar
aquest món que està malalt,
que agonitza d'egoïsme i de maldat.
I amb total impunitat
colpegeu les nostres mans que estan amunt
demanant que us atureu
i així pugui ressonar la nostra veu.

No volem més cops

T'amagaràs darrere l'escut,
no sabrem mai qui ets.
Els teus sentits refusaran els nostres clams.
Qui sembra la por recull el dolor,
dolor dels qui ara dempeus
criden amb força la seva història
i recuperen el seu poder.

I amb total impunitat
tanqueu ulls que ja mai més podran mirar
aquest món que està malalt,
que agonitza d'egoïsme i de maldat.
I amb total impunitat
colpegeu les nostres mans que estan al cel
demanant que us atureu
i així pugui ressonar la nostra veu.

No volem més cops

Cant de lluita

Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.

Disfressades d'utopia
emprendrem lluny del dolor
la recerca de la vida
a cavall de la raó.

Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.

Coincideixen les mirades,
fixades en l'horitzó.
Potser avui farem victòria,
potser enterrarem el plor.

Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.

Doncs ens mantindrem alçades,
ja no ens veuran de genolls.
El Sol mantindrà la flama,
la Lluna encendrà passió.

Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.

Volem pa amb oli

Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Si no ens el donen, si no ens el donen
no callarem!

Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Si no ens el donen, si no ens el donen
no callarem!

Octubre

Tornarem a aixecar-nos, els somnis són immortals,
tornarem a mirar-nos, amb un somriure a les mans
tornarem a agafar-nos, cridarem llibertat,
tornarem als carrers, plens de gent, plens de cants
I quan arribi el primer dia de pau, vindré a trobar-te
amb una rosa collida del camp, i el puny en l'aire
ens direm amb llàgrimes als ulls.
Hem matat al drac, hem matat al drac, hem matat al drac... t'estimo.
Tornarem a la terra tot allò que ens va donar,
tornarem a les àvies, tot allò que ens van ensenyar,
tornaré a la mare, el petó que em va fer en marxar,
tornaré amb vosaltres, a lluitar amb clavells, i clams,
I quan arribi el primer dia de pau, vindré a trobar-te,
amb una rosa collida del camp, i el puny en l'aire,
ens direm amb llàgrimes als ulls,
hem matat al drac, hem matat al drac, hem matat al drac.

No pots tancar-nos a tots

Pots bordar quan és fosc,
pots tapar amb mentides l'honor,
pots comprar anells i petons.
Però no pots tancar-nos a tots.

Pots cremar si vols tot el bosc,
pots esborrar dibuixos al port,
pots buscar raons com un gos.
Però no pots tancar-nos a tots.

I quan demà se't mengi la por,
gira el cap i fregant l'horitzó,
ens veuràs pensant el món,
i tot és verd i tot és blau i tot és nou.

Pots jurar que no hi haurà vots,
pots negar el pes dels records,
pots buidar el pou fins al fons.
Però no pots tancar-nos a tots.

I quan demà se't mengi la por,
gira el cap fregant l'horitzó,
ens veuràs pensant el món,
i tot és verd i tot és blau i tot és nou.

I quan demà se't mengi la por,
gira el cap fregant l'horitzó,
ens veuràs pensant el món,
i tot és verd i tot és blau i tot és nou.

Pots bordar quan és fosc,
pots esborrar dibuixos al port,
pots comprar anells i petons.
Però no pots, ni podràs, tancar-nos a tots.

Un país normal

Un país normal, és el que tots volem,
Amb dret a decidir el que vulgui la gent.
Un país normal, i sense cap corrupció,
Els lladres i banquers tots junts a la presó.
Un país normal, on tots siguem iguals,
Ja prou de retallades i cues els hospitals.
Un país normal, amb dret educació,
Amb una gran cultura i  respecte pels  valors.

Això és el que volem, a crits ho demanem
Un país normal, avui tots junts cantem.

Un país normal, que hagin molts calers,
Sense indigents que dormin els caixers.
Un país normal, en el que tot avança
La gent ja no se suïcida, quan els treuen la casa.
Un país normal, on tot siguin avantatges,
On baixin els tributs i treguin els peatges.
Un país normal, amb senyera de l'amor,
Tolerància i civisme per la gent de tot color.

Això és el que volem, a crits ho demanem
Un país normal, avui tots junts cantem.

Sí

Sí, som el poble que s'aixeca
Sí, som l'espurna on tot comença
Sí, som el crit de la memòria
Som l'anhel de la victòria, som la llum fins a la glòria

Sí, som el nen que riu quan plora
Sí, som la mare que el bressola
Sí, la paloma que ara vola
la nació que no tremola perquè sap que no està sola

Som el puny alçat de la paraula
Som la sang d'aquells avantpassats
Som la veu que canviarà el rumb de la història
Som un poble en llibertat

Sí, som cultura som essència
Sí, som la mare de la ciència
Sí, som el tronc que ningú torça
Sí, som la saba de l'escorça, som la unió que fa la força

Sí, rebutgem la violència
Sí, també som desobediència
Sí, un adéu sense recança
No hi ha ràbia ni venjança, tots som fills de l'esperança

Som el puny alçat de la paraula
Som la sang d'aquells avantpassats
Som la veu que canviarà el curs de la història
Som un poble en llibertat

Som el puny alçat de la paraula
Som la sang d'aquells avantpassats
Som la veu que canviarà el curs de la història
Som un poble en llibertat

La història és nostra

Fills dels 80 i dels 90
i algun incombustible dels naixcuts en els 70.
Alguns repetien com un mantra
que no tenim ni idea,
ni valors, ni una gota d'esperança!
Que som generació perduda, que tenim la cara dura,
que per culpa nostra tremola l'estructura
d'un País Valencià que ha viscut sense mesura.
Ens van gravar al cap, a foc la transició
per l'estabilitat de la seua nació, una Constitució
en la què no creiem, els fills dels que cridaven Otan No.
Records de la Ruta Destroy non stop,
resonen al meu discman “a piñón” Depeche Mode.
Vam passar del roig al blau pegant-li a la pilota de calbot
 amb l'estatut del “meninfot”!

Ja ens hem llevat la camisa de força,
tenim un tronc amb tres segles d'escorça,
les nostres branques amunt per arribar més lluny
que l'alegria ja és nostra!
Hem dibuixat a l'horitzó una gran porta que ens mostra,
que el llarg camí ja no importa.
Les nostres mans ben amunt per arribar més lluny,
perquè la història ja és nostra!

L'educació s'ha convertit en un negoci,
la nostra ignorància, serà el seu soci,
ens volen baix de la seua hipnosi,
la nostra intel·ligència, la seua psicosi.
Jugar al carrer s'ha convertit en un record,
hi ha poca pasta, fem un aeroport.
Ningú pot entendre que és el que passa,
prompte tindrem estació de la NASA.
Han demostrat saber suma tres més dos,
Circuit del Motor, Instituto Nóos,
la Ciutat de les Arts i les Ciències
i un altra família farta de penitències.
Formula 1, America's Cup i va fent-se gran el forat,
i cada vegada més gran la diferència, solten els gossos, sereu els caçats.

Ja ens hem llevat la camisa de força,
tenim un tronc amb tres segles d'escorça,
les nostres branques amunt per arribar més lluny
que l'alegria ja és nostra!
Hem dibuixat a l'horitzó una gran porta que ens mostra,
que el llarg camí ja no importa.
Les nostres mans ben amunt per arribar més lluny,
perquè la història ja és nostra!

Hem vist finals de segles
i noves banderes,
Reagan i Tatcher i la Guerra dels Balcans,
hem vist caure dos torres
i estudiants contra porres,
bales de goma contra els somnis africans.
Hem vist Ruanda “dessangrada” i una segona Intifada,
la corrupció instal·lada i altra dona assassinada més,
de Vinaròs a Guardamar sense frens,
som joves utòpics caminant “al revés”!

Serem delinqüens

Diu que no es pot dir segons què,
que votar no està gens bé
i que si decidim moure'ns això anirà malament.

I és millor si estem callats,
que és prohibit dir les veritats,
i que la terra és plana i que això està demostrat.

I que no siguem il·lusos de somniar en la llibertat,
que aquí només són lliures els lladres de coll blanc.

Que tenen la justícia; que tenen militars,
que va acabar el franquisme,
però aquí tot segueix igual.

Peça a peça farem un nou taulell,
que al seu joc no hi volem jugar més.
Fem que el somni s'escampi com el vent.
Si portar un nas de pallasso és delicte...

Serem delinqüents! Serem delinqüents!
Serem delinqüents! Serem delinqüents!

Diu que els colors estan prohibits
que el groc hauria de ser gris,
i que el rei és intocable perquè Déu ho vol així.

I que no es pot cantar rap perquè diu massa veritats
i que és el govern qui mana i el poble qui abaixa el cap.

I que no siguem il·lusos de somniar en la llibertat,
que aquí només són lliures els lladres de coll blanc.

Que tenen la justícia; que tenen militars,
que va acabar el franquisme,
però aquí tot segueix igual.

Peça a peça farem un nou taulell,
que al seu joc no hi volem jugar més.
Fem que el somni s'escampi com el vent.
Si portar un nas de pallasso és delicte...

Serem delinqüents!
I si portar un nas de pallasso és delicte en aquest país...
Serem delinqüents!
És prou evident que no podem continuar així.
Serem delinqüents!
I si és el rei qui roba potser haurem de ser botxins.
Serem delinqüents!
Siguem, doncs, república, fem un nou camí.

Serem delinqüents! Serem delinqüents!
Serem delinqüents! Serem delinqüents!

Hòstia

Més enllà de l'origen,
més enllà de qui som,
més enllà del que t'esperes,
més enllà del teu nom,
més enllà d'incomprensible,
que et resulti aquest món,
a la vida anem a cegues
quan no ens deixen veure prou.

Més enllà del que facis,
i el que et queda per fer,
més enllà del que et diguin,
i el que dius tu també,
més enllà del que somies,
i que et fa ser com ets,
sempre busquen la manera
perquè et creguis que no pot ser.

Te la foten per aquí
Te la foten per allà
Te la foten per darrere
Te la foten per davant

Hòstia, hòstia, hòstia
hòstia consagrada,
se'ns van pixen a la boca
i hem de fotre bona cara.

Esperem que amb tanta hòstia
acabem despertant,
que traguem la mala hòstia,
que per fi aixequem cap.
Perquè el que seria l'hòstia,
l'hòstia de veritat,
és deixar-nos estar d'hòsties
capgirant la realitat quan

Te la foten per aquí
Te la foten per allà
Te la foten per darrere
Te la foten per davant

Hòstia, hòstia, hòstia
hòstia consagrada,
se'ns van pixen a la boca
i hem de fotre bona cara.

Cendres

No ho dubtis, que no et falta pas la sort
Tot i així em dius que vius dies morts
Tot pren un nou sentit dins del relat,
que ple de mentides m'has deixat
Dins del meu mar gelat.

No t'enganyis, que per tu ha estat un joc,
No menteixis que has atemptat contra el meu esforç
D'oblidar que de mi n'has fet un foc apagat ara a contracor
Sols queda el fum encès,
Envoltat de cendres malmès.

I sé, que no et puc demanar res,
Jo i la bogeria d'un dubte que potser tu intuïes,
I saps que ho has ignorat,
que de tant amic fidel hem perdut les ganes de ser espies.

Imagina

https://darania.bandcamp.com/track/imagina

Imagina formigues vermelles lluitant amb les negres,
i les branques dels arbres, tot d'una, cremant com centelles,
com hi ha onades tan altes que endrapen vaixells i casetes,
com hi ha gossos que borden, perduts, abatuts per la pena.

Imagina ciutats sense llum i els infants sense mestres,
les agulles de cap foradant papallones i abelles,
els eclipsis de sol i de lluna, penombra a la terra,
els mercats sense peix ni patates, ni ous ni mongetes.

Imagina crepuscles de foc abrusant les collites,
les mamelles ben buides de llet, ni mató ni formatge,
les navalles dels homes brillant, sempre a punt quan hi ha brega,
i les mares fent sopes amb pedres i arena de platja.

Imagina països vençuts i legions astorades,
que tallessin a tots els ocells, ai!, el cant i les ales,
i tempestes de fang i de sofre, petroli i llagostes,
i els trens desbocats com cavalls enfollits per la ràbia.

Imagina't com em quedo quan marxes! Si mai no tornaves...

Imagina les coves profundes amb serps i canalles,
feridures i xacres, turment per a totes les iaies,
esperpèntics soldats sense rostre dalt de les teulades,
i pilotes de goma topant brutalment a la cara.

Imagina poemes i cartes cremant a la plaça,
i els alcaldes borratxos, barruts, ultratjant les germanes,
les balenes morint de dolor i d'amor a la platja,
criatures amb dos caps bramant l'antic so del diable.

Imagina migranyes perennes trepant les mirades,
i l'urèter barrat per pedretes, rocs i calamarsa,
helicòpters llençant gas mostassa per totes les places,
tots els fetus inerts en els úters calents de les mares!

Imagina espases de foc travessant-te la panxa,
i el lament sense límit de Déu plorant per tots nosaltres,
tot el fred del pol nord dins del pit, dins del cor i l'entranya,
tots els orfes, formats, esperant l'escudella migrada.

Imagina't com em quedo quan marxes! Si mai no tornaves...

Al meu davant

Quan de cop la vida
ens fa entendre la partida
que per dins jugàvem
mentre ens inventàvem

I tantes històries
I altres que ens esperen
de les nits sense final
les que no s'acaben mai

Quants detalls observes
Des de la mirada immensa
la que et deixa veure
com segueix tota l'escena

I de sobte ens hem trobat
Abraçant els canvis
i ara sabrem on trobar
tot l'alè que ens calgui

Ara has arribat per fer-ho tot
Més clar que abans
quan no eres al meu davant

El miseret

Miseret per un rallacu,
tu com creus que es pot ser així
Quan badalles i et cargoles
i mossegues els coixins

Se me'n fot acabar al maco
si jo tinc el què jo vull
Vinga ja, treu-me el tatanu
que és de tu que vull fugir

Tu no saps res de mi
Tu no saps
Tu no saps res de mi

Sempre anem a les maldades
si en tinc més o tu en tens menys
Sempre buscant per les barres
per on paren els camells

Molt sovint tenim baralles
estem bé, estem malament
I al final tu com les modes
em seràs indiferent

Tu no saps res de mi
Tu no saps
Tu no saps res de mi

Morim tots un dia al dia
és un ritme criminal
És una altra bogeria,
però, com curen als malalts!

Tu no saps res de mi
Tu no saps
Tu no saps res de mi

No sé què fer amb la meva vida

No sé què fer amb la meva vida,
potser anar a un altre lloc a viure.
Podria ser el Japó
o potser Argentina.

Ningú m'espera al dia a dia,
dissabtes la meva família.
No he aprés a transformar
l'amor en la rutina.

Omplo el meu temps a la piscina.
Dins l'aigua penso en deixar-te.
Tot sembla anar bé
perquè no em veus per dintre.

No sé què fer amb la meva vida,
potser anar a un altre lloc a viure.
Però et quedes aquí
mirant com passen els dies.

Dies per veure sortir el sol
I que els ocells agafin el vol.
Dies per cantar des del terrat
cançons que curen l'ansietat.

Ells

Indiferents, tossuts com les onades,
glaçats i perillosos com l'espasa,
adoren sol i sang, a mi em fan fàstic.

No ens han convençut mai, però s'obstinen,
ens roten a la cara les mentides
i ens miren sempre altius, a mi em fan fàstic.

Provoquen vomitades col·lectives
de ràbia, crits i sang, res no els atura,
riuen envalentits, a mi em fan fàstic.

Però també tenen por, per això ens espien,
es mosseguen entre ells sense vergonya
i reneguen de tot, a mi em fan fàstic.

Per la por ens han unit, no s'ho pensaven,
estem més junts que mai, potser tremolen,
que no esperin pietat, que esperin càstig.

Indiferents, tossuts com les onades,
es trepitgen entre ells sense vergonya,
adoren sol i sang. a mi em fan fàstic,
que no esperin pietat, que esperin càstig.

No he dit cap nom concret, no és necessari,
tots sabem massa bé de qui jo parlo.
M'agradaria dir: «Em feien fàstic».

Som la resitència

Si ens retallen les paraules amb què ens podem expressar
Si ens esborren la memòria i no ens deixen recordar
Si ens precinten les imatges que ens mostren la realitat
Sortirem a la defensa de les nostres llibertats.

Si ens fan consumir l'oxigen que ens queda per respirar
Si ens apreten les mordasses perquè no puguem parlar
Si ens censuren la protesta robant-nos la dignitat.
Sortirem a la defensa de la nostres llibertats.

Som, símbols d'una resistència que encara no ham esborrat
només deixa d'exitir, tot allò que és oblidat
del silenci hem fet paraules, és hora d'alçar les veus!
sincronitza amb els desitjos surt i lluita pel que creus.

Surt i lluita pel que creus…
Surt i lluita pel que creus…

Si ens segresten l'esperança i oculten la veritat
Si ens emmanillen els somnis que tant temps hem defensat
Si ens anul·len l'existència i ens roben la identitat
Sortirem a la defensa de les nostres llibertats.

Som, símbols d'una resistència que encara no ham esborrat
només deixa d'existir, tot allò que és oblidat
del silenci hem fet paraules, és hora d'alçar les veus!
sincronitza amb els desitjos surt i lluita pel que creus.

Surt i lluita pel que creus…
Surt i lluita pel que creus…

Tempestes

Em desperto al matí, primer raig de llum
La teva mirada ja és ben lluny d'aquì,
Encara em queden records aquí
Aquells instants que jo vaig poder sentir (oh, no)

Només em queden imatges guardades ben endins
només petits miratges que no sé esborrar de mi
només les teves paraules em farien més feliç

I sé que per molt que t'allunyis
tu sempre hi seràs
Que per moltes tempestes que hi hagi
el vaixell no s'enfonsarà mai

Miro a l'horitzó, sé que tu ets allà
Per molt que vulgui no hi podré arribar
I per molt que m'acosti, tu t'aniràs allunyant

Només em queden imatges guardades ben endins
només petits miratges que no sé esborrar de mi
Només les teves paraules em farien més feliç

I sé que per molt que t'allunyis, tu sempre hi seràs
que per moltes tempestes que hi hagi, el vaixell no s'enfonsarà

No sé si m'escoltes, No sé si vindràs
però vull que sàpigues que al meu cor
hi ha un racó que mai t'oblidarà

Només són tempestes

Per molt que t'allunyis, tu sempre hi seràs
Que per moltes tempestes que hi hagi, el vaixell no s'enfonsarà

No sé si m'escoltes, no sé si vindràs
Però vull que sàpigues que al meu cor
hi ha un racó que mai t'oblidarà

Les coses

Sé que no hi ha "dos sin tres" i que tres sempre són massa
Sé que vols que ens vagi bé però sovint penses en l'altre
Les coses sempre volen el seu temps

Sé que com diu el refrany Déu ajuda els matiners
Tu i jo esmorzem a quarts de dotze perquè estigui pels demés
Les coses al principi sempre van súper bé

Si poguéssim viure confinats en aquesta gran mentida
I morir contents atrapats aquí, atrapats aquí

Sé que no vull saber res més de tu
Ara ets tan perfecta, ara tot és pur

Sé que un deia “no sé res” i que tothom li deia mestre
Sé que jo ho sabia tot i ara espero veure què contestes
Les coses quan les dius tu semblen tan evidents

Si poguéssim segrestar aquest riure absurd que ens fa tan lliures
I follar per sempre amb aquest delit, amb aquest delit

Sé que no vull saber res més de tu
Ara ets tan perfecta, ara tot es pur

Atrapats aquí, atrapats aquí

Sé que no vull saber res més de tu
Ara ets tan perfecta, ara tot és, tot és pur
Sé que no vull saber res més de tu
Ara ets tan perfecta, ara tot és pur

Sé que un es deia Art i que en Simon era l'artista
Sé que no sabré què fer si mai vols anar de solista
Les coses, ai gaudim-les mentre encara puguem

Canto per tu

Canto per tu
perquè mai et donis per vençut
Canto per ser
El refugi quan no et quedi res
Tens por del foc
Tens por del vent
Però has de ser valent

Canto per tu
pels records que han quedat massa lluny
Canto amb el cor
Perquè puguis trobar el teu tresor
Passen els anys
Passen els trens
Però mai n'aprenem

Si poguéssim deixar les fronteres a part
i centrar-nos en tota la gent
podria ser, podria ser
Sigues valent

Canto per tu
Perquè no ho donis tot per perdut
Canto pel foc
Que et manté l'esperança en el món
Cauen els murs
Cauen castells
I tants innocents

Canto per tu
Per omplir-te de llum el futur
Canto per ser
La que t'obri les ales al vent
Has de ser fort
Perdre la por
Per canviar-ho tot

Si poguéssim deixar les fronteres a part
i centrar-nos en tota la gent
Podria ser, podria ser

Si poguéssim llençar les banderes tacades de sang
Si poguéssim mirar-nos als ulls sense por a fer-nos mal
Sé que m'entens, sigues valent

Jo tinc un somni

Jo tinc un somni dins del pit
I una puceta al melic
Tinc un amant i uns quants amics
que en hores baixes m'omplin l'esperit
Tinc una sort que m'acarona
Tinc una mama que mai m'abandona
jo tinc un cor de mil colors que quan s'encén
Tot lo teu llit tremola

jo tinc dos mans que voluntat
mouen muntanyes gegants
Tinc una veu i un pensament
Que quan s'ajunten són més forts que el vent
I tinc un sol que em dóna llum
jo tinc un món cap per amunt
I una il·lusió per a cremar-ne les tristors
i fer-ne un vol de fum

Jo ja ho tinc tot
Quan no tinc res però no em falten los demés
Jo ja ho tinc tot
Lo teu amor mai no el pagaré en diners

Jo dono amor per tots cantons
I en lo que rebo faig cançons
Jo tinc un plor que té lo do
de refrescar-me  quan arriba'l tro
Tinc una ràbia que dura poc
Tinc una closca més dura que un roc
I un canto fosc sempre en repòs
Que domés surt si li fots un bon mos

Jo tinc un somni on los pobres són los rics
amb lo bon rollo de bandera tots amics

Jo ja ho tinc tot
Quan no tinc res però no em falten los demés
Jo ja ho tinc tot
Lo teu amor mai no el pagaré en diners

La sort adormida

La medicina no ens ha salvat
del nostre caure cap avall.
Sembla mentida com ens ha anat
quan ho teníem tot tan clar.
Els nostres passos no em fan feliç
des que les paraules van canviar de sentit.
Tots estos dies sóc un clown ferit
i no em costa res mentir.
Si abans erem addictes a la sinceritat
ara les veus se'ns volen emportar.
La nostra vida és una pendent
feta de suro, sorolls i fred.
L'estiu s'acosta i ja no ens mirem
perquè és més fàcil gelar el temps.
Si abans érem addictes a la sinceritat
ara les veus se'ns volen emportar.
Hi ha voltes que crec que la sort segueix dormida
i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda.
Hi ha voltes que crec que tinc la sort ben adormida
i que ens queda només la realitat reconstruïda.

Ànima blanca

Ja fa temps que navegue
en un vaixell sense rems.
Ja fa temps que somie
amb els teus ulls absents

Ja fa temps que t'espere
Sota el cel somnolent,
on la rosada em recorda
que no estàs present

Quan et tenia, jo no sabia
el que em doldria si no et tingués;
quan te n'anares aquella nit clara
es va detindre el meu pensament

Navega amb les ones, Ànima Blanca,
vola amb el vent, per sempre innocent;
allarga la mà i toca els estels,
que jo estic mirant-los i et tinc present

El meu nom ja no és meu
si no surt dels teus llavis;
el meu cor ja no viu
si no batega amb el teu

El meu futur ja no és
si no tinc el teu present;
la meua pell no respira
si no sent la teua pell

No vaig poder ni dir que et volia,
el temps va córrer mes que el sentiment.
El meu cos encara et sentia
i es va detindre el meu pensament

Navega amb les ones, Ànima Blanca,
vola amb el vent, per sempre innocent;
allarga la mà i toca els estels,
que jo estic mirant-los i et tinc present

Navega amb les ones, Ànima Blanca,
vola amb el vent, per sempre innocent;
allarga la mà i toca els estels,
que jo estic mirant-los i et tinc present

Seguim en peu

Trenquem les cadenes, comencem a volar
alliberant el nostre instint animal.
No tenim equipatge, no esperem cap tren.
Amb les mans buides.

I brindarem a cada plaça alçant un crit al vent.
Per somiar no fan falta diners.
No tenim equipatge, no esperem cap tren.
Rumb a la utopia.

Seguim caminant pels que ens van deixar,
seguim avançant per damunt de les brases.
Seguint els teus passos és quan vaig aprendre
a seguir caminant. Seguim avançant.

De la innocència que ens desbordava,
dels nostres somnis forjats a les bases,
seguim en peu, seguim en peu.
Seguim fidels a pel que un dia lluitaves.

La vida ens ha fet lluitadors incombustibles
més enllà de formes, fronteres i normes.
Sobre els oceans volant lluny del camí marcat,
sense complexes i els punts de mida fixes.

Seguim en peu, amb cicatrius però amb energia.
Teixirem el canvi, cantarem la melodia.
Seguim en peu, rumb a la utopia.
I amb tot el que ens separa, som ben vius encara.

Seguim caminant pels que ens van deixar,
seguim avançant per damunt de les brases.
Seguint els teus passos és quan vaig aprendre
a seguir caminant. Seguim avançant.

De la innocència que ens desbordava,
dels nostres somnis forjats a les bases,
seguim en peu, seguim en peu.
Seguim fidels a pel que un dia lluitaves.

I seguirem somiant desperts.
Fent l'impossible avançarem
amb l'ambició que vam sembrar.
Tu portes dins el foc de la revolta,
l'espurna als ulls d'un futur per construir.

De la innocència que ens desbordava,
dels nostres somnis forjats a les bases,
seguim en peu, seguim en peu.
Seguim fidels a pel que un dia lluitaves.

Agafant l'horitzó

Tenim futur, tenim memòria.
Foc a les mans per teixir la història.
Portem en elles un llarg camí.
Viure vol dir prendre partit.

No volem fum, no volem dreceres.
Aquí no venim a fer volar banderes.
Comptem amb tu, ara no pots fallar.
Un dia u per tornar a començar.

Gent de mar, de rius i de muntanyes.
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.
Gent de mar, de rius i de muntanyes.
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.

Anem lluny, serem molts empenyent endavant.
Qui sembra rebel·lia, recull la llibertat.
Que no ens guanyi la por. El demà avui és nostre.
Tu i jo agafant l’horitzó.

Ara i aquí és el moment del poble.
No serà nostre si no hi som totes.
És part de tu, també és part de mi.
Viure vol dir prendre partit.

No tenim a les mans els problemes del món.
No hi tenim totes les solucions.
Però venim amb coratge i amb somnis gegants.
I pels problemes del món tenim les nostres mans.

Res per nosaltres; per a totes, tot.
A la por i al racisme, calar-hi foc.
Qui treballa la terra se la mereix.
El poble mana, el govern obeeix.

Nuestras manos seran nuestro capital.
Quien mueva el engranaje debe decidir.
Crear, construir consciencia popular.
Eterna divisa que nos guia; vivir llibres o morir.

Gent de mar, de rius i de muntanyes.
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.
Gent de mar, de rius i de muntanyes.
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.

Anem lluny, serem molts empenyent endavant.
Qui sembra rebel·lia, recull la llibertat.
Que no ens guanyi la por. El demà avui és nostre.
Tu i jo agafant l’horitzó.

Serem llum, serem molts empenyent endavant.
Som futur i alegria seguint el pas dels anys.
Que no ens guanyi la por. El demà avui és nostre.
Tu i jo agafant l’horitzó.

Gent de mar, de rius i de muntanyes.
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.
Gent de mar, de rius i de muntanyes.
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.

Deixa'm dir-te

Són tantes les coses que et vull dir
Que m'he quedat sense paraules
Puc dir-t'ho tot en una sola
O no dir res en unes quantes
Mil formes de dir el mateix
Saber quina és l'encertada
Pot ser tant o ser tan poc
Ser fàcil o complicar-se

Dir-t'ho tot en una sola paraula
En una sola, dir-te tot el que et vull dir

T'ho puc cantar, t'ho puc llegar
T'ho puc escriure o dibuixar
T'ho puc dir en rus o en argentí
T'ho puc dir en "xino" o africà
Però res més clar, senzill i en català
Deixa'm dir-te que t'estimo i ja està
Que t'estimo i ja està

Tornarem a somiar

Escric línies de tinta sobre paper mullat,
perquè el que explica aquesta història forma part del passat.
I creu-me quan et dic que no està escrit un final,
que el futur que ens espera és tan incert com real.

Tornarem a lluitar per tot allò que és important,
tornarem a caure però no ens rendirem mai.

Buscarem els somnis que de petit ens van fer grans, i
tornarem a somiar.

Segueix les teves passes,
no et deixis trepitjar.
Tu marques el teu límit,
i fins on vols arribar.

I creu-me quan et dic que ningú pot decidir per tu,
així que no t'aturis ni un segon.
Sigues fort.

Tornarem a lluitar per tot allò que és important,
tornarem a caure però no ens rendirem mai.

Buscarem els somnis que de petit ens van fer grans, i
tornarem a somiar.

Tornarem a lluitar per tot allò que és important,
i tornarem a caure però no ens rendirem mai.

Buscarem els somnis que de petit ens van fer grans, i
tornarem a somiar.

Tornarem a lluitar per tot allò que és important,
i tornarem a caure però no ens rendirem mai.

Buscarem els somnis que de petit ens van fer grans, i
tornarem a somiar.

No recordo

No recordo si et vaig veure
perque anava molt passat
deu "cubates" i una "estrella"
vint canutos i un "ying-yang".
tot el món anava de festa,
tot el món menys en Joan,
que venia de l'església
de resar pel seu germà.

Ja no sé seguir la historia
la memòria se me'n va,
miro el terra com s'acosta
mentre el món se'n va girant

M'he passat la nit sencera
bellugant-me dins del bar,
perseguint dones per terra,
però totes m'han trepitjat.
N'he trobat una de tendra
m'he adormit sota el seu braç.
Què dures són les pedres
de la plaça del mercat

Ja no sé seguir la historia
la memòria se me'n va,
miro el terra com s'acosta
mentre el món se'n va girant

Són les dotze del migdia
d'un diumenge sufocant
posa'm un "cubata-whisky"
vull que em pari el mal de cap,
En Joan entra de pressa
i s'asseu al meu costat,
dues llaunes de cervesa
i comença a plorar.

Ja no sé seguir la historia
la memòria se me'n va,
miro el terra com s'acosta
mentre el món se'n va girant

Només sé que eren les dotze
i jo ja estava plorant.

Camina

Lleva't, renta't la cara, desperta't bé que avui és important
estàs nerviós, des de fa setmanes
(et fa por) tu tens por (molta por), però també t'omple d'il·lusió
és un repte, tot un esforç tornar a fer-se fort

Tornar a riure, tornar a somriure, tornar a fer créixer les arrels
en un indret, on vaig que costa estar dret
cal marxar (respirar), l'aire fa una olor ben diferent

I es que avui, tot només pot ser especial
Camina que caminaràs, llarg viatge
Camina que aconseguiràs, de mica en mica saltar tots els obstacles
Camina que caminaràs, sense equipatge
Camina que aconseguiràs, de mica en mica saltar tots els obstacles

Tres, dos, un, el compte enrere s'acaba
la nau s'enlaira, comença per fi aquest viatge llarg
cap a algun lloc destí la lluna
De dia no he dit res, el sol m'enlluernava
de nit ho intentava, tot era massa fosc
i es que quantes vegades, ens hem perdut per no mirar

Per això sempre intento pintar les il·lusions de colors
sobre l'asfalt d'enlloc i cantar ben fort les cançons que em regala el temps
i es que la felicitat, no hi pots arribar mai però mai pots deixar d'intentar-hi arribar
és un viatge llarg, cap a algun lloc destí la lluna

Camina que caminaràs, llarg viatge
Camina que aconseguiràs, de mica en mica saltar tots els obstacles
Camina que caminaràs, sense equipatge
Camina que aconseguiràs, de mica en mica saltar tots els obstacles

I volar, i no parar de volar, en un núvol de puntetes, per no caure mai, no caure mai
I poder saludar els ocells des de més amunt, d'on estan ells, d'on estan ells
I poder prendre el sol, els dies que a la Terra plou, i cauen llamps i trons, i cauen llamps i trons
I somriure a la vida quan aquesta ens tregui la llengua, i ens doni l'esquena, i ens doni l'esquena!

Camina que caminaràs
amb camí de la revolta mira'm als ulls!
Camina que caminaràs
més lluny, s'enlaira!
Camina que caminaràs
vinga tota la gent amunt amunt amunt amunt!
Camina que caminaràs
Txarango i Trast alçant els punys!

Camina que caminaràs,
Camina que aconseguiràs,
Camina que caminaràs,
Camina que aconseguiràs

Mou es cul / Mallorca sempre

Mou es cul (0:00)
Eh, tu, aixeca es cul
d'aqueixa cadira aquí on l'has segut
ets massa jove per amollar es mac
sa vida és molt més que el que a tu t'han endossat
Sí, tu, no m'has sentit?

Eh, tu, aixeca es cul
d'aqueixa cadira aquí on l'has segut
naltros no som dibuixos animats
lleva't s'automàtic que dus de cada dia
de mirar sa tele segut a sa cadira.
Sí, tu, no m'has sentit? Sí, tu,

Mou es cul, mou es cul,
dóna guerra, dóna guerra.
Mou es cul, anem tots,
reclamem ja sa nostra identitat.

Mou es cul, mou es cul,
posa't ses piles, dóna guerra,
mou os cul anem tots
demostrem que no som un zero a l'esquerra...
Dóna guerra!

Eh, tu, aixeca es cul
d'aqueixa cadira aquí on l'has segut
no veus que te tenen aquí entretengut
i estàs empardalat i tot fumat i tot begut
i quan te daràs compte es coco ja t'hauran fotut
sí, tu, no m'has sentit?

Eh, tu, aixeca es cul
d'aqueixa cadira aquí on l'has segut
i posa't en marxa cap al nord cap al sud
no tenguis por, cerca sa llum si estàs perdut
i prepara't, per quan sa cosa s'embrut

sí, tu! no m'has sentit Si, tu.

Mallorca sempre (4:03)
Tu per jo,
per jo i per sempre.
Mai diguis que m'oblidaràs.
Digues que prop de mi
sempre estaràs.

Per jo,
Mallorca sempre
farem tu i jo junts el camí.

Que sense tu no puc estar.

Detonem l'estona

Tàctic, tàctic temps que corre, passa, us devora
No teníem foc, però “bro” ja saps , hem de fer petar la bomba
Perquè és ètic, metafòric, violent, silenciós
són les ganes d'aturar el teu cos, de no sentir-me nerviós
Torne a escoltar els segons entre versos.

Tàctic, tàctic temps que vola, ens demora
Temps que no tens per tornar a ser persona
Hem de sortir fora, detonar l'estona, ser l'eclipse, l'ombra.
Trona, ressona, aquest sistema t'empresona, és com funciona:
tancat entre minuts, la vida s'evapora
l'agulla es detindrà, destrossarem la roda

Dies que passe mirant, contemplant des de fora
M'amague, no veig l'hora, al rellotge l'arena s'enfonsa
Tornarà el somriure als teus ulls, no fugirem, farem volar el fum
És parar, és pensar el que vull, és divisar en la boira la llum.

Volarà metralla, al meu cap es talla el temps
Poc a, però a poc a poc
Fem tard si no és ara,
el compte enrere acaba!

Tràfic frenètic, controlant el pensament,
Compren, roben el present, manipulant el subconscient
Sí, les meues paraules volen amb el vent
per tots aquells que detonaren el seu moment
2,06-07-08 res del que et dic té sentit,
sóc, 3 segons de la teua vida
Més enllà de la pantalla, entendràs la rima.

Dies que passe mirant, contemplant des de fora
M'amague no veig l'hora, al rellotge l'arena s'enfonsa
Tornarà el somriure als teus ulls, no fugirem, farem volar el fum
És parar, és pensar el que vull, és divisar en la boira la llum.

Volarà metralla, al meu cap es talla el temps
Poc a, però a poc a poc
Fem tard si no és ara,
el compte enrere acaba!

Poc a, però a poc a poc desterraré la por, la boira d'aquest malson
Poc a, però a poc a poc m'abrigarà la llum, l'escalfor d'aquell segon
No, som ni soterrani ni terrat, dia a dia, és el del teu costat, connectats
Poc a, però a poc a poc, recuperem el foc, acabarem guanyant el joc.

Vola la metralla, al meu cap es talla el temps
Poc a, però a poc a poc
Fem tard si no és ara,
el compte enrere acaba!

Pedra, paper o tisora

Pedra, Paper o Tisora: planteja-t'ho bé, no és cap joc.
Toca apostar però saps que hi ha mil normes per tot.
Prens decisions per guanyar la batalla en terreny enemic;
superarem tots els fronts amb l'esforç compartit.

Paper i Tisora han unit l'estratègia i encaixen les mans.
Callen, retallen: ells tenen els seus propis plans.
Et faran creure que la dissidència està fora de lloc,
però sota els somnis batega la rosa de foc

Ajuntem la mà i la pedra i construïm un puny.
Aquesta és la nostra aposta: lluita i memòria.
Amb un còdol som capaços d'encertar ben lluny.
Rebreu la nostra resposta: pedra i eufòria,
Llaurarem feixes daurades amb la falç de juny.

Pedra descansa en les places i espera en la història i els mots:
còdols trencats, adormits, desperten amb el foc.
Som contundents si filem una xarxa d'acords i unitat,
som invencibles si fem que perduri aquest clam.

És per tu

És per tu
que un ratjet de sol et torna es dia quan despunta l'alba
és per tu
el roser que se desperta fresc amb gotes de roada
és per tu
que els ocells volen contents i piulen mentre s'aigua
brollant música als torrents
sembla que canta qualcú
sembla que canta per tu
és per tu
per tu.

És per tu
que solc escriure cançons sensibles de matinada
és per tu
que el cel torna més blau quan se topa amb sa teva mirada
és per tu
que sa lluna i ses estrelles brillen envejoses
van cercant sa teva llum
sembla que canta qualcú
sembla que canta per tu
és per tu
per tu.

Agafa'm sa mà i no pensis en res més
sa felicitat no es firma ni es papers
és un sentiment que no es pot explicar
sobren ses paraules si estic enamorat
és per tu
per tu.

És per tu
que Mallorca s'enverdeja enrevoltant-se de natura
és per tu
que es meu cor sols no batega
dora amb sa teva figura
és per tu
que sa lluna i ses estrelles brillen envejoses
van cercant sa teva llum
sembla que canta qualcú
sembla que canta per tu
és per tu
per tu

És per tu
que solc escriure cançons sensibles de matinada
és per tu
que el cel torna més blau quan se topa amb sa teva mirada
és per tu
que sa lluna i ses estrelles brillen envejoses
van cercant sa teva llum
sembla que canta qualcú
sembla que canta per tu
és per tu
per tu.

La bomba de plaer

És que no saps que és massa tard
per agenollar-te davant dels sants
i que la creu que has carregat
no és una excusa per a no pensar
que el teu cos no és de ningú,
no cal que el guardes en nom de Jesús
que a Monsenyor li dóna igual
sempre que calles i no alces el cap.
Així que ix ja de l'anonimat:
droga't i folla i perd el cap
per algú que et furte el temps
i que et demostre de què estem fets.
Som nomès carn, músculs i sang,
saliva i ossos que tenen fam.
Som una bomba de plaer,
som elegants i estem molt mal fets.
Així que ja ho saps, ja és massa tard.
No pots salvar-te, ja és massa tard.
Abans de nàixer ja estem condemnats
a divertir-mos i a fer-mos mal
de tant d'amar.

Mercè

Mercè,
Palma n'és llunyana
sóc lluny dels carrers
lluny dels ametllers
i d'aquells carrers que clou la murada.

Mercè,
lluny del teu esguard
i del vent tranquil
de la casa clara.

Mercè,
lluny d'aquells terrats
on els gorrions s'estimen i canten,
i les monges estenen
els pecats del món i la roba blanca.

I un frare balla
arran de teulada
esperant prendre el vol
cap al cel tan blau
faldilles enlaire.

Mercè,
taronges i flors damunt de la taula,
les gavines t'acompanyin
el lent caminar cap a l'hora baixa.

Sempre tornaré
a la nostra platja
les ones no em deixen, mu mare,
allunyar-me'n massa.