14 de setembre 2018
La sort adormida
La medicina no ens ha salvat
del nostre caure cap avall.
Sembla mentida com ens ha anat
quan ho teníem tot tan clar.
Els nostres passos no em fan feliç
des que les paraules van canviar de sentit.
Tots estos dies sóc un clown ferit
i no em costa res mentir.
Si abans erem addictes a la sinceritat
ara les veus se'ns volen emportar.
La nostra vida és una pendent
feta de suro, sorolls i fred.
L'estiu s'acosta i ja no ens mirem
perquè és més fàcil gelar el temps.
Si abans érem addictes a la sinceritat
ara les veus se'ns volen emportar.
Hi ha voltes que crec que la sort segueix dormida
i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda.
Hi ha voltes que crec que tinc la sort ben adormida
i que ens queda només la realitat reconstruïda.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada