Detonem l'estona

Tàctic, tàctic temps que corre, passa, us devora
No teníem foc, però “bro” ja saps , hem de fer petar la bomba
Perquè és ètic, metafòric, violent, silenciós
són les ganes d'aturar el teu cos, de no sentir-me nerviós
Torne a escoltar els segons entre versos.

Tàctic, tàctic temps que vola, ens demora
Temps que no tens per tornar a ser persona
Hem de sortir fora, detonar l'estona, ser l'eclipse, l'ombra.
Trona, ressona, aquest sistema t'empresona, és com funciona:
tancat entre minuts, la vida s'evapora
l'agulla es detindrà, destrossarem la roda

Dies que passe mirant, contemplant des de fora
M'amague, no veig l'hora, al rellotge l'arena s'enfonsa
Tornarà el somriure als teus ulls, no fugirem, farem volar el fum
És parar, és pensar el que vull, és divisar en la boira la llum.

Volarà metralla, al meu cap es talla el temps
Poc a, però a poc a poc
Fem tard si no és ara,
el compte enrere acaba!

Tràfic frenètic, controlant el pensament,
Compren, roben el present, manipulant el subconscient
Sí, les meues paraules volen amb el vent
per tots aquells que detonaren el seu moment
2,06-07-08 res del que et dic té sentit,
sóc, 3 segons de la teua vida
Més enllà de la pantalla, entendràs la rima.

Dies que passe mirant, contemplant des de fora
M'amague no veig l'hora, al rellotge l'arena s'enfonsa
Tornarà el somriure als teus ulls, no fugirem, farem volar el fum
És parar, és pensar el que vull, és divisar en la boira la llum.

Volarà metralla, al meu cap es talla el temps
Poc a, però a poc a poc
Fem tard si no és ara,
el compte enrere acaba!

Poc a, però a poc a poc desterraré la por, la boira d'aquest malson
Poc a, però a poc a poc m'abrigarà la llum, l'escalfor d'aquell segon
No, som ni soterrani ni terrat, dia a dia, és el del teu costat, connectats
Poc a, però a poc a poc, recuperem el foc, acabarem guanyant el joc.

Vola la metralla, al meu cap es talla el temps
Poc a, però a poc a poc
Fem tard si no és ara,
el compte enrere acaba!