Imagina

https://darania.bandcamp.com/track/imagina

Imagina formigues vermelles lluitant amb les negres,
i les branques dels arbres, tot d'una, cremant com centelles,
com hi ha onades tan altes que endrapen vaixells i casetes,
com hi ha gossos que borden, perduts, abatuts per la pena.

Imagina ciutats sense llum i els infants sense mestres,
les agulles de cap foradant papallones i abelles,
els eclipsis de sol i de lluna, penombra a la terra,
els mercats sense peix ni patates, ni ous ni mongetes.

Imagina crepuscles de foc abrusant les collites,
les mamelles ben buides de llet, ni mató ni formatge,
les navalles dels homes brillant, sempre a punt quan hi ha brega,
i les mares fent sopes amb pedres i arena de platja.

Imagina països vençuts i legions astorades,
que tallessin a tots els ocells, ai!, el cant i les ales,
i tempestes de fang i de sofre, petroli i llagostes,
i els trens desbocats com cavalls enfollits per la ràbia.

Imagina't com em quedo quan marxes! Si mai no tornaves...

Imagina les coves profundes amb serps i canalles,
feridures i xacres, turment per a totes les iaies,
esperpèntics soldats sense rostre dalt de les teulades,
i pilotes de goma topant brutalment a la cara.

Imagina poemes i cartes cremant a la plaça,
i els alcaldes borratxos, barruts, ultratjant les germanes,
les balenes morint de dolor i d'amor a la platja,
criatures amb dos caps bramant l'antic so del diable.

Imagina migranyes perennes trepant les mirades,
i l'urèter barrat per pedretes, rocs i calamarsa,
helicòpters llençant gas mostassa per totes les places,
tots els fetus inerts en els úters calents de les mares!

Imagina espases de foc travessant-te la panxa,
i el lament sense límit de Déu plorant per tots nosaltres,
tot el fred del pol nord dins del pit, dins del cor i l'entranya,
tots els orfes, formats, esperant l'escudella migrada.

Imagina't com em quedo quan marxes! Si mai no tornaves...