Ànima blanca

Ja fa temps que navegue
en un vaixell sense rems.
Ja fa temps que somie
amb els teus ulls absents

Ja fa temps que t'espere
Sota el cel somnolent,
on la rosada em recorda
que no estàs present

Quan et tenia, jo no sabia
el que em doldria si no et tingués;
quan te n'anares aquella nit clara
es va detindre el meu pensament

Navega amb les ones, Ànima Blanca,
vola amb el vent, per sempre innocent;
allarga la mà i toca els estels,
que jo estic mirant-los i et tinc present

El meu nom ja no és meu
si no surt dels teus llavis;
el meu cor ja no viu
si no batega amb el teu

El meu futur ja no és
si no tinc el teu present;
la meua pell no respira
si no sent la teua pell

No vaig poder ni dir que et volia,
el temps va córrer mes que el sentiment.
El meu cos encara et sentia
i es va detindre el meu pensament

Navega amb les ones, Ànima Blanca,
vola amb el vent, per sempre innocent;
allarga la mà i toca els estels,
que jo estic mirant-los i et tinc present

Navega amb les ones, Ànima Blanca,
vola amb el vent, per sempre innocent;
allarga la mà i toca els estels,
que jo estic mirant-los i et tinc present