20 de setembre 2018

Ells



Indiferents, tossuts com les onades,
glaçats i perillosos com l'espasa,
adoren sol i sang, a mi em fan fàstic.

No ens han convençut mai, però s'obstinen,
ens roten a la cara les mentides
i ens miren sempre altius, a mi em fan fàstic.

Provoquen vomitades col·lectives
de ràbia, crits i sang, res no els atura,
riuen envalentits, a mi em fan fàstic.

Però també tenen por, per això ens espien,
es mosseguen entre ells sense vergonya
i reneguen de tot, a mi em fan fàstic.

Per la por ens han unit, no s'ho pensaven,
estem més junts que mai, potser tremolen,
que no esperin pietat, que esperin càstig.

Indiferents, tossuts com les onades,
es trepitgen entre ells sense vergonya,
adoren sol i sang. a mi em fan fàstic,
que no esperin pietat, que esperin càstig.

No he dit cap nom concret, no és necessari,
tots sabem massa bé de qui jo parlo.
M'agradaria dir: «Em feien fàstic».