22 de setembre 2018
El miseret
Miseret per un rallacu,
tu com creus que es pot ser així
Quan badalles i et cargoles
i mossegues els coixins
Se me'n fot acabar al maco
si jo tinc el què jo vull
Vinga ja, treu-me el tatanu
que és de tu que vull fugir
Tu no saps res de mi
Tu no saps
Tu no saps res de mi
Sempre anem a les maldades
si en tinc més o tu en tens menys
Sempre buscant per les barres
per on paren els camells
Molt sovint tenim baralles
estem bé, estem malament
I al final tu com les modes
em seràs indiferent
Tu no saps res de mi
Tu no saps
Tu no saps res de mi
Morim tots un dia al dia
és un ritme criminal
És una altra bogeria,
però, com curen als malalts!
Tu no saps res de mi
Tu no saps
Tu no saps res de mi
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada