Hòstia

Més enllà de l'origen,
més enllà de qui som,
més enllà del que t'esperes,
més enllà del teu nom,
més enllà d'incomprensible,
que et resulti aquest món,
a la vida anem a cegues
quan no ens deixen veure prou.

Més enllà del que facis,
i el que et queda per fer,
més enllà del que et diguin,
i el que dius tu també,
més enllà del que somies,
i que et fa ser com ets,
sempre busquen la manera
perquè et creguis que no pot ser.

Te la foten per aquí
Te la foten per allà
Te la foten per darrere
Te la foten per davant

Hòstia, hòstia, hòstia
hòstia consagrada,
se'ns van pixen a la boca
i hem de fotre bona cara.

Esperem que amb tanta hòstia
acabem despertant,
que traguem la mala hòstia,
que per fi aixequem cap.
Perquè el que seria l'hòstia,
l'hòstia de veritat,
és deixar-nos estar d'hòsties
capgirant la realitat quan

Te la foten per aquí
Te la foten per allà
Te la foten per darrere
Te la foten per davant

Hòstia, hòstia, hòstia
hòstia consagrada,
se'ns van pixen a la boca
i hem de fotre bona cara.