Es pou de sa Murtera

Vaig anar un dematí a cercar es sol,
tot es meu ser s'arrossegava pes trispol.
Era com un mocador arruat, tirat.
I a la fi me va consumir sa nit, d'amagat.

Dins un pou no hi cabré mai,
dins un pou no hi cabré mai.

Era tot un engany fugaç a un pedaç,
sa bena a sa mirada fa tan de mal com un ecarràs,
o més, o més...

Dins un pou no hi cabré mai,
dins un pou no hi cabré mai...

Huracà

Des de l'ull de l'huracà
puc veure com tu ja te'n vas,
com se t'emporta el vent.
Tots els murs que has aixecat
com cartes van caient al mar, impotents.

Recordes quan vam començar?
Tu em deies “no tinc por de res
quan em cantes”.

Totes les pedres del camí
les vas anar apilant.
I ara cauen...

El mur atura el vent, però aquest cop jo sóc molt més fort.
Agafa les maletes perquè ja no tinc cap por.

Al bell mig de la ciutat
hi amagues el paper trencat,
que jo et vaig donar.
No és més fort qui més pateix,
més dur qui no té por de res.
No t'enganyis més.

Recordes quan vam començar?
Tu em deies “no tinc por de res
quan em cantes”.

Totes les pedres del camí
les vas anar apilant.
I ara cauen...

El mur atura el vent, però aquest cop jo sóc molt més fort.
Agafa les maletes perquè ja no tinc cap por.

No és més fort qui més pateix.
No t'enganyis més.

Les cinc trenta-cinc

Son les cinc trenta-cinc
ja m'has trucat almenys quatre cops
perduda al mig d'un bar
t'has adonat que ell no et fa costat

Tornaràs a venir plorant
dient que et fa molt mal
que ja n'has tingut prou d'amor
que et vols tornar a equivocar
Tornaràs a venir cridant
dient que hem de tornar
creure junts amb l'amor
però ja ara es massa tard

Avui portes el nom d'un altre noi
escrit al teu coll
tornes a dibuixar
als tovallons
cors amb el seu nom

Tornaràs a venir plorant
dient que et fa molt mal
que ja n'has tingut prou d'amor
que et vols tornar a equivocar
Tornaràs a venir cridant
dient que hem de tornar
creure junts amb l'amor
però ja ara es massa tard

I t'has pintat
el riure de vermell
i t'has deixat
de recollir el cabell
lluiràs un cop més com abans

Tornaràs a venir plorant
dient que et fa molt mal
que ja n'has tingut prou d'amor
que et vols tornar a equivocar
Tornaràs a venir cridant
dient que hem de tornar
creure junts amb l'amor
però ja ara es massa tard
ara es massa tard

Et vull lliure

Mira ferma aquesta futur, calçat sempre amb bons esclops.
No ensopeguis amb més murs, ja els coneixes quasi tots.

Posa rumb als horitzons amb la brúixola del cor.
No menystinguis els records, seran les claus del passaport.

Jo et vull lliure, lliura't dels enganys,
et vull lliure amor, vull que siguis tu.
T'he somiat tan lliure, des dels racons d'un far
sigues lliure amor, que la mar brilli per tu.

Sembra al vespre el camp de flors, de tulipes color roig,
que la terra sigui un goig i que inspiri un cant d'amor.

No deturis el teu pas, jo ja cantaré els teus mals,
i reinventa els fulls en blanc sempre al crit de llibertat.

Jo et vull lliure, lliura't dels enganys,
et vull lliure amor, vull que siguis tu.
T'he somiat tan lliure, des dels racons d'un far
sigues lliure amor, que la mar brilli per tu.
I t'he somiat tan lliure entre els racons del cel,
sigues lliure amor, un estel brilla per tu.

Samarreta d'imperi

Samarreta d'imperi
Pantalons que no lliguin gaire
I una camisa oberta a topos vermells
Per no perdre l'aire.

Samarreta d'imperi
Pantalons que no lliguin gaire
I una camisa oberta a topos vermells
Per no perdre l'aire.

Agafa les xancletes i la mobilette
Anem a la platja, anem-hi de pet
Deixa les cabòries on faci fred
Agafa la gorra i penja el barret.

Agafa les xancletes i la mobilette
Anem a la platja, anem-hi de pet
Deixa les cabòries on faci fred
Agafa la gorra i penja el barret.

O potser és que fa massa calor
Ara el temps no córrer i això et fa por
O potser és que fa massa calor
Ep! Si et plau engega el ventilador.

O potser és que fa massa calor
Ara el temps no córrer i això et fa por
O potser és que fa massa calor
Ep! Si et plau engega el ventilador.

Ai! arricococoquitoloco lerelere!
Que no t'atrapi la mandra surt al carrer

Si la vergonya et pesa com el llençol
Potser que m'acompanyis a donar un vol
Ai que n'hi ha que riuen pel teu vestir
i a prop de l'aigueta si dorm molt bé

Farándula, verbena, festa major
Desperta, lleva, no tinguis por.

Samarreta d'imperi
Pantalons que no lliguin gaire
I una camisa oberta a topos vermells
Per no perdre l'aire.

Samarreta d'imperi
Pantalons que no lliguin gaire
I una camisa oberta a topos vermells
Per no perdre l'aire.

Samarreta d'imperi
Pantalons que no lliguin gaire
I una camisa oberta a topos vermells
Per no perdre l'aire.

Samarreta d'imperi
Pantalons que no lliguin gaire
I una camisa oberta a topos vermells
Per no perdre l'aire.

Res està escrit

Estic cansat de fer plans,
d'oblidar el que va passant en el precís moment,
pensant en què passarà, on estarem,
quan tinc fred vull calor i quan és estiu vull que arribe l'hivern.

Mai estic content amb el que passa,
cansat de perdre el hui per pensar en el demà,
que no vull desaprofitar més anys
que vaig a disfrutar de tots els instants.

Que allò que esperes és algo que està absent,
però el present és teu, deixa't endur,
que tot passa com si no hagués passat,
ei tu, que la llibertat no està envoltada per murs.

Lluitem pel que ens quede per fer,
vull fer-ho tot hui per si no hi ha un demà,
els somnis són teus, compleix-los i creu,
sols vull gaudir de tot els temps que em queda.

Lluitem pel que ens quede per fer,
vull fer-ho tot hui per si no hi ha un demà,
els somnis són teus, compleix-los i creu,
sols vull gaudir de tot els temps que em queda.

Em queda el record dels qui ja no estan
la incertesa de qui seria jo, si estigueren al meu costat,
sóc jove, en constant aprenentatge,
i està bé saber que he comés infinitat d'errades.

Seguiré lluitant per la meua parla,
els meus projectes, tot el que estem construint,
que no tinc germans de sang però si de tinta
i ganes de menjar-me el món amb el poc que tinc.

Que vull sentir la pluja al dormir, sentir-me viu,
somriure quan el mal s'apodere de mi,
adonar-me de què hi ha un terme mig,
lluitant pels ideals que m'han fet estar ací.

Que allò que esperes és algo que està absent,
però el present és teu, deixa't endur,
que tot passa com si no hagués passat,
ei tu, que la llibertat no està envoltada per murs.

Lluitem pel que ens quede per fer,
vull fer-ho tot hui per si no hi ha un demà,
els somnis són teus, compleix-los i creu,
sols vull gaudir de tot els temps que em queda.

Lluitem pel que ens quede per fer,
vull fer-ho tot hui per si no hi ha un demà,
els somnis són teus, compleix-los i creu,
sols vull gaudir de tot els temps que em queda.

Que no em vaig a preocupar pel que la gent pense de mi,
un fracàs és un lliçó tan sols vull sentir-me viu,
que vull volar, amb la música donant-me l'impuls,
si sóc qui sóc és per la gent que m'envolta, i tu?
vine amb mi a compartir el camí,
de forats i pedres que ja ens proposàrem seguir,
que la por ja la tenen, la temblor ja la notem.

Lluitem pel que ens quede per fer,
vull fer-ho tot hui per si no hi ha un demà,
els somnis són teus, compleix-los i creu...

Lluitem pel que ens quede per fer,
vull fer-ho tot hui per si no hi ha un demà,
els somnis són teus, compleix-los i creu,
sols vull gaudir de tot els temps que em queda.

Lluitem pel que ens quede per fer,
vull fer-ho tot hui per si no hi ha un demà,
els somnis són teus, compleix-los i creu,
sols vull gaudir de tot els temps que em queda.

I és que la vida va i canvia,
res és com pensares ací res està escrit,
avui serem l'amenaça,
del temps i la nostàlgia, vull pensar en el hui.

Ens mira la gent

No sé per què ens mira la gent
Si no volem mal a ningú
Potser hem fet quelcom malament
Potser això no és massa comú
Farem com si no passés res,
No hi ha necessitat de fer sang
Si alguna cosa he après
És que tots estem bruts en el fang

No sé per què ens mira la gent
Si estan igual de penjats
Perquè semblen tan insolents?
Potser és que estan enfadats
Que se'n vagin a prendre pel sac
Però que no s'ho prenguin malament
Aquesta cançó no és un atac
Només són quatre acords tocats malament

Perquè jo

Els meus ulls estan inundats
Vas marxar sense avisar
El teu record volta pel meu cap
Els sentiments encara estan volant

Perquè jo
No oblido
Perquè jo
T'estimo

Moment que no puc oblidar
D'aquella màgia que ens va despertar
La teva veu em porta mil records
Mil històries corren pel meu cor

Perquè no
No t'oblido
Perquè jo
T'estimo

Vine amb mi veuràs
Què et porto dins del cor
Amb la força de l'amor
Que amb mi s'ha quedat

Perquè no
No t'oblido
Perquè jo
T'estimo

Perquè no
No t'oblido
Perquè jo
T'estimo

Vine amb mi veuràs
Què et porto dins del cor
Amb la força de l'amor
Que amb mi s'ha quedat

Línia 1

València consternada,
vestida de dol,
ciutat en penombra,
sinistre juliol.
Crespons i banderes,
silenci sepulcral,
semblants d'impotència
que mai no podrem oblidar.

Però com és possible?
Com ha pogut passar?
La gent es pregunta
i ningú vol parlar:
prou de comèdies,
volem la veritat,
sabem que el govern
té les mans tacades de sang.

No es pot negociar
amb el dolor,
ofendre les víctimes
de l'accident
sense pietat,
sense compassió,
aquesta és la gota
que fa vessar el got.

Per què tanta urgència
en la investigació
Per què tanta pressa?
De què tenen por?
No n'hi ha responsables,
no n'hi ha dimissions:
democràcia tocada de mort,
tocada de mort.

No cal buscar
nous arguments
per creuar les fronteres
de la indignació.
Alcem-nos dempeus,
sense consol,
paraules en l'aire,
terratrèmols en el cor.

I tu, sols tu

Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.

Emancipada de qualsevol dolor,
vas eixir amb l'alegria de qui no té por,
de qui sap que el demà,
de qui sap que el demà serà millor.

Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.

Alliberada a qualsevol espai,
no deixaràs que ningú t'ature mai,
seràs l'estel que guiarà,
seràs l'estel que guiarà la llibertat.

Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.

Ets la forta tempesta d'abril,
un oasi amarg per als teus enemics,
eres la forta tempesta d'abril,
el sol que esclata les flors,
un oasi amarg per als teus enemics,
l'espurna que brilla a la nit.

Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.

Sota la llum del sol

Vam mullar els peus a la riba
com dos joves aprenents
però aviat tota prudència
se l'emporta la corrent

I així mentre ens submergíem
en un ball de grocs i blaus
vam deixar la costa enrere
i les ganes de tornar

Només tu i jo hem nedat en un mar sota la llum del sol
Tu i jo hem nedat en un mar sota la llum del sol
i això ens ha fet eterns

Després dels dies plàcids
i els estius dels innocents
quan el vent del temporal
vol enfosquir tants bons moments

Em dius que no tingui por
que l'amor és arriscar
si no ens llencem a l'aigua
no aprendrem mai a nedar

Lluny de tot encara estem més a prop
i buits de tot podem omplir-nos dels dos i adornar-nos que
som molt més que un simple moment en el temps
som un mar, el far, la barca i el vent
abraçats sota el cel
i això ens ha fet eterns

La taula petita

Ens veiem els tres un cop a l'any,
i cada cop que ho fem,
és com si ens haguéssim vist ahir
i sembla mentida.

El del restaurant que ja ens coneix
ve i ens abraça a tots.
-va, passeu al fons us he parat
la taula petita.

No hi ha cap més lloc en aquest món
on siguem tan sincers,
hi ha moments de mal de panxa
i tot de riure com bojos.

Fent la sobretaula ens allarguem,
l'últim client se'n va.
La mestressa diu:
- Es pot fumar, va vinga, què us poso?

I encara parlem de tu...

De les coses bones que fa temps
vam descobrir plegats,
de com sempre en els pitjors
moments hi veies sortida.

Sempre un a altre diu:
Senyors, ho hem de fer més sovint.
Però mai no quedem
perquè tothom té la seva vida.

I encara parlem de tu...
I encara parlem de tu...
I encara parlem de tu...
I encara parlem de tu.

Ens veiem els tres un cop a l'any,
però cada cop que ho fem,
és com si ens haguéssim vist ahir.
I sembla mentida.

Vora el foc

Vora el foc la nit neix en una escletxa,
s'escapa per la finestra
i es desfà a qualsevol lloc.

Vora el foc la nostra història adormida
i els vells mots que prenen vida
ens impregnen poc a poc.

Vora el foc la nit s'atura
lluny del fred i lluny del vent
i una dolça mà rellisca
sobre dels teus ulls de nen.

Vora el foc el temps recula
i entre els dits tancats del puny,
la nostra herència perduda,
la que ens farà caminar més lluny.

Vora el foc quan és fosc es refugien
les batalles clandestines
que mai ens deixen dormir.

Vora el foc els odis i amors s'aferren
i hi creixen petites guerres
que s'acaben al matí.

Vora el foc desperten feres
que ens faran per sempre forts,
mil espurnes indomables
que guardem al fons del cor.

Vora el foc viuen llegendes
que han cantat la nostra sort,
bruixes velles i valentes,
sàvies i rebels fins a la mort.

Com un infant

Fa temps que no record cap des somnis de nit,
però cada instant el visc somiant.

Procur no perdre’m res. Hi pos cada sentit.
Sé que s’oblit és important.

Vull ser constant
i un poc errant.
Vull ser feliç.
Puc ser imprecís.

Paraules que endevín. Les jug somiant en vers.
Componc es meu univers.
I cant mentre camín. Ses notes van brollant,
soles es van precipitant.

Com un infant,
seguesc jugant.
Puc ser feliç,
vull ser imprecís.

Sa vida vol combat. Si es dia avui és trist,
l guanyaré somiant.

Crec en sa bona gent. Cerc color en tost de gris.
Expert en somnis constants,

Com un infant,
seguir jugant.
I ser feliç,
i ser imprecís.

Alegria

Tinc una alegria sense fronteres,
una alegria plana, sense normes.
Tinc una alegria de camins oberts,
una alegria de color verd.

D'una esperança que no s'ha acabat,
d'una esperança...
Queda esperança quan vaig avançant,
queda esperança i...

No cal plorar,
són camins d'amor i llibertat.
No cal plorar,
són camins de lluita i llibertat.

Una alegria de camins per fer
una alegria salvatge i ardent.
Una alegria que crema com el foc,
una alegria de color groc.

D'una energia que no s'ha acabat,
d'una energia...
Queda energia quan vaig avançant,
queda energia i...

No cal plorar,
són camins d'amor i llibertat.
No cal plorar,
són camins de lluita i llibertat

Som

Somnis que s'han creuat
Vides que s'han trobat
Segueixen el que sembla una il·lusió
Llums intenses que els anys
Han anat transformant en ombres
Promeses que s'han convertit en cendres
Que amb el vent es perden
Som tan diferents
Un miratge del que ja vam ser
I em pregunto: pot un àngel viure sense cel?
Tot el que érem abans
Tot el que vam aconseguir
Ja no és aquí, la nostàlgia fa
Que una llàgrima es perdi
Entre gotes de mel i sorra
Som el fum d'una antiga flama
Som tan diferents
Un miratge del que ja vam ser
I em pregunto: pot un àngel viure sense cel?
Res és mes cert
Que el que diu el temps
Que ha anat passant
Som flors salvatges en un bosc
Que el foc ha anat cremant
Som i sempre serem
Som instants dins del temps
Som les ombres del vent
Som aquí, som eterns
Som els miralls trencats
Som la mateixa sang
Som amics, som germans
Som tan diferents, som tan diferents…

Vull

Vull que les canes que pentine parlen
Quantes històries guarda este cabet,
Guarda secrets, crida el xiquet,
Quan sent que, per fi, puc trobar-me
que el veu prop de mi, vull trobar-te
vull donar-te el que vols,
ansietat, frustracions, desterrar-les,
vull que m'entres endins, sense por
sense por, sense atendre a raons
fins que agafen les notes colors,
sense ordre, insurrectes
la síntesi perfecta, cançons
cançons i cançons, amb lletres reals
honestes, sinceres, egòlatres, rares
donant via lliure al instint animal
mirant com ens brillen les cares

I que brolle la ràbia d'un crit ancestral
I que fem de la por una dansa tribal,
I que perguen i paguen amb sang esta fam
Que no tot en la vida és faena, que morir és no viure lluitant

Vull deixar de alienar-me amb la merda, omplir-me de ràbia i desig
Vull sentir-me d'on soc… d'una terra, que m'importa prou més que un país
Vull guanyar-los ja, ara i per sempre… i que mama no plore, no s'ho mereix
El concepte és molt fàcil: si ha de plorar algú que ploren ells!!
Imprimir caràcter i ritme, pessa més el cul que la moral
El orgull que pica, que ofega, moltes vergonyes per amagar
Vull que arribe algo, el que siga, però sé que si no em moc mal
Senc que igual això mai arriba, i hi ha algo m’'spitja a abandonar
Vull gaudir de tot, sense mida, sense resistències ni frens
Se que eixa baralla és la vida, sempre que tingues un plat calent
Vull la veritat, la certessa, el sentit, que la gent es crega que pot!!!
Perdre la por, matar la culpa, amic, no demanem res, ho volem tot!!!

I que brolle la ràbia d'un crit ancestral
I que fem de la por una dansa tribal,
I que perguen i paguen amb sang esta fam
Que no tot en la vida és faena, que morir és no viure lluitant

Sí, quiero que suene sincero, cortarle los hilos al titiritero ya!!
Quiero al poema sin amos, que crezca en las manos de algún alfarero,
Sí, caigan las frutas del cesto, muera el traidor que dispara a los nuestros
Suene en la calle el clamor, sienta el tirano angustia y dolor

I que brolle la ràbia d'un crit ancestral
I que fem de la por una dansa tribal,
I que perguen i paguen amb sang esta fam
Que no tot en la vida és faena, que morir és no viure lluitant

Qui serà el valent que li ho conte als nostres fills?
Quants podran mirar-se algun dia al espill?
Qui pot assumir-ho que no és tan senzill, però…
Hem de seguir, hem de seguir...

Espigues d'or

Hem vist com trencaven un poble en dos móns,
hem vist grans imperis caient en segons.
Hem encès fogueres quan queia la nit,
quan el fred glaçat ens ofegava els crits.

Hem sentit la ràbia dins els ulls d'un nen,
hem vist com la mort ens mostrava les dents.
No esperis profetes,
un llarg camí ens espera
tu tens la força per guanyar.

I porto lligades a les mans
mil lluites que han fet altres abans,
tonades fetes avui i ahir,
que parlen de dies sense fi.

Navego les aigües de la sort,
sé que et trobaré esperant al port.
I a la vora del camí, espigues d'or.

Hem vist com ploraven els herois més grans,
com petites bèsties es feien gegants.
Hem vist mil miratges que s'han esborrat,
hem vist impossibles fent-se realitat.

Hem vist com la llum feia créixer nous brots,
espurnes de vida que ho han canviat tot.
No dubtis, no esperis,
un llarg camí ens espera
i tens la força per guanyar.

I porto lligades a les mans
mil lluites que han fet altres abans,
tonades fetes avui i ahir,
que parlen de dies sense fi.

Navego les aigües de la sort,
sé que et trobaré esperant al port.
I a la vora del camí, espigues d'or.

Com tronc corrent avall

A vegades cont, històries, coses meues
Però només una digna d'escoltar
S'ajuda és un tronc quan ses aigües creixen
I el que sentiràs, és part d'un glop passat

Era ben sabut, s'amor secret li deien
passejant perduts per entre es carrerons
Ella acostuma a dur ses sabates desfetes
Com d'un fet a un dit potser hi falti algun tros

Tranquil

Saben que sabem que saben que s'estimen
Amagats com or abans de ser collar
Si és sincer es moment i està sent part de vida
Algun preu tindran ses seues a pagar

Quan es fa difícil dir ses coses bones
Embrutam paraules fins poder fer mal
El que no pot ser és viure a Ciutadella
Sense saber més del que pots escoltar

Tranquil

A vegades pens si hagués sigut per ella
Sa plaça des Pins hagués tingut més flors
Per demostrar a sa gent posant a prova un poble
ni una vida és teua però pot viure a prop

I ara que sap tothom que ses mirades pesen
Es vespre té uns carrers on no hi passa ningú
I quan passeig tot sol, sa nit de Ciutadella
És un intent callat per sabre com som jo…i tu

I quan jo vull donar sa confiança a un altre
Em deix endur fins ell com tronc corrent avall

Na Cecília

Entrant dins es poble
sent un combregar
a ca na Cecília,
a ca na Cecília
jo l'he vist entrar.

-Bona nit, senyores.
Vulguin dispensar,
que és sa meua núvia,
que és sa meua núvia
que han de combregar.

Entra dins sa cambra
-Cecília, com va?
-Malament, riera,
malament, riera,
malament ma va.

Entrant dins es poble
sent un combregar
a ca na Cecília,
a ca na Cecília
jo l'he vist entrar.

-Bona nit, senyores.
Vulguin dispensar,
que és sa meua núvia,
que és sa meua núvia
que han de combregar.

Entra dins sa cambra
-Cecília, com va?
-Malament, riera,
malament, riera,
malament ma va.

-No ploris, riera,
que no has de plorar;
Tenc una germana,
tenc una germana,
t'hi podràs casar.

-No estic per germanes
ni per cap germà,
que és amb tu, Cecília,
que és amb tu, Cecília,
que me vull casar.

-Fes venir un confés,
que em vull confessar.
I amb tres parauletes,
i amb tres parauletes
Cecília expirà.

La treuen de ca seua
i al dur-la a enterrar,
se tirà allà enterra,
se tirà allà enterra
i la va besar.

-Adéu, ma Cecília;
ja no em puc casar;
-Adéu, ma Cecília,
adéu ma Cecília;
ja no em puc casar.

L'educació no és toca

L'educació no's toca no
De la nació o o o o
L'educació no's toca no
PúbliCAtalanaQUalitat

Que tots los estudiants
Tenim un interès
Que la universitat
No valgue diners
Diners cap avant
Diners cap a enrere
Diners a un costat
diners cap a l'altre

Pública Sí
Privada No
Pública Sí
Privada No
Pública Si, ahù!

L'educació no's toca no
De la nació o o o o
L'educació no's toca no
PúbliCAtalanaQUalitat

Que tots los professors
Tenim un interès
Que tot lo que ensenyem
No valgue diners
Diners cap avant
Diners cap a enrere
Diners a un costat
diners cap a l'altre

100.000 històries

100,000 històries per cantar, 100,000 cançons per recordar al teu costat.

Els dos de sempre enrotllan­t-se al parc, no tenen sostre on anar
igual que l'home que dorm dins del caixer del banc, ell és el més filmat.

A l'altre punta del carrer en Joan ja i torna a ser, "pimplant" de bon matí per passar el fred i diu:
Que no tot és tan important, que encara han d'arribar 100,000 històries.

Veu tres noies fent el cafè amb el cap baix, no s'ho pot creure parlen per WhatsApp,
des de darrere de la barra del bar es pregunta perquè hauran quedat.
Un avi tira una moneda al músic del portal, que riu mentre segueix cantant:
Que no tot és tan important, que encara han d'arribar 100,000 històries.

Que no tot és tan important, que encara han d'arribar...

Si mai no hi sóc

Si mai no hi sóc, crida per mi.
Pregona el nostre somni i fes camí.
Si mai no hi sóc, crida per mi.
Escampa als vents allò que sents.
Si mai no hi sóc, crida per mi.
Si mai no hi sóc, crida ben fort! Perquè

Sóc (Som!) Les quatre barres pintades de sang
Sóc (Som) La força i l'empenta d'un cop de falç
Sóc (Som) el seny i la rauxa d'un poble en marxa

Si mai no hi sóc, crida per mi.
Crida amb la llengua. Crida amb el cor
Que els teus anhels, naixen aquí.
Són l'ànima que mai no ha de morir.
Si mai no hi ets, cridaré per tu.
Si mai no hi ets, cridaré ben fort! Perquè

Sóc (Som!) Les quatre barres pintades de sang
Sóc (Som) La força i l'empenta d'un cop de falç
Sóc (Som) el seny i la rauxa d'un poble en marxa
(Un poble que empeny és un poble valent)

Som l'orgull caminant per la por. Som silencis trencats pel valor.
Som el desig que somia el neguit perseguit entre els cors de la gent que camina.

Sóc (Som!) Les quatre barres pintades de sang
Sóc (Som) La força i l'empenta d'un cop de falç
Sóc (Som) el seny i la rauxa d'un poble en marxa
(Un poble que empeny és un poble valent)

La lletra

Sun llegit la teua lletra
prop de l'ampulla de rom
una lletra amb grosses lletres
com les de l'ampulla de rom

Me fa pler que estiguis contenta
i que t'hagis trobat un job
les cigarretes a la menta
te permetran detenir el cop

Ja ho sé que
encara som juves
i que hi ha
pas res de perdut

Te pintaràs un poc els murros
te vestiràs un poc més curt
te pintaràs un poc els murros
te vestiràs un poc més curt

Sun acabat la teua lletra
prop de l'ampulla de rom
i sun esqueixat l'etiqueta
perquè hi havia pas pus rom

Si vols me podes torna a escriure
aquesta tarda iré al Portús
sense el meu veire puc pas viure
sense te veure sun gelós

Ja ho sé que
encara som juves
i que hi ha
pas res de perdut

Te pintaràs un poc els murros
te vestiràs un poc més curt
te pintaràs un poc els murros
te vestiràs un poc més curt

Te pintaràs te pintaràs
que te pin que te pin
que te pintaràs
te vestiràs te vestiràs
els morros, els morros te pintaràs

Te pintaràs te pintaràs
que te pin que pintaràs un poc el morros
te vestiràs te vestiràs
te pin te pin te pintaràs

Ja ho sé que
encara som juves
i que hi ha
pas res de perdut

Te pintaràs un poc els murros
te vestiràs un poc més curt
te pintaràs un poc els murros
te vestiràs un poc més curt

Els títols de crèdit

Jo en faria una altra no fas cas
que hi sortim amb els ulls tancats.
De tan contents hem brindat esmorzant,
aquest somriure es mereix un pla detall.

Per tu, per mi, pels dos, pels que no hi són,
hi ha camp per córrer, no féssim tard.
Però de cop el pla s'ha congelat
i ens hem trobat junts, mig despullats, al replà.

Brillen llumetes quan tanques els ulls.
T'esquiven si fixes un punt.

Si ens amaguem prop d'un vedat privat
més ens valdria acotar el cap.
Que el Corsa no té uns seients prou decents
i a mi l'esquena saps que després se'm ressent.

Em veuràs en fotos d'amics comuns.
Ja hem avorrit el futur.

Els títols de crèdit ens cauen damunt.
No sents com si aplaudís algú?

Avui per tu i demà per mi

Avui bull bull bull bull bull vull,
demà mà mama mama.
Avui bull bull bull bull bull vull,
demà mà mama mama.

Avui per tu
i demà per mi
però demà Passat qui sap.

Si veus la llum
que et porta al món
ets la cursa del capgròs.

Avui veuràs
el teu demà,
si ho tens abans al cap.

Avui veus buit
el got mig ple,
però demà el veuràs omplir

Esclau del temps,
tens clau de pas
on la solució és l'amor.

Esclau d'un clau
reblat d'esclat,
treu-me d'aquest infern.

Vas a contracorrent
remolcant a contravent.
A contracop,
esquiant pel temps,
esquilant els mals moments.

Si sempre has anat
al revés del món
no hi haurà avui ni demà.

Potser cauràs
en la invisibilitat
si ho cantes ho perpetraràs.

I avui bull bu bui bu bui bui bu bui,
demà mà mama mama mà.

Vas a contracorrent,
remolcant a contravent.
A contracop,
esquiant pel temps
esquilant els mals moments

Avui bull bull bull bull bull vull,
demà mà mama mama.
Avui bull bull bull bull bull vull,
demà mà mama mama.

Cau sa mel

T'estimaré amb saviesa
com cau sa mel
així, lentament
un torrent d'aigua està caient.
Tu vols donar sa vida
per curar ferides
vas saltar ses trampes que te van posar.
Deixa que et mulli es llavis
Impacienta't lentament i bufarà un vent càlid.
T'esper i quan arribes
volen ses taules vola sa vida.
He decidit imaginar
arbres i rius i sa força de la mar.
I arriba sa nit
es teu cap dóna mil voltes
per fugir de sa tristesa que t'ha envaït.
I en un sol instant
el cel canvia mil vegades
te donaré forces per arribar
no et deixis guanyar.
Cada dia neix, cada dia mor
sempre plora o riu
és com es llamps i es trons.
És ple de màgia i misteri
no tinguis por de no tornar
aquí tot ho pots tocar.
Deixa que et mulli es llavis
Impacienta't lentament
i bufarà un vent càlid

I tu què dius?

Una gavina vola un cel blau,
ella perd el control i cau.
L'ocell s'esfonsa ferit de mort,
l'au no arribarà a bon port.
L'arena a les platges té un altre color,
de negre no queden millor.
Els peixos que suren me'ls miro de prop
i em diuen que no tengui por.

Què ens espera?
Haurem de trobar una manera,
un nou camí.

Si jo dic no, tu què dius?
Vols ser soldat d'aquesta guerra?
Si jo dic no, tu què dius?
Jo també estim aquesta terra.

La rosa vermella a una mà,
i amb s'altre es varen marejar.
Pactes i tractes que tots pagarem.
De qui ens fiem? Ja no ho sabem.
I l'aigua a les platges té un altre color,
tan brutes no queden millor.
Els peixos que suren me'ls miro de prop
i em diuen que no tengui por.

Què ens espera?
Haurem de trobar una manera,
un nou camí.

Si jo dic no, tu què dius?
Vols ser soldat d'aquesta guerra?
Si jo dic no, tu què dius?
Jo també estim aquesta terra.

L'espai comú

Tots junts sumats
amb la força d'un gegant
destruïm tots el murs
construïm l'espai comú

Som el Nord, també som el nostre Sud, Est i Oest.
Tu ets el centre on fer palanca i moure el Món fent contrapès.
Uns s'ho miren i fan veure com si això no anés amb ells,
altres miren com sumar-se a la festa!

Alliberem espai! Prou de precarietat!
Necessitem espai! Educació i sanitat!
Alliberem espai! Mai més hipotecats!
Necessitem espai i llibertat sexual!

Tots junts sumats
amb la força d'un gegant
destruïm tots el murs
construïm l'espai comú

Obre't, relaxa't i ja pots deixar-te anar.
Allibera't. Alhora hauràs d'alliberar el teu espai.
Tu ets el centre: deixa que t'ensenyi la llengua i tasta-la.
No hi ha esclaus si no acceptem mai més cadenes!

Alliberem espai! Prou de precarietat!
Necessitem espai! Educació i sanitat!
Alliberem espai! Mai més hipotecats!
Necessitem espai i llibertat sexual!

Tots junts sumats
amb la força d'un gegant
destruïm tots el murs
construïm l'espai comú

Tots junts sumats
amb la força d'un gegant
destruïm tots el murs
construïm l'espai comú

Alliberem espai! Necessitem espai!
Necessitem espai! Les dones marquen el pas!
Alliberem espai! Pel poble sobirà!
Necessitem espai!

Si t'ho mires des de dintre, veuràs la multitud de gent,
que, ballant al mateix ritme, fan la dansa dels guerrers.

Tots junts sumats, benvinguts els immigrants!
Fem camí amb orgull! Construïm l'espai comú!

Tots junts sumats
amb la força d'un gegant
destruïm tots el murs
construïm l'espai comú

Tots junts sumats
amb la força d'un gegant
destruïm tots el murs
construïm l'espai comú

Vilafranca: Un dinar de festa major

L'olor de pólvora sempre m'ha fet pensar
En el valent del meu germà
L'olor de canelons en els petons de la iaia
El vestit de mudar acabat de planxar en la meva germana
El so de les gralles en el pare i els castells
El so de les copes en els cosins a taula
En el dia gros, el dia del gran dinar,
El dia de festa major, tots reunits a Vilafranca
La taula parada amb els tovallons molt ben plegats, col·locats damunt dels plats
La mare pensant en anar a ballar sardanes
I jo amb els peus destrossats d'haver saltat tant amb el ball de gitanes
Comptar quantes fitxes tens per les atraccions

I pel dia gros, el dia del gran dinar,
El dia de festa major, tots reunits a Vilafranca
I ara que ja fa temps que soc gran

Foc

Des de les mines tristes a ciutats de carbó
ens han cremat els llibres i ens han clavat la por.
Hem caminat pels segles, hem navegat pels anys,
amb sorra a les sabates i amb pedres a les mans.

Hem fet caure nissagues, hem escalfat l'hivern
i amb torxes i fogueres hem fet glaçar l'infern.
Vam prendre la Bastilla amb els nostres ferits
xiulant les guillotines als carrers de París.

Els pobles s'aixequen, els barris desperten
i a cops de mitjanit fan sortir el sol.
Sents clara la crida, et cou la ferida,
la teva vida és en joc. Pren aire i crida: foc!

El pa que no teníem el vam prendre dels rics,
vam prendre Barcelona l'estiu del trenta-sis.
I dels crits de la selva als xiscles de l'oblit,
totes les veus gemeguen; ha començat la nit.

Ens van sembrar misèries, ens van sembrar terrors
i ara enmig de les cendres veuran com creixen flors.
El nostre món desperta, desperta el nostre món
i entre reixes que cauen, el seu pitjor malson.

Els pobles s'aixequen, els barris desperten
i a cops de mitjanit fan sortir el sol.
Sents clara la crida, et cou la ferida,
la teva vida és en joc. Pren aire i crida: foc!

Creuant deserts, creuant fronteres,
creuant el mar, creuant el mar.
Creuant el cel, creuant tempestes,
creuant el mar, creuant el mar.

Els pobles s'aixequen, els barris desperten
i a cops de mitjanit fan sortir el sol.
Sents clara la crida, et cou la ferida,
la teva vida és en joc. Pren aire i crida: foc!

Monea

Dedicat a tots i cadascun dels animals que ho passen malament a n'aquest món

Tancat dins d'una cel·la d'un artístic circ d'Europa de l'Est
Som un de tants que espera que sa mort li arribi suau i molt prest
M'he passat mitja vida rodejat de cacauets i lleons
I jo i vint més estem cansats de que sa gent ens toqui es collons

Ho has endevinat som sa monea que es masturba a un racó
Que sembla divertida i més sociable que sa serp o es falcó
Però mira per on que m'he cansat de ser es centre d'atenció
Encara que aquesta nit pens ser s'estrella de sa funció

Monea a un món de merda
Monea som
Monea a un món de merda
Monea som

Ho tenc tot preparat només hi falta que sa gent obri un ull
I disfruti de s'agònic espectacle que els hi oferiré avui
Es domador me crida i diu que salti aquest tanc de cocodrils
Aquesta nit serà de vigília per ximpanzés i mandrils

I es que m'he suïcidat davant d'un públic on hi havia fillets
Que esper que ara entenguin que en es circ sa crueltat també hi es
I que per divertir-se no fa falta veure com un animal
Fa coses que un humà només faria si segués anormal

Monea a un món de merda
Monea som
Monea a un món de merda
Monea som

I es que me vaig deixar caure en aquell tanc de cocodrils
Em van menjar tot
I sa gent alguns d'ells reien
I d'altres ploraven
Però els millors de tots eren
Els que no hi eren

Perquè encara que hagués saltat aquell tanc de cocodrils
Com havia fet sempre anys i anys i anys i anys i anys i anys i anys
Allò no deixava de ser una merda i que es sa merda
Tant per jo com per voltros

Però es que jo era
Es que jo era
Monea a un món de merda
Monea som

Deixeu els animals en pau
Deixeu-los viure
Deixeu-los riure
Deixeu que tornin grossos
Que cresquin
Reproduir per no morir

No més gàbies
Fes-ho per s'avia
Deixa que corrin pel camp
Deixa que toquin es meu cel
Deixa que sentin sa terra
O es que t'agrada sa guerra

Vos explicaré una cosa
Només una que seran més
Perquè penseu el que penseu
Els animals no són esclaus
No són com els cotxes
No són com ses claus
I ara que tu tires es daus
Si surt un dos
Et menjaré si hi caus

Volem tornar a casa i tornar a ser animals
Ses bèsties demanen procés natural
Ni xips ni cadenes tot descontrolat
D'instint i reflexes sempre he anat sobrat
Si vols companyia tu ets es convidat
I jo molt amable t'estaré esperant

Esper que m'entenguis

Firmat

Sa Monea

Malson

Em desperto i tu no hi ets
t'has buscat un altre lloc
sense dir-me adéu
una carta escrita a mà
una cançó sense acabar

No em facis sentir no em facis plorar
no em deixis així sense avisar
recorda els anys que hem passat

Comença el primer dia sense tu
M'il·lumina la foscor
Presoner a l'habitació
Encara és mitjanit
Conto les hores amb els dits
Un demà sense sentit

No em facis sentir no em facis plorar
no em deixis així sense avisar
dormíem plegats, somiàvem desperts
vivíem tu i jo per sempre més
no em facis canviar el que tinc...no em facis canviar

no tinc ganes de patir
però tampoc em vull rendir
diga'm quin és el camí
una vida en soledat
o mil nits al teu costat

No em facis sentir no em facis plorar
no em deixis així sense avisar
dormíem plegat somiàvem desperts
vivíem tu i jo per sempre més
no em facis canviar el que tinc...no em facis canviar

No puc sortir d'aquest forat, vull evitar el meu desengany

No em facis sentir no em facis plorar
no em deixis així sense avisar
dormíem plegats somiàvem desperts
vivíem tu i jo per sempre més
no em facis canviar el que tinc, no em facis canviar-ho tot
no em facis canviar el que tinc, no em facis canviar

El millor premi ets tu

Anys de carretera, anys de picar pedra,
nits per recordar, d'altres millor oblidar-les.
Punyalades que encara fan mal,
experiències tatuades,
paraules de confort
abraçades d'esperança

He deixat amics pel camí i formen part de la memòria.
He obviat totes les modes escoltant els vostres cors

perquè el millor premi ets tu
tu que t'emociones al sentir paraules que ningú et va dir
amb la veu trencada, amb aquesta veu trencada.

I com hem crescut
des d'aquell primer concert
on les vostres veus
es fusionaven amb la meva
pensaments que es fan cançons
melodies que ens transporten
lluny de les pressions
que ens fan perdre el món de vista

He deixat amics pel camí i formen part de la memòria.
He obviat totes les modes escoltant els vostres cors.

Perquè el millor premi ets tu,
tu que t'emociones al sentir paraules que ningú et va dir
amb la veu trencada, amb aquesta veu trencada.

Tu que sempre hi ets quan estic a punt de caure.
Tu que sempre hi ets motivant el meu orgull.
Tu que sempre hi ets tot i les llargues distàncies.
Tu que sempre hi ets donant vida els meus concerts.

Enamorat de tu

Al teu racó
La cendra s'escampa
L'agulla et forada i veig
La por pels miralls
Plens del teu reflex
Condemnat
I no queda gens
De la torturada
Voluntat
I moro per dins
Quan sento que et perdo
I jo segueixo aquí
Perquè estic
Enamorat de tu.

Que fosca es la nit
Segueixo aquí
Però costa continuar
Tu no vols canviar
Les forces s'acaben
Mentre el temps se'n va
Qua intento salvar
L'únic que m'estimo
De veritat
I no accepto
Que te enfonsis
Lluito cada dia
Al teu costat
Perquè estic
Enamorat de tu.

El tocador de senyores

Uh! Dolces senyoretes,
uh! no sigueu estretes doncs;
qui us voldrà tocar?
Sols el Tocador de belles senyoretes
seques o ben rodonetes.

- No hi ha res millor...
- Si el que busques és passió...
- Que les mans del tocador,
- Perfumades! - Quina olor!

Uh! Grata companyia
ideal per l'alta burgesia com cal.
Qui us ensucrarà?
Sols el Tocador de rossa refinada,
morena, o bé pastanaga.

Toca sempre toca,
perquè tira quan no toca,
d'oca a oca sempre toca el Tocador.

Rimmel, llapis d'ulls i coloret,
un bon pintallavis i un barret.
Per servir a senyores!
Qui vol un massatge relaxant,
o el servei complet d'un bon amant?
Quan no el tens l'enyores!

Si el cul us penja per darrere
i us manca carn a la pitrera,
no patiu! Ell té l'ull molt viu.
Amb el bisturí, sí!
no hi ha qui l'aclapari, no!
Té les mans d'un mercenari.

Toca sempre toca,
perquè tira quan no toca,
d'oca a oca sempre toca el Tocador.

Com la bruixa de la Blancaneus, (mirallet mirallet)
et dirà: els ulls més dolços són els teus, nena!
Per servir a senyores!
Qui vol un perfum ben excitant?
Feromones amb un toc extravagant.
Quan no el tens l'enyores!

I arreu del món, arreu d'aquest univers tan inhòspit i tortuós, sigui on sigui, per més dificultats que pugui suscitar l'accés a l'indret més remotament inimaginable, sempre que una senyora necessiti ser tocada, sempre! Únicament haurà de cridar amb veu clara i concisa al Tocador de Senyores, i en qüestió de segons serà allà per servir-la.

Rímel, llapis d'ulls i coloret,
un bon pintallavis i un barret.
Per servir a senyores,
quan no el tens l'enyores, Tocador.
Toca,Tocador.
Toca, Tocador.

Continuem vius

Si la barca es tomba no tinguis por;
si la barca es tomba no tinguis por.
Que sortirem tots dos nedant;
que sortirem tots dos nedant.

I el mar s'eixampla al veure'ns caure dins seu,
l'aigua m'eixuga les idees.
Agafa't fort però no m'apretis,
agafa't, que continuem vius.

Si plores per mi deixa'm xop,
si amb mi no ets feliç jo tampoc.
Em quedaré aguantant l'hivern,
em quedaré apagant l'infern.

Tanco els ulls i tot s'apaga

Tanco els ulls i tot s'apaga
el soroll de fora calla
som jo i els meus pensaments
en un somni de matinada

Volem ja de tornada
d'un viatge pels meus somnis
un indret poc conegut
conegut per tots indrets

I he corregut sense cansar-me
I he pensat sense ofuscar-me
I he fet coses impensables
I he volgut viure la vida i he viscut com he volgut

El cel no s'estripava
el blau regnava fins al vespre
però de sobte, apareixies tu

Centenars d'enganys i dotzenes de paranys
individus que enredant-te et diran que són companys

Centenars d'enganys i dotzenes de paranys
individus que enredant-te et diran que són companys

Ens escaparem d'un tòpic
d'un tema molt recurrent
deixem de parlar d'amor
i posem l'èmfasi en la gent

Gent estranya, gent normal
gent que saps que vol fer mal
jo recordo una senyora
regalant cops de destral

i es que en somnis hi ha de tot
fins i tot hi ha utopies
policies amb estudis
educats i dialogats

hi ha desenes de colors
que no veus quan ets a terra
hi ha persones que són dolces
que mai no faran la guerra

Centenars d'enganys i dotzenes de paranys
individus que enredant-te et diran que són companys

Centenars d'enganys i dotzenes de paranys
individus que enredant-te et diran que són companys

Tanco els ulls i tot s'apaga
el soroll de fora calla
som jo i els meus pensaments
en un somni de matinada

aquell bon ritme que m'enforteix
i que em fa riure de mi mateix
que mentre sona al meu mon creix
perquè ningú més no el sent

Cent vegades he caigut
al segon temps del compàs
i sent constant amb les tornades
he arribat a ser capaç

decentment, d'adonar-me que aquest ritme el sent
sense pensar gens quan aprens a valorar el silenci

Centenars d'enganys i dotzenes de paranys
individus que enredant-te et diran que són companys

Centenars d'enganys i dotzenes de paranys
individus que enredant-te et diran que són companys

Quan aprens a valorar el silenci.

Mots / Refranys

Quan escola o bé carrer
eren mots a flor de pell,
vaig aprendre a dir
somni, joc,amic.
Quan em feien recordar
cada nom de riu o mar,
vaig aprendre a fer
barques de paper.

Confonia joc i guerra,
vidre i pedra, tant se val...
i aprenia sexe, vida
i pecat mortal.

Quan bullia al meu cervell
la paraula adolescent,
vaig aprendre amor,
somnis de colors.
I amb amor i desencant,
tancament i soledat,
vaig trobar company,
vaig trobar companys.

Aprenguérem terra i poble,
vam entendre llibertat,
i sentírem tret a l'aire,
mort, assassinat.

I aprenem a dir futur
tot dient aquí i avui,
queda molt per dir,
queda molt per fer.
Cada dia té el seu mot,
cada mot és tot un món,
hem après cançó
i diem cançó.

* * * * * * * * * *
Cançó n'és dictada
per fer-ne enrenou,
refranys de poetes
d'anyades de jou,
licor d'herba bona
que no arregla res,
però que ajuda
a sentir-se despert.

Qui té les mans netes
no guanya diners,
ni títols, ni finques,
ni whisky escocès,
ni té parenteles
a l'ajuntament
que li engreixin
el compte corrent.

Si l'amo té l'arbre
i tu l'aixadell,
i vols partir peres
escolta el consell:
ja cal que vigilis
el repartiment,
o aniran les madures per a ell.

A bona pastura
no hi calen reixats,
ni gossos d'atura,
ni cledes de pas.
Hom estima la prada
pel bon pasturar
i no pas per estar-hi tancat.

D'allò que sembraves
molt més colliràs,
descompta les mermes
pel temps i els pardals,
una part va per a l'amo,
l'església o l'estat,
poc que queda ho malvens al mercat.

I aquells que s'ajupen
el cul posen bé,
per rebre les marques
del millor ferrer,
talment ferradures
o nobles escuts
d'un marquès, d'un baró, o d'un ruc.

Sentir com s'expliquen
els homes de lleis,
que xerren i xerren
per a no dir res,
seria, cregueu-me
tan encisador,
si no hagués d'estar al peu del canó.

Amb sol i serena
s'han fet els refranys,
són eines antigues,
són eines d'enguany,
licor d'herba bona
que no arregla res
però que ajuda
a sentir-se despert.

Sa cara

Sa cara representa s´ànim que volem mostrar.
Sa cara és part d'un disseny gràfic a mig acabar.
Sa cara pot ser dura o fràgil quan un vol plorar.
Sa cara es pot rompre en mil trossos quan t'han enganyat.
Sa cara no pot fer miracles quan t'han malmirat.
Sa cara no pot vendre idees que abans no ha pensat.
Sa cara és un mirall gegant ple de petits detalls.
Sa cara no és res més que un rostre que ningú hem triat.

Sa cara que més m'ha agradat lògicament té un nom.
No importa perquè un nom el pot posar tothom.

Sa cara és un primer informant per qui no te coneix.
Sa cara és el més important per qui desapareix.
Sa cara és familiar quan tens uns ulls que ho diuen tot.
Ets ulls d´algú que et veu com es control remot, des seu cor.

Sa cara que més m'ha agradat lògicament té un nom.
No importa perquè un nom el pot posar tothom.

Sa cara pot ser es signe extern de tot el que has viscut.
Sa cara pot guanyar una lliga per més de 20 punts.
Sa cara és especial o rara per qüestions de gust.
Sa cara que m’està mirant esper que siguis tu.

Sa cara que més m'ha agradat lògicament té un nom.
No importa perquè un nom el pot posar tothom.

Avui tot està per fer

Una paraula vestida de dol
el poble la crida  qui mana no ho vol.
Crema la pell,
suor al carrer,
avui tot està per fer.

Mai la consciència havia estat tan clau
per fer-nos lliures i no esclaus.
Unint els cervells,
unint els budells,
avui tot està per fer.

Ara perquè volem
Ara perquè podem
Ara decidirem
Avui tot està per fer

Ara que han retallat fins i tot els pantalons
Ja no ens queda tela per tapar-nos els ...
Coloms, rates, xoriços us volem advertir
Que al despullat només li queda tornar-se a vestir.

En peu de guerra

La teva mirada és el meu detonant
els peus deixen el terra, estem a menys d’un pam
la pulsació ens travessa amb el poder del llamp
la veu encesa entona un cant que no mor mai

Cremem la nit
l'amor en peu de guerra
trenquem el llit
la vida ens puja al cap
i ens esclata com un gran big bang

El somni que'ns impulsa és més fort que la por
l'univers sencer vibra a mercè d'un so
avui la realitat supera la ficció
avui ens oblidem del món i de qui som

I més amunt, creuant el cel més blau
t'està esperant la teva estrella
hi anirem junts, sentirem el cor en pau
i ens omplirà la llum més bella.

El so que fan les flames

Com és possible que esclatin tots els estels?
O que la maresma s'empassi no el foc, sí el seny?
Digue'm que va ser veritat
digue'm que totes les fotos que pengen
digue'm que va ser veritat ahir.

Les paraules com un got d'aigua, i l'amable abisme de la memòria.

Les empremtes de matinada i a les cendres dibuixen cares.

Sembla que no s'han perdut,
sembla que no van marxar,
sembla que no tenen por…
Sembla que volen ballar,
sembla que volen saltar el foc,
sembla que s'han empassat totes les flames.
Però semblava que bramaven.

L'artista que no tenia art

Sóc un artista sense art
Un cantant sense veu
Digue'm amor meu on puc trobar la sang
Per tornar dins teu

Sóc un sapastre, un ignorant
Tan poruc, tan distant
Tan sols tu saps com fer-me mal

No t'agrada res del que faig
Ni com pujo als estels
Mira'm amor meu com m'enfonso
Davant teu

Sóc un sapastre, un ignorant
Tan poruc, tan distant
Tan sols tu saps com fer-me mal

Ho venc tot de saldo
Tinc el garatge ple de trastos
No arribo mai a l'hora
No puc donar-te més penyores

Sóc un artista sense art
Un cantant sense veu

A la carena

Mitja tarda i el sol ja és vermell
La carena i tu prim i dret
Mires la brisa
Mires la brisa
La carena i tu no us mireu
Moltes llàgrimes t'han solcat la pols
De les galtes, ara brunes
La carena i tu us separeu

Ara j compto fins a tres
Camino cap a tu…
-no t'espantis que no passa res
No passa res
-no et disculpis que en fons t'entenc
Parlem tranquils
No passa res
No passa res
No passa res

Dues roques i tu i jo asseguts
El sol minva
Tu I jo somriem
Jo ja he après a escoltar-te
I el dolor t'ha ensenyat a parlar
La carena i tu i jo plorant
Brisa fresca a les roques

És el pas del temps que ho cura tot si l'ajudem
És el pas del temps que ho fa més lleu si l'imaginem
És el pas del temps que ens fa fidels si n'aprenem
I en aquest indret l'hem trobat.

Ara ens donem 2 minuts
Per marxar caminant.

Vida

Avui em sento lliure
Com un full de paper
Volant enmig dels dies
Sense cap rumb concret

Animals dins dels camps
Amb les potes saluden
“Aquí baix és igual
Menjar pastís o cuques”

No em parlis de tu
Ni de ningú

Gastaré més saliva
Abraçaré a més gent
La fórmula infal·lible
Per viure sense més

Animals dins dels camps
Saluden des del terra
"Aquí baix és normal
No hi ha amor sense guerra”

No em parlis de tu
Ni de ningú que m'és igual
Sí, parla'm de mi, sóc més feliç

La vida és allò tan especial
Que s'escapa de les mans
Quan no tenim res més al cap
Que la por de fer-nos mal

Volem guanyar

El peatge que t'insulta
El retard de rodalies
Amb el import d'aquella multa
Menjaríem 20 famílies

La pujadeta del lVA
Per ofegar la cultura
Per si a algú se li oblida
Que això és una dictadura

Si hem superat tot això
Sense deixar de ballar
És perquè ja em perdut la por
Em aprés la lliçó i volem guanyar

No hi ha pilotes de goma
Pels qui ens fan fora de casa
La tisora no perdona
I la banca sempre guanya

El senat esta senil
No hi ha estament més patètic
Té més puces que els de SGAE
Cobrant a un acte benèfic

He conegut a un regidor
I he posat l'altra galta
No sap escriure el seu nom
Però tampoc li fa falta

Ara no s'accepten queixes
I tot és tan relatiu
Que l'Otegi està entre reixes
I el Millet encara riu

Si hem superat tot això
Sense deixar de ballar
És perquè ja em perdut la por
Em aprés la lliçó i volem guanyar

Si hem superat tot això
Sense deixar de ballar
És perquè ja em perdut la por
Em aprés la lliçó i volem guanyar

És perquè volem guanyar
És perquè volem guanyar

Al teu compas

Silencis tant plens de significat
Mirades que evoquen records del passat
Pressió sonora, batecs traspassant els murs
Somnis que creixen amb força davant dels meus ulls

Estius absorbint tota la calor
Hiverns que ens abracen buscant l'escalfor
Les primaveres, corxeres del teu compàs
Tardors de llum i colors, que mai no oblidaràs

És la incertesa, de mantenir la flama encesa
Fer créixer aquest somni indefens.
Lluitar per un futur
La força en estat pur

Que mai  s'apagui aquesta nit.
Que no s'adormim els sentits
enlairant-nos ben amunt
mes a prop, mes lluny.

Esclata una espurna de sensacions
S'encén cada vespre que em cantes cançons.
A cau d'orella, impregnant-me del teu alè
dibuixes somriures que no oblidaré

Estius absorbint tota la calor
Hiverns que ens abracen buscant l'escalfor
Les primaveres, corxeres del teu compàs
Tardors de llum i colors, que mai no oblidaràs

Darrer intent

Ens va banyar un diluvi un temporal, ca nostra es va omplir d'aigua intemporal
Vam perdre tots es béns, béns materials, plorant ens vam tornar més materials

Sa capça allà on guardava un gran secret, ha desaparegut d'aquest indret
Digue'm que haura caigut en bones mans o em sortira un humor disfuncional

Jardins de brutes basses, amb converses estancades, plou molt fort

Ses cintes han perdut tota sa sang, per culpa de s'era digital
Et puc entretenir a temps parcial, però es una calor testimonial

Sa capça allà on guardava un gran secret, ha quedat descoberta per es fred
Açò potser lo que ens faixi separar, o acabi en vestit blanc davant s'altar

Jardins de brutes basses, amb converses estancades, plou molt fort

Ara surt tot es ressentiment d'un darrer intent

Ens va ofegar es diluvi universal, ca nostra es va tornar una sucursal
Vam perdre tots es bens d'alt cost social, ens vam deixar de veure i de fer mal

Jardins de brutes basses, amb converses estancades, plou molt fort

Bufa tan fort el vent avui

Bufa tan fort el vent avui, que he sortit a veure si tornaves
Bufa tan fort el vent avui, que tinc les respostes d'alt de la teulada

No hi ha cap fanal que pugui guiar els teus ulls cap a casa
No hi ha cap calaix que pugui amagar els dubtes i l'ànima eixuta

Bufa tan fort el vent avui, m'ha arrossegat al marge
Bufa tan fort el vent avui, he sospirat en veu alta
No tornaré a fer tai-txi, el diumenges, al parc de les branques
No tornaré a beure vi si esborrono la teva mirada

Volant

Toquem el dos
D'aquest merder tan gros
Fugim tots dos
Esquivarem tots aquests voltors
Que volen baix
Per veure'ns
Agafa't a mi fort
Que sortirem volant
Arribarem allà
On ningú ens trobarà mai

Teoria de la imatge

Mireu què veig al matí per la finestra.
Aquí teniu una foto del meu esmorzar.
Mireu com li dic a algú que l'estimo.
Sóc feliç, molt feliç.

No recordo com era quan no em veia ningú,
la meva mirada era meva
i no me'n calia cap més.

Mostrem les mentides fins fer-les veritats,
portem els ulls enganxats a les mans.
Un paisatge no és vàlid si no el veu tothom,
la vida a través d'una lent és fantàstica.

Atenció tothom: m'he menjat una paella,
estic sol a casa i he fet magdalenes,
disposo d'amics que somriuen a la càmera.
Mireu-me.

ja no puc entendre com pensava de petit
quan sol i en silenci perseguint coloms era feliç.

Mostrem les mentides fins fer-les veritats,
portem els ulls enganxats a les mans.
un paisatge no és vàlid si no el veu tothom.
retratem, compartim i envegem
totes les mentides fins fer-les veritats
portem els ulls enganxats a les mans.
Si ningú t'observa has perdut el joc.
reescrivim la teoria de la imatge.

Un cor

Amor...
El meu cor...
Sents com batega avui
si estem junts?

Amor...
El meu cor...
No pensis en el demà,
tot sol arribarà
No tinguis por;
jo sóc al teu costat

On és l'esperança, on... que estic buscant?
On són tantes coses que jo vaig estimar?

Amor...
El meu cor...
Sents com batega avui
si estem junts?

Sents els nens com canten?
Amor...
Sents els nen com criden?
El meu cor.
No pensis en el demà
tot sol arribarà
No tinguis por;
jo sóc al teu costat

La nostra gent

Vull trobar-te cada nit de Sant Joan,
on cremen els crits i les brases.
Portant un vell mocador lligat al coll
mentre repiquen les campanes.

Vull trobar-te sota d'un mar de barrets,
enmig d'un carrer encès de flames i d'espurnes,
fent dansar les nostres feres als carrers,
que encenguin la consciència i els somnis de la gent.


Vull trobar-te entre pancartes i balcons
i omplint les places de paraules,
just abans que surti el primer sol de maig,
a punt per fer esclatar l'albada.

Vull trobar-te entre notes i cançons,
al ritme dels gegants baixant per la riera,
sota l'ombra d'un pilar que arriba al cel
i fa més fortes les nostres arrels.

I retrobar la nostra gent, d'esperit lliure i cor valent.
I retrobar la nostra gent, d'esperit lliure i combatent.
I retrobar la nostra gent teixint la lluita i el present.
I retrobar la nostra gent.

Vull trobar-te en cada nit sense dormir
i en les matinades més llargues,
sota l'ombra d'un passeig que omple la gent
llevada pel so de les gralles.

Vull trobar-te entre capgrossos i tabals
i mastegant l'olor de pólvora cremada,
fent dansar les nostres feres als carrers,
que encenguin la consciència i els somnis de la gent.

Wopepopiero

Woepopiero ero epo
Woepopiero ero pero
Woepopiero
Woepopiero ero epo

He maquillat l'univers
L'he convertit en cançó
He despullat un amor
He imaginat un món millor
He anat contracorrent
He relliscat sense por
Miro de no perdre el tems
Miro de ser com jo sóc

I és així
Quan et mires al mirall
On s'hi “reflexa” la llum del sol
I te n'adones que no estàs sol
Hi ha temps per viure i somiar
En un matí ple de perfums
Regaré el jardí de l'enyorança
Podant les flors de l'esperança
De creure en tu mateix

Woepopiero ero epo
Woepopiero ero pero
Woepopiero
Woepopiero ero epo

He maquillat el destí
L'he convertit en cançó
He despullat els colors
He imaginat que tu també pots
He anat guanyant i perdent
He relliscat fins al fons
Miro de no entendre res
Miro de ser com jo sóc


I és així
Quan et mires al mirall
On s'hi “reflexa” la llum del sol
I te n'adones que no estàs sol
Hi ha temps per viure i podré somiar
En una nit plena de llums
Navegant pels mars de l'abundància
Sense fer cas a la ignorància
Del que no creu en si mateix

Woepopiero ero epo
Woepopiero ero pero
Woepopiero
Woepopiero ero epo

I és així
Quan et mires al mirall
On s'hi “reflexa” la llum del sol
I te n'adones que no estàs sol
Hi ha temps per viure i podré somiar
En una nit plena de llums

He maquillat l'univers!

Aire

Crec en la victòria que vindrà, en el jorn del demà, en l'esperança ferma,
perquè sé que hi tenim el dret i que en som molts més dels que ells esperen.
Crec en les vostres mans, són el capital de la nostra lluita,
perquè sé que somieu desperts, que espereu el temps del nostre dia.
Veig tot el meu turment en el vostre gest, la fatiga
del qui té tot el seu present lligat a un poder que ens asfixia.
Que ennuega!
Aire!

Crec que hem de respirar, cal el vostre cant alimentant l'aire
amb els verbs que tots hem après, que teniu en ment i que ara ens esborren.
Crec en la nostra llibertat i en la solidaritat amb tots els pobles
perquè sé que un sol estel no abasta tot el cel ni la victòria.
Veig tot el meu turment en el vostre gest, la fatiga
del qui té tot el seu present lligat a un poder que ens asfixia.
Que ennuega!
Aire per respirar!

El primer arbre del bosc

Era un lloc petit, no hi cabien els mobles.
La finestra, un quadre exacte d'en Magritte.
El sofà es mirava la novel·la,
i en va perdre el fil.

I passaven nits com passen els cotxes.
La bombeta equilibrista sobre el buit,
tripula la pols damunt les coses
pel pes de l'oblit.

La lluna ve, la lluna va,
com un pèndol a la mà,
la cadència de la son.
De cara a vent o cara a mar,
un adéu sempre és polar,
però hi ha llum encara
al primer arbre del bosc.

L'almirall perdut en una gotera
navegava dins la closca d'una nou.
La deriva és només un poema,
el cubell del pou.

La lluna ve, la lluna va,
com un pèndol a la mà,
la cadència de la son.
De cara a vent o cara a mar.
un adéu sempre és polar,
però hi ha llum encara
al primer arbre del bosc.

Judith

No puc evitar mirar-te
i cada cop que ho vaig m'enxampes.
No puc evitar mirar-te,
no ho puc evitar.

Morbosa professora de francès,
m'encens, m'encens.
No puc concentrar-me en la lliçó,
només puc dibuixar un cor
amb els nostres noms.
Ja no vull ser el far que enlluerna
totes les sirenes del mar.
Jo per tu les veles plegaria,
deixaria de ser, el pirata que roba
un amor a cada port.

Judith, canto pel camí.
Judith, ets el meu verí.
Judith, uoh, uoh, uoh.
Judith, no t'hi fiquis el dit,
que se't farà el nas gros.

No puc evitar mirar-te
i cada cop que ho vaig m'enxampes
voulez-vous coucher avec moi, ce soir.

Ja no vull ser el far que enlluerna
totes les sirenes del mar.
Jo per tu les veles plegaria,
deixaria de ser, el pirata que roba
un amor a cada port.

Judith, canto pel camí.
Judith, ets el meu verí.
Judith, uoh, uoh, uoh.
Judith, no t'hi fiquis el dit,
que se't farà el nas gros.

Per tu

Per tu, la lluita mai s'acaba.
Per tu, som flames en la nit.
Per tu, el teu somriure als llavis.
Per tu, la força dins el pit.

Per tu, som l'eterna tempesta.
Per tu, encenem la foscor.
Per tu, serem la teva herència.
Per tu, als ulls la rebel·lió.

I quan la boira espessa
ens esborra el demà,
en les nits fosques la veu clara:
sempre que ens facin caure
ens tornarem a aixecar.

Per tu, present en les paraules.
Per tu, que has sembrat compromís.
Per tu, els himnes i banderes.
Per tu, que mai podràs morir.

Amb tu i les mans dins la terra.
Amb tu i el cor sempre calent.
Amb tu i les lliçons apreses.
Amb tu, que sembres el present.

I quan la boira espessa
ens esborra el demà,
en les nits fosques la veu clara:
sempre que ens facin caure
ens tornarem a aixecar.

Per tu, la lluita mai s'acaba.
Per tu, som flames en la nit.
Per tu, el teu somriure als llavis.
Per tu, la força dins el pit.

Per tu, som l'eterna tempesta.
Per tu, encenem la foscor.
Per tu, serem la teva herència.
Per tu, als ulls la rebel·lió.

I quan la boira espessa
ens esborra el demà,
en les nits fosques la veu clara:
sempre que ens facin caure
ens tornarem a aixecar.

C'mon

Un favor sonor per a la penya tímida.
Demana auxili i et cantarem per fer brotar la química.
Reggae, passió i un poc de pulmó. D'un sol com tu m'enamore jo.

No s'ha atrevit amic, doncs tira-li un parell d'eixos dos,
que tens que utilitzar aquesta nit en el seu llit un altre crit.
I recitar entre les teues cames versos perversos de sexe mai escrit.

Si reggae et cante, es per tal d'hipnotitzar-te.
Benvinguda al meu món, el món del "disparate".
I ara balla, posat sexy, mou el cul amb "arte",
que més et dona qui estarà mirant-te.
La que no balla aquesta nit és, simplement, maniquí d'escaparate.

C'mon sexy lady to a piuar this nigth,
vull ser el teu joguet de fantasies sexuals.
C'mon sexy lady to a piuar this night.
C'mon, C'mon!!

I a pesar de tot, cada vegada quan vens aprete les dents,
em tremolen les cames, les ganes de tu i em deixes eixut.
Me'n vaig per les rames, i a més a més,
em sent més idiota a cada moment.
I entre les cames, les ganes, les rames i a més de tu...

C'mon sexy lady to a piuar this nigth,
vull ser el teu joguet de fantasies sexuals.
C'mon sexy lady to a piuar this night.
C'mon, C'mon!!

Corbelles

Estic buscant tantes respostes, que oblide les preguntes que m'he fet,
Guanyant en impotència al ritme que perd drets
Pensant més en desitjos que en fets, plorant de ràbia,
Volent fer paredons de les parets
Tombar el mur, obrir la gàbia, eixir del pou
Rega la vida amb nova sabia l'home nou, Hugo viu,
Al rostre del seu poble que diu “D'ací no passen”
Defenen el seu pa i les seues cases.
I monta un numeret el amo de la empresa,
Que plora si li expropien la riquesa,
Això ja no és com era, han trobat la manera,
Han olorat la sang, i ara té fam la fera
Les lleis ja no son lleis si sempre fallen
El rei ja no és el rei si el cap li tallen
Vinguen les armes als meus, plouen les pedres
El poble salva al poble d'eixos putos merdes
I saludant al nou segle, trenquen el guió i les regles.
I una cosa: si veniu amb colps d'estat… com
A Cuba, com Vietnam: Caureu sense pietat!

Tempestes vénen del sud, sonen corbelles que tallen la boira
I creix una flor al mur, vol ser futur, és present, és memòria

Sents com s'esmolen les metàfores
I el so de la guillotina talla l'aire
Destinats a no tindre dret a guanyar mai
Han eixit rebotaets i el nord comença a tremolar
Guevara viu com Durruti en les paraules d'Emma Goldman
El sud somriu conscient de la seua força
L'Escola de Chicago no guia els nostres passos
Portem idees i energia a cabassos
Exprópiese, colectivízese, que el poble mane
Més enllà de ministres i presidents
Apúrense, que senten la por a la pell
Recordem els nostres morts mentre afilem el ganivet
Cochabamba, Chiapas, Haymarket
Venes obertes, corbelles esmolaes
Tenim els referents, els exemples,
La selva, la defenem a maxetaes
Nuestra casa no es el patio de los gringos
Poco a poco expulsamos al imperio
I una idea que deuríem no oblidar:
Contra tota autoritat, barrà de ferro al cap!!

Tempestes vénen del sud, sonen corbelles que tallen la boira
I creix una flor al mur, vol ser futur, és present, és memòria

I no seran mai més el nostre magatzem,
La dignitat no es compra, el sol no es ven
Que no van a permetre que els exploten
Ni suportar el pes de noves botes
Capitalisme és barbàrie han aprés que
La història s'escriu amb la sang de qui perd, Sí.
Que ara son seus el cafè, el blat i el sucre.
Que en esta Europa muerte huele a azufre.

Tempestes vénen del sud, sonen corbelles que tallen la boira
I creix una flor al mur, vol ser futur, és present, és memòria.

Buscaré

De sobte el busco però no hi és,
de sobte el crido però no em sent.
Quan hi he renunciat, on l'hauré deixat?

De sobte el provoco però no em ve,
de sobte el desitjo intensament.
Quan serà apagat, on serà amagat?

Tot d'una me n'adono que no et tinc,
tot d'una és avui però sembla ahir.
Surt cara la vida si no hi ets amb mi.

Buscaré una raó de pes,
buscaré pel camí una drecera
sense mirar mai enrere.

Oh, oh, on ets?

De cop la raó em farà seguir.
No vull més promeses sense fi,
no més incerteses, no vull més neguits.

Tot d'una me n'adono que no et tinc,
tot d'una és avui però sembla ahir.
Surt cara la vida si no hi ets amb mi.

Buscaré una raó de pes,
buscaré pel camí una drecera
sense mirar mai enrere.

Buscaré allò que m'inhibeix,
buscaré pel camí una drecera,
saltaré questa barrera.

Però com he pogut, perdre,
perdre el meu somriure, perdre'l.
Vull recuperar-lo. On és?

Suplicava la reina

Pam pam suplicava la reina.
"Oh bebè, vine a seure aquí…"
Llençols a la llum d'una espelma.
Perfum de gessamí.

Tic tac reclamava el rellotge,
amagat sota Marvin Gaye.
L'espill, coronant des del sostre.
Ja saps, buscava rei.

Oh
I ves per on
que em crida a mi.
Reina de l'Amor.
Reina de la Nit.
Reina del Bon Sexe.

Pam pam suplicava la reina.
"Oh bebè, una sola nit…
Tastem l'arribada del nèctar.
Brindem per tu i per mi".

Qui sap si la pròpia tempesta
servirà per calmar el desig.
Qui sap si després de la festa
tu i jo serem amics.

Oh
I ves per on
que em crida a mi.
Reina de l'Amor.
Reina de la Nit.
Reina del Bon Sexe.

Ara sé, ara ara sé
que si la nit se'm presenta bé,
com un presagi
secret i màgic,
entregaré el meu cos al gran plaer.

Com va ser? Com va ser?
Ella reina i jo guerrer.
I cavalcàvem.
I sacsejàvem.
I descobríem junts l'univers.

Finestres

I passa un moixó piulant vora meu,
les veus del carrer, matins sense tu.
La llum que decreix ben dins del meu cor,
la flama dansant per les teves mans.

Els vidres trencats, cortines al vent,
els gossos pixant, els amos també.
Els núvols van plens a dalt dels terrats,
els gats van marxant marcant el compàs.

Volant a París avions de paper,
senars els portals, es besen amants.
Semàfors en roig, els clàxons sonant,
matins sense tu, els núvols passant.

Finestres per a tu, finestres per a mi,
mirades que són, mirades que van!
Tancades per tu, obertes per mi,
mirades que són, mirades que van!

L'urbà va multant els cotxes de groc,
les velles ballant repiquen de mans.
Fusters i pintors prenent cigalons,
cotorres cantant es mengen l’enciam.

Les obres fan pols, les motos soroll,
matins sense tu, cortines amunt.
I ara tinc fred, després fa calor,
potser nevarà si arriba l'hivern.

Algú mira amunt, fa adéu amb la mà,
i quan es fa fosc els llums fan senyals.
Destorben el pas els mobles llençats,
als bars fan sopars i es mira el futbol.

Finestres per a mi, finestres per a tu,
mirades que són, mirades que van!
Obertes per tu, tancades per mi,
mirades que són, mirades que van!

Ales noves

Els seus pals a les rodes
Són ales noves per volar
I posar els objectius molt més enllà
I a cada artimanya
Ens haurem de reformular
No hi ha muntanya
On no es pugui pujar
Si cauen a terra
Ajuda a aixecar als companys
Que no s'ha guanyat cap guerra mai
Sense perdre batalles abans
Trenca el seu ordre
El camí es fa caminant
Si vols pots córrer
La sort es busca a cada instant
Tu ho pots resoldre
Les coses surten quan es fan
La lluita es guanya lluitant
No paris mai

I a cada sorpresa
T'adones que mai ho has vist tot
I que demà pots descobrir un nou món
I a cada promesa
Que després no podràs pas complir
T'adones que prometre massa és com mentir
Si cauen a terra
Ajuda a aixecar als companys
Que no s'ha guanyat cap guerra mai
Sense perdre batalles abans
Trenca el seu ordre
El camí es fa caminant
Si vols pots córrer
La sort es busca a cada instant
Tu ho pots resoldre
Les coses surten quan es fan
La lluita es guanya lluitant
No paris mai

Sense perdre batalles abans

Trenca el seu ordre
El camí es fa caminant
Si vols pots córrer
La sort es busca a cada instant
Tu ho pots resoldre
Les coses surten quan es fan
La lluita es guanya lluitant
No paris mai

Com una mallorquina

Sa meva al·lota, es sa més guapa,
sa meva al·lota és sa més guapa,
de totes ses al·lotes de Mallorca,

I té un posat
que és seu i és únic,
i té un posat, que és seu i és únic
i ho és tant que no és trobat en tot es món

I fixau-vos-hi bé
que ho és de gran el món,
però si anem a filar prim
sa veritat, la sabem tots aquí presents:

Com una mallorquina
No n'hi ha cap més, dona guapa i fina,
Com una mallorquina
que t'enlluerna tot es cos, quan te mira,
Qui s'enamora d'una mallorquina,
cap altra dona ja mai més no estima,
i et vols morir de tristesa, quan ella t'oblida

Ens tornarem a veure

Això nostre ja s'ha fos
Se'ns veu als ulls
Se'ns nota al cos
Fa temps que les paraules són les justes

Evitem quedar-nos sols
Fa dies que no fem l'amor
Per què continuar si no conforta?

Dalt d'un pedestal
La por de prendre mal
Però lo nostre no s'ho val

Hey, ens tornarem a veure?
Hi tornarem a creure?
No hi vull pensar

I vindrà la sensació
De no trobar ningú millor
Els finals sempre són difícils d'admetre

Dalt d'un pedestal
La por de prendre mal
Però lo nostre no s'ho val

Hey, ens tornarem a veure?
Hi tornarem a creure?
No hi vull pensar

Dalt d'un pedestal
Ja l'amor serà com cal
Però lo nostre no s'ho val

Hey, ens tornarem a veure?
Hi tornarem a creure?
No hi vull pensar
Amb els anys aquesta història
Ens vindrà a la memòria
I ja no farà mal

Patir i fer-te patir

Punxa'm una mica, pega'm, fes-me mal.
Crema'm amb un misto, lliga'm al sofà.
Avui em toca a mi, tranquil·la, que el teu torn arribarà…
Això està escrit en un llibre
que és més vell que el mal de coll,
tot i que mai no s'ha editat.

Patir i fer-te patir és l'únic joc possible.
Patir i fer-te patir m'agrada tant que seguim endavant.
Per fer un camí tan llarg és clau gaudir del viatge.
Patir i fer-te patir m'agrada tant que seguim endavant.

A baix a la masmorra hi tinc tot el que em cal.
Ferma't les cadenes, la caputxa al cap.
Provaràs l'últim article que a la xarxa es pot comprar.
Ho anuncien com 'Amor',
diu que és molt fort. Te'n daré poc,
que no vull fer-te tant de mal.

Patir i fer-te patir és l'únic joc possible.
Patir i fer-te patir m'agrada tant que seguim endavant.
Per fer un camí tan llarg és clau gaudir del viatge.
Patir i fer-te patir m'agrada tant que seguim endavant.