Mots / Refranys

Quan escola o bé carrer
eren mots a flor de pell,
vaig aprendre a dir
somni, joc,amic.
Quan em feien recordar
cada nom de riu o mar,
vaig aprendre a fer
barques de paper.

Confonia joc i guerra,
vidre i pedra, tant se val...
i aprenia sexe, vida
i pecat mortal.

Quan bullia al meu cervell
la paraula adolescent,
vaig aprendre amor,
somnis de colors.
I amb amor i desencant,
tancament i soledat,
vaig trobar company,
vaig trobar companys.

Aprenguérem terra i poble,
vam entendre llibertat,
i sentírem tret a l'aire,
mort, assassinat.

I aprenem a dir futur
tot dient aquí i avui,
queda molt per dir,
queda molt per fer.
Cada dia té el seu mot,
cada mot és tot un món,
hem après cançó
i diem cançó.

* * * * * * * * * *
Cançó n'és dictada
per fer-ne enrenou,
refranys de poetes
d'anyades de jou,
licor d'herba bona
que no arregla res,
però que ajuda
a sentir-se despert.

Qui té les mans netes
no guanya diners,
ni títols, ni finques,
ni whisky escocès,
ni té parenteles
a l'ajuntament
que li engreixin
el compte corrent.

Si l'amo té l'arbre
i tu l'aixadell,
i vols partir peres
escolta el consell:
ja cal que vigilis
el repartiment,
o aniran les madures per a ell.

A bona pastura
no hi calen reixats,
ni gossos d'atura,
ni cledes de pas.
Hom estima la prada
pel bon pasturar
i no pas per estar-hi tancat.

D'allò que sembraves
molt més colliràs,
descompta les mermes
pel temps i els pardals,
una part va per a l'amo,
l'església o l'estat,
poc que queda ho malvens al mercat.

I aquells que s'ajupen
el cul posen bé,
per rebre les marques
del millor ferrer,
talment ferradures
o nobles escuts
d'un marquès, d'un baró, o d'un ruc.

Sentir com s'expliquen
els homes de lleis,
que xerren i xerren
per a no dir res,
seria, cregueu-me
tan encisador,
si no hagués d'estar al peu del canó.

Amb sol i serena
s'han fet els refranys,
són eines antigues,
són eines d'enguany,
licor d'herba bona
que no arregla res
però que ajuda
a sentir-se despert.