Finestres

I passa un moixó piulant vora meu,
les veus del carrer, matins sense tu.
La llum que decreix ben dins del meu cor,
la flama dansant per les teves mans.

Els vidres trencats, cortines al vent,
els gossos pixant, els amos també.
Els núvols van plens a dalt dels terrats,
els gats van marxant marcant el compàs.

Volant a París avions de paper,
senars els portals, es besen amants.
Semàfors en roig, els clàxons sonant,
matins sense tu, els núvols passant.

Finestres per a tu, finestres per a mi,
mirades que són, mirades que van!
Tancades per tu, obertes per mi,
mirades que són, mirades que van!

L'urbà va multant els cotxes de groc,
les velles ballant repiquen de mans.
Fusters i pintors prenent cigalons,
cotorres cantant es mengen l’enciam.

Les obres fan pols, les motos soroll,
matins sense tu, cortines amunt.
I ara tinc fred, després fa calor,
potser nevarà si arriba l'hivern.

Algú mira amunt, fa adéu amb la mà,
i quan es fa fosc els llums fan senyals.
Destorben el pas els mobles llençats,
als bars fan sopars i es mira el futbol.

Finestres per a mi, finestres per a tu,
mirades que són, mirades que van!
Obertes per tu, tancades per mi,
mirades que són, mirades que van!