24 d’abril 2015
A la carena
Mitja tarda i el sol ja és vermell
La carena i tu prim i dret
Mires la brisa
Mires la brisa
La carena i tu no us mireu
Moltes llàgrimes t'han solcat la pols
De les galtes, ara brunes
La carena i tu us separeu
Ara j compto fins a tres
Camino cap a tu…
-no t'espantis que no passa res
No passa res
-no et disculpis que en fons t'entenc
Parlem tranquils
No passa res
No passa res
No passa res
Dues roques i tu i jo asseguts
El sol minva
Tu I jo somriem
Jo ja he après a escoltar-te
I el dolor t'ha ensenyat a parlar
La carena i tu i jo plorant
Brisa fresca a les roques
És el pas del temps que ho cura tot si l'ajudem
És el pas del temps que ho fa més lleu si l'imaginem
És el pas del temps que ens fa fidels si n'aprenem
I en aquest indret l'hem trobat.
Ara ens donem 2 minuts
Per marxar caminant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada