20 d’abril 2015
Darrer intent
Ens va banyar un diluvi un temporal, ca nostra es va omplir d'aigua intemporal
Vam perdre tots es béns, béns materials, plorant ens vam tornar més materials
Sa capça allà on guardava un gran secret, ha desaparegut d'aquest indret
Digue'm que haura caigut en bones mans o em sortira un humor disfuncional
Jardins de brutes basses, amb converses estancades, plou molt fort
Ses cintes han perdut tota sa sang, per culpa de s'era digital
Et puc entretenir a temps parcial, però es una calor testimonial
Sa capça allà on guardava un gran secret, ha quedat descoberta per es fred
Açò potser lo que ens faixi separar, o acabi en vestit blanc davant s'altar
Jardins de brutes basses, amb converses estancades, plou molt fort
Ara surt tot es ressentiment d'un darrer intent
Ens va ofegar es diluvi universal, ca nostra es va tornar una sucursal
Vam perdre tots es bens d'alt cost social, ens vam deixar de veure i de fer mal
Jardins de brutes basses, amb converses estancades, plou molt fort
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada