Aire

Crec en la victòria que vindrà, en el jorn del demà, en l'esperança ferma,
perquè sé que hi tenim el dret i que en som molts més dels que ells esperen.
Crec en les vostres mans, són el capital de la nostra lluita,
perquè sé que somieu desperts, que espereu el temps del nostre dia.
Veig tot el meu turment en el vostre gest, la fatiga
del qui té tot el seu present lligat a un poder que ens asfixia.
Que ennuega!
Aire!

Crec que hem de respirar, cal el vostre cant alimentant l'aire
amb els verbs que tots hem après, que teniu en ment i que ara ens esborren.
Crec en la nostra llibertat i en la solidaritat amb tots els pobles
perquè sé que un sol estel no abasta tot el cel ni la victòria.
Veig tot el meu turment en el vostre gest, la fatiga
del qui té tot el seu present lligat a un poder que ens asfixia.
Que ennuega!
Aire per respirar!