Una paraula vestida de dol
el poble la crida qui mana no ho vol.
Crema la pell,
suor al carrer,
avui tot està per fer.
Mai la consciència havia estat tan clau
per fer-nos lliures i no esclaus.
Unint els cervells,
unint els budells,
avui tot està per fer.
Ara perquè volem
Ara perquè podem
Ara decidirem
Avui tot està per fer
Ara que han retallat fins i tot els pantalons
Ja no ens queda tela per tapar-nos els ...
Coloms, rates, xoriços us volem advertir
Que al despullat només li queda tornar-se a vestir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada