Com una mallorquina

Sa meva al·lota, es sa més guapa,
sa meva al·lota és sa més guapa,
de totes ses al·lotes de Mallorca,

I té un posat
que és seu i és únic,
i té un posat, que és seu i és únic
i ho és tant que no és trobat en tot es món

I fixau-vos-hi bé
que ho és de gran el món,
però si anem a filar prim
sa veritat, la sabem tots aquí presents:

Com una mallorquina
No n'hi ha cap més, dona guapa i fina,
Com una mallorquina
que t'enlluerna tot es cos, quan te mira,
Qui s'enamora d'una mallorquina,
cap altra dona ja mai més no estima,
i et vols morir de tristesa, quan ella t'oblida