La taula petita

Ens veiem els tres un cop a l'any,
i cada cop que ho fem,
és com si ens haguéssim vist ahir
i sembla mentida.

El del restaurant que ja ens coneix
ve i ens abraça a tots.
-va, passeu al fons us he parat
la taula petita.

No hi ha cap més lloc en aquest món
on siguem tan sincers,
hi ha moments de mal de panxa
i tot de riure com bojos.

Fent la sobretaula ens allarguem,
l'últim client se'n va.
La mestressa diu:
- Es pot fumar, va vinga, què us poso?

I encara parlem de tu...

De les coses bones que fa temps
vam descobrir plegats,
de com sempre en els pitjors
moments hi veies sortida.

Sempre un a altre diu:
Senyors, ho hem de fer més sovint.
Però mai no quedem
perquè tothom té la seva vida.

I encara parlem de tu...
I encara parlem de tu...
I encara parlem de tu...
I encara parlem de tu.

Ens veiem els tres un cop a l'any,
però cada cop que ho fem,
és com si ens haguéssim vist ahir.
I sembla mentida.