Na Cecília

Entrant dins es poble
sent un combregar
a ca na Cecília,
a ca na Cecília
jo l'he vist entrar.

-Bona nit, senyores.
Vulguin dispensar,
que és sa meua núvia,
que és sa meua núvia
que han de combregar.

Entra dins sa cambra
-Cecília, com va?
-Malament, riera,
malament, riera,
malament ma va.

Entrant dins es poble
sent un combregar
a ca na Cecília,
a ca na Cecília
jo l'he vist entrar.

-Bona nit, senyores.
Vulguin dispensar,
que és sa meua núvia,
que és sa meua núvia
que han de combregar.

Entra dins sa cambra
-Cecília, com va?
-Malament, riera,
malament, riera,
malament ma va.

-No ploris, riera,
que no has de plorar;
Tenc una germana,
tenc una germana,
t'hi podràs casar.

-No estic per germanes
ni per cap germà,
que és amb tu, Cecília,
que és amb tu, Cecília,
que me vull casar.

-Fes venir un confés,
que em vull confessar.
I amb tres parauletes,
i amb tres parauletes
Cecília expirà.

La treuen de ca seua
i al dur-la a enterrar,
se tirà allà enterra,
se tirà allà enterra
i la va besar.

-Adéu, ma Cecília;
ja no em puc casar;
-Adéu, ma Cecília,
adéu ma Cecília;
ja no em puc casar.