De Jamaica a Roma

Bitllet de tornada o bé un visat,
O tot just el carnet d'identitat.
Rastafarisme, Solidarnorsc,
Veient al Papa i tots tocant el dos.

Fumant Sinsemilla a l'Europa de l'Est,
A Itàlia i a l'illa sense fumar res.
Toots & The Maytals fotent-se una pizza
I jo gaudint de la Perestroika.

No estava gens clar si un dia arribaria
Fins a Montego Bay.
El que ningú es pensava és que acabaria
Anant a Roma via Budapest.

Ska a Kingston i enmig de Firenze,
També darrera del Teló d'Acer.
Un munt de palmeres, el bus a tres peles,
Un país tot ple de cridaners.

Rom de Jamaica i wodka rus,
Birra Peroni no és pas del meu gust.
En Marcus Garvey i en Gorbatxev,
La Cicciolina fotent-se en top-less.

No estava gens clar si un dia arribaria
Fins a Montego Bay.
El que ningú es pensava és que acabaria
Anant a Roma via Budapest.

Tenc un estel

Tenc un estel fet amb diaris,
quines columnes, quins titulars.
Avui no plou, que no se banyi,
nara na nara nana...

És un desert tan ple de cases
i un cel obert que no vol entrar,
només travessa ses persianes
s'informatiu balear.

I es gremi d'electricistes
sortia d'es sindicat
tots amb sa cara cansada
cap a ca seva a dinar.

Tenc un estel fet amb diaris,
quines columnes, quins titulars.
Avui no plou, que no se banyi,
nara na nara nana...

I es gremi d'electricistes
sortia d'es sindicat
tots amb sa cara cansada
cap a ca seva a dinar.

Sa distància viu amb jo,
som un estil de pilot indecís
i sempre estic de viatge.

Surt es sol molt més enllà
de "lo" que puc controlar
desde del seu pis
un enginyer aeronàutic.

Tenc un estel fet amb diaris,
quines columnes, quins titulars.
Avui no plou, que no se banyi,
nara na nara nana...

És un desert tan ple de cases
i un cel obert que no vol entrar,
només travessa ses persianes
s'informatiu balear.

I es gremi d'electricistes
sortia d'es sindicat
tots amb sa cara cansada
cap a ca seva a dinar.

Sa distància viu amb jo,
som un estil de pilot indecís
i sempre estic de viatge.

Surt es sol molt més enllà
de "lo" que puc controlar
desde del meu pis
un enginyer aeronàutic.

I es gremi d'electricistes
sortia d'es sindicat
tots amb sa cara cansada
cap a ca seva a dinar.

Bèstia!

Bakunícese...

Bèstia, sóc com una bèstia
tinc ales per volar
em cremo,, tot per dins em cremo,
quan estàs nedant
no sé, no sé el què passa
però no t'ho puc arreglar, no
qui tingués, qui tingués un misto
per tal del món cremar

Bèstia, som com unes bèsties.
Bèstia...
Bèstia, estima'm com a bèstia.
Oh!, besa'm, si, besa'm com a bèstia.
Enrotlla't, enrotlla't com a bèstia.
Oh, tira-t'hi, tira-t'hi com a bèstia.
Bèstia, bèstia, bèstia.
Més fort, més fort...

Moix de finestra

Ens miram a través d'un vidre,
tant s'estiu com s'hivern ens dónes vida.
Ja fa temps que véns aquí,
i encara som estranys per tu.
Sabem que no et tindrem mai,
però ens agrades igual.

I tu que ets un moix de finestra,
on vas es vespre?
I tu que ets un moix de finestra,
salvatge es vespre.

Tu tens es teu racó a sa repisa,
i quan baixes és perquè saps que hi ha alegria.
I a primera hora des matí,
ja ets aquí com cada dia.

I tu que ets un moix de finestra,
on vas es vespre?
I tu que ets un moix de finestra,
salvatge es vespre

Ciutat podrida

Ciutat podrida!

Ciutat podrida
Ens portes la nit i la por,
Ara que ets adormida
Els carrers
Son plens de foc

Vull sortir d'aquest infern
On els crits
Dels perduts s'obliden
On és presoner
L'esclat del vent
I la llibertat no camina

Ciutat podrida
Ens portes la nit i la por,
Ara que ets adormida
Els carrers
Son plens de foc

Aquest és el moment
En el que ha mort la vida
No m'importa el ponent
Puc caminar sense guia

Ciutat podrida
Ens portes la nit i la por,
Ara que ets adormida
Els carrers
Son plens de foc

Aquest es el moment
En el que ha mort la vida
No m'importa el ponent
Puc caminar sense guia

Ciutat podrida
Ens portes la nit i la por,
Ara que ets adormida
Els carrers
Son plens de foc

Ciutat podrida
Ciutat podrida
Ciutat podrida
Ciutat podrida!

Avorrim

La veïna s'ha avorrit finalment del seu marit,
ha sortit per aquella porta i mai més li farà el llit.

El porter del meu veïnat, com que també està avorrit,
s'ha comprat pinzells i teles. Pinta quadres d'amagat.

L'Óscar també està avorrit de veure-la i no actuar,
fins avui que ha decidit atacar-la disfressat de Superman.

I fa un any, jo avorrit a una habitació d'hotel,
per això em vaig decidir a sortir per passejar,
no sabent que en deu minuts el meu destí podria canviar
en conèixer-te en aquell bus, fascinat pels teus ulls grans.

Treu-me de l'avorriment.

Els de baix estan avorrits un dissabte havent dinat,
per això se'n tornen al llit a desfogar ansietats.

El gos del cinquè primera estava trist bordant sempre al balcó.
Ahir es va decidir avorrit a saltar per plegar i tancar el teló.

I fa un any, jo avorrit a una habitació d'hotel,
per això em vaig decidir a sortir per passejar,
no sabent que en deu minuts el meu destí podria canviar
en conèixer-te en aquell bus, fascinat pels teus ulls grans.

Asseguda estaves, quieta en el seient,
mirant la finestra que alguna cosa et distragués.
Fins que, al apropar-me, et vaig demanar el nom,
i tu em vas respondre: treu-me de l'avorriment.

Treu-me de l'avorriment.
 I tu em vas dir: Treu-me de l'avorriment.

Sóc Francesc Pi de la Serra

Tan fet gran, només d'alçada,
peso bastant de menjar molt,
jo no dic res del que m'agrada
i vaig pel món amb peus de plom.

Aquestes velles que van a missa,
perquè allà hi troben un racó,
no tenen vells per estimar-les
quan les veig em fan compassió.

Aquells que et perdonen la vida
i que et tracten com un drap brut,
mai s'han fixat amb les velles,
els fa basarda el temps perdut.

Barba no en tinc, això és mentida,
no canto bé, això és veritat,
vosaltres que em teniu mania
que déu us hagi perdonat.

Vosaltres que sou gent senyora
ho mireu tot de molt amunt
i somrieu quan el meu pare
em fa aixecar a les vuit en punt.

Dieu que sóc un trencavides
que no faig res, que no pot ser,
que he de deixar de somiar truites
per estimar calen diners.

Però jo, Francesc Pi de la Serra
fill de Terrassa i Sabadell
de mala rasa no en sóc gaire
però tinc força mala pell.

Em costa anar a dormir a l'hora
que els assenyats n'han fet costum
i el meu pare no s'està d'orgues
i em fa aixecar a les vuit en punt.

Senzilla

Senzilla
com la vida,
quan els dies
et van bé.

Somia
que no esperes,
que no et queixes
pel mal temps.

Caus de cap, qui sap si mai
t'haurà servit de res.
Ple de cops, desorientat,
que jo vull viure més.

Tranquila
com la vida,
quan els dies
et van bé.

Somia
que no esperes,
que no et queixes
pel mal temps.

Caus de cap, qui sap si mai
t'haurà servit de res.
Ple de cops, desorientat,
que jo vull viure més.

I no hi ha manera de fer-ho sempre bé.

A peu pla

Avui ja no tinc més temps,
he quedat per fer un tallat i tinc anglès.
Però seré al Pla cap a la set,
veient com cau un dia més, jornal complert.

No sé d'on vinc però sé on estic:
sol i perdut la Penedès.

Ei Jon! Aquí Ramon!
Vull que m'expliquis com puc ser
el millor raper del món.
Ei Jon!

Qui dia passa any empeny,
sort en tenim de la collita del Montseny

Ja sé d'on vinc per això t'escric:
alcohol amb suc i un bon parquet.

Ei Jon! Aquí Ramon!
Vull que m'expliquis com puc ser
el millor Ramon del món.
Ei Jon!

Present

Tinc, per a tu, un present
I no és d'aniversari
Ni de cap dia assenyalat
Tinc, per a tu, un present
Que t'acompanye sempre
Com el teu amulet ocult

Tinc, per a tu, un present
que no cap en cap capsa
Mai no és igual ni s'està quiet
Tinc, per a tu, un present
Perquè t'acotxe en somnis
I el taral·leges de matí

Tinc, per a tu, un present
En un instant te'l done
El pots cantar també si vols
Tinc, per a tu, un present
Perquè no et sentes sola
Els dies que fa mal el món

Tinc, per a tu, un present
-i tot i que voldria-
No et puc donar un altre temps
Tinc, per a tu, un present
Per fer els primers passos
vers un demà ple de camins.

I per si un dia ho necessites
Pensa que jo et done el meu present
Transforma'l en futur

Tinc, per a tu, un present
I és perquè el faces créixer
A l'ombra d'un cel mariner
Tinc, per a tu, un present
No intentes retenir-lo
Tot va millor si ho tens present.

Tinc, per a tu, un present
Només per compartir-lo
Sumar presents per al demà
Tinc, per a tu, un present
En nom de molts te'l done
Recorda que no és de ningú

I per si un dia ho necessites

Pensa que jo et done el meu present
Transforma'l en futur

Els ametlers

Ara que és es temps
que floreixen ets ametlers,
hi ha coes en es mercat,
i es sol no es vol tapar,
hem de mirar es voltant,
coses insignificants,
són petits detalls
que s'han de mirar.

Ara que és es temps
que s'entorn et vol xerrar,
fa més renou que mai,
només s'ha d'escoltar.
Ara que és es temps
que comença es desgel,
hi ha més colors que mai
i ara són més clars,
més bons de mirar,
més bons d'olorar.
Ara s'han destapat,
i sembla que han explotat.

Tot esperant Ulisses

Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.

Verd el cel i fresc l'estiu,
jove el gran i cec l'altiu,
una taula fa de llit.
Desescric tot el que he escrit!

Un ocell baixa l'amor,
mils d'amors senten l'enyor,
un enyor se sent ferit.
Desescric tot el que he escrit!

Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.

Plou de baix i ens mulla el cap;
juga i guanya qui menys sap;
el cor no vol dir el pit.
Desescric tot el que he escrit!

La raó es un moble vell;
manar vol qui duu el martell.
Amb el cap estabornit,
desescric tot el que he escrit!

Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.


5 i 5 mai no en fan 10;
una església et marc el preu;
un canó apunta amb el dit.
Desescric tot el que he escrit!

Plora, plora, no hi ha draps;
ben i canta i trenca els plats;
l'estratègia es cou de nit.
Desescric tot el que he escrit!

Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.

Que més puc cantar-vos ja?
si la festa no té pa;
el meu cap és un neguit.
Desescric tot el que he escrit!

La tristesa guanya el cant,
l'esperança és un infant,
llibertat: nom imparit.
Desescric tot el que he escrit!

Una cara bonica

Hi ha alguna veritat en una cara bonica
Revela algun secret, la seva bellesa.
Perquè em fa feliç tornar-te a veure
que em descobreixo una mica més quan et miro.
Tinc els teu rinxols, amaga...

Hi ha alguna veritat en una cara bonica
Revela algun secret, la seva bellesa.
Perquè em fa feliç tornar-te a veure
que em descobreixo una mica més quan et miro.
Tinc els teu rinxols, amaga un per sempre,
amaga un per sempre, amaga un per sempre més

El pas dels anys tindràs records
i alguns records voldran fer greu la teva cara bonica,
la cara bonica, la cara bonica que tinc al cor,
cara bonica, cara bonica que tinc al cor,
cara bonica, cara bonica que tinc al cor.

El lament

Pau, on és la pau;
fam, i qui té fam;
cas, ningú fa cas,
tots buits, però plens d'afany,
…i cas, ningú fa cas.

Vius i no et desvius;
fas i et desfan;
caus i ningú es gira;
hi ha foc i ningú crida;
hi ha un cel i ningú el mira!
…I cas, ningú en fa cas.

I tant, ningú fa tant,
però proven sort amb el lament si amb això n'hi ha prou,
i cas, ningú fa cas,
i mal, ningú fa mal, però tothom s'ensorra.

I... cas, ningú fa cas de l'al·ludit fracàs,
però se'ls miren ben atents per parlar-ne amb els demés.

I tant, ningú fa tant,
però proven sort amb el lament si amb això n'hi ha prou,
i cas, ningú fa cas,
i mal, ningú fa mal, però tothom s'ensorra.

I... cas, ningú fa cas de l'al·ludit fracàs,
però se'ls miren ben atents per parlar-ne amb els demés.

Per tant, ningú fa tant.

Sa gallina Catalina

Sa gallina Catalina, duia sa cua ben alta
i un dia que feia sol, passejava per Peralta
Se'n va anar a fer una calima, a un bar de carretera
i un gall que anava estufat, es va asseure molt prop d'ella

"Molt bon dia Catalina, bé i que fas tu per aquí
amb ses plomes tant lluentes, i bevent un got de vi?"

"Venc aquí a festejar, perquè avui vaig molt valenta
si et vols remullar sa ploma,
ja em pots convidar a una absenta"

"Vine, vine Catalina, vine que jo t'ho faré
que dins des corral de l'amo, s'hi està la mar de bé"

Na Catalina es va llevar s'abric que duia de plomes
i aquell gall es va estufar, allò no anava de bromes
I es calà cul per amunt, i es calà cap per avall
na Catalina panxa a l'aire, "ara venc" li va dir es gall

Es gall va agafar arrancada, i anà "correguent" cap a ella
va fotre "entrepussada", i li fonyà una mamella
I per mor d'aquell rebat, es gall es va rompre es bec
se mos ha acabat sa festa, ara sí que ja l'hem fet

"Vine, vine Catalina, vine que jo t'ho faré
Que dins des corral de l'amo, s'hi està la mar de bé"

Na Catalina cua baixa se'n va entornar cap a casa
no va remullar sa ploma per mor d'aquell tros d'ase
Si vols anar a festejar i que tot et surti bé
no t'atraquis a fer pesta an es que arribi primer

"Vine, vine Catalina, vine que jo t'ho faré
Que dins des corral de l'amo, s'hi està la mar de bé"

Que s'ha fet d'aquelles flors

Què s'ha fet d'aquelles flors?,
fa tants dies?
Què s'ha fet d'aquelles flors?
fa tant de temps?
Què s'ha fet d'aquelles flors?
Les noies n'han fet un pom.
Com és que no aprenen mai?,
Com és que mai n'aprendran...
I les noies, què s'han fet,
fa tants dies?
I les noies què s'han fet
fa tant de temps?
I les noies, què s'han fet?
Se'n van a buscar un marit.
Com és que no aprenen mai?,
Com és que mai n'aprendran..
I els marits on han anat?
fa tants dies?
I els marits on han anat?
fa tant de temps?
I els marits on han anat?
A la guerra de soldats.
Com és que no aprenen mai?,
Com és que mai n'aprendran...
I què s'ha fet dels soldats,
fa tants dies...?
I què s'ha fet dels soldats,
fa tant de temps..?
I què s'ha fet dels soldats,
A les tombes enterrats.
Com és que no aprenen mai?,
Com és que mai n'aprendran...
I les tombes què s'han fet,
fa tants dies...?
I les tombes què s'han fet,
fa tant de temps...?
I les tombes què s'han fet,
Ara tots hi porten flors.
Com és que no aprenen mai?,
Com és que mai n'aprendran...
Què s'ha fet d'aquelles flors,
fa tants dies...?
Què s'ha fet d'aquelles flors?
fa tant de temps?
Què s'ha fet d'aquelles flors?
Les noies n'han fet un pom.
Com és que no aprenen mai?

Feliç

Que des que comença el dia
fins a l´hora de dormir
una veu tendra i senzilla
endolceixi el teu camí.

Que malgrat les ganes boges
de trucar-te que ara tinc
cap paraula, cap penyora,
entorpeixi el teu destí.

Que la sort que ara et gira l´esquena
et retorni l´amor que fins ara només has donat.

Que les hores compartides
et provoquin un somrís;
ara que ja no m'estimes
tan de bo siguis feliç.

Ara que ja no m'estimes
per favor, sigues feliç.

Finalment

Ara que m'has donat la mà
I note el fred dels nervis entre els teus dits
Perdona'm si no puc parlar
Però és que el cor em roba l'aire del pit
Ara que m'has donat la mà finalment
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit despert

Ara que t'he donat la mà
I encaixa suau com els estels en la nit
M'agradaria dibuixar
Una finestra per obrir el demà
Ara que t'he donat la mà finalment
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit despert

Ara que ens em donat la mà
Hem construït sobre un llenguatge proscrit
Les mil paraules que faran
De la remor de moltes veus un sol crit
Ara que ens hem donat la mà finalment
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit despert

Tu i jo

Avui serà un dia nostre
teu i meu
ja ho sabeu

Tindrem un cel sense sostre
arribarem
allà on volguem

Farà vent
però serà
en tot moment
per fer-nos avançar

I plourà
quin tresor!
per regar
la nostra sort

Demà ens mirarem el rostre
i ho sabrem
ens tindrem

Enrere quedarà el sostre
d'aquells cors
que estan sols

Cada llamp
ens dirà
el camí
com continuar

La gravetat
donarà
l'argument
per ballar

El rei negre

Mira aquell estel que vola,
sembla que s'acosta ja el Rei Negre.
Posa una espardanyeta,
d'ordi faves i civada plena.
Deixa-la-hi a sa finestra
perquè hi mengi es cavall del Rei Negre.
Ja és de vespre i vindrà cap aquí.
I quan passi per ca teva,
sentiràs com el Rei Negre canta així.
Rum, rum, rum, xiu, xiu, pom, pom.
Rum, rum, rum, xiu, xiu, pom, pom.
Rum, rum, rum, xiu, xiu, pom, pom.
Rum, rum, rum, xiu, xiu, pom, pom.

Mira aquell estel que vola,
sembla que s'acosta ja el Rei Negre.
Posa una espardanyeta,
d'ordi faves i civada plena.
Escriu-li una carteta
demanant-li somnis i juguetes.
I els somnis són vera es dematí.
I quan passi per ca teva,
sentiràs com el Rei Negre canta així.
Rum, rum, rum, xiu, xiu, pom, pom.
Rum, rum, rum, xiu, xiu, pom, pom.
Rum, rum, rum, xiu, xiu, pom, pom.
Rum, rum, rum, xiu, xiu, pom, pom.

Cançó

Voldria tenir un llagut
i una casa a la muntanya;
poder encendre un flam al vent
i un altre flam a la calma;
de dia estimar muller
i de nit les dones d'aigua,
de dia estimar muller i de nit les dones d'aigua
de dia estimar muller i de nit les dones d'aigua

Voldria esbrinar els secrets
de les cambres de les dames
i estimar-les totes, fins
les que fossin maridades,
i morir, de mort suau,
un dimecres a la tarda
i morir, de mort suau
un dimecres a la tarda.

Voldria ser tan divers,
tan lliure i divers com l'aire,
conèixer tots els camins
i jeure en totes les cales.

Voldria ser tan divers,
tan lliure i divers com l'aire,
conèixer tots els camins
i jeure en totes les cales.

Voldria tenir un llagut
i una casa a la muntanya;
poder encendre un flam al vent
i un altre flam a la calma;
i estimar-les totes, fins
les que fossin maridades,
i morir, de mort suau,
un dimecres a la tarda.

Voldria ser tan divers,
tan lliure i divers com l'aire,
conèixer tots els camins
i jeure en totes les cales.

Voldria ser tan divers,
tan lliure i divers com l'aire,
conèixer tots els camins
i jeure en totes les cales.

De dia estimar muller,
i de nit les dones d'aigua

Un pam de nas

Un pam, dos pams, tres pams de nas
i digue'm si tu te'n vas
la vida balla descalça
Un pam, dos pams, tres pams de nas
i digue'm si tu te'n vas
la vida balla descalça

Molt dins meu
freda com la neu
et penso i se'm glaça la son
en mi perdura com un glaçó que mai es fon

Et respiro molt, molt fort
ara no crec en la sort
visc en un somni ras i senzill
però la por sòl viure sempre dins de mi

Els teus ulls
de colors de tardor
ara em diuen que no, que no estic sol
que el vell mussol ja pot arrencar el vol

Ets tant dolça, tan bonica
m'eixuplugo entre els teus pits
de nit, a les estrelles i d'amagat
i pujaré per llançar-me de cap

Un pam, dos pams, tres pams de nas
i digue'm si tu te'n vas
la vida balla descalça
Un pam, dos pams, tres pams de nas
i digue'm si tu te'n vas
la vida balla descalça

Érem tant bons amics
i jo m'abraçaré a un arbre
perquè ara mateix no sé on caure
i tu, agafes i te'n vas i jo em quedo amb un pam, dos pams, tres pams de nas

La mentida i la farsa l'he fugit en comparsa
i ara, ja no sé on dar-la
vestit dels colors d'una garlanda
perquè al cap d'avall la vida és un ball

Un pam, dos pams, tres pams de nas
i digue'm si tu te'n vas
la vida balla descalça
Un pam, dos pams, tres pams de nas
i digue'm si tu te'n vas
la vida balla descalça

Les flors

Era alegre com un rossinyol
la meva xicota la Consol.
De pares subdesenvolupats
treballava a can Fabra i Coats.
Cada dia l'anava a esperar
portant violetes a la mà.

Per millorar la situació
vaig dir la dècima a la Rosó:
mecanògrafa d'un gran despatx,
em va dur d'abril fins a maig.
Cada dia l'anava a esperar
amb margarides a la mà.

Amb la Pilar vaig pujar de nivell:
secretària d'un home de llei
que sols volia un enamorat
per poder engelosir l'advocat.
Cada dia l'anava a esperar
amb un pom de clavells a la mà.

Mols més amunt em va portar l'Agnès,
que estudiava l'anglès i res més.
A tota hora volia sortir
perquè el treball no creia prou fi.
Cada dia l'anava a esperar
amb un ram de roses a la mà.

I amb el Mercedes de la Memèn
culminà el meu procés ascendent
entre còctels, whiskies, xampany,
el meu estómac no durà un any.
Cada dia l'anava a esperar
amb una gran orquídia a la mà.

Per quan em mori tinc encarregat
un ram de flors per l'eternitat.
A una santa m'encomanaré
perquè m'ajudi a passar-m'ho bé.
Cada dia l'aniré a esperar
amb el meu ram de flors a la mà.
Cada dia l'aniré a esperar
si és que a l'infern deixen passejar.

Clamor ursus

La lluna plena, reflex de mil gotes de pluja
d'on neixen colors d'humitat,
rierols circulant seguint la llei de la gravetat.

Els boscos retronen!
I és l'ós bru qui és pregunta
quants dies de pluja quedaran.

I en mig de la tempesta,
tan sols puc cantar.

Poca pena

Llamps i trons cauen dins del mar
Poca pena, no et faran cap mal
T'has guiat per un far malvat
I ara t'has perdut al fons del mar

Poca pena
Llamps i troncs cauen sobre el teu cap
Poca pena, el teu moment ja ha arribat
T'han guiat fins al fons del mar
Cap sirena no et vindrà a salvar

Poca pena
Cau el teu món dins el seu sac
Hi cap el teu vaixell estimat
Ja tot És blau del fons marí
Ja no s'hi escau el teu batí
Sota l'aigua
Del teu pou
Sota l'ombra
Del teu nom

Vespa

Em poso el casc i ja puc circular
amb la nova moto que m'he comprat.
És una vespa gris platejat
d'aquelles que ja no es fan.

Si vens amb mi descobriràs
tots els racons de què t'he parlat.
I si després no t'has enamorat
potser que et convidi a sopar.

Puc fer realitat tots els teus somnis
si em convides al teu llit.
Regala'm un somriure d'aquells que fan mal
i no m'hi podré pas resistir!

Agafa't fort, comencem a volar
pels carrers de la nostra ciutat.
Jo dissimulo, em faig el despistat,
i a casa meva t'he portat.

Deixem la vespa, et convido a passar
t'interesses per seure al meu sofà.
És massa tard, no ho podem aturar.
Despertarem tot el veïnat.

Amb tu sempre, sense tu mai

Arriba la vesprada,
el temps s'atura dins de mi.
Mirant-me les onades,
sóc jo l'home més feliç.

Ets la cosa més bonica
que els meus ulls veuran mai més.
I desitjo que la vida amb tu
transcorri lentament, transcorri lentament.

I no tinguem pressa, ningú espera
digue'm que això nostre és etern,
que viatjarem per les estrelles
i travessarem el firmament.

Les distàncies mai seran prou llargues,
tot el que desitgi el pensament
serà nostre, només ho hem de creure,
i el futur esdevindrà present.

Amb tu sempre, sense tu mai.

Si mai et giren l'esquena,
si ningú et fa mai mal
curaré jo les ferides
perquè tornis a estar a dalt.

Tu m'estires, jo t'estiro,
així formem un bon equip,
i en moments que ho deixaries tot,
et miro i ho entenc: t'estimo eternament.

Beure de la font de la certesa
de saber en tot temps que ens estimem
ens farà tan forts que ens farà lliures
per continuar el viatge eternament.

Amb tu sempre, sense tu mai.

El pop ha mort

Ei m'ha dit que el pop ha mort
mentre escrivia una cançó
ningú sap què li ha passat
o potser no és veritat.

Tots fem cara d'innocents
qui podria haver-ho fet?
Se'ns parteix el cor

Ei m'ha dit que el rock ha mort
mentre es xutava en un racó
ningú sap què li ha passat
qui se l'ha endut per davant?

Em sembla que he sigut jo!
Que els he mort quan m'he fet gran!

Tots fem cara d'innocents
qui podria haver-ho fet?
Ara que m'he fet gran
el pop ha mort
ara que ens hem fet grans
ara que ens hem fet grans.

Com un plom

Com un plom, m'endinso a dins del mar
capficat per no haver fet cap cançó en més de dos anys.
Estirat, al fons del mar Pacífic
busco manuals de com respirar al fons del mar.
Veig passar un transatlàntic
quina panxa m'he vist estirat a sota el mar.
Havent passat, ha deixat una pluja d'aigua
que es fa curiosa a dins del mar.
Com la llum, m'endinso dins de casa
i veig com l'aigua deixa el seu rastre després del meu pas.
Consternat, després d'haver viscut un naufragi total
he après a respirar a sota el mar.
Esdevinc un cas d'estudi atípic per biòlegs marins
que inunden universitats i centres marins.
I fins la NASA, la cosa ha sobtat
i em volen enviar a l'espai més llunyà per investigar.
Jo m'hi avinc
i ja sóc a 10 mil milions de quilometres del meu llit.
L'experiment em permet comprovar
que el més fàcil d'estar en total llibertat a l'espai sideral.
I respirar com ho feia al fons del mar
entre algues o estrelles m'hi sento tan normal.
El resultat de nou sorprèn a tots
i la gràcia inicial s'ha convertit en un odi general.
Les intencions d'eliminar ma persona
esdevenen per mi d'allò més preocupants.
De sobte em faig fonedís com el plàncton
i viatjo invisible per la via làctia.
Oh, sóc tan feliç, invisible allà on passo
i em fa sentir tan sol.

Ara no es fa, pro jo encara ho faria

Ara no es fa pro jo encara ho faria:
una galera armaria de nits
o un galió amb les veles més fines,
i amb cent pirates com la meva sort.
No pregunteu quines mars fendiríem
-foren aquelles on calgués valor.

Ara no es fa pro jo encara ho faria:
ells foren lladres de l'argent i l'or
i foren lladres si perles hi havia
jo robaria només per amor.
Fos amb engany si de grat no venien,
jo robaria les noies dels Ports.
I encara sóc cert de trobar una illa
on les penyores pogués amagar,
i fer pagar les més belles estrenes
a les donzelles sota el meu capçal.
Al pler del vent, desplegades les veles,
voldria ésser el més brau capità.

Ara no es fa pro jo encara ho faria
-si d'un amor sofrís el desengany-
lligar l'atzar de la mar a ma vida
i anar tan lluny que no pogués tornar.
Oh, si el vaixell duia el nom de l'amiga
-de tant d'enyor llanguiria la mar.

Coses d'es camp

M'agrada s'arada
sa mula veure-la que estira,
rapinya, rapinya sa terra
i s'homo que llaura
amb sos peus en terra,
sa mula, s'arada...
són coses des camp.

S'aixeca i sembra.
es sol no li impedeix fer feina,
de s'aigo se'n serveix com eina,
es molí treu aigo,
sa terra rabeja,
sa mula, s'arada...
són coses des camp.

No som d'aquí,
no he nascut aquí a Ciutat,
i no he oblidat
que jo vaig néixer en es camp.
Hi tornaré,
ho promet que hi tornaré,
perquè es camp m'estira
i sa família també.

He anat a ca nostra,
estic en es lloc que em pertoca
i he provat d'agafar s'arada
confés que m'agrada,
es molí treu aigo
es safareig la guarda,
són coses de camp.

Camins de plàstic

Caminant camins de plàstic blaus,
petjades blanques ben dibuixades,
ocells mecànics de ferro volen
a devora noltros a dotze frames.
S'aigua des torrent és cel·lofana,
ànecs de goma, plouen Lacasitos,
duc s'anorac de fulls de paper diari.
Un autobús de contraxapa
amb gent pintada a sa finestra,
ovelles de llana polièster,
gossos de porexpan,
barquetes de fusta de balsa dins s'estany,
arbres enormes com catedrals
fan ombra de veres i sol exterior,
oratge, elàstic, caminant camins de plàstic.

Caminant camins de plàstic blaus,
petjades blanques ben dibuixades,
ocells mecànics de ferro volen
a devora noltros a dotze frames.

Nits que són dematins

Vespres voltant tots dos
ara que és fosc.
Nits que són dematins
tota la tarda.
Ara ho tinc clar:
vull perdre el temps!

Dies viatjant tot sol
a la tardor.
Nits que són dematins
molt lluny de casa.
Vull divagar,
vull perdre el temps!

Estranya història

No es pot encara explicar
tota aquella estranya història
sembla com si la memòria
la volgués mig amagar.
el cas es que de repent
l'acabava de conèixer
i ja estava fent l'amor,
en aquell apartament.

Ell va dar-li, tot el seu amor
ella sols, li va donar el seu cos
ell va vestir-se, molt a poc a poc
ella deia, que allò no era més que un joc!
i va baixar l'escala a pas d'amargor
el carrer tant buit, va glaçar-li el cor
en creuar la porta, la passió era morta,
també era mort el record.

Temps després la va trobar
en el mateix bar de sempre
ell va dibuixar un somriure,
ella ni el va saludar
com es fa llarga la nit
com arriba a ser dur el dia
quan l'amor i la mentida,
dormen dins del mateix llit.

Ell va dar-li, tot el seu amor
ella sols, li va donar el seu cos
ell va vestir-se, molt a poc a poc
ella deia, que allò no era més que un joc!
i va baixar l'escala a pas d'amargor
el carrer tant buit, va glaçar-li el cor
en creuar la porta, la passió era morta,
també era mort el record.
I va baixar l'escala a pas d'amargor
el carrer tant buit, va glaçar-li el cor
en creuar la porta, la passió era morta,
també era mort el record.

Dolços somnis

Dormint la nit no és fosca.
Els ulls no s'obren, estan tancats, somiant,
mirant el món particular.
La nit no és fosca.
Dormint sento que els llençols assequen la suor.
I vénen monstres arreu del món.
S'amaguen sota el llit i diuen:
"niña, no pasa nada. Estás desorientada".

Somiava i parlava en somnis,
i sempre somiava i parlava en somnis...

Dormint la nit no és fosca.
Dormint sento que les pors m'omplen de petons.
I vénen monstres arreu del món.
S'amaguen sota el llit i diuen:
"Niña, no hagas nada. Estás desubicada".
Somiava que mai no somiava,
que no li calia un món virtual.
Somiava que el somni canviava
prenent-se pastilles per levitar.

Somiava i parlava en somnis,
i sempre somiava i parlava en somnis...

I parlava tant que no tenia res més a dir.
Ai que t'estimin així, com ets.
I que al matí puguis tenir la pell radiant.

Parlava, tranquil·la, calmada, infinita.
Somiava, serena, pausada, dormint.

Nen del bosc

Perdut no fa gaire prop d'Alen
no trobo les petjades del meu nen,
li brillaven els ulls com un valadreu
quant marxava cap al bosc i em va dir adéu.

Passava hores sol sota els abrets
no tocava les joguines del cubell
i callava si cantaven els ocells
quant pujava per les branques a prop d'ells.
Nen del bosc...

Tres anys ja fa que no res d'ell
deixo cada dia aquest cistell,
les alzines diuen “-mai tornarà”
una carta i un barret del teu germà,
deixo els meus desitjos en aquest farcell
i crido al bosc que escupi el meu troç
un silenci s'ha trencat;
Nen del bosc...
Li brillaven els ulls com un valadreu
quant marxava cap al bosc i em va dir adéu

Seguint els isards cap a Tressò
va caure desde dalt a sota els horts
els isards guaitaven però ja feien tard
era hivern i el prat era tot glaçat
i tres àguiles lluitant amb tres voltors…
no era meu sino del bosc d'Alen.
Nen del bosc...
i callava si cantaven els ocells
quant pujava per les branques a prop d'ells.
i tres àguiles lluitant amb tres voltors…
no era meu sino del bosc d'Alen.

Vianants

Vianants d'aquesta vida puta
sense air-bags laterals
i sense full de ruta.
Equidistants de tot i amb tot
el trosset de pa més gran
borinot el que no el vullga.
Vianants de pagament
en peatges de ciment
d'una autopista absurda.
Volies volar davant de la tele
per defugir la soledat
com del cel a la terra
has caigut al parany.
Hipotecats per poder tindre
un racó on caure morts
viciats dins del seu cicle.
Amb el desig de tot i més
il·lusions de creixement
en presons de vidre
Volies semblar un cos d'anunci
Per defugir la soledat
com del cel a la terra
has caigut al parany
Radial, despertador semàfor, clàxon, policia
anuncis, espentes, crits, coca-cola, cocaïna
Retorna, retorna, retorna

Espai llunyà

Cansats del dia a dia / Potser hauríem de marxar
Cap un espai llunyà / Un país o una illa
Voltar per tot el món / A veure què ens espera
Deixar-ho tot enrere / I no tornar mai més

En un espai llunyà
Sense interessos ni tensions
No hi haurà preocupacions
Flotarem en la sorpresa
Que bonic és recordar
Les colònies a la Cot
Que guai va ser pujar
Al volcà de Santa Margarida...

Caminant per Romania / Entre boscos i castells
Vaig veure com creixia / L'alegria dintre meu
Fent ruta pels Urals / Perduts a la Mongòlia
Quan algú ja ens coneixia / Vam marxar sense dir res

Buscàvem per Istambul
Una veritat com aquell temple
D'orient a occident
Tu volies el punt mig
Per satisfer el teu desig
Vam buscar sense parar
Tresors immaculats
I Pamukale ens va trobar

Te'n recordes de París? / A l'arc de la Défense
Pujant la Tour Eiffel / Anècdotes precioses
En un cràter circular / En un viatge lunar
Podrem fer l'amor / A gravetat set vegades inferior

En un futur proper
Només viatjarem
Les nostres relacions
Seran molt més senzilles
Serem observadors
La mandra de parlar
Serem humans llavors?
Llunyans a la mirada

Quatre llunes

Bona vida, vida bella,
quatre llunes i un instant:
Lluna nova, lluna vella,
quart creixent i quart minvant.

Si l'una va bé pel fetge,
l'altra és més bona pel cor.
Sense receptes de metge,
l'home neix i creix i mor.

Bona vida, vida bella,
quatre llunes i un instant:
Lluna nova, lluna vella,
quart creixent i quart minvant.

I tant és minvar com créixer:
bada els ulls, per un moment.
El teu món és una deixa
que no consta en testament.

Bona vida, vida bella,
quatre llunes i un instant:
Lluna nova, lluna vella,
quart creixent i quart minvant.

On no plou ni el vent es mou,
no hi trobaràs mai goteres.
No somiïs primaveres,
perquè a tot arreu hi plou.

Bona vida, vida bella,
quatre llunes i un instant:
Lluna nova, lluna vella,
quart creixent i quart minvant.

I la humitat de l'aigüer
et penetra al moll dels ossos.
Els qui avui et diuen bé,
demà et desfaran a trossos.

I entre veres i mentides
el món i tu aneu girant.
Una vida, dues vides,
quatre llunes i un instant.

Vagó

Des del primer moment
que et vaig veure corrents
ja intuïa que malgrat la miopia
l'instint no m'enganyaria
i m'agradaries més i més i més i més

Quan vas pujar al vagó
a contrallum la teva cara i el sol
vaig decidir apropar-m'hi
jo amb aquest noi vull casar-m'hi
tenir una casa amb jardí
i si pot ser junts morir

Ai, quin sorollet més estrany
miro a la dreta miro a l'esquerra
que inquietant
no fotis, joder, jo ja m'havia enamorat
com pot ser que siguis Superman!

Un huracà gelat
els calçotets per fora, que impactant!
Vas sortir per la finestra
vas aturar el vagó esquerre
va ser, doncs, quan la vaig veure
la teva capa imponent

(I vas dir)

He vingut del futur per salvar un món tan boig
he arribat espremut en un suc de meló
nena, jo et donaré seguretat
nena, tu em necessites i no ho saps

Sé que puc semblar una bleda
ja que no puc ni pagar la hipoteca
i no tinc ous ni per deixar la feina
i potser mai faré aquell viatge a Grècia
però t'asseguro que em cuido soleta
no necessito ningú que em pentini les trenes

M'és igual si ve algú del futur o del passat
m'és igual si m'ofego en un glop de xampany
m'és igual si les coses van fatal
perquè jo no necessito ningú
perquè jo no necessito cap heroi
cap heroi com tu.

Només una cançó d'amor

Escric al meu quadern
Vint-i-tants anys i encara sóc teu
Per no estranyar-te dormo a peu
A peu de pista amb un bitllet d'avió

Direcció al centre de la terra
A la part més bruta, també la més bella
Curiós del sexe natural del teu cos
On no ho espatlli el rugir d'un motor

Estic perdent el control
El vent em du cap a la deriva
El temps ens va fent estranys
I què serà dels dos
Només una cançó d'ah

Vinc del Cardener
Riu que es defensat per un exèrcit de Bisbes
I una ràdio, un diari, un camí i un abisme
El bar de sempre amb un rellotge que no funciona

Però tants dies de Sol
Dones rústiques de pura mirada
La gent d'aquí duem la pólvora mullada
La vida passa de puntes quan fan sardanes a la plaça

Estic perdent el control
El vent em du cap a la deriva
El temps ens va fent estranys
I què serà dels dos
Només una cançó d'ah

Per tu és tot o res
Sempre torno i sempre em deixes
Tu no ets dona de pas, no
Mitja és del Bisbe
I l'altra del maligne
Passos curts i llargs
Si el vent no estripa la meva vela
En cinc minuts seré a baix
Plantat al teu carrer
Amb només una cançó d'amor
Ja som una cançó d'amor
És la nostra cançó d'amor
Només una cançó d'amor

És la Odissea de tu i jo
La història que no es conta als pobles
Que allò que va quedar dels dos
Era només una cançó d'amor

Lleida frega Fraga

En Siset té un nét farmacèutic
enganxat a l'orphidal
com cal, de dilluns a divendres
serveix farmàcia i es distreu
tastant estomacals i algun somnífer
és expert en mal de coll
espidifen i fluidasa
i pastilletes lizipaina,
és el farmacèutic de Lleida

Els dissabtes treu de festa l'Indíbil
i deixa en Mandoni en un banc
és expert amb mals de caps
aspirina
vuit gintònics i agafa el son
és el farmacèutic de Lleida

Tornarem

Tornarem a cantar victòria,
tornarem a ser el que vam ser.
La partida ha començat,
la llengua en combat

Et parlo en la llengua que segur has oblidat.
T'escric amb paraules que segur no entendràs.
Tants anys perseguits, han quedat en l'oblit,
les cendres del que va ser un gran país.

Potser no recordis el que va arribar a ser
la terra d'on véns, on et creixen les arrels.
Somio en portar-te, de nou cap aquí,
encendre l'espurna d'este nou camí.

Tornarem a cantar victòria,
tornarem a ser el que vam ser.
La partida ha començat,
la llengua en combat

Tornarem a escriure la història,
tornarem a ser els més valents.
L'aventura ha començat,
la llengua en combat.

Em miro els balcons del que ara són grans ciutats
i pengen banderes plenes de colors estranys.
Cultura en silenci, silenci imposat,
la història d'un poble que ha estat oblidat.

“Necessitem
més immersió lingüística
per tenir un futur capicua,
amb el cap i amb el cor,
perquè si llegim
del dret i del revés
el nom de la nostra llengua
en traurem l'entrellat
Català a l'atac!”

Història d'un sofà

En els confins
d'un vell sofà
ric de mudances
de què em desfaig
per evident
falta d'espai
he despertat
unes "caniques"
que hivernaven
amb tres pessetes
un bolígraf
i uns tiquets.

Em ve el perfum
del magatzem
de torrefactes
i el sorollet
dels ous batuts
en Duralex
tot cavalcant
barana avall
amb roba neta
pujant després
de tres en tres -brut-
els graons.

Vine-te'n amb mi...
No més promeses
Només vull que torne a casa
Aquell xiquet que un dia vaig ser
Perquè m'ensenye
a parlar amb la veu nova
de cada por que duc a dins

En els confins
d'un vell sofà
ric de mudances
on vaig aprendre
a descordar
roba interior
he retrobat les discussions
que edulcoraven
amargs cafès
sobre el futur
i el nostre lloc

Em ve el perfum
d'una vesprada
a l'Albereda
i el sorollet
dels teuladins
a l'estació:
fotografies
que he guardat
als embalatges
arraconats
dintre de l'eco
del pis buit.

Vine-te'n amb mi...

No més promeses
Només vull que torne a casa
Aquell desig d'obrir el món
Per desmuntar-lo
I buscar entre les fitxes
Una que porte el
meu color.

En els confins
d'un vell sofà
ric de mudances
a qui sabré
trobar de nou
algun espai
pense guardar
el que continga
a partir d'ara
per retrobar-ho
quan em calga
respirar.

Vine-te'n amb mi...

Anirem tots cap el cel

Anirem tots cap al cel!
Que toquin les trompetes!
Anirem tots cap al cel
amb les mans ben netes!

No ens caldrà portar bastó,
ni sandàlies, ni sarró.
Tu, que estàs tan cansat,
tot d'un plegat
trobaràs que has volat.

Anirem tots cap al cel!
Que toqui el bateria!
Anirem tots cap al cel
amb crits d'alegria!

Sonarà per tot el món
el so dolç d'un vibràfon,
quan toquem els estels.
Anirem tots cap al cel!

Dona'm sa ma

Els vidres de pluja ploren,
també plora es roser,
s'arbre fruiter també plora
i jo de plorar no en sé.

Dóna'm sa mà amor,
mira que freda està.
Dóna'm sa mà amor,
freda de no estimar.

Vós, qui amb so mirar matau,
matau-me sols que em mireu,
que m'estim més que me mateu
que viure si no mirau.

Dóna'm sa mà amor,
mira que freda està.
Dóna'm sa mà amor,
freda de no estimar.

Jo mateixa no m'entenc,
ni em pot entendre ningú:
dic que no et vull i venc
sempre morint-me per tu.

Dóna'm sa mà amor,
mira que freda està.
Dóna'm sa mà amor,
freda de no estimar.

Es vent se'n duu sa rosada,
sa pols i sa terra des camí,
també se'n duu ses paraules
que em vares dir ahir.

Dóna'm sa mà amor,
mira que freda està.
Dóna'm sa mà amor,
freda de no estimar.

Torn de preguntes

Les nostres preguntes són incendis
Que les vostres respostes no saben apagar
I encara feu cara de sorpresa quan un cor inflamable desborda el seu batec?
No coneixeu el foc que crema com un cor al cos!

Les nostres preguntes són la ràbia
Que les vostres respostes no saben esquivar
Veureu com un dia serà cendra tot el que sobre cendra volguéreu construir
No coneixeu el foc que crema com un far al port!

Les nostres preguntes són la gana
Que les vostres respostes no saben satisfer
Encara ens n'oferiu les molles, i com deia l'Ovidi, "volem el pa sencer"
no coneixeu la fam acumulada que tenim!

Les nostres preguntes són revoltes
Que les vostres respostes no saben ofegar
Sabem que heu escrit sobre les brases capítols d'ignomínia que no oblidarem mai
No coneixeu l'abast de la memòria que tenim!

Les nostres preguntes són la força
Que les vostres respostes no saben aturar
Veureu els senyals trencant fronteres, els murs i les barreres que vàreu construir
No coneixeu el sud que crema per guiar el nord!

Caputxeta

Fa dos hores que hauria de ser aquí, em sembla que s'ha perdut
dins el refugi el foc sembla que es dona per vençut
l'avorriment s'escampa i marceix les flors
mentre a fora cada cop neva més, cada cop és més fosc

Lluny dins el bosc la Cristina camina
trepitja branques d'alzina i agulles de pi
veu una llum més enllà del molí
darrera seu a cada pas la neu es menja el camí

De cop el sent darrera seu, comença a córrer en la neu
De cop el sent darrera seu, comença a córrer en la neu
No miris enrere Caputxeta que el llop se't vol menjar.

Dins la butxaca de l'abric vermell amb caputxa
porta les drogues que li han demanat per aquesta nit
I ara ja dubta de si pateixen per ella
o només pel que porta dins el seu abric

De cop el sent darrera seu, comença a córrer en la neu
De cop el sent darrera seu, comença a córrer en la neu
No miris enrere Caputxeta que el llop se't vol menjar.

L'endemà al matí surten a buscar-la i el verd és més verd
i el blau més blau enmig del blanc
Però no hi ha petjades, ni crits d'auxili,
només silenci.

Del rumor i de la culpa

El meu únic pecat ha estat l'amor
però l'Abel no t'estima, l'Abel no t'estima gens

El meu únic pecat va ser estimar
però l'Abel no t'estima, l'Abel no t'estima gens

Mossèn Joan m'ha dit que has confessat
després d'una missa vas dir-li que érem amants

Fuig m'ha dit ei noi te n'has d'anar
si s'entera son pare t'asseguro que et matarà

Reso a un déu tan diferent
Reso a un déu que no existeix, no existeix

De sobte un dia el poble ja en va ple,
del bar a l'església som pólvora que s'estén

Fuig m'ha dit en Pau de cal Jordà
si s'entera son pare et juro que et matarà

diga'm quins són els manaments
diga'm què és el que haurem de fer

Pare, mare, esperit sant que marxeu en processó pels carrers ben perfumats d'encens.
Verge, mare, trinitat el meu pecat no és capital, sóc Caïm enamorat d'Abel
Fugiré si haig de fugir perdoneu si això és un crim sóc Caïm enamorat d'Abel

Reso a un déu tan diferent
Reso a un déu que no existeix

El meu únic pecat no és important
però l'Abel no t'estima, l'Abel no t'estima gens

Uep.garroba.com

Quan em varen contar tot això de navegar
sense veles sense rems assegut an es sofà
Pots anar per tot el món pots parlar amb qualsevol
sense sortir de ca teua sense agafar cap vol

Això sí que no m'ho crec això sí que no pot ser
només t'has d'"enxufar" i no has de gastar paper
Et fa falta un ratolí t'has de beure un got de vi
entrar a un navegador i buscar pes bon camí

Uep...uep... garrova punto com
Això em tornarà mico, ai me cago amb el món

Pots veure un munt de femelles de quasi tots es colors
i tocar-lis ses mamelles sense que et fotin un mos
Entrar dins es Banc d'Espanya agafar-lis tots es sous
i pots rebentar targetes sense que et tallin es ous.

S'Internet no està fet per pagesos com jo
ja m'he tornat a perdre, aquí no hi ha res de bo
M'han dit que em connecti a sa xarxa a navegar
jo sa xarxa la tenc per anar-me'n a pescar

Uep... uep garrova punto com...

Crec que ja m'he cansat de jugar amb s'ordenador
me l'he endut an es mercat i l'he canviat per un meló

Tanta uep tant d'aparato, "ojalá" ho cremàs un llamp

S'està millor an es camp

Uep...

Camins

Ple està el camí de solitud
entre els barrancs d'albades tristes,
allà on la nit canta als estels
versos robats del teu somriure

Davant del mar et vas deixar
penes de sal i un trist esguard,
seguint els fars dels horitzons
vas navegant perdut,
perseguint el teu rumb...

...vas navegant perdut

Una nit més t´he navegat
entre els barrancs d´albades tristes,
allà on el mar escriu al fang
cartes d'amor en versos lliures

A la vall blanca em vaig deixar
fermes arrels i un trist record,
sembrant la terra amb les cançons
vaig caminar perdut
perseguint el meu rumb...

...vaig caminar perdut

i aquesta nit la soledat
del vell camí ens ha retrobat
collint els fruits de les cançons,
hem cantat junts al vent
que assola el nostre món...

...hem cantat junts al vent

Sempre venies darrere
a que t'ensenyarà cançons
i ara que en saps de boniques
t'amagues pels carrerons...

i aquesta nit la soledat
del vell camí ens ha retrobat
collint els fruits de les cançons,
hem cantat junts al vent
que assola el nostre món...

...hem cantat junts al vent

L'home gris

Sóc l'home gris
Que porta perruca i fa qüestionaris al llit
L'home gris
Que tremola i es belluga abans d'anar a dormir
Escriu cançons en pijama pels matins
Pren tisanes caducades vora el llit.

Sóc l'home gris
que fa poemes amb títols de cançons d'aquí
L'home gris
Col·lecciona llaunes trobades al jardí
I caça la lluna amb un got de vi
Gemega i miola com un malparit.

Els estels són de tots, no fa falta posar-hi nom
Menjo massa potser de tot, vull un plat de
macarrons
Ja fa temps que tens raó, m'has robat el cor
Els incendis forestals necessiten ignició.

Sóc l'home pris
que passeja per l'autopista seguint el fil
L'home gris
Que no troba finestres per on veure el seu fill
I recorda els estius, les vacances i els veïns
Les pastilles daurades el deixen dormir

Els estels són de tots, no fa falta posar-hi nom
Menjo massa potser de tot, vull un plat de
macarrons
Ja fa temps que tens raó, m'has robat el cor
Els incendis forestals necessiten ignició.

Vivim la nit

Miro la nit,
miro el mar.
les hores petites se'n van.

Alça la copa i brindem, amor,
pels dies que vindran.

Pugem les escales de dos en dos,
encén una espelma i que cremi tot.

Vivim la nit
mirant el cel,
buscant saturn
o la creu del sud

Vivim la nit
mirant el cel,
comptant estels
mentre ens estimem.

Miro la nit,
miro el mar.
El tren vermell ja se'n va.

Alça la copa i brindem, amor,
que aviat ja no en serem dos.

Pugem les escales de dos en dos,
encén una espelma i que cremi tot.
Vivim la nit
mirant el cel,
buscant saturn
o la creu del sud.

Vivim la nit
mirant el cel
buscant estels
mentre ens estimem.

Eyjafjallajökull

No n'hi ha ningú
en l'aeroport.
Em quede esperant
que aparega el meu vol
sobreimprés al monitor,
però està cancel·lat
fins que la cendra del cel
no es desintegre del tot.
Millor, me'n torne a l'hotel.
Agafe el metro de nou,
des del vagó et faig un truc
per convidar-te a sopar,
si estàs lliure aquesta nit.
Avui no em vull sentir sol:
el meu llit és massa gran,
per què no et quedes amb mi
mentre s'adorm el volcà.

Ja ho veus

Dius que enteníem en una cançó
el futur de les nostres vides.
I que has perdut l'ambició;
és cert que el temps s'ho pot endur tot.

Que abans tot era més fàcil que avui.
No et preocupis, que això sempre passa.
Pots empassar-te l'orgull o pots
intentar ser feliç amb algú altre.

Primer aguantarem, tindrem sempre present
que anirem perdent l'esperança.
Fins que ja dubtis de mi o
fins que puguis tornar quan vulguis a casa,
ja ho veus.

Dius que a vegades et vaig dir que no,
d'altres no he tingut paraules.
Que en molts moments hem perdut la raó
i d'altres hem vist coses clares.

Hi ha hagut oblits escampats pel camí
i records memorables.
I tantes coses que ens volíem dir
que ja ni recordàvem.

Després, lentament, a poc a poc, acabem.
Anirem despedint a tota aquesta gent.
Després, finalment, ha anat passant el temps
i les mentides s'acaben.

Després, lentament, a poc a poc, acabem.
Anirem despedint-nos, hi ha tanta altra gent!
Després, finalment, ha anat passant el temps
i les mentides s'escampen.

No puc parar

Sent es ritme que no para que no acaba mai Com et puja per ses cames fins arribar as cap
No puc parar...No Puc parar

Salta, balla,crida i canta, sent es moviment
Que t'abraça i t'enganxa que et crema sa pell
Es peus no em deixen estar quiet
Això és tot el que sé, no puc parar…

No puc parar…no puc parar…

Sent es ritme que s'escapa que ompli es racons
I sa música tan forta que em colpetja as cos
No puc parar…no puc parar

Avui ses sabates em cremen es peus
Ses llums m'enlluernen molt més que altres dies
No sé ben bé per què, però sa corrent va cresquent
No puc parar…

No puc parar…no puc parar…

Es senyals em diuen que tot anirà bé
La nit és jove encara i avui no sé que em passa
No tenc ganes de partir, no tenc pressa per marxar
Avui esperaré que es sol em venga a buscar

No puc parar…no puc parar…

Dona-li a la vida

Mai és massa tard per intentar recuperar aquell tren que passa de llarg,
Només és qüestió de desitjar-ho,
Sempre hi ets a temps d'anar i recuperar-lo

Mai és massa tard per conservar aquella amistat,
Que has tingut sempre al costat,
I que t'ha donat bones idees,
I que la seva llum t'allunya les tenebres

Pensa que avui tot just comença,
Diria la defensa del teu tribunal,
Crida que a mi sempre m'inspira,
Quan veig que treus les coses que a dins et fan mal

Ara és el moment en que tot sembla diferent,
I en realitat és igual

Per què al final no hi passa res,
Però no s'ha de perdre l'interès

Sempre hi ha un motiu pel que desitges estar avui,
I et fa seguir caminant,
I quan em dediques un somriure,
Hem fas sentir millor i ens queda tant per viure

Canta segur que no t'espanta,
Si de sobte la teva ànima té un so diferent

Creu-me si veus que et falta l'esma,
Em tindràs al teu costat per volar entre la gent

Dona-li a la vida una oportunitat
Que la felicitat casi sempre fa tard
Però arriba

Si vols que t'estimin ,
Has d'aprendre a estimar,
Així tothom ho farà,
I veuràs com el món canvia

Dona-li a la vida una altra oportunitat
que la felicitat casi sempre fa tard
Però arriba

Deixa que t'envoltin els amics de veritat
segur que no et fallaran
I quan siguis feliç,
Respira

Dona-li a la vida una oportunitat
Que la felicitat casi sempre fa tard
Però arriba

canta...

així tothom ho farà i veuràs com el món canvia

Dona-li a la vida una oportunitat
Que la felicitat casi sempre fa tard
Però arriba

Deixa que t'envoltin els amics de veritat
segur que no et fallaran
I quan siguis feliç,
Respira

...una oportunitat

La pols i el punyal

Sé que no està bé, però ho he de fer
La teva llum ho il·lumina tot
No puc lluitar contra el què sóc

És la meva sang, l'olor de mort
Em toques i cremes com el foc
No puc lluitar contra el què sóc

No ho he pogut evitar i me l'he emportat
I el meu esperit pujant cap a dalt
Sota del meu llit la pols i el punyal

Saps que la foscor no és el meu lloc
Sigues pacient que ja queda poc
No puc lluitar contra el què sóc

És la meva sang, l'olor de mort
Em toques i cremes com el foc
No puc lluitar contra el què sóc

No ho he pogut evitar i me l'he emportat
I el meu esperit pujant cap a dalt
Sota del meu llit la pols i el punyal

Res a perdre

Ella era lliure... no li calia res
caminava per l'aigua on el riu és transparent
Per on no hi passava... no hi passava el temps,
sempre amb somriure, gairebé el mateix.
No creuava cap paraula,
tothom deia "ha perdut la raó"
Per company la seva estampa,
i d'equipatge una cançó:

No tinc res a perdre, no tinc res a guanyar,
no tinc cap problema.
qui menys necessita és qui te menys a envejar!

Anant d'un lloc a l'altre
temptant de nou la sort, seguint cada dia
els camins d'un rodamón.
Cada ciutat nova vol menjar-se el món,
ho porta tot a sobre, no deixa res enlloc...
Un parell de sabates, una camisa i uns pantalons.
I les idees clares cantant només la seva cançó:

No tinc res a perdre, no tinc res a guanyar,
no tinc cap problema.
qui menys necessita és qui te menys a envejar!
qui menys necessita, és qui té més a guanyar!

No tingues por

Ja no puc veure més enllà dels teus ulls que m'estan mirant,
quants cops hem hagut de callar.
He estat un temps sense pensar somriures que no tornaran
he estat un temps sense parlar.

No estàs sol, no tingues por,
Ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.

Ja no puc veure més enllà dels teus ulls que m'estan mirant,
quants cops hem hagut de callar.
He estat un temps sense pensar somriures que no tornaran
he estat un temps sense parlar.

No estàs sol, no tingues por,
Ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.

Si l'haguéreu vist plorar
mai no l'hauríeu oblidat,
com jo que sempre el duc
dins el meu cap.

La gent es pregunta
com sóc capaç d'odiar,
si l'haguéreu vist plorar
mai no l'hauríeu oblidat.
Oblidat, oblidat, oblidat

No estàs sol, no tingues por,
Ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.

Sempre anirem obrint pas...
Sempre anirem obrint pas...
Sempre anirem obrint pas...
Sempre anirem obrint pas...

No estàs sol, no tingues por,
Ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.

Cap agressió sense resposta...
Cap agressió sense resposta...
Cap agressió sense resposta...
Cap agressió sense resposta...

Sempre anirem obrint pas...
Sempre anirem obrint pas...
Sempre anirem obrint pas...
Sempre anirem obrint pas...

Digue'm que m'estimes

Digue'm que m'estimes
encara que sigui un somni,
digue'm que em desitges
i et prometo que et creuré.
Digue'm que m'enyores
i que no et passen les hores,
digue'm que em somies
cada nit des de fa temps.

Saps que sé molt bé
que un altre t'omple la vida
i que no pot ser,
que no vols mirar el passat;
i ara que he tornat
no pretenc trobar-te sola,
tan sols tenir-te un cop més al costat.

Digue'm que m'estimes,
omple'm el cos de mentides
només et demano un dia
i demà ja hauré marxat.
Sols amb tu podria
suportar la melangia
i guarir-me la ferida
que m'ha quedat.

Digue'm que m'estimes
encara que no t'ho creguis,
digue'm que em desitges
i després me n'aniré.
Digue'm que m'enyores
i et sap greu quan te n'adones,
digue'm que em somies
enganya'm encara més.

Saps que marxaré
i no em tornaràs a veure,
aquest cop pot ser
l'últim que m'abraçaràs;
i en aquest instant
recordarem la nostra història,
aquell amor que amb el temps s'ha esborrat.

Digue'm que m'estimes
omple'm el cos
de mentides,
només et demano un dia
i demà ja hauré marxat.
Sols amb tu podria
suportar la melangia
i guarir-me la ferida
que m'ha quedat.

Suaument em mata aquella canço

Cantava una bella cançó,
tenia bon estil,
llavors la vaig anar a veure,
sols la volia sentir.
I allà ella es trobava,
mai no l'havia escoltada...

... Furgant es meu dolor amb es dits,
cantant ma vida amb mots
suaument sa cançó em mata,
aquella cançó em mata.
Contant ma vida amb paraules
suaument em mata aquella cançó.

Febril vergonya a sa cara,
empegueït de tothom,
com si m'hagués robat
ses cartes que et vaig enviar.
Pregava que s'acabessin,
però ella seguia i seguia...

... Furgant es meu dolor amb es dits,
cantant ma vida amb mots
suaument sa cançó em mata,
aquella cançó em mata.
Contant ma vida amb paraules
suaument em mata aquella cançó.

Cantava amb coneixement
penúries de molt de temps,
i em travessà amb sa vista
com si jo no existís.
Simplement ella cantava,
cantava fort i clar...

... Furgant es meu dolor amb es dits,
cantant ma vida amb mots
suaument sa cançó em mata,
aquella cançó em mata.
Contant ma vida amb paraules
suaument em mata aquella cançó.

Tantes coses per fer

Sé que no has vist prou
Que no tens temps per perdre
Saps que et puc trobar
I sé allò que no et penses

Pensem massa
quin destí tindrem
Tenim massa por del que volem

Saps on vols anar
Però no sé el que busques

I no veus que corrents
no pots vèncer al temps,
no pots vèncer al temps,
no pots vèncer al temps.

Quan no hi ets

Units al despertar
al primer caminar,
units per la desgràcia
dòlar-democràcia.
Units per la misèria
que plenaven els teus ulls,
ulls d'un mon que no parla
no menja ni dorm.

Units per les cançons
que no em deixen de cantar,
cançons que ara em parlen
i que no tornaran.
Units pel record
que mai no ens deixarà
com el motor del temps
que et va massacrar.

Units per a fer front
desde les nostres presons
en algun racó del món
tacats de sang,
de sang odi i dolor.

Quan no hi ets,
quan no hi ets,
no hi sóc
quan no hi ets,

I ara passe els dies
en el nostre racó
recordant amb mig somriure
els temps de la il·lusió.
He après a plorar,
he après a odiar,
he après que la història
encara té els seus motors.

Units per a fer front
des de les nostres presons
en algun racó del món
tacats de sang,
de sang odi i dolor.

Quan no hi ets,
quan no hi ets,
no hi sóc
quan no hi ets

Voles dins els meus ulls
com una llàgrima més,
sé que no pots tancar els punys
ni tornar a cridar al cel.
I el teu cap destrossat
mai més tornarà a pensar,
algú el va soterrar
dins la terra que vas estimar,
estimar...

Fràgils

Aquí estem mirant cap al cel
per si arriba algun senyal i és el que esperem.
Aquí estem mirant els estels
esperant que un d'ells amagui el secret.

Aquí estem mirant cap al cel
però no sembla que la nit ens depari res.
En algun lloc a anys llum d'aquí hi ha d'haver allò que ens falta a tu i a mi
però no entenc perquè he de buscar tan lluny
puc veure l'univers sencer dins els teus ulls.

Digues el que necessites dir
sempre hi ha qui ho necessita sentir.
potser en un d'aquests pensaments algú pot veure el que tu i jo no veiem.

Som fràgils com arbres de gel enmig del desert
que si no es trenquen s'acaben desfent,
m'he cansat de buscar tan lluny
puc veure l'univers sencer dins els teus ulls.

Avui soc jo qui necessita sentir tot allò que tu necessites dir.
Només amb tu sé diferenciar
entre el que és ridícul i el que és sublim.

Com pot ser que tanta gent mirant el mateix
pugui veure coses tant diferents.
No oblidis explicar-me quin és el secret
no l'amaguis, sé que ja l'has descobert.

Escac i mat

Com vols viure al meu costat si vens a frustrar els meus somnis?
Com pots compartir l'espai si saps que no creus en mi?
Escriu un sol nom del meu univers.
Sentiràs que la ment és un full en blanc.
Escac i mat. Escac i mat.
Benvingut al món del ying i el yang.

Com puc viure al teu costat si veig que no em vols entendre?
Com pots arribar a pensar que el món gira al teu voltant?
Descriu un sol lloc per compartir amb mi.
Sentiràs que els teus ulls no m'estan mirant.
I a dins d'un sac, a dins d'un sac
cada nit jo em pregunto

On sóc i qui ha canviat les normes del joc?
Ara sí:
Apunta'm.
Dispara'm.
Foc!
On som?
Inventa't una excusa millor
just abans de perdre l'últim record.

M'encanta París

Fàbriques de fums i parets,
carros de cavalls dins sa boira.
Una xemeneia de bloquets
ja ha tapat sa neu mitja porta.
Dins es bar estic calent,
sa farola s'il·lumina lenta.
Ja desapareixen es carrers
i tu fas olor de menta.

Som un homo feliç,
tenc deliris amb anís.
Som un elefant ambulant
i m'encanta París.

Mira, descarreguen un vaixell,
gènero de ferro i certes eines.
Llistes amb camions i traginers,
és molt lo que un comptable s'ha d'aprendre.
Un mecànic entra an es cafè,
sa locomotora se'n va a l'aire.
Diu: Jo s'avaria no la sé
i l'he revisada no fa gaire.

Som un homo feliç,
tenc deliris amb anís.
Som un elefant ambulant
i m'encanta París.

Quan no ens queda res

Pels carrers del nostre temps
es podreix el nostre passat,
allò que ens fa sentir-nos vius,
tendresa de qui ens ha criat.
Pels carrers del Cabanyal,
pels carrers del nostre temps
l'asfalt crema tots els moments
i amb ells la nostra realitat.

Ja no ens queda
ja no ens queda res,
ja no ens quedarà res mai, mai més.

Resseguint tots els colors,
resseguint tots els carrers,
sentat mirant com trenca el mar,
la ràbia crema el seu plorar.
Pels carrers del nostre temps,
entre parlars dels nostres vells,
sentint olors de camps cremats,
història morta a cops d'asfalt.

Ja no ens queda
ja no ens queda res,
ja no ens quedarà res mai, mai més.

I ara quan et mire als ulls,
i ara quan et sent a prop,
veig que ja no ens queda res,
que ja no, ja no ens queda res.

Han cremat el nostre passat,
la terra que ens van robar,
però no cremaran les arrels,
no podran cremar les arrels.

Caminant pels nostres carrers,
caminant pel nostre temps,
no tenim cap lloc on anar,
tampoc en tenim per recordar.
Intenten cremar el passat,
cremant la terra, el cel i el mar,
memòria d'un poble amagat,
història d'un temps imposat.

Ja no ens queda
ja no ens queda res,
ja no ens quedarà res mai, mai més.

I ara quan et mire als ulls,
i ara quan et sent a prop,
veig que ja no ens queda res,
que ja no, ja no ens queda res.

Senyor de l'enrenou

jo soc d'un to bandarra, soc senyor de la barra
tantes nits interminables, cada cop soc mes macarra.
jo soc la sargantana tinc un pacte amb el diable
per dir les coses clares arrossego mala fama
soc la ovella negra, solter sense remei
un llunatic malparit

em bull la sang i no ho saps ben be prou
torno cap a casa amb la llum d'un primer sol
em bull la sang i no ho saps ben be prou
soc senyor de l'enrenou

remena remena la pirata és aquí
ska reggae music pel meu sexy body
la nit pot ser molt llarga, la musica ben alta,
el rom que mai no s'acaba i la partida esta guanyada

ska reggae music pel meu sexy body
no t'adormis pel camí
kilos hash fes que giri el teu vinil
… i pel teu sexy riddim.

em bull la sang i no ho saps ben be prou
torno cap a casa amb la llum d' un primer sol
em bull la sang i no ho saps ben be prou
soc senyor de l'enrenou

jo em pensava que amb l'edat tard o d'hora això s'em passaria
jo no em pensava
que a la barra acabaria
que a la barra acabaria
cervesa, nocturnitat, cada nit de bar en bar
tingueu ben clar que no podreu pas amb aquest gat vell
oh! son tants anys tants paranys
son les nostres mostres d'aquestes que fan histories
no aptes pels comtes
no tinc destí tombant eternament
per que diu
que llarg el camí
no marxarem mai mes d'aquí
hi ha més dracs a la ciutat, més soroll per enredar,
girem els plats i tornem a començar el sidral
que la pirata ara torna
carregada llesta en forma preparada

em bull la sang i no ho saps ben be prou
torno cap a casa amb la llum d'un primer sol
em bull la sang i no ho saps ben be prou
soc senyor de l'enrenou

Només

Entre reixes escrius
els dies que fa
que no et miro els ulls.
T'han posat de genolls
però mai han pogut
prendre't el somriure
o ferir-te l'orgull.

I sents rere la paret
la dolça calor
de la teva gent.
Els ulls al futur
i els peus al present.

Només ens queda seguir,
si no ens doneu opció,
si empresoneu el món que tenim al cor.
Si mai, no,
no ens doneu opció,
si empresoneu el món que tenim al cor.

I ara als pobles guarnits
et rebem conscients
de la llarga nit.
La llum dels balcons,
l'olor de l'estiu
i places enceses
que ens omplen el pit.

I ens floreixen les mans
d'alçar-les al vent
a contracorrent.
Els ulls al futur
i els peus al present.

Només ens queda seguir,
si no ens doneu opció,
si empresoneu el món que tenim al cor.
Si mai, no,
no ens doneu opció,
si empresoneu el món que tenim al cor.

A un pas de ser feliç

Hola bon dia, pregunteu-me com estic
Em trobo bé, i estic a un pas de ser feliç
Tinc molta sort, i moltes ganes de seguir
Hola bon dia, estic a punt de ser feliç
Em queda un pas.

Hola princesa, formo part del teu voltant
No sé el teu nom, què fas, d'on vens, ni a on t'aniràs.
Sé que és molt tard, potser ja és hora de marxar
Veig que princesa a poc a poc t'estic perdent
Però m'és igual.

I mentre el cel es va aclarint
Tot el meu cos es va enfosquint per dins
Demano ajut, no ho dic per dir
Que anar mentint no em fa sentir gens bé.

Molt bona nit amics, me'n vaig a buscar el llit
Un dia més el trobaré molt sol i trist
Però tancaré els ulls i pensaré que he tingut sort
Perquè princesa, avui tinc son i amb tu al costat
No puc dormir.

I mentre el cel es va aclarint
Tot el meu cos s'està morint per dins
Demano ajut, no ho dic per dir
Que anar mentint no em fa sentir gens bé.

Si tanco els ulls et veig somiant amb mi
Si tanco els ulls et veig ballant per mi
Si tanco els ulls veig que no puc dormir
Però avui tu no ets aquí.

Hola bon dia, pregunteu-me com estic.
Hola bon dia, pregunteu-me com estic.
Hola bon dia, pregunteu-me com estic.
Hola bon dia, pregunteu-me com estic.
(Em trobo bé)

Perdut als carrers del món

Si ara me'n vaig segur que es fa llarga la tornada
me'n vaig sols amb el bitllet d'anada
estic segur de com vull començar el viatge
m'hauré de desprendre de quasi tot l'equipatge
tot allò que em sobra, tot allò que em pesa
tot allò que no cap dins d'una maleta
tot allò que em fa fàstic de València,
l'odi del poder i la seua violència.

Però no em sobra el teu amor, el teu humor, eixe bon record
que m'ajuda a no perdre el nord
no saps l'esforç que em costa deixar aquesta terra
creuaré volant mil i un països en guerra
miraré, buscaré, em perdré però caminaré
He lligat una corda del meu cor al punt d'origen
així quan em trobe lluny no sentiré el vertigen.

Perdut als carrers del món
em guiarà la lluna quan s'amague el sol
perdut als carrers del món
hi ha dies per quedar-se a mirar hi ha dies en què tot es fa fosc
Perdut als carrers del món
mire per la finestra i la vida es fon amb la mort
perdut als carrers del món
batalles perdudes, llengües mortes, monuments als vencedors.

Si ara me'n vaig no contes el temps fins que jo torne
no sé quan però ens tornarem a vore
vull canviar de ruta vull buscar un nou ancoratge
córrer com una fera que es confon amb el paisatge
llençaré la roba, cremaré tota disfressa
dins de la motxilla la teua tendresa
un nou tatuatge i un punt d'incertesa
una nova aventura, un nou camí, una nova conquesta.

I si ara em falta el teu amor, el teu humor, eixe bon record
que m'ajudava a no perdre el nord
recorda que hi ha qui sura i ha qui s'ofega
i qui pensa que el seu melic és el centre de la terra
miraré, buscaré i tornaré i ja no em perdré
He vingut per quedar-me i encara hi ha qui m'espera
carregat amb l'experiència i mil nits de carretera

Perdut als carrers del món
em guiarà la lluna quan ja s'amague el sol
perdut als carrers del món
hi ha dies que són per mirar hi ha dies en què tot es fosc
Perdut als carrers del món
mire per la finestra i la vida es fon amb la mort
perdut als carrers del món
batalles perdudes, llengües mortes, monuments als vencedors

Noia de foc i glaç

Sol de 7 tarda
ben sol davant del mar
on la llum clara de l'aigua
em recorda els teus ulls blaus

Sol de 8 de tarda
que s'amaga darrere el mar
i fa que el to daurat de l'aigua
em recordi els teus cabells llargs

I no et deixo de pensar, ah-ah
Noia de foc i glaç
I no et deixo de pensar, ah-ah-ah
Noia de foc i glaç

El camí més llarg

Està molt cansada de mi,
m'ha dit que estava molt cansada de mi,
dels meus ara vinc, dels meus ara torno
se'm ha fet tard, així com tan de sobte
que quan he vist ja l'hora que era he saltat corrents a dins un taxi
no trobava la cartera i he hagut de..., he hagut de tornar enrere.

Estava molt farta de mi,
m'ha semblat que estava molt farta de mi.
I d'aquesta idea de la vida és el secret
del poc que robes, el pas del temps no...només és la fugida.

Que està fins els collons de tot.
Que està fins els collons de tot.
Que està fins els collons de tot.
Que està fins els collons de tot.

En el camí de casa qualsevol obstacle em meravella,
el destí és una promesa i és tan bonic com una estrella
llunyana i lluent, sobirana, silent.

Diu que en el camí de casa sempre em trobo velles amigues,
amb qui havíem fet la mili o compartit una nevera.
En no haver-hi cobertura jo vaig perdre tot el crèdit,
en dir que el següent gintònic sempre és la millor de les dreceres.

Està fins els collons de mi,
està fins els collons de mi,
potser sí, potser sí
que n'està fins els collons de mi.

Sempre agafes el camí més llarg per tornar a casa.

L'home trist

La nit era un consol
per qui buscava amor
les drogues salvació
del ser mediocre
l'infern en un segon
cremant ànima i cor
després d'entendre-ho tot
vaig semblar un altre.

Tot davall de mils d'estrelles
que mirava per no veure't tan gran
contagiat per les misèries
d'un home ferit que es nega
a acceptar el que és clar.

Si hagués estat sincer
no hauria rendició
no creuria que al fons
vaig ser el culpable,
si no en tenies prou
sobrava aquest dolor
sobrava la cançó
i un cert desordre.

Quan van créixer les esquerdes
suplicava que em deixessis en pau
no tenia on agafar-me
l'home trist no duu equipatge
és un estrany.

Si el timó no té nord
són diluvis les penes
i beus d'un glop el dolor
però les llàgrimes són àncores que enterren
tots els tresors.

Perquè collons no em vas
dir les coses tal com són
perquè aquell paradís
de causes mortes
Cupido ets un cabró
sobrava aquest dolor
vaig perdre tant de cop
quan vaig ser un altre.

Massa eclipsis, massa guerres
massa vides paral·leles al voltant
vam sortir d'òrbita el dia
que vas creure que la vida
és sinònim d'enguany.

Si el timó no té nord
són diluvis les penes
i beus d'un glop el dolor
però les llàgrimes són àncores que pesen.

Si el timó no té nord
són diluvis les penes
i beus d'un glop el dolor
però les llàgrimes són àncores que enterren
tots els tresors.