Ball de rojos

Mira, ja saps de què parle
de què va la història
dels Sants Innocents.
Eixirem a nit fosca
quan cauen les bombes
sobre Ramala, Faluja, Mazar e Sharif.
No volem Kalashnikovs per ara
i esperem no voler-ne mai.
Ball de Rojos.
Sabem molt bé
que les bombes que ens cauen
són selectives, alienants, invisibles.
Frec a frec, entre el fum i la gent
avui no portem dol
avui sobreviurem.
Si arribem fins al migdia
assaltarem tots els palaus d'hivern.
Ball de Rojos.
Continua la partida
controlant que no sagne la ferida,
sabent que és més important en la vida
tener un pueblo y una familia.
Hermano,
tu que vives tan cercano,
la nostra sang és pura adrenalina,
tot el que cau torna a alçar-se i camina.

Roderes de fang

Desperta el dia a Bahia i sols
la remor serena de l’aigua que balla
parla quan la Caatinga calla. Surt el sol.
El foc a terra, el cafè de mitjó,
l'essència de la vida entre tu i jo,
del cançoner la primera cançó.
Canta suau.

L’alba banya suaument el “sertão”,
del color del mango i la papaia.
Ve a acomiadar-se la canalla ens diuen, “txau”.
Que bon viatge i que marxem en pau,
entre somriures de curiositat,
jugant al riu, rentant-se el cap,
la senzillesa en la simplicitat.

Não, não, não vou sofrer não,
o mundo não da certo mais
vou ajeitar o meu jeito.
Não, não, não vou sofrer mais não
o coração tem que sair do seu peito.

El meu rellotge és el tic-tac del cel
i la guitarra és un camí de terra,
despullats entre dos mons en guerra. Sense fi.
Aigua de coco per fer-ne camí,
podem sentir la vida bategar,
en silenci hem après a escoltar.

Endavant, el riu verdeja les virtuts del camp,
que fa olor de jaca i “bananera”.
Sota la cabana un home amb solera,
un cop d’ull net i clar.
Barret de cuir i ganivet en mà
diu que anem a casa que ha sobrat menjar,
que plora si els amics se’n van.
No hi ha prou casa per un cor tan gran.

Não, não, não vou sofrer não,
o mundo não da certo mais
vou ajeitar o meu jeito.
Não, não, não vou sofrer mais não
o coração tem que sair do seu peito.

Odio les presses que van com van,
deixant roderes per fer-me gran,
no hi ha fronteres de sang.
Pedalant el present i el fang,
deixant enrere la veu cantant.
M’he refugiat en l’instant
atresorant pam a pam.

Una senyora sembra el seu encant,
grana de fajol i lluna plena.
Sóc un cargol amb la casa a l’esquena.
Ens diu que no,
no val la pena amb aquesta calor.
Parla d’un racó per fer-hi el niu,
somriu i diu que ens hi pot dur,
dormirem sota estrelles de “umbu”.

Va i bé

Cauen gotes dolces del meu pit.
S’esvaeix, suau, el temps s’atura.
Res no era pas tan important,
un somriure es dispersa i cura.

Què se n’ha fet del meu reflex,
on soc jo, on han quedat les hores.
Sola, ara el temps ja no em pertany
i un gegant vol dir-me com fer-ho.

Dormen pètals nous entre els llençols,
vull somiar però tan sols bressolo.
No puc perdre ni un sol detall
d’aquest cos fet a mes entranyes.

I, ara, invisible als vostres ulls,
fem silenci, han arribat narcisos.
Bruixes, reneguem rams de flors,
no voldríem pas ser enverinades.

Tot amor falla

Vull estimar-te sense cap esforç,
com estimar-nos, si tant ens costa?
Veig el teu cor dur com una post.
Vull vestir-te de colors, ningú no està de dol.

No pot mostrar el món
menys pietat, menys pietat
que la que mostra.
Ara davant meu,
davant teu, davant meu
tot amor falla.

Secretament m’he malacostumat
i m’ha agradat allò que em fas sentir.
Que a mi l’amor no em porta a morir,
l'amor no em dol: l’amor em fa més ric.

Ningú escolta cap plor
ni dolor, ni dolor,
només l'enveja té el món conquerit,
conquerit, conquerit:
Tot amor falla.

Qui no sent turment
ni dolor, ni dolor,
tampoc sent pena
qui d'això no en sap,
qui no en sap, qui no en sap.
Tot amor falla.

Plena de Seny, quina meravella!
Llir entre cards, sentint els dos Amor, amor.
Mon darrer bé, quina bogeria, Oh foll amor,
Que tinc amb tu, amb tu!

El mentider com vol
sense amar, sense amar,
a tots enganya i sempre és cregut,
és cregut, és cregut:
Tot amor falla.

Molts homes veig amats
sense amar, sense amar.
Em trobe vençut. Ara ja puc dir
ja puc dir, ja puc dir:
Tot amor falla.

Cap altre ajut del vostre amor no vull
sinó els teus ulls que em demostren voler.
Res més cert no puc saber.
No em cal buscar res més per ser content.
Molts veig amats dels que viuen sense amar.

Plena de Seny, quina meravella!
Llir entre cards, sentint els dos Amor, amor.
Mon darrer bé, quina bogeria, Oh foll amor,
Que tinc amb tu, amb tu!

Goodline

Ja no em preguntis què vull ser de gran,
que jo què sé què poso per davant.
El que jo vull és ser forever young,
forever young, forever young.

Ja no em preocupa el què diguin de mi,
no hi puc fer res si el món m’ha fet així.
El què jo vull és ser forever jo,
forever jo, forever jo.

Una bala perduda seré,
una bala em van dir.
Una bala perduda vull ser,
i una bala seré.
Què m’importa si no et sembla bé,
si soc feliç així,
una veritat et puc dir:
una bala seh!

I’m in the goodline,
I’m in the goodlife.

Si em preguntes soc pólvora,
no m’importa què durarà,
treuré foc fins al final,
i si em busques no em trobaràs.

Passen els anys,
forta, dany rere dany fonc el pany,
vull ser qui volia ser d’infant,
no n’hi ha per tant.

A mí me dijeron que sólo importaba el dinero,
voy a hacer todo lo que quiero,
bailar como un sonajero,
viajar con o sin dinero
al son del viento.

I’m in the goodline,
I’m in the goodlife.

Cada cop

M’he perdut per la ciutat
i els carrerons i la seva gent
m’han portat a viure a fons sols el present
sense adonar-me’n .

Sempre faig mitja hora tard,
em costa estar atent
i per empanat he fet mal a gent que sé que m’ha estimat.

No entenc què fas aquí,
ballant amb mi
serà el destí.

No saps el què fas sentir,
tot és nou i em dóna la vida
i em remou poder-te dir
cada cop que estic al pou
tu em dibuixes el camí .

He plorat el que he perdut
i no soc ningú quan no hi ha ningú,
fent la merda abans que admetre el que no vull
sense adonar-me’n
un altre cop me n’he oblidat
tu ja saps com sóc
m’entrebanco amb tot
i quan per fi me n’he adonat ja és massa tard.

No entenc què fas aquí
ballant amb mi
serà el destí

Tira'm a mi la culpa

No em vingues amb el conte que m’estimaves,
però les circumstàncies són les que són
No vages predicant que ni per a frare,
hagués estat si no fos pel teu do
Tot i que tinc raons per a menysprear-te,
el que jo vull és que tu sigues feliç

I allà en una altra vida, si no en aquesta tingues la glòria
I que un espelma en la memòria m’esborre a mi
I allà en una altra vida, si no en aquesta tingues la glòria
I que un espelma en la memòria m’esborre a mi

Digues-li a qui pregunte ni un detall tenia
Digues-li, fins i tot, que ni anell ni brida
Tira’m a mi la culpa d’allò que passe
Per mi que ni les ànimes se m’acosten

I allà en una altra vida, si no en aquesta tingues la glòria
I que un espelma en la memòria m’esborre a mi
I allà en una altra vida, si no en aquesta tingues la glòria
I que un espelma en la memòria m’esborre a mi

Deixa'm que caiga

Dolor, soroll de passes,
diuen que viu en descontrol.
Plora d'alegria, riu quan no deuria,
viu amagat baix els llençols.
Temors, ressonen frases,
fantasmes parlen al subsol.
Monstres d'un món interior inabastable,
en realitat mai ha estat sol.

Vaig perdre el nord,
vaig perdre el nord,
si el perd de nou deixa'm que caiga.
Qui sap on va? Qui sap què vol?
Camí del sud perdent el nord.

Soledat
per lliurar el seu combat,
viu en un estat d'alerta.
Pesen les cançons, pesa tot, pensaments de plom,
pesa també l'existència.
"Francomiradors" viuen al balcó,
parles, crides, i ningú contesta.
Cau i mor un món, sols ho note jo?
la locura està d'oferta.

I quan els colps venen de colp, ho pense i et comprenc..
venen en mil formes...
i tot es mou, i tot és fosc, i els monstres volen més...
venen en mil formes...
i venen pors, i venen plors, i ells sempre volen més...
llums es tornen ombres.

A poc a poc

Tot el que sóc ho he construït a pic i pala.
He pujat al cel i la pressa m’ha tret l’escala.
Mirant amunt no he vist el que el camí regala
i sense voler m’he convertit en l’home bala.
El món s’embala, se'n va la vida,
no tinc cap pressa, el temps la crida
ara que la paciència és la fruita prohibida,
maleïda flama que em crema l’orgull.
Només vull mirar-te els ulls
si el que resta és mentida,
ara ja li he pres la mida a aquesta vida.
Si t’asseus amb mi, a escoltar-la vora el foc,
farem que passi a poc a poc la nit.

Que no fugi de mi la calma.
Busco un refugi en pau dins del meu cor.
Jo seré ric si el temps és or,
si és or, tu ets el tresor del meu reialme.

Ha embogit l’esperança i la guardo en una caixa
perquè m’ha dit la pluja que tot el que puja baixa.
He deixat a les muntanyes la enyorança adormida
perquè l’ànima és viatge, és un adéu i una ferida.
Com un “tratge” fet a mida, cicatritza l’amistat.
S’han obert de bat a bat totes les portes de la vida,
tan atrevida, tan bel·licosa, tan fugitiva,
tan deliciosa, tan additiva,
tan punyetera i divertida,
no vull córrer gaire ja li he pres la mida.
Només vull mirar-te els ulls
si el que resta és mentida,
ara ja li he pres la mida a aquesta vida.
Si t’asseus amb mi, a escoltar-la vora el foc,
farem que passi a poc a poc la nit.

Que no fugi de mi la calma.
Busco un refugi en pau dins del meu cor.
Jo seré ric si el temps és or,
si és or, tu ets el tresor del meu reialme.

No es pot traçar una línia a sobre de l’aigua.
No es pot treure de l’aire el ritme que balla el món.
Viu, com dos amants que es despullen a poc a poc
en un ball d’espurnes de foc.

Que no fugi de mi la calma.
Busco un refugi en pau dins del meu cor.
Jo seré ric si el temps és or,
si és or, tu ets el tresor del meu reialme.

Mare

Mare, digue'm on sóc,
que estic trist i sense forces,
perdut entre muntanyes de records,
que queden lluny.
Colors i olors…
La teva absència m’acompanya en tot moment,
acaronant el meu instint,
donant voltes a aquest astre tan lluent.
Mare, en el meu cor el teu parlar serè
ressona a cada batec.
A la meva sang, la dels meus nens…
I a la sang dels Pauets.
Mare…
La teva absència ens acompanya en tot moment,
El nostre nord, la teva llum,
ens dóna força, ens fa de guia i d’aliment.
Any rere any, quan t’enyoro i quan ploro.
Amb un somriure per cantar,
calmant els dies i encenent les nits!
Segon a segon
la teva absència ens acompanya en tot moment.
Mare… Sé molt bé
que fins que el sol no se m’apagui no ens veurem.

Brut sangonera

I així queda la muntanya urbanitzada
Què bonica i coenta!
Trista estampa violenta
Verge desvirgada a base de pistola
Que tanca les cames i la seua veu tremola
Que tanca les cames i les seues dents esmola

Però tu tranquil que si no tremola
Podrem continuar xuplant-la
Però tu tranquil que si no tremola
Podrem continuar xuplant-la

Eres un brut, brut, brut sangonera
Solta la nostra terra
Eres un brut, brut, brut sangonera
Solta la nostra terra

Caparra puta, em xuples com una puta
Em fas picor com una puça
Ets un paràsit que destrosses les neurones
Que arriben a nosaltres en forma d´imatges blaves
Que ens ensenyen les batalles que vosaltres feu d'amagades
D'amagades

Però tu tranquil, que el sac preparat
El podràs omplir de seguida
Paradís d'asfalt, teler i exquisit
Poble indefens sense eixida

Eres un brut, brut, brut sangonera
Solta la nostra terra
Eres un brut, brut, brut sangonera
Solta la nostra terra

Fem que surti el sol

Saps que ens mirem i ens vola el temps
quan ens tenim ens sentim eterns.
Quan ens toquem perdem el control
ballant fem que surti el sol.

Fa temps que ens mereixem
junts una escapada a l’infern
ja prou de treves
ja saps que no obeeixo ordres
de cap més govern
només les teves.

Fa temps que no sentim
una sensació tan especial
i avui convida
a estar unes hores junts
per damunt del que és el bé i el mal
cremant la vida.

I ara som una bomba a punt d’esclatar
benzina esperant un llumí.
Som l’última dansa abans de dormir
i en ple descontrol
ballant fem que surti el sol.

Wake up

I don’t wanna wake up,
‘cos I am lost in my dreams,
I am lost in my dreams,
I don’t want to wake up,
I don’t.

I don’t want a wake up,
‘cos I am lost in my dreams,
I am lost in my dreams,
I just want to make up with me.

Ja no vull ser més la pedra que s’espera,
ja no vull ser més el peix a la peixera,
vaig deixar caure una lágrima en la arena,
al final tot va de darle a tu cuerpo alegría ma…

Érem, érem, érem com palmeres aguantant el temporal,
llàgrimes que queien i ens omplien de demà,
érem l’horitzó i les ganes que anés tot bé,
érem com vaixells de paper.

I don’t wanna wake up,
‘cos I am lost in my dreams,
I am lost in my dreams,
I don’t want to wake up,

I don’t.
I don’t want a wake up,
‘cos I am lost in my dreams,
I am lost in my dreams,
I just want to make up with me.

Ja sabem que estem del,
no hem trobat un perquè,
si demà ja no hi som equivoquem-nos bé.
Pot semblar que tinc temps
d’escoltar com tu i tu i tu
ho faríeu millor.

Fas trampes,
vas donant la culpa als altres,
però saps que si no la cagues no avances.

I és per això que tant tant t’encalles,
i et falles a tu,
fas trampes.

Passarà i passarà i tot guai,
pot semblar que no s’acabi mai quan caic.
Passarà i passarà i tot guai,

tot el dia lailolai com in the night.
You’ll be free…

Amics, tiets i coneguts

Enyoro dinar a ca la iaia casi cada diumenge
Veure jugar a l’Iniesta, tinc ganes de quedar-me aquí

Enyoro els matins de ressaca d’un dia de festa
Avui fa tempesta, tinc ganes de quedarme al llit

(Ja no podem fer)

Tinc un mono de festa que em fa estar inestable mentalment
Crec que no empatitzo gens amb la gent
Pero veig que he après a valorar els petits moments

Però estic tranqui fent d’estranjis un projecte amb el meu tet
Busco pisos a Habitaclia i crec que sóc addicte a Vinted
Wallapop mentre faig pipi assegut i perdo el temps

Tu insultes a la ràdio per posar sempre el mateix
Jo ja et busco alguna playlist de temes que he descobert
Els temazos d’aquest mes i dels següents

Les finestres baixades, som tu i jo i la Golden Hour
Un sol que et pica a la cara i una musiqueta suau
Són les 10 de la mañana i em pregunto si vindràs i em dius que

Tinc a punt un Dropbox que es diu: Cançons que aviat ho petaran,
Duc el tupé d’en Bowie, sempre cito Josep Pla.
Si vols ser un gran geni, diu que abans ho has de semblar.
Tinc la gran sospita que compto amb un caballo ganador,

Un hit estratosfèric, prepareu-me ja el disc d’or.
Tyets, Amics i pasta: que tremoli Benidorm.
Ja som a mitja tarda i no m’acabo d’inspirar,
Va, n’agafo una de Queen, dissimulo aquí i allà,
Te la canto dos segons. Ja m’has pillat. (Tieta uh, uh, uh)

Soc un fracassat, ho engegaré a la merda tot.
Sort que hi ets, que et tinc a tu, que quan em veus amb el cap cot,
sempre vens, m’abraces fort i a cau d’orella em dius: tranquil no passa

No és tant això

No cal que t’ho discutisca, sé que és més forta la vida
Que la pura analogia, que fa més gran la ironia.
Que no cante per bogeria, ni tampoc per la seguida,
Cante per guanyar la vida.


És l’hora de descobrir-se, de contar les mentides:
Mai no he eixit a cap revista, ni escric llibres de temàtica oriental,
No tinc cap amic a Praga, ni cap joia venerada
Per aquells antics cristians.


Quan la ciutat s'il·lumina i cau la nit amb bona vista, jo aiaiaiaiai
Que cride aiaiaiaiai
Una posta de sol tranquil·la, una cançó no molt sentida i jo aiaiaiaiai
Que cride aiaiaiaiai
La vida és una cosa estranya però als teus braços en sembla una altra
I jo aiaiaiaiai
Que cride aiaiaiaiai
No sigues tan cruel bonica que això al final farà ferida i jo aiaiaiaiai
Que cride aiaiaiaiai

Nararai

Camino i sento que els meus peus
corren més del que jo vull.
Un deliri s'apodera de mi,
i encara sento veus que canten…

Oh, mai més. Oh, mai més.
Oh, mai!

Nararai… Oh, mai!

L'amor més gran de tots

En secret vaig estimar-te
Vaig perdre-ho tot per tenir-te
Mar enllà vaig nar a buscar-te
Sembrant petons als teus passos.

L'amor més gran de tots,
O això ens pensàvem.
Ho havíem pogut tot
Però no el pas del temps.
Que mai no n'hi haurà prou
amb estimar-se
Fugim ben lluny d'aquí,
Abans no ens atrapi la nit.

I si mai em veus allunyar-me
Si us plau, segueix el meu rastre.
Que això tan dolç, això tan nostre,
Res ni ningú en faci cendres.

Lleponies

Mel i cotó,
bresquilla a mos redó,
una tallada de meló entre el teu cap i el teu mentó.
Fruits saborosos
cobrint-te els ossos,
focs fatus,
paladars fogosos.
Jo em menge la figa de la gota de la mel,
Eva i Adan i l'edèn sencer.
Confabule amb la serp,
sinuosament,
per recórrer els camins inescrutables del plaer.
Mil dimonis a la panxa
em ballen la dansa de l'enyorança del cotompel.
A les artèries se m'enganxa una fina pasta de taronja i de caramel.
La magrana esclata i em somriu.
La boca feta aigua feta riu.
Hi ha un banquet incendiari
muntat al teu cos,
capital mundial de la fam i el caliu.

Llepolia, com cou, com pica, com vicia,
el trident del dimoni m'acaricia i la llepolia em clava les dents. Mala alegria la llepolia,
de l'arbre de la fruita prohibida,
de l'ullal de la santa brutícia
que m'allibera de totes les creus.

Aigua-llimó, dutxeta de suquet d'Onan,
els meus deliris regalimant,
baixant per la cuixa, taronja de sang
i maduixa, la llengua vol carn, com la carn.
Peres llimoneres brillants,
mugrons de cirera, meló de tot l'any,
galló i més galló, pell i polpa,
tots els pèls de punta ni culpa ni Adan.
Un desert per la cintura,
cauen per la comissura
llàgrimes de zona obscura,
somnis de raïm i fromage: confitûre.
La fruita més selecta del planeta,
amb la matèria prima més fineta del bancal.
Orbite pel teu cos com un cometa,
menú complet, amor carnal

Bon appétit mes camarades,
apologia del pecat,
el cos és sagrat:
fregueu-vos,
toqueu-vos,
llepeu-vos,
ameu-vos.

A prop dels déus

No hi ha cap demà
Cap camí que pugui imaginar
Quin serà l'al·licient
Quan se'n vagi la gent
Que pugui tornar a fer-me volar.
No sé què ho va fer
Quan va començar quin va ser el primer
Aquest intent valent
Ni aquest sentiment
Són tantes nits
Amb els ulls humits
I crits fent-nos volar pel cel
Vull parar el temps
I vull fer-vos eterns
No sé com podré
No tinc molt clar com me'n sortiré
Quants cops hem palmat
I ens heu ressuscitat
No sé com us ho tornaré
Guanyats mil combats
Tants kilòmetres hem fet plegats
No sé si estem desperts
O tinc els ulls oberts
No sé si estic bé
No sé demà a on em despertaré
Passo de zero a cent
Segons com bufa el vent
Quin preu serà el que pagaré
Sóc com un soldat
Que sobreviu sempre a cada combat
I sé que a cada assalt
S’acosta el meu final
I estem a prop dels Déus!

Tot està per fer

UN somni toca el DOS
en un TRES i no res.
Som QUATRE gats però no estem sols.
No en tenim ni CINC i som rics.
Guardo SIS d’aventura
i molta SET de vida
per aquest món que està tan BUIT.
Abraço tot lo NOU,
perquè no em DEU res.

He vist muralles separant germans,
tota batalla és un joc de mans.
He vist la fam perseguir l’engruna,
créixer flors sobre la runa.
He vist l’esquela de la humanitat
a la favela del nen soldat.
Sota els fanals d’un món sense parpelles
he vist morir la llum de les estrelles,
entre les mans poció de vida,
entre tots protegim el druida.
I no hi ha tsunami que ho pugui desfer,
he vist marees de gent al carrer.
La vida hauria de ser per tots igual,
no hi ha prou terra per tant afany,
tots som part d’aquest engany.

Tot està per fer company,
tan senzill i tan estrany.
El pitjor enemic del món creix,
i al final sempre és un mateix.

He vist el sol esqueixant els camps,
he vist llaurar amb les mans al sense terra.
S’aferra a un món que no té cura,
a l’aventura he fet camí i per fi ho entenc.
He vist plorant els ulls de molta gent
perquè res és permanent excepte el canvi.
Sé que ho podem fer,
he vist marees de gent al carrer.
La vida hauria de ser per tots igual,
no hi ha prou terra per tant afany,
tots som part d’aquest engany.

Tot està per fer company,
tan senzill i tan estrany.
El pitjor enemic del món creix,
i al final sempre és un mateix.

Elefants

Tinc un cel i un infern a dins,
milers de nits que es fan matins,
comptant les llàgrimes al buit
he après a caure cap amunt.


Dins el plany, dins el pla…iaiai
hi ha una estrella que em diu,
que no et trepitgi mai ningú,
no deixis mai de ser tu.


I si el cor diu que vol jugar-s’ho tot,
qui soc jo per dir-li que no?
Qui soc jo per dir-li que no?
Qui soc jo per dir-me que no?


Si veig l’error com una religió,
reso a les nits per viure dies nous,
estimo el sol quan fa dies que plou,
vull viure-ho tot com un primer petó.
De què em serveix la por?


Si l’alegria s’està omplint de pols
és que estic descuidant l’amor,
és que estic esperant la sort,
vull cantar fort, que plogui molt,
i que reneixi tot.


Hi ha un mur per cada decisió,
salto a l’abisme perquè és el que vull,
la sort no et busca, te la busques tu,
ningú afronta per tu les teves pors.


Segur que has pensat que no es pot,
tornar a renéixer des de dins el sot,
quan m’he fet pols sempre m’ha fet millor,
he après a veure-ho clar quan es fa fosc.


Perdent és quan més he guanyat,
què m’impedeix anar amb el cap amunt?
Vull veure un cel que no es pot gobernar,
jo només vull veure elefants volant.


Jo només vull veure elefants volant,
jo només vull veure elefants volant.




Creixen flors on cauen les pedres,
tot el que ens enfonsa és tot el que ens salva.
Busco un lloc entre la incertesa
per quedar-m’hi a viure,
si sempre que em perdo és quan puc trobar-me
flors on cauen les pedres.
Tot el que ens enfonsa és tot el que ens salva.
Busco un lloc entre la incertesa
per quedar-m’hi a viure,
si sempre que em perdo…


Tinc un cel i un infern a dins,
milers de nits que es fan matins,
comptant les llàgrimes al buit
he après a caure cap amunt.

Batiste Ceba

Encara no ha eixit el sol i allà va Batiste Ceba,
dos cassalles dins del cos, l'aixada al coll camí de l'horta.
Avui tot és diferent se n'adona Batiste Ceba
excavadores i ciment li estan destrossant la terra.

Se'n recorda el ti Batiste de quan era xicotet
que son pare l'ensenyava a llaurar bé,
de cada dia d'estiu cremant-li el sol al llom,
de com l'han fet patir sempre eixos cabrons.

Volen fer una carretera i li tombaran sa casa
l'alqueria més bonica de tota la comarca,
ja no beurà aigua del pou ni podrà collir tomaques,
li estan furtant la vida els fills dels camises blaves.

Se'n recorda el ti Batiste de quan era xicotet
que son pare l'ensenyava a llaurar bé,
de cada dia d'estiu cremant-li el sol al llom,
de com l'han fet patir sempre eixos cabrons.

Encara no són deu i el sol ja crema
crema.

El meu xiquet és l'amo
del corral i del carrer,
de la figuera i la parra
de la flor del taronger.

Cul de kilo

Cul de kilo, cara d’àngel, 10 al gram
busquen l’atenció penjant fotos a Instagram
diuen que són els reis però la corona els hi va gran
li pregunto a la iaia, i em diu que és fan

No vull estar a dalt fins que no em mori
pillo grans altures amb la shawty
no vull perdre el temps a mi no em moguis
cada dia és plata, making money

12 de la nit, el paqui està obert
una de Red Label perquè fa passar la set
tinc a tot de pussys parlant merda per darrere
no em puc pagar el Gol, i somio el Panamera

Però ara els deixo en espera
aquí zero enveges ja tinc plena la cartera
nai que això no frena, que no veus que estàs fent pena

Tinc tots els meus haters esperant el segon plat
ara que tinc fama totes em fan mal de cap
estic molt cansat, no vull perdre el que he guanyat
vull un Ferrari rosa per anar gold per la ciutat

Cul de kilo, cara d’àngel, 10 al gram
busquen l’atenció penjant fotos a Instagram
diuen que són els reis però la corona els hi va gran
li pregunto a la iaia, i em diu que és fan

Kid Pi, jove Didi són un combo imparable
no facis més drama no et té tanta confiança
a tu t’enganxa, aquella merda a tu t’enganxa
et fa dos putades i et deixa anant de viatge

Stopin’ me
ningú pot contra mi
tot allò que toco es converteix en masterpiece
De cantera com Paul Klee
noodles xinos pel matí
només vull donar-li gràcies a la dona que et va fer així

Vida plena, “cashy” ara és un somni per complir
família està aquí, família està aquí (bitch, bitch)
comptem plata cara, comptem Hermes pel camí
sé que em vols a mi, nena jo sé que tu em vols a mi

Cul de kilo, cara d’àngel, 10 al gram
busquen l’atenció penjant fotos a Instagram
diuen que són els reis però la corona els hi va gran
li pregunto a la iaia, i em diu que és fan

Per uns quants dòlars més

Calcula bé que ve després
Pensa-t’ho bé que si no és
Per pura ideologia, pura filantropia,
Ja no hi ha qui et pare els peus,
Ja no hi ha qui et diga veus
Ja no hi ha qui et comente que al final mai ens ix res

Faig veure que jo soc dels que
Els va el posat de cavaller
Un poc trist, un poc depre’
Però amb el punt perfecte
Per a no semblar tediós, ni tampoc fora de lloc
Encara no has conegut totes les meues cares B

Podria regalar-te uns versos, però sé que això no és modern
Podria amb roses declarar-me, però mai m’ha quedat molt bé

I ens inventarem que no cal que fingim un ritual per a estimar
Sé que tenim pors, però només fan més intens el nostre combat

Per l’eficàcia del desig
Per veure com ens diuen hui:
“Tan fràgils, tan alegres,
Tan bon punt de comèdia”
Fins i tot un poc distints, quan fem veure que a les nits
No ens supera l’estratègia, no ens superarà l’oblit
Podria regalar-te uns versos, però sé que això no és modern
Podria amb roses declarar-me, però mai m’ha quedat molt bé

I ens inventarem que no cal que fingim un ritual per a estimar
Sé que tenim pors, però només fan més intens el nostre combat

Encara que no sé que dir-te,
I és molt prompte per llançar-te el primer vers

I ens inventarem que no cal que fingim un ritual per a estimar
Sé que tenim pors, però només fan més intens el nostre combat

Mil batalles

Ets el cop que trenca la cadena
amb la que ens han lligat.
Ets el foc que crema aquesta pena
que inunda la ciutat.

I ara el cor batega tan fort
que la fe s’esgota,
sense tu aquest any és una derrota.

Ara sento que tempto la sort,
ara sento que el cor va més fort
i m’invento que aparco al teu port.

Per molt que em mori
i torni a néixer
cremaria cent vides
per tornar-te a conèixer,
puc perdre mil batalles
si guanyem junts la guerra.

Ets un raig de sol que m’il·lumina
quan tot és foscor.
Ets la cura, ets la medicina,
ets la solució.

Ets la clau que obre el candau
amb una mirada.
Ets l’exèrcit que no coneix la retirada.

Desprès de la tempesta

Jo, mil guerres perdudes
I diga'm si vols, tu
Lluitar en el meu nom.
I tu, mil núvols de pluja.
Que tornen de nou
Però avui ja no tenim por

Saps que quan tot va bé,
Ens fem més forts.
I que quan s'obri el cel
Serà millor.
Després de la tempesta,
Sempre neixen dies millors
Dius que no però sempre arriben.
Quan el cor es fa més fort.

Jo, que ja no tinc dubtes.
Que tinc clar que el món per a mi,
és al teu costat.
I tu, que busques la pluja.
Poder perdre el nord i així,
Tornar-te a trobar.

Saps que quan tot va bé,
Ens fem més forts.
I que quan surti el sol,
Serà millor.

Després de la tempesta,
Sempre neixen dies millors
Creus que no però sempre arriben.
Quan el cor es fa més fort.

Bye bye

I say hi, you say bye bye
I say hi, you say nana
I say hi, you say bye bye
I say hi tell me why why

Diuen money mana,
money mana, money
You say bye bye

A la bim a la bam a la voravia,
un pasito pa’lante com la Maria.
Esperant el teu tren jo m’hi floriria,
és tan fàcil tirar-me a la mala vida…
És més fàcil tirar-me a la bona vida,
un pasito pa’lante com la Maria.

Pots forrar una montanya d’or,
falta d’amor, falta la sort.
Plorava que plorava cara al vent,
ens pot faltar el valor però ens sobren els motius
per fer-li cas al cor.

I say hi, you say bye bye
I say hi, you say nana
I say hi, you say bye bye
I say hi tell me why why

Diuen money mana,
money mana, money
You say bye bye

Sóc feliç sobrevolant el cel prohibit
sobrevius com un estel amb un desig.
Pel bon camí hi ha una moneda amb dues creus,
hi ha una por que m’agafa els peus,
no es pot tornar a viure el que visc,
you survive bye.

I say hi, you say bye bye
I say hi, you say nana
I say hi, you say bye bye
I say hi tell me why why

I say hi, you say bye bye
I say hi, you say nana
I say hi, you say bye bye
I say hi tell me why why
I say…

Pots forrar una montanya d’or,
falta d’amor, falta la sort.
Plorava que plorava cara al vent,
em pot faltar el valor però em sobren els motius
per fer-li cas al cor.

Sonhos na rua (pròleg)

Tir al ninot

On reparteixen el destí abans de néixer?
Quin és l'origen? A qui les gràcies?
Qui és l'arquitecte i el rei del castell?
L'han mort a disgustos? Morirà de vell?
Pell contra pell, el cor sap com fer.
Presoner no oblida la cara del carceller.
Sincer amb la vida, de boca explosiva,
sentint-se estranger al desert de la mentida...
viu una nostàlgia del passat que no ha superat,
una crisi de relat, un punyal clavat,
un regust amarg, un dolor ingrat,
tristesa no reparada, un rancor innat.
A ell no l'enxufaven a l'equip de la ciutat,
a ella la insultaven per ser pobra i malparlada,
males companyies per a pares malpensats
la xusma selecta, d'este carnaval

I el món veu baralles on ells soles ballen
i no poden parar; i no volen parar

Fills del caos i la locura,
filles de les males herbes,
trens que van descarrilar,
ara llancen pedres contra eixe ninot del vostre altar.

No recordava els anys d'agitació on el pamflet li funcionava,
i ara no fa pamflet, parla d'amor: more drama.
Ara ha canviat de plans, plans d'encefalograma,
la fama es paga i qui paga mana... i
no! Que tenen més jaquetes que problemes, que ho sé jo,
que venen talladets tots pel mateix patró:
alçaven la peülla, rajaven de qui no
tragava amb les doctrines oficials.
Carrera meteòrica, èxits assegurats, fracassos no es contemplen, mercat no regulat,
col·legi religiós, censura parental,
un retoret de dogma i "cantinela" liberal.
Ací el col·legi públic, ací els que anaven mal,
els "jebis" dels 80, els punkis d'aquell bar,
els redskins del poble, els rapers d'aquell parc:
l'orgull de la derrota que arrastrem fins al final.

I pels seus carrers es passegen,
i tenen un bon mercat, avingudes, llums i parcs.
I què guapes van per a festes, i què net el cotxe car,
i com saben ells estar...
I als barris obrers remoregen...

13

You count them 20’s and 50’s them 100’ you lyin
You celebrate with your homies i feel like u lying
I wanna count my m’s
I wanna drive a brand new banz
You know we go w that slime
You go out wastin your time

Que em vols veure caure perquè ara estic ballin'
ara estic collint el blat
Que en un any portem, el que tu volies
allò que tu sempre has somiat
Que mates al veure que les coses canvien
però l’Edi encara no ha canviat
puc sense cap de vosaltres, on eres sinó al meu costat

Estic sol en carrera
Koalekay a la base sta full
runnin’ la taula de joc tiren fixa a la taula i és nul
Segueixo lluintant contra els meus dimonis, dimonis del meu passat
ara veig que ereu ovelles, fa temps que estic fora el ramat

You count them 20’s and 50’s them 100’ you lyin
You celebrate with your homies i feel like u lying
I wanna count my m’s
I wanna drive a brand new banz
You know we go w that slime
You go out wastin your time

Vivint la meva millor vida, he perdut el rumb
no vaig trobar el temps que feia falta pels que ja no hi són
Sou la copia de la copia, que agafar lo nostre i fer-lo vostre
no té mèrit: això ho sap fer tothom
Els meus els vull veure amunt, els vull veure amunt
Quan ho vegis tot negre jo seré la teva llum

Ho fem tot pels nostres, ho fem tot per la família
Per els que ens estimen i pels que es fan estimar
Volem que aquest somni sigui un record per viure
Volem que la fama sigui igual per no canviar

I ara ho celebrem, i ara ho celebrem
31 no para, un petó a la meva gent

Si no tienen de comer, yo les daré mi comida
mira lo que he conseguido la vida que yo quería
y sé donde estoy y les debo mi carrera
si no tienes de que hablar, pues habla de tu persona

Los míos en el cielo, los tuyos en el suelo
no me hables del Infierno que ya no me lo creo
no me hables de drogas que ya no sé de eso
háblame de familia, háblame de ellos

Mirando para los lados como Fernando
yo no tengo amigos tengo hermanos
por mucho que corras vamos ganando
Intentas copiarnos, sigue probando

Por el papa, por la mama, por los míos, joder
el orgullo en su mirada, te complace
no lo dudes mi nene ahí siempre estaré
si me ofreces la mano yo te la daré

Una veu que crida

Ens indignem,
ens abracem,
som la revolta que camina
i no vol pujar al seu tren.

Som l’aigua de la pluja,
l’artista que dibuixa,
som un salmó que puja
per un riu contracorrent.

Som la guerra,
som l’amor,
som cada mirada
que penetra fort.
Som la vida
sense por
i una veu que crida.

Som el riure,
som el plor,
les que volen viure
la revolució.
Som la Clau
de la presó.

I el cor ens fa: Boom!

Ens han trencat,
ens han marcat,
som el somriure que no agrada
als que et voldrien callat.

La pedra que s’escapa,
el còctel que t’esclata
el nus de la sabata
que demà haurem deslligat.