Fer-te feliç

Fer-te feliç, tot el que vull.
Que passi el mal temps,
que s'amagui lluny l'orgull.
Fer-te feliç, tot el que tinc.
Que sigui tan fort que surti tot de dins.

Tot seguit, preciós,
viscut com si fos l'últim cop.
Seguint l'olor del segon visc,
estones blanc, estones gris.
Sembla ahir, quan s'envà
el sol un tros enllà del riu,
i neix i mor el que estimem
i estem aquí tan plens d'ahir.

Fer-te feliç, tot el que vull.
Que no ploris més, que puguis obrir els ulls.
Fer-te feliç, tot el que tinc,
que calli el destí i així puguis ser tu.

No sóc res, però tot,
en cada instant de respirar.
Si et canto, despullo allò viscut,
tot ben foll i ben il·lús.

Canto al temps, que fuig,
sempre aprofitant el bon vent
i a cada passa moro donant-he
trossets eterns, de vida plens.

L'aire va ple de tu,
jo m'hi abraço foll
penjant de ton pit al buit.

L'aire va ple de tu,
jo m'hi abraço foll
penjant de ton pit al buit.

Fer-te feliç, tot el que vull.
Que passi el mal temps,
que s'amagui lluny l'orgull.
Fer-te feliç, tot el que tinc,
que sigui tan fort que et surti tot de dins.

Que parli aquest cor tan ple de cicatrius,
de tot el que escombra, de tot el que viu.
Que la llum del sol ens aixequi més forts,
que passin els dies, que vingui la sort.

Sembla que en lloc de pensar et desfàs dins el moment,
et pot semblar que no però n'hi ha que sempre en volen més.
Uns rapapam pam, altres rupupum pum,
no deixen de ser bombes encara que caiguin lluny.

No vull que els meus diners matin famílies innocents,
ni pensar que treballo i estic treballant per ells.
A la merda els privilegis i a la merda el món segur,
no hi ha res pitjor que quan manen els curts.

Feliç, tot el que vull.

Perdut per aquí, perdut feliç,
perdut per tu, perdut per aquí.

L'aire va ple de tu,
el temps que fuig,
allò viscut.

Tot són preguntes

Tot són preguntes que mai tenen resposta
Tocat per no sé quina absurda mà, se sent un violí
Perquè et fa mal, d'això no hi ha dubte.

Passem el dia en una vella taverna
on la gent beu, on jo mateix bec
per allunyar molts àrids pensaments que no tenen cap mena d'importància.

Podríem fer moltíssimes coses que no són res
Partint d'aquest principi tot és ara i res
Partint d'aquest principi...

Podríem fer moltíssimes coses que no són res
Partint d'aquest principi tot és ara i res
Partint d'aquest principi tot és ara i res

El calaix de la memòria

Ara puc sentir molt dintre de mi,
l'olor de pluja fina acariciant la terra que em va bressolà
des d'avanç d'infant, ella és part de mi
i sentir-me'n tant lluny em fa petit

Vam créixer entre rius, que banyen records
de tardes de diumenge, divagant sobre l'amor i l'amistat
sempre al teu costat, caminant plegats
compartint la innocència

deixa'm dir-te amic
els records dibuixen el nostre esperit...per dins

I la vida capriciosa, que em va allunyar d'allà
i se m'obren les ferides al pensar
que sóc d'un lloc d'on homes fem castells
per tocar el cel, no hi ha un lloc millor
i jo el vaig deixar enrere

Només tu i jo...amic només tu i jo
Només tu i jo

Ferit, per el pas del temps
si pogués tornar enrere abraçaria tot el que vaig descuidar
per poder emigrar buscant l'esplendor
efímera fortuna

Deixa'm dir-te amic
les cicatrius no sempre són de l'enemic
amic

només tu i jo...amic només tu i jo
només tu i jo

només tu i jo

Sants innocents

Ans ens si reia fent l'orni dels teus consells caducs
de luxes superflus, en nom d'algú
d'uns quants adorns gasius que corren cobrant-se enemics
per camins de pols, per un congost de pols
com un llop que fuig d'un eixam de trons
hauré buscat sopluig, hauré bramat dolgut
atrotinat per algú com tu
ben trist a despit d'un cel caigut
me'n ric dels usuaris de la creu
en pro de pau, per por de caure a l'infern
tu ets com un pas en fals un paladí o un criminal?
Un niu on no s'hi escau,
perdut sense confins,
enmig d'un trist rebost
amb la pell i l'os, sense sang al cor
et puc semblar un intrús, un fillol de torn
que cada cop dóna menys de sí,
doncs tinc tots dos ulls ganduls
amb l'ànim embastat com per fer-ne un rusc
puc ser un botxí com tants
un malandrí, un malandrí
que es ven per un mal sou
tu ets com un pas en fals,
un paladí o un criminal?
Un niu on no s'hi escau,
perdut sense confins,
enmig d'un gris rebost
Ben ferit d'amor, en dejú per tu
no entenc aquest vist-i-plau
doncs cada cop veig més perduts els pobres
com més esforç més desnerits!
Sols puc dir-vos desencants,
desdenys com més m'hi faig
doncs no sóc tan innocent com per no ser esquerp
lluny de creure amb àngels
i menys vestits de color blanc!
Escarransit i amb baves com un jueu que ofen
Ves! Sense mala fe, escanyolit, escanyolit
Absolt potser per quedar bé...

Houston

Algú s'inventa les paraules.
Algú em va dir que al sostre no hi havia res.
Amago l'aire dels pulmons dins un globus que s'escapa
i amb una corda es va aixecant tot el meu pes.

Ja m'ha caigut una sabata,
sobrevolant finestres, núvols i pensaments.
Potser l'alçada em torna sord o m'oblido d'escoltar-te,
potser la lògica l'escriguin altres lleis.

Quan el camí es faci llarg
recordaré la vista d'aquesta ciutat.

Houston, no hi ha cap problema,
aquí tot va bé, va tot sempre bé.
Houston, no hi ha cap estrella
quan ningú la veu, quan ningú la veu.

El mapa no diu com s'hi arriba,
però la curiositat viatja en missió espacial.
Si l'aire es fa més fred aquí, potser trigo més d'un dia.
Millor que avui ja no m'esperis a sopar,
potser és millor que no m'esperis…

Quan el camí es faci llarg
recordaré la vista d'aquesta ciutat.

Houston, no hi ha cap problema,
aquí tot va bé, va tot sempre bé.
Houston, no hi ha cap estrella
quan ningú la veu, quan ningú la veu…

I cada cop que camino vaig més lluny,
coordenades d'un espai/temps que hem perdut.
Aquí les coses ja no cauen pel seu propi pes.
Relatius com els dies que hem viscut,
teories que s'escriuen i es fan fum.
Aquí les coses ja no pesen el seu propi pes.
Houston, no hi ha cap problema,
aquí tot va bé, va tot sempre bé.
Houston, no hi ha cap estrella
quan ningú la veu, quan ningú la veu…

M'agraden els colors

M'agraden els colors, les camises florejades,
turqueses, verds elèctrics, grocs i blaus.
El negre no és el rei, només la mandra explica
que no intentem trobar combinacions més divertides.
Com m'agrada aixecar-me i esmorzar,
amb aquella mala llet que no se'n va.
Camino pel carrer amb la marxa posada,
m'agrada com et mous i si no et mous també m'agrada.

Tot és guai quan ho veig tot guai.
No hi ha temps per sentir-se malament,
jo vull viure ben content.
No hi ha temps per sentir-se malament,
s'ha d'anar on bufa el vent.

Prendre el sol a cada cantonada,
treballar i que tot surti com pensava.
Comences un projecte i va súper malament,
no passa res, apetxugar, que passa constantment.
M'agraden les històries que m'expliquen pel carrer
tots aquests personatges que no saben ni què fer.
M'agrada escoltar i també que m'escoltin,
m'agrada perdre el temps tot esperant que el temps s'esgoti.

Tot és guai quan ho veig tot guai.
No hi ha temps per sentir-se malament,
jo vull viure ben content.
No hi ha temps per sentir-se malament,
s'ha d'anar on bufa el vent.
Tot és guai quan ho veig tot guai.

Quan somrius

Ara que la nit s'ha fet més llarga
Ara que les fulles ballen danses al racó.
Ara que els carrers estan de festa
Avui que el fred du tants records.

Ara que importen les paraules
Ara que el vent bufa tant fort
Avui que no ens permeten veure-us,
Ni podeu parlar
Ens teniu sempre al vostre costat.

És Nadal i al meu cor
hi batega l'esperança
que aviat sereu a casa
quan s'acabi aquest malson.

I les llums i el color
Que lluïm en aquests dies
denuncien la injustícia,
no caminareu mai sols.

És el buit que et deixa comptar els dies,
i les nits tant lluny de casa, sense llibertat.
Sou homes de pau i us volem lliures.

Com queda al jersei un detall groc.
Vam dir que mai ens rendiríem,
Seguim dempeus i confiats
El vostre exemple és de fermesa i dignitat,
Us volem junts al nostre costat.

És Nadal i al meu cor
hi batega l'esperança
que aviat sereu a casa
Quan s'acabi aquest malson.

I les llums i el color
Que lluïm en aquests dies
denuncien la injustícia,
no caminareu mai sols.

La paga de Nadal

Per què quan arriba desembre
a tots se'ns veu tan motivats?
La gent, amb pressa, prepara el pessebre
buscant likes pel seu Instagram

Brindem amb cava de la terra
Guardem un lloc pels canelons
I quan esperes que arribin les neules
la sogra et fa menjar el segon

Anem a celebrar que estem ben escurats
La Grossa ens ha deixat tirats
La fava ens ha tocat
com l'any passat
Doneu-nos la paga de Nadal

Anem a celebrar "que no estamos tan mal"
Tanquem per cap d'any el Luz de Gas
Que el bo d'en Baltasar
no faci tard
I ens porti la paga de Nadal

Doneu-nos la paga de Nadal!
Fum, fum, fum!

Jo sóc com tu

M'agrada com la vida va traçant els seus camins,
i que els nostres passos ens hagin portat aquí.
M'agrada el pas dels dies que ja ens ha fet germans,
i que els nostres somnis en el fons siguin iguals.

Entre el somriure i el plor,
sota la pluja i el sol,
compartim aquest batec,
i guardem sota la pell els mateixos sentiments...

Perquè jo, jo sóc com tu,
i tu, tu tu ets com jo.
Som els fills valents de la primavera
i tenim el mateix cor rebel!

Perquè jo, jo sóc com tu,
i tu, tu tu ets com jo.
Somiadors fidels contra l'impossible,
caçadors del mateix dolç anhel!

M'agrada que les tardes amb tu se'm facin nits,
i com m'acompanyes quan el món es torna gris.
M'agrada quan els reptes ens fan treure el millor,
i que l'alegria sempre ens ompli de valor.

Entre el somriure i el plor,
sota la pluja i el sol,
compartim aquest batec,
i guardem sota la pell els mateixos sentiments...

Perquè jo, jo sóc com tu,
i tu, tu tu ets com jo.
Som els fills valents de la primavera
i tenim el mateix cor rebel!

Perquè jo, jo sóc com tu,
i tu, tu tu ets com jo.
Somiadors fidels contra l'impossible,
caçadors del mateix dolç anhel!

El dubte ataca però l'esperança ens guarda.
Les forces ens fallen però els esperits no es cansen.
Si em cantes, si em balles, sento que el temps
s'allarga.
Les ombres s'apaguen i pugen com les nits de la llum
del matí

Perquè jo, jo sóc com tu,
i tu, tu tu ets com jo.
Som els fills valents de la primavera
i tenim el mateix cor rebel!

Perquè jo, jo sóc com tu,
i tu, tu tu ets com jo.
Somiadors fidels contra l'impossible,
caçadors del mateix dolç anhel!

El tren del temps

Les últimes pàgines d'un llibre.
Sentir la pluja sobre la pell
I veure com desperta el dia.
Fer-te l'amor després de tant de temps.

Del mig de la runa arrencar l'alegria.
Sentir que portem a dins els Déus.
I contra el mur morir-nos de riure.
Ser iguals vol dir ser igual de diferents.

I plou allà on ens falta l'aigua
I algú que està en guerra fa la pau
I a poc a poc el món es para
i la vida comença a ballar.

Ja sé que ens trencarem,
que ens caurà a terra el món.
Ja sé que plorarem
i que podem perdre-ho tot.

Per sempre no hi ha res
i el tren del temps no frena.
Tinc un desig només:
que tot valgui la pena.

Cantar cançons a la lluna.
Sentir la terra amb el pas descalç.
Riure de nou de la broma de sempre.
Quan no l'esperis fer-te un regal.

Viure l'estiu sota l'aigua clara.
Ballar borratxos la nostra cançó
i dir-t'ho tot amb una abraçada,
si alguna cosa pot dir-t'ho tot.

I plou allà on ens falta l'aigua
I algú que està en guerra fa la pau
I a poc a poc el món es para
i la vida comença a ballar.

Ja sé que ens trencarem,
que ens caurà a terra el món.
Ja sé que plorarem
i que podem perdre-ho tot.

Per sempre no hi ha res
i el tren del temps no frena.
Tinc un desig només:
que tot valgui la pena.

Desperta sota les ales del capvespre.
Camina amb mi un petit trosset del teu camí.
Deixa't vèncer per la pulsió que sents empènyer.
Dins del teu pit, que vol alliberar-se i crida per sortir.

Avui sí

Fugint de la desídia i d'avorrir-nos com un flam
Ens posem les botes que “ens en nem” d'excursió al camp.
Caminem sempre endavant, caminem sempre cantant
fem la ruta dels bons jans.
Fem periples impossibles
sempre a punt i amb un somriure
Fem periples impossibles
sempre a punt i amb un somriure escolta
sabem el que ens importa.

Que avui sí
que serà un dia per gaudir
de tot allò
que a la ciutat ja no s'hi troba
Avui sí
que serà un dia per gaudir
serà millor
que ahir, jo crec que jo dic que...

Hem posat a les motxilles material professional
mandonguilles, esterilles i fabada litoral
I faci vent o temporal o peti un sol descomunal
pujarem el cim més alt.
Fem periples impossibles
amb alcohol per les ferides
fem periples impossibles
amb honor farem el Pedraforca
això és el que ens importa.

Que avui sí
que serà un dia per gaudir
de tot allò
que a la ciutat ja no s'hi troba
Avui sí
que serà un dia per gaudir
serà millor
que ahir, jo crec que jo dic que sí.

Avui

Si avui em dius que vols sortir a donar un volt
Que al teatre has vist que qualsevol pot ser qui un vol

I ara balles contenta
T'entregues al sol del matí
I te'n rius tant de mi
Esperant que l'aigua arrenqui a bullir

Si avui em dius que vols estimar-me a mi sol

L'arbre ple de flors

Tens un niu d'ocells a dins
canten als matins
diuen que tens el cor dolç
que no et marxi mai la bona intenció

perquè fas el món millor
somriure generós
ets un arbre ple de flors
t'entre llum per dins, tu em desfàs el cos

dins l'aire quan les mans se't fan colors
se m'emporten lluny de tot
se'n van enllà
entre el cel i el món?

Obre els ulls com dos balcons
i em diu t'estimo molt
ets un arbre ple de flors
no tens cap maldat

no et vull fer cap mal,
no et vull fer cap mal,
no et vull fer cap mal

no et vull veure cap més llàgrima caient
vull que tot se't faci clar,
que estiguis bé,
no et vull fer cap mal

El castell dels dies perduts

I aquell viatger, que portava les muntanyes vora el mar,
fins al mar.
I aquell navegant, que portava el seu vaixell al cim més alt.
No hi ha ningú, ni jo ni tu.
I aquell vell tant vell, que portava mitja vida esperant
a fer cent anys.
I aquells que al partir, el seu somni més intens era seguir,
seguir cridant, no acabar mai.

I on viu la lluna, on ens vam deixar la pell?
La lluna la pruna, on ens hem deixat el temps.
Ha caigut la bena dels ulls.

I aquells que un cop l'any ens conviden a passar i fer un vi
blanc i tots brindant.
Estimats ens direm! Això ho hem de repetir cent cops al mes,
i marxaran i oblidarem.

I on viu la lluna, on ens vam deixar la pell?
La lluna la pruna, on ens hem deixat el temps.
I on viu la lluna, on ens vam deixar la pell?
La lluna la pruna, on ens hem deixat el temps.
Ha caigut la bena dels ulls.
El castell dels dies perduts.

I aquells que hem fixat les mirades en un astre il·luminat,
si ja no està, al fer cent anys.

El circ de les estones perdudes

Puja a la meva nau, reina feta de moments
Entra, ets benvinguda, tinc cervesa i llum de lluna
Aquí passo les hores, abraçant gotes de pluja,
tallant petits misteris amb un làser fet de contes

Queda't, vull escoltar el teu perfum fet de llum
Ara vés, deixa'm anar... com tu saps em faràs tornar
Com un meteorit que cau al mar i rebota
Com un camp de blat mullat i un cargol idiota

Si desperto a mil kilòmetres del cor... Baixa'm, amor

Si desperto a mil kilòmetres al nord del teu cor...

No em miris així, que em tremolen els colors
Busca'm sense plans, toca'm sense mans
Sota la neu d'abril col·lecciono un circ antic,
ple de nits en vela, mossegades per darrera...

Vull besar el teu coll fet de mar i jazz calent
Ara vés, deixa'm anar... com ja saps, em faràs tornar
Com un satèl·lit que cau i rebota en espiral,
com la roba estesa al vent, dient que no...

Si desperto a mil kilòmetres del cor... Baixa'm, amor

Si desperto a mil kilòmetres al nord del teu cor...

"Senyores i senyors, en el cul tinc pebre i flors!
Benvinguts, nens i nenes, i capsigranys de tota mena
Gaudirem de l'espectacle de l'elefant damunt l'aranya
Volaran fins a Cancún polítics dins un canó...
Dient veritats!
Soparem pomes i fades i riurem menjant espases
Cantarem amb en Dausà, poti poti, jo mai mai
I la dona del nas gran cridarà futurs passats
Es quedaran muts els més menuts amb el show del Domènech, el bruixot
Benvinguts al circ, peluts, dones grasses, cent mil iaies
Benvinguts al circ mundial de les estones perdudes
Benvinguts, senyores i senyores, a les estones perdudes!"

Fent equilibris

Totes les nits t'escric, somnie que sóc el segell d'esta carta,
que torne al teu costat com el soldat que torna a Esparta.
Sense esperança, ni assegurança, ells no demanen permís,
torna el passat com al 37 i els exiliats a París.
Demane auxili ningú m'escolta i aquest país que m'exporta,
si no estem junts ja res importa, començarem la revolta.
Junte vocables, forme paraules, bufen els vents favorables,
vinc d'una terra de foc, és el meu lloc i tu i jo diables.

Guanya la banca i s'esfuma el teu àngel,
dura jornada i poques esperances.
Un nou treball temporal, anestèsia local
que no calma el temor ni les ànsies,
mire al futur, no veig res segur,
a l'intempèrie famílies senceres,
l'Alarma social, ens cau al damunt,
colpege fins que tombe el mur.

Per les runes d'esta vida van
fent equilibris amb el destí i amb la nostra fam,
busque un oasi d'esperança en tu
per despertar tots els matins i refugiar-nos junts.
Per les runes d'esta vida van
fent equilibris amb el destí i amb la nostra fam,
busque un oasi d'esperança en tu
per despertar tots els matins i veure que hem vençut.

Al despertar, el dia està gris, només faltava l'enquesta del CIS,
últim avís, no hi ha remei, diuen els bancs que es queden el pis,
diguem adéu als nostres amics, no vam poder nàixer rics,
l'última opció que ens queda, s'obri la veda, és caminar decidits.
Direcció nord, a una altra terra, viure hui en dia és anar a la guerra,
no veure't més, poder abraçar-te, una sensació que m'aterra,
no plores més no és culpa teua, és d'este país que em desterra.
La fuga de capitals, sou criminals, jo tinc el cor a l'esquerra.

No tens un clau per omplir la nevera,
cada matí pot ser una odisea,
brinda la patronal, per l'estafa legal
que t'ha buidat la cartera,
són ells o tu, no creus en ningú,
no sigues esclau que alimenta el joc brut,
sonen martells de la classe obrera
i creix la marea del sud.

Per les runes d'esta vida van
fent equilibris amb el destí i amb la nostra fam,
busque un oasi d'esperança en tu
per despertar tots els matins i refugiar-nos junts.
Per les runes d'esta vida van
fent equilibris amb el destí i amb la nostra fam,
busque un oasi d'esperança en tu
per despertar tots els matins i veure que hem vençut.

Yhumi

Yhumi,
noia d'orient,
mous l'aire calent amb la branca d'una figuera.
Yhumi,
sota un pont un estel
que intenta alçar el vol,
bufes però no pots i ensopegues.
Yhumi,
creues el filat
mentre algun soldat crida: "Yhumi casa't amb mi!"

Jo rere els binocles segueixo amb detall
els teus peus gelats, nus, creuant el bassal
i el meu pols fa tremolar el teu rostre en pau…

Recito en veu baixa un verset que t'he escrit:
voldria ser l'aire que hi ha entre els teus dits
Mai sense apropar-me mai sense ser vist.

Yhumi,
sent fort el pes del món,
per això, d'hora, a les set sent son.
Yhumi qui es cuida de tu?
T'han abandonat
atrapada dins la vinyeta
(La final)
Yhumi,
fas a la vora del filat,
d'un paper bastard,
un origami. Una obra d'art.

I des d'aquesta alta torre de marfil
punt a punt ressegueixo amb l'índex el perfil
de l'expedicionària creu que duus entre els pits.

Abans de creuar amb els peus nus el bassal,
més tard recitant un verset que t'he escrit.
Mai sense alterar el breu guió inacabat
que repetim fins l'infinit.

Dins d'un còmic atrapats
per la ploma d'algun boig.
Que algú acabi el seu dibuix.
I que hi pinti un prat!
On puguem córrer plegats!
Per fi lliures!

Al capvespre

Rull ris fil de bocí Debussy cabell de bri.
Rínxol s'enreda un pel es recargola,
rissos de faixa somrís d'eixam,
queix rioler alè bleix ull de bou i most de dent.

De nit en nit de cop i volta caic,
com esclafit esmorteït al llit.
De tiu en tiu, faig la viu-viu,
si em llepa el pit i em pren el piu escolto el xiu-xiu.

Pel capvespre
em sento feliç.
Quan ets amb mi em sento feliç.
Quan ets aquí amb mi
em sento molt feliç.

Però quan desperto
ja et trobo a faltar.
Quan no ets aquí em sento ben trist,
de bon matí em sento ben trist.

De bruixa en bruixa cap entrecuix ni cuixa,
l'ull cabellut m'embruixa.
De ruta per la gruta
el cap cabellut que m'embruta.

Cor arrodit mà clava cinc ungles
d'esquenes deu dits:
graten urpen, grapen el braç;
arpades les venes arrapats al jaç.

Pel capvespre
em sento feliç.
Quan ets amb mi em sento feliç.
Quan ets aquí amb mi
em sento molt feliç.

Però quan desperto
ja et trobo a faltar.
Quan no ets aquí em sento ben trist,
de bon matí em sento ben trist.

Pulgars

Ja no queda temps per estar tot sol
Ja no queda temps per reflexionar
Ja no queda paciència ni repòs
Res que no sigui immediat
Estar en silenci fa mal
Ni un sol moment per pensar
Sense mirar cap on vas
Segueixes cap endavant
Ja no queda res que suposi esforç
Ja no queda res sense ser explicat
Ja no queden espais per el record
Res sense estar rosegat
Estar en silenci fa mal
Ni un sol moment per pensar
Sense mirar cap on vas
Segueixes cap endavant
Plaer personalitzat
Esbraonant es pulgars
Lliure i acomodat
Segueixes cap endavant
Segueixes cap endavant
Segueixes cap endavant

La dotzena campanada

Quan em mires en silenci
dins els ulls t'hi veig un món,
insinues mig somriure
que desfàs amb un segon.
Quin misteri!, com la nit i com la vida
em desconcertes, i m'és igual,
si em deixes contemplar-te
només cinc minuts més...

Quan em parles amb matisos
no sé estar mai prou atent:
quan ressaltes una lletra
o canvies un accent.
No intueixo si voldries abraçar-me
o apunyalar-me, i m'és igual,
si em deixes escoltar-te
només cinc minuts més.

Que el destí té aquestes coses
i ens sorprèn a cada pas,
amb un petó podem entendre'ns
i ballar al mateix compàs.

Vull despertar i veure que somies.
Quan passi el temps tindrem tots aquests dies.
Saps que sí, el destí
ha volgut que ens trobem aquí.
Compartim el coixí, ja et pots arraulir,
i és així com m'agrada a mi.

Quan em fonc en els teus llavis
sé que puc aturar el temps,
entendré tot el que vulguis
amb el teu desig ardent.
M'enamora que t'inventis mil històries
fantasioses, i estic tan bé
si em deixes desitjar-te
només cinc minuts més.

Que el destí té aquestes coses...
Vull despertar i veure que somies...

Un sol gest, un sol mot,
un sol cor batega fort,
potser és Amor,
que no ens manqui la sort,
si el vent ho vol i va a favor arribarem a un bon port.
Un bon port ple d'amor.

Vull despertar i veure que somies...

I és així, així, així, saps que sí, és amb tu com m'agrada a mi.

Mentides

M'he aixecat xop de neguit
i he anat dalt del turó.
No era de dia ni era de nit.

En un cel tornassolat,
despullats de vanitat,
hem volat des del turó.

I aquesta nit, des d'allà dalt,
he vist que no es feia fosc,
però també he sabut
que no era pas veritat.

M'he sentit, oh, tan petit
buscant l'arrel de la por...
No era de dia ni era de nit.

No vull més tornar a aterrar,
vull volar set cels enllà.
I oblidar l'antic turó.

Però aquesta nit, des d'allà dalt,
he vist que no es feia fosc,
i també he sabut
que no era pas veritat.

Tot el que he vist era mentida
...però m'ha agradat.

Per ser feliç

Vull un hort i una casa, vull un llac i vull un camp.
Ja no tinc res a veure amb el que hi ha aquí al meu voltant.
No hi tinc res a perdre i el que em diguin m'és igual,
jo només vull ser lliure amb poca cosa per viure.
Sé molt bé què vull sentir quan dic que vull marxar.
Ara que tothom crida ja no vull ni opinar.
Un mas que s'enfonsa i un camí abandonat,
ja fa temps m'estira, ja sé què fer amb la vida.
En aquesta terra hi muntarem un paradís,
En aquesta vida hi he vingut a ser feliç, a ser feliç!
Vull crear un lloc nou, que potser mai no hi ha hagut.
Vull notar que el món es va fer per ser viscut.
Vols venir amb mi i ens posem a construir?
Si no fem una casa, serà un palau amb un jardí.
I si ens paren l'obra perquè no tenim permís,
segons com m'emprenyo i me'n vaig a un altre país.
Sembla estrany que tot es torni tan, tan complicat!
Estic com una fera, ja no puc tirar enrere.
En aquesta terra hi muntarem un paradís,
En aquesta vida hi he vingut a ser feliç, a ser feliç!
Si la cosa falla buscarem una altra opció,
muntaré una empresa, una secta o una nació.
Bastiré defenses i models de producció,
només volia una casa, però em varen dir que no.
En aquesta terra hi muntarem un paradís,
En aquesta vida hi he vingut a ser feliç, a ser feliç!

Cançó de nit

Quan es despulla en el mirall
sap que la miro de reüll
que el seu cos nu no m'és estrany

Cobreix el cos amb el llençol
i el seu somriure omple de màgia
els cinc sentits pendents de tu

I alça la veu amb el meu nom
buscant resposta poc pacient
avui no serà diferent
estaré amb tu en tot moment

Vull cantar-li cançons de nit
vull mirar-la des de el llit
vull besar-la abans de dormir
i fer-l'hi sentir...que estic al seu costat

I alça la veu amb el meu nom
buscant resposta poc pacient
avui no serà diferent
estaré amb tu per sempre més

Vull cantar-li cançons de nit
vull mirar-la des de el llit
vull besar-la abans de dormir
i fer-l'hi sentir...que estic aquí

Chaplin

Calibrava el gest amb precisió
dibuixant-se la mirada amb un carbó
i un somriure mut.

Repassava cada moviment
amb la traça de qui mai va ser aprenent
i amb exactitud.

Com la idea que s'enreda pels cabells,
volta la corbata, i s'estreny el nus
d'un bigoti tragicòmic diminut.

Des d'aquí a dalt tot allò ara ens sembla universal
des del primer niu a l'últim sol,
recorrent les planes.
Dins del vell barret l'inventor del riure no diu res,
i es treu de la màniga un bastó.
Fa equilibris com tu i com jo.

Caminava amb pas tenyit de son
amb la pressa de qui corre i no sap on
mentre enreda el fil.

Desgranava cada floc de neu,
trepitjava cel·luloides amb el peu
amb un gran estil.

Quan l'orquestra submarina emprèn el vol
sobren les paraules, ballen els pingüins.
Posicions, que en tres, dos, un… ja serem dins.

Des d'aquí a dalt tot allò ara ens sembla universal,
des del primer niu a l'últim sol,
recorrent les planes.
Dins del vell barret l'inventor del riure no diu res
i es treu de la màniga un bastó.
Fa equilibris com tu i com jo…

Records d'en Charles!

Amoride

Trau-me a passejar,
dus-me de la mà.
Anem a prendre el sol:
seré un home nou.
Gita'm en el llit,
despulla'm baix la nit.
Folla'm de tot cor
i fes-me un home nou.

30 dies sense cap accident

Em desvetlla el telèfon tremolant
i la veu a l'altra banda diu: “Problemes”.
A corre-cuita, he pujat fins al terrat.
I Lisboa no dormia tan serena...

Nova Delhi, simfonia de motors. '
Al rickshaw no he notat que m'adormia.
Ens segueixen. Sacsejant el conductor, dic:
“Hem de despistar-los, que m'hi va la vida!”.
Però, quan de cop obro els ulls, me n'adono:
en realitat sóc dins d'un tren
que va creuant un paisatge estepari.
Per la finestra, al fons, et veig:
la silueta al desert amb un dit apuntant cap a mi.
He escapat. De moment... 30 dies sense cap accident.

Quan desperto en un motel de mala mort,
a la porta, un puny que pica amb insistència.
El revòlver em tremola entre les mans.
Se'm dispara i recupero la consciència.

I me n'adono que estic sol a casa,
però que ja tornes a ser aquí.
Els dies eren tan clars,
que dubtava si eres o no una part de mi,
d'una fugida endavant a través
de l'espai i del temps. Comencem novament.

Em desvetlla el telèfon tremolant
i la veu a l'altra banda diu: “Problemes”.

Pensava que ja no hi eres.

I me n'adono que estic sol a casa,
però que ja tornes a ser aquí.
Els dies eren tan clars,
que dubtava si eres o no una part de mi,
d'una fugida endavant a través de l'espai i del temps.
Superar, finalment, 30 dies sense cap accident.

La força que fa girar el món

Estava sol
Intentant trobar-li excuses a la sort. Sense nord
Preguntant-me si jo mai sabré qui sóc

Recordant
Els moments que hem viscut junts en un instant Desitjant
Oblidar-te per poder seguir endavant
No...

Però de cop vas tornar Amb el meu cor a la mà

I ara ballem sota la llum del sol. Hem fet reviure el foc
Volem fins l'horitzó.
I ara vivim com si fos l'últim cop Gaudim cada segon

Sentim entre tu i jo.
La força que fa girar el món

Estem sols
Perseguint-nos sense pressa entre llençols. Tu i jo
Som dos bombes esperant per l’explosió.

Capturant
Melodies impossibles que se'n van.
Avançant-
Entre enigmes que s'escapen de les mans.

Però de cop vas tornar Amb el meu cor a la mà

I ara ballem sota la llum del sol. Hem fet reviure el foc.
Volem fins l'horitzó.
I ara vivim com si fos l'últim cop. Gaudim cada segon.
Sentim entre tu i jo

I ara ballem sota la llum del sol. Hem fet reviure el foc
Volem fins l'horitzó.
I ara vivim com si fos l'últim cop. Gaudim cada segon.
Sentim entre tu i jo.
La força que fa girar el món.

Sento les ganes de viure al moment. No necessito res més
Et tinc sota la pell.

I ara ballem sota la llum del sol.Hem fet reviure el foc.
Volem fins l'horitzó.
I ara vivim com si fos l'últim cop. Gaudim cada segon.

Sentim entre tu i jo.
La força que fa girar el món.

Sol d'estiu

L'estiu,
el mar,
el sol
i tu.
més prompte que mai,
és estiu, som joves,
ens agrada el mar.
Sortim al carrer
l'autobús no ve,
quan vol venir, ve.
Però...
L'estiu...
Comença el suar,
però anem al mar,
un damunt de l'altre,
però sense estimar.
Trepitjada al peu,
cop de colze al pit,
quan baixes de "bus",
ja estàs mig pansit.
Però...
L'estiu....
Vas a l'estació,
veus animació,
tanta que en l'espera,
perds fins la raó.
Si és dia de sort,
potser l'endevines,
si no tens el dia,
al mar tu no dines.
Fas un bany si pots,
si no pots et fots.
I cap a caseta
amb el tren de tots.
De tots pels qui el tren
és la salvació,
de passar un dia
sense obligació.
I...
L'estiu...
Arribes cansat,
no saps que ha passat,
beus un got de llet.
La llet s'ha tallat.
Has d'anar a dormir,
demà ve el patir,
i et faràs ben negre
de treball, cantant:
L'estiu...
i l'estiu i el mar
el disfrutaran
aquells que a tu et paguen
per anar a treballar.
I el sol no el veuràs,
i prou sort tindràs,
si tens l'estimada
al teu matalàs.
Per tant...
Ni estiu,
ni mar,
ni sol,
i tururú.

Lo meu riu

Lo meu riu és verd i blau
i fa una curva suau
quan creua la ribera.

Omple de vida, omple de color
lo camp d'arròs i l'albereda.

Lo meu riu ve de molt lluny
i porta dins del puny
riqueses als meus peus.

Gust de Cantàbria, gust de l'Aragó,
sabor a pluja i Pirineu.

Lo meu riu, lo meu riu, sento com em crida lo meu riu.
Lo meu riu, lo meu riu, sento com respira lo meu riu.

Lo meu riu m'ha regalat
la meua identitat
i aquest orgull de ser d'on sóc.

La meua infància, lo meu vent de dalt,
lo meu parlar tan especial

Lo meu riu rega el record
que em neix de dins del cor
i em lliga a un poble i a una gent.

Fill d'una terra que acull al foraster.
Fill d'un pagès o un mariner.

Lo meu riu, lo meu riu, sento com em crida lo meu riu.
Lo meu riu, lo meu riu, sento com respira lo meu riu.

Lo meu riu no és meu ni teu
però cal alçar la veu
si el volen atacar.

Gent que no escolta, gent que no comprèn
nostra cultura i sentiment.

Lo meu riu al pas dels anys
recordarà els germans
que avui lluitem per n'ell.

Lluitem pel fang i l'espiga
la fotja i l'anguila
i cada racó on vaig ser feliç.

Lluitem pel faro i les dunes
la platja, les llacunes,
allò que forma part de mi.

Lluitem per l'home i l'aixada,
la terra estimada.
Aquí on vaig néixer i vull morir.

Lo meu riu, lo meu riu, sento com em crida lo meu riu.
Lo meu riu, lo meu riu, sento com respira lo meu riu.

Ves per on

Devora el meu carrer hi viu un captaire.
La seva flaira indica que és allà
T'explica amb la convicció d'un sastre
i la braó d'un bon soldat
que ell n'era el xef d'un restaurant de pasta
a la zona més carca de Rubí.
Però un dimarts una visió el col·lapsa
i capgira el seu destí.
Diu que hem vingut al món a fer-hi el préssec.
"Per més que ens hi esforcem no sabrem res del cert."
Diu que és astut el qui camina alegre
i tan estúpid l'univers!
I ara balla, balla, balla amb els "quillos" de la plaça
i ara imita un cordovès,
ara et gires i no hi és.
Ha condemnat el seu passat,
ha abandonat tot el que havia estimat.
I un dolç record vol aturar-li el pols però...
De sobte, ves per on, en un costat del pont
se li apareix mossèn Ramón.
I passa un tren de vapor en un paisatge misteriós
i passa un nen fent bombolles de colors.
Bombolles de colors.

Un nou Big Bang

I si te'n vas...
Noves formes d'escultura
Sorgiran al teu pas
Per catacumbes oblidades
Que et guiaran per sota el mar

I en aquest cas…
Jo em quedaré com una estàtua
Davant d'un taulell buit d'escacs
Intentant moure alguna peça
I esquivar l'escac i mat

Ja saps que tots ho diuen
Que en aquest món tot sol tornar
I jo desitjo de tot cor
Que tu no fossis pas una excepció
Però t'escriuria mil cançons
Per anar cantant de bar en bar
Fins el dia que et sentís dir 'hola Ferran
I què, com va?'

I és que ja ho saps que tots ho diuen
Que en aquest món tot sol tornar
I jo desitjo de tot cor
Que tu no fossis pas una excepció
Però t'escriuria mil cançons
Per anar cantant de bar en bar
Fins el dia que et sentís dir 'Ran Ran Ran'...

I si te'n vas…
Milers d'homes amb guillotines
Vindran a trobar-me al mas
On jo em refugiaria
Tot estudiant donar un nou pas
En aquest món de bogeria,
De tristesa i de fum blanc
I de falses melodies
Tot esperant un nou Big Bang!

Cara de cul

He perdut la sort en un minut,
el sol el nord i el sud,
el temps que no he tingut,
el temps que no he viscut.

Però no he perdut les ganes de viure,
ni les ganes de veure't,
amb ganes de més, he perdut però he guanyat.

He perdut l'amor d'alguna flor,
la por de tenir por, un despertador mut,
el colom de la pau quan he estat dins el pou.

He guanyat tot el que porto amb mi,
els dies que he viscut i els amics de veritat.
He guanyat tot el que no he perdut,
he guanyat perdent el que he perdut.

I tu em fas anar de cul i no t'ho ha dit ningú.
I jo vaig fent tot el que puc,
però tinc cara de cul
i no m'ho ha dit ningú.
Jo només penso en mi,
però només penso en tu.

M'encanto al cim d'un cingle immens
que tot m'ho dóna i tot m'ho pren
i em quedo amb tot, i em quedo amb res.

He perdut un tros del meu orgull,
i m'hi he deixat la pell per anar endavant,
destí poruc no et visc
perquè els dies se'n van.

Però no he perdut el riu del meu poble,
ni les ganes que em sobren,
he perdut aprenent i aprenent m'he fet gran.

He guanyat tot el que m'he estimat,
la sort d'anar vivint, tot el que sento a dins.
He guanyat tot el que no he perdut,
he guanyat perdent el que he perdut.

I tu em fas anar de cul i no t'ho ha dit ningú.
I jo vaig fent tot el que puc,
vaig amb cara de cul
i no m'ho ha dit ningú.
Jo només penso en mi,
però només penso en tu.

Meravellós desastre.

Quanta guerra

Quanta, quanta, quanta guerra!
Vides que es van dessagnant
en la resplendor de l'herba,
sota un raig de sol glaçat.

Quanta, quanta, quanta guerra!
Dels perduts i oblidats,
homes i dones que esperen
en tants carrers desolats.

És el destí dels febles,
el destí dels febles,
és el destí… Maleït destí!

Quanta, quanta, quanta guerra!
Qui els rescabalarà?
Qui ha destruït el seu poble?
I els seus camps d'arròs amarg?

Quanta, quanta, quanta guerra!
Nens i nenes desarmats,
d'ulls oberts, molt grans… i tendres,
que ens pregunten cap a on van.

És el destí dels febles,
el destí dels febles,
és el destí… Maleït destí!

Estimada amiga

Tu, no veus més enllà
de la nostra amistat
potser no hi has pensat
però jo...
no, deixo de pensar
com dir-te la veritat
del que sento per tu
mira i escolta
quan canto per tu
les meves cançons, em traeixen
quan riuen i ploren
i parlen d'amor
les meves cançons només parlen de tu
sé, que només som amics
però quan somrius així
em dona per pensar
que tu... potser
sentis el mateix
i estem perdent el temps
tots dos
mira i escolta
quan canto per tu
les meves cançons, em traeixen
quan riuen i ploren
i parlen d'amor
les meves cançons només parlen de tu
mira i escolta
quan canto per tu
les meves cançons, em traeixen
quan riuen i ploren
i parlen d'amor
les meves cançons només parlen
si, només parlen
si, només ploren per tu.

Un plat de macarrons

Amb els ulls de vidre
Quasi perduts,
Em marejo, em trenco,
Que hi tinc a dins?

Ja no vull la nit
Ni viure a la presó,
No em facis fosca
No vull el teu nom.

Que tu quan fas l'amor?
I quan la guerra?
Jo no vull la fi del món,
La fi del món.
La fi del món,
La fi del món,
Jo no vull la fi del món,
La fi del món.

Amb el cor no s'hi juga,
Una historia no és un joc
On fer pujar i baixar el teló
Dient: aquí mano jo!

El teu àngel m'asfixia,
Dubto del teu repòs,
No vull més mentides
Ni que vinguis al meu son.

Que tu quan fas l'amor?
I quan la guerra?
Jo no vull la fi del món,
La fi del món.
La fi del món,
La fi del món,
Jo no vull la fi del món,
La fi del món.

Vull ballar r'n'roll
Estendre la roba al sol,
Xiular i anar en bicicleta,
Emprendre el vol,
Vull obrir les finestres,
Beure'm tot l'aire del món,
Vull creure en tot,
Vull creure en tot.

La fi del món,
La fi del món,
Jo no vull la fi del món,
La fi del món.

Jo no vull la fi del món..
Jo no vull la fi del món
Per un plat de macarrons!

Força vital / A mitjanit

Força vital (0:00)
Vaig vacil·lant per les voreres
D'una ciutat sense fronteres
Que m'omple les venes de força vital

Com un ocell que desperta amb energia
Torno a sentir l´impuls de retrobar
El sentiment que potser vaig perdre un dia
Que em permetia de saber a on anar

Sento l´olor de la música mundana
Penso en l'amor de tots els que he conegut
Són sensacions d'una vida com n'hi ha moltes
Plena d'incerteses, melangies i records.

Veig amb dolor que la gent va molt de pressa
Sense mirar qui camina al seu costat
Perdem instants amb ingènues futileses
No tenim en compte les estrelles ni les aus.

Potser estic sol amb la meva circumstancia
Però soc feliç quan em deixen respirar
L'aire calent de la vida quotidiana
Quina futilesa em portarà el demà?

A mitjanit (3:57)
Enmig de soroll del bar
m'ha semblat sentir el soroll del telèfon
eres tu a l'altre costat
amb veu fosca i parlar trèmul.

al bar sento la remor
ja sé que em vols demanar
que amb silenci al teu costat
passem junts hores d'amor.

Un vas m'ha caigut dels dits
amb mil gotes de licor
m'has contagiat el neguit
amb la veu de seductor
en la foscor les mirades
són petits llums de colors
sembla que hagin amagat

el seu rostre entre vapors.

Ulls de corall

Tu i jo vora el mar,
sota la lluna d'un vell far,
la flama de la nit.

Ales de desig i mil sirenes a les mans
per despertar els sentits.

S'escurça l'espai
que poc a poc ens separava.
El cel per davant,
finestres a la matinada.

Quan l'hivern abriga els nostres dies
podrem recordar:
junts una nit vam creuar l'infinit
vam sentir parar el temps en un ball.

Tu sonrien, l'alegria del vent
i els teus ulls de corall dins del mar.

Junts al teu llit on desborda el desig,
lluny del món, un dolç amagatall.
La lluna ens va venir a buscar,
però va ser l'alba qui ens trobar.

Dolç amagatall,
on parar el temps a prop del mar
on despertar els sentits.

S'escurça l'espai
que poc a poc ens separava.
El cel per davant,
finestres a la matinada.

Quan l'hiven abriga els nostres dies
podrem recordar:
junts una nit vam creuar l'infinit,
vam sentir parar el temps en un ball.
Tu sonrien, l'alegria del vent
i els teus ulls de corall dins del mar.

Junts al teu llit on desborda el desig,
lluny del món, un dolç amagatall.
La lluna ens va venir a buscar,
però va ser l'alba qui ens trobar.

I no t'enganyo gaire,
si et dic amor.
I no t'enganyo gaire.
I no t'enganyo gaire,
si et dic amor.
I no t'enganyo gaire.

Junts una nit vam creuar l'infinit,
vam sentir parar el temps en un ball.
Tu sonrien, l'alegria del vent
i els teus ulls de corall dins del mar.

Junts al teu llit on desborda el desig,
lluny del món, un dolç amagatall.
La lluna ens va venir a buscar,
però va ser l'alba qui ens trobar.

Junts una nit vam creuar l'infinit,
vam sentir parar el temps en un ball.
Tu sonrien, l'alegria del vent
i els teus ulls de corall dins del mar.

Junts al teu llit on desborda el desig,
lluny del món, un dolç amagatall.
La lluna ens va venir a buscar,
però va ser l'alba qui ens trobar.

Salam Rashid

T'ho havien dit,
allà baix a la terra dels teus pares,
t'ho havien dit
que Europa era molt gran, per això hi anares

des del gran Sud,
on l'ombra de les palmeres és dolça
i l'aigua dels rius
camina de puntetes, cautelosa.

T'ho havien dit
de nit les passes lentes de les dunes.
T'ho havien dit,
que el desert es va fent gran a mesura

que els rics del Nord
hi trenquen els seus rellotges de sorra
a contracor.
I tu només tenies ganes de córrer.

¿Què hi fas, Rashid, perdut a la frontissa
d'un Nord poruc i un Sud que es desespera?
T'han estripat l'honor i la camisa
i un cop aquí no tornaràs enrere.

Pell de color de dàtil o de sutge
que sempre està fent cua a Laietana,
no ets innocent sigui qui sigui el jutge.
Ets el pecat, el camell, la fulana.

Dècim trencat, propina d'urinari,
ets tot allò que el fariseu rebutja.
Trinca la creu i puja al teu calvari.

Salam Rashid.

Ja ni saps quant
fa que camines per ciutats llogades
arrossegant
la sensació que a tot arreu sobraves.

Et coneixem.
Ets carn de soterrani i de conquesta,
la falca justa perquè
no trontolli la taula de la festa.

Bulls al perol
somnis del Sud contra la incerta ràbia
de morir sol.
Volies volar, i Europa és una gàbia

i vas perdent
a poc a poc records per les voreres
feixugament,
però et sents viu i esperes com les feres.

El món es mou pels qui com tu caminen
més del que volen. Mà d'obra barata.
Sobrevivents de presons i pallisses
que han decidit que els guiïn les sabates.

Demà per tu somriurà la Mona Lisa.
Faràs servir el Louvre de nevera.
Les catedrals alternaran la missa
amb l'Alcorà i les danses barbaresques.

Però mentrestant Europa va fent d'esma.
Ha embolicat les porres amb banderes
i a tu et reserva un jardí del Maresme.

Salam Rashid.

És l'hora d'anar-hi

Avui vull veure els carrers plens de gent,
vull veure la felicitat als ulls de l'ambient.
Tot ho tenim, tot ho volem.
On anirem a parar?

Avui ui ui ui, avui ui ui ui,
faré tot el què vull.
Avui ui ui ui, avui ui ui ui,
no marxaré sense tu.

Avui com demà,
és l'hora d'anar-hi,
tot ho volem!

Avui ja no ens guia la por,
avui tot el què passi serà cap a millor.
Allà on la vida ens porti,
hi trobarem un nou camí.

Avui ui ui ui, avui ui ui ui,
a poc a poc per anar més lluny.
Avui ui ui ui , avui ui ui ui.
som nosaltres sempre a punt.

Avui com demà,
és l'hora d'anar-hi,
tot ho volem!

Protagonistes

Protagonistes
cadascú en el seu món
i a la vegada
extres del món dels demés.

Tots entrecreuant-nos...

Milers de vides,
de centres de gravetat.
Milions de rastres,
infinits plans de futur.

Jo tenia una caseta

Jo tenia una caseta a Mallorca
Al peu de sa platja més guapa
Jo tenia una caseta a Mallorca
Els matins me cantaven ses gavines.

Un dia comparegué una pala
Ses gavines i es pins començaren a caure
Camionada va, camionada ve
Els matins me cantava un compresos.

Ja està bé, ja està bé, ja està bé, ja basta.

Jo tenia una caseta a Mallorca
Obria sa porta, el cel, el sol me saludaven
Jo tenia una caseta a Mallorca
Que era amiga dels pins i de ses roques

Un dia vengueren mil forasters
Començaren a construir mil hotels
I venga caixons quadrats de cap al cel
I venga tuberies de merda cap a la mar

Ja està bé, ja està bé, ja està bé, ja basta.

Jo tinc una caseta a Mallorca
Obro sa porta a una muntanya de basura me saluda
Jo tinc un puta hotel lleig
Davant ses meves portes
Que no és amic dels pins ni de ses roques.

Nits de carretera

Hores de son amagats pels racons
les hores avancen comptant els segons
sona el brogit que desperta un motor
guardo la memòria dins un got de rom

Nits de carretera
nits a les palpentes
nits de fer drecera
sense mirar enrere

Cent quilòmetres sense parar
travessant barreres de filat
cent batecs que marquen cada pas
som l'exèrcit dels records glaçats

Passes d'insomni que aixequen la pols
revolts d'abraçades, corbes de petons
la llum s'espera guiant la foscor
cremen les entranyes, la gola del llop

Roda el meu món encerclant els malsons
no em queden paraules que valguin pels dos
secrets que exploten fugint dels horrors
trencarem l'escletxa que esquerda els records

Uo somnis de carretera
uo a l'infinit
uo somnis de carretera
uo en plena nit

Escriurem mil batalles

He nascut ací, en esta terra ferma,
estime la família, jo sóc de sang calenta,
el meu cor creu en la llibertat,
i en viure set vides seguides al teu costat!
I m'allibere dins la mar,
no crec en una patria
que no em deixa caminar, lliure,
portes tancades m'acorralen el somriure,
em refugie en les teues ganes de viure.
Vull explorar el cel obert sense Luxes ni diners
sense la vigilància de les taules de Moisès,
que la culpa és una daga afilada,
que amenaça  a la nostra mirada.

No vull oblidar aquells moments
passats i presents,
tu i jo formem part dels 4 elements,
i junts podríem superar tots els reptes
i perdonar els defectes.

Cauen els murs que ens separen a mi i de tu,
no conec el futur,
venceré a les muntanyes,
escriuré mil batalles.
Cauen els murs que em separen a mi de tu!
A mi de tu!

Vull un gran desordre, i que vole tot per l'aire,
que mane la natura després del gran colapse,
una escola plena de solidaritat
per canviar la passa i tornar a començar.
Que tot bategue dins de mi,
agafar oxigen i elevar-me a l'infinit, dis-me,
si esta utopia colectiva no és possible,
quan més a prop hem d'arribar cap a l'abisme.
Soterrarem totes les pors i la rutina artificial
que anula a la persona i la programa a temps real,
vencerem a la Visa i la presa
amb tones d'alegria, coratge i tendresa.

Cauen els murs que ens separen a mi i de tu,
no conec el futur,
venceré a les muntanyes,
escriuré mil batalles.
Cauen els murs que em separen a mi de tu!
A mi de tu!

Cauran els murs de ràbia i rancor
sobre les notes d'aquesta cançó,
que res s'interpose entre tu i jo.
Canviar les coses en cada port,
viure en el sud o viure en el nord,
que les promeses ens facen més forts,
que no ens convertim en record.

Cauen els murs que ens separen a mi i de tu,
no conec el futur,
venceré a les muntanyes,
escriuré mil batalles.
Cauen els murs que em separen a mi de tu!
A mi de tu!

La ressureció d'en Pulpopaul

A la subhasta del peix,
m'he trobat en Pulpopaul congelat.
Estava molt rebaixat,
l'he comprat amb un duro foradat.

Me l'he emportat cap a casa,
li he donat acolliment,
he encès els fogons,
ja comença a fer saltirons.

En Pulpopol amb molta gràcia es posa a ballar,
aleshores el que passa és que comença a cantar.
En Pulpopol amb molta gràcia entona una cançó,
amb la bola d'endeví em vol entabanar.

Pronostica'm el futur,
i digues-me que guanyarem.
Pronostica'm el futur,
endevina'm el que vindrà.

Llavors m'ha va dit que si vull saber més coses
li hauré de donar més calés.
Però en comptes de donar-li un xec opac i escoltar-lo,
he apujat el foc i me l'he menjat guisat.

A dins tinc en Pulpopol; és indigest,
quan observo el present veig el futur.
Maledicció! Ventoses als meus peus,
ja no puc desenganxar-me del cel...

Atlàntida

Cançons, hores d'altres mons,
i a la nit sortim a nedar.
Quan el sol se'ns apaga a l'esquena
i més tard torna a començar.

Tu que escoltes sense parlar,
tu que mires lluny però no arribes a enfocar.
La distància és massa gran per veure-hi.

Com qui fa una dansa tribal
per la pluja que tard o d'hora arribarà.
Com un símbol ancestral que no conec.

El vell mestral,
en totes direccions,
que va movent les barques.
Un decimal, un punt enmig de tot.
Després del llarg viatge ens veurem a la platja…

Cançons, hores d'altres mons,
i a la nit sortim a nedar.
Quan el sol se'ns apaga a l'esquena
i més tard torna a començar.
Cançons, hores d'altres mons,
i el desert que recorda al mar.
Potser és més enllà,
enfonsat amb l'Atlàntida.

Quan la calma omple el ressol
de petjades suaus que neteges amb sabó
un pinzell fa d'horitzó i escriu un vers.

De miratges, de terra enllà,
de llumins que ens marquen l'estela que hem deixat

tan enrere que he perdut el teu cicló.

Quan l'aire cau
desplegues el balcó,
descordes les onades.
Un decimal, un punt enmig de tot.
Després del llarg viatge ens veurem a la platja…

Brindem, brindem

Brindem plegats pel desitjos i els anhels robats,
Brindem tots junts i aixequem els nostres punys.
Brindem, brindem per allò que no aconseguirem.
La vida és bonica quan brindem.

La primera copa és pels amants,
que ja han separat les seves mans,
que han tingut la por que la passió
se'ls emportés tan lluny que els fes volar
fins mar enllà.

La segona copa és pels errors
que tots hem comès de dos en dos.
Per aquella pedra que ens fa caure
un cop i un altre i que seguim trobant
al llarg dels anys.

Farem un glop de sort,
que mai se sap i mai s'espera
quan de les 7 vides s'arriba sense avís i massa d'hora a la darrera.

Brindem plegats pel desitjos i els anhels robats,
Brindem tots junts i aixequem els nostres punys.
Brindem, brindem per allò que no aconseguirem.
La vida és bonica quan brindem.

Tots seguim bevent pel nostre sou,
que ens estreny amb força com un jou;
i ho farem per totes les vegades que hem promès
que ho deixaríem tot
i no hem fet res.

Ara alcem la copa ben amunt,
fem-ho per aquells que estan tan lluny,
no oblidem que van acompanyar-nos
amb ulls clucs en tots moments
fins a trobar aixopluc.

Farem un glop de sort,
que mai se sap i mai s'espera
quan de les 7 vides s'arriba sense avís i massa d'hora a la darrera.

Brindem plegats pel desitjos i els anhels robats,
Brindem tots junts i aixequem els nostres punys.
Brindem, brindem per allò que no aconseguirem.
La vida és bonica quan brindem.

La darrera copa és per tu i jo,
que entonem amb força la cançó
dins de cada glop, un bri de pena que ens beurem
fins a aigualir la por
per la tristor.

Brindem plegats pel desitjos i els anhels robats,
Brindem tots junts i aixequem els nostres punys.
Brindem, brindem per allò que no aconseguirem.
La vida és bonica quan brindem.

Que mai se sap i mai s'espera
quan de les 7 vides s'arriba sense avís i massa d'hora a la darrera.

Segones oportunitats

No tot són casualitats
No tot és constant
No importa dissimular
No ho pots evitar
Segones oportunitats
Passen per davant
Just has d'allargar sa mà
Estar disposat
No tot és important
No sempre és igual
La perspectiva girarà
No ets el mateix que demà
Tot se pot millorar
Tot s'ha d'intentar
Just has de tirar endavant
Has de ser capaç
Sempre arriba aquell dia
Inevitablement
Se regenera cicle
Sense ser-ne conscient

Cantautor català

Vetes i fils a la ciutat
La sardana al Canigó
Ens cantarà la cançó
L'hereu, el més assenyat.

Cantautor català sense cap compromís
Amb el cor net i clar i ben feliç
Diu adéu al país
Català, cantautor

Em passa comptes i em renya
La pubilla del mercat
Mare de Déu, Montserrat
Amb barretina-espardenya.

Un bitllet de fugida, un exili estimat.
Un projecte de vida incendiat.
De passió i novetat.

Nous camins i altres aires, paisatges i cels
Una flaire de planta i arrel
Per tornar a començar
Cantautor català.

Com les aus viatgeres del cim del pujol
Que planegen fins guanyar el mar
I encetar un vol més llarg.

Es declara galàcticament fonedís
Entre rauxes de vent busca pis
Més enllà del país
Català, cantautor.

Recordarà Barcelona
Tramuntana a l'Empordà
Del Pirineu a Alcanar
El cantautor abandona.

Pedres que rallen

Sortir as carrer,
és s'hora intempestiva.
Te vull recórrer.
M'agrades més humida.

Ses portes velles.
Memòria conquerida.
Galta contra pedra,
sentir dins es seu cicle.

Mirant amunt ses teranyines.
Traïdors rellotges volen fer ferida!

Conversa cruel
amb pedres que es refreden,
però mai sabré
si elles en són enteses.

Es teus cabells.
Es meus abismes.
Tampoc sabré què va passar
anant a la deriva.

Mirant amunt ses teranyines.
Traïdors rellotges volen fer ferida!

Mirant amunt el cel m'espia.
Traïdors rellotges, volen fer la guitza!

Mai m'ha fet por,
es temps no em crida.
Records futurs que ja vindran
mentres ara m'estimes.

Mirant amunt ses teranyines.
Traïdors rellotges volen fer ferida!

Lou Reed

(Saps on trobar la lletra d'aquesta cançó? Digues-m'ho als Comentaris)

Verda / Una tarda qualsevol

Verda 0:00
Jo no pretenc fer-me el graciós,
no fer bordades com un gos.
Verda!

Si sóc ací cantant, avui,
podria ser per poder dir:
Verda!

El camí recte i ser com cal
m'allunyaran sempre del mal.
Verda!

Incomunicació parcial,
superlimitació total.
Verda!

Situacionisme integrat,
voldria jeure és un bon prat.
Verda!

Animals desapareguts
dissecats per savis tossuts.
Verda!

Pol·lució, miasmes i fum.
Prem el botó i farà "bum!"
Verda!

La política i la raó
i el dret de colonització:
Verda!

Tingués present, pobret burgès,
que el món és teu, però després
Verda!

Tenia coses per explicar,
però de vegades cal callar.
Verda!

Doncs acabem la festa en pau.
Ave María, adéu-siau.
Verda!

Una tarda qualsevol 3:17
Un dia sense importància
Una tarda qualsevol.
M'he trobat en una plaça
la de Sant Josep Oriol.

La humitat, corn sempre, massa
Les llambordes fa lluir
L'olor del mercat m'embafa
Tant que quasi em fa patir.

He aturat la caminada
Sense cap motiu precís
EI dia minva com sempre
A Barcelona, indecís.

La llum elèctrica freda
Fa una taca en un racó
que sembla un Tàpies anònim
Si ningú tanca el balcó.

De vegades una gata,
O una llàgrima potser
Cau d'un fanal que s'esgota
D'ésser sol al carrer.

Encenc una cigarreta
I la llum que fa el llumí
Em fa descobrir de sobte
Que estic tot sol, jo amb mi.

Una, dues, quatre gotes
Comença a plovisquejar
Tanquen el balcó i el Tàpies
De cop i volta se'n va.

Sé que molts creuran que perdo
El temps miserablement
Però que jo sàpiga encara
Ningú no ha trobat l'invent.

Que faci aturar les hores
Si algú ho sap i m'ho vol dir
El perdria tot el dia
Per tornar-lo a recollir.

Immortals

Quan de sobte un dia t'adones
que no tot és com vas imaginar,
a trossets reculls el que queda
d'aquell teu desig d'infant.

Que difícil acceptar que
per guanyar hauràs d'haver perdut abans.

I és que, això, ningú t'ho ensenya;
és el temps qui t'ho va demostrant!

Viu i deixa enrere
velles cadenes que et priven el pas,
i pren el que la vida et dóna,
sense por. Deixa't portar!

Caminar quan et sents feble,
deixant enrere les pors i els maldecaps
És l'opció més valenta
i, segurament, també la més eficaç
per fer front a tots els nous reptes
i avançar sempre endavant!

Viu i deixa enrere
velles cadenes que et priven el pas,
i pren el que la vida et dóna,
sense por. Deixa't portar!

Viu i deixa enrere
velles cadenes que et priven el pas,
i pren el que la vida et dóna,
sense por. Deixa't portar!

Apologia de la ingenuïtat

Oh! Quin senyor tatuatge!
És que el llatí no falla: queda bé.
Un aforisme i avalat pel temps!
La vida en dues paraules.
Oh! I com a lema és fantàstic!
Que cada dia sigui un no-parar.
Gaudir, fruir, que s'ha d'aprofitar!
I és clar que signo allà on calgui.
Oh! I a quina pel·li ho vas veure?
I tant que sí! La dels poetes morts.
La gran escena del camp de futbol, sí, sí.
Oh, capitán! Oh, my captain!
Oh! A cada vers de Walt Whitman,
i amb embranzida, per xutar més fort,
es fan més lliures, obren més el cor.
Que soni Haendel, au vinga!

Però no fem apologia de la ingenuïtat,
a veure si amb tantes ganes de viure
prendrem tots mal quan descobrim la gran veritat.

Hi ha tants dies que no passa res!

Ei! Tinc cançons com a prova
que mai intento alliçonar ningú.
Que ja prou feina tinc a entendre'm jo, ui no!
A més, és tard i vol ploure.
Però, una primícia, Lord Byron:
aquesta vida té moments de tot,
és un anar fent, així funciona el joc,
per cada un d'intens et trobaràs que sí,
que hi ha molts dies de merda.
I són aquests els que has d'entomar bé,
que amb bona mar tothom és mariner,
però és tan magnífic conformar-se amb el sol
com entra per la finestra,
amb l'escalfor que deixa anar el cafè,
amb un passeig i “Mira, així fem temps”,
amb una vida per sempre.

No volem apologia de la ingenuïtat,
i desitgem que la monotonia
us repodreixi a tots els que doneu pel sac.

Visca els dies que no passa res!

Tu no hi ets

De nit creuem l'horitzó
Seguint l'últim raig de sol
Et miro, em mires
T'abraço, m'eclipses
Desfets amb un somriure

Busquem alguna raó
Per perdre de vista el món
M'apropo, t'apropes
Respiro, m'envoltes
Sentim que el temps és nostre

I no vull pensar
Que hauré de marxar
Perquè deixar-te enrere?
Perquè tornar-te a perdre?

Sento com plores
Les nits que m'anyores, tens fred
I no puc fer-hi res

Sento com volen
Moments que eren nostres, els veig
I no puc fer-hi res
Tu no hi ets

Ja som aquí un altre cop
Vivint el mateix record
Et miro, em mires
T'abraço, m'estimes
Juguem quan ningú ens mira

De lluny va sortint el sol
Com qui ha de marxar i no vol
Em giro, et gires
M'allunyo, m'estires
Partir sembla impossible

I no vull pensar
Que hauré de marxar
Perquè deixar-te enrere?
Perquè tornar-te a perdre?

Sento com plores
Les nits que m'anyores, tens fred
I no puc fer-hi res

Sento com volen
Moments que eren nostres, els veig
I no puc fer-hi res
Tu no hi ets

Llàgrimes de gin tònic

I esta nit sense avisar
has esclatat a plorar
i el riu de les llàgrimes
ha format un gran corrent
que m'ha deixat a vora mar.
I ací alguns estan nedant
i altres passegen cantant
tot és pau i tranquil·litat
perquè tots tenen dalt al cap
un lletrero incandescent
que diu que tu a la gent
la salves de tot mal.

Si no hi ets

Avui disfruta d'aquest dia, no es una tonteria, ses coses poden ser increïbles
i ara com passa d'avegades, segur que estàs que flipes, se’t veu enamorada.
No puc deixar, de mirar el llum, que fan els teus ulls...cantant
durum, durm, durum, durum!

I ara que es quan torna es bon temps, tu me fas sentir content...
jo no puc dir que no en vull més si...
No hi ets, on estiguis vendré, sa guitarra duré,
cantarem cançons serem els més enamorats del món...
i o estiguis vendré , sa guitarra duré,
cantarem cançons serem els més enamorats del món...

Ses hores amb tu volen, per jardins de violes, recollint corets tots dos de la
ma agafedets i això es una meravella, al voltant tot es primavera, i tu feliç
xiuejant...durum,durum...!

Tu i jo, davant se posta de sol, no hi ha res més en el món,
que visqui tant profund al meu interior,
i volant pel cel, la nostra lluna de mel,
m'agrades m'estimes i em mor si me mires i hem sent tant que jo ja no sé

Cançó d'amor

Ha sorgit al llarg del temps,
una gran teranyina,
d'amor de qui estima.
N'ha cosit tots aquests fils,
per dibuixar una vida.

I les llunes van canviant.
T'he après a enyorar amb calma,
encara que em fas falta:
la pell fina de les mans,
la confiança i l'olor...

I has marxat massa aviat,
sento que em deixo coses
per explicar-te a soles;
i per estimar-nos més,
com si no hagués passat mai res,
com un somni estrident.

N'ha sortit un mocador
que és com una carícia,
un fil de seda intensa, i jo
que me'l guardo de record,
fet de pedaços de colors,
valent i meravellós.

I et dic adéu...

Se t'emporto allà on vaig.
Ets la meva companya
quan penso en aquest viatge.
Marxo amb tu, estel lluminós,
cap a Turquia vora el mar;
i un farcell a sota el braç
amb tot l'amor que m'has donat.

El monstre de l'armari

Secrets del tot innobles
amagats a darrere dels teus mobles.
I a dins dels calaixons
hi ha mentides que porten pantalons.

Mira cap aquí! Sí!
Mira cap allà! Va!
Vas voler amagar-ho per no dir-ho a ningú!
No t'has adonat que ell ho sabia tot de tu!
Viu a dins del teu armari!

És el monstre de l'armari,
no hi haurà ningú que el pari,
no podreu estar mai quiets,
ell coneix tots aquests secrets!

És el monstre de l'armari,
més temible que un sicari,
a la nit us trobarà,
prepareu-vos per confessar!

Enmig de les camises
hi ha les restes de moltes trencadisses,
i els teus mals pensaments
són a sota les calces i els sostens.

Mira cap aquí! Sí!...
És el monstre de l'armari...

Ah, ah, ah, ell és el monstre!
Uh, oh, quina por, sortirà avui a la nit amb un afany demolidor!

Eh, tu, estigues atent, s'ha escapat el monstre, quin turment!
No cal pas ni que corris, és ràpid com la llum.
No avisis a la poli, si ell ho sap, has begut oli,
si vols guanyar el combat has de dir-li la veritat.

És el monstre de l'armari...
Mira a dins del teu armari!

Fullar sempre

Mama lloca.
I wanna chill out like a big old tree
rising above throughout the centuries.
Living an evergreen life
and staring at the sky
doing nothing is all that I need.

He fet la fotosíntesi i la catequesi
i et puc prometre que puc ser un imbècil.
Quan deixo de pensar en tot el que pensaries,
és quan la meva por em deixa ser lliure.

Jo vull fullar sempre,
de color verd, de color verd,
i aguantar tempestes i vents de por, de tenir por, de tenir por.

Ballen les fulles amb el ritme del vent,
ballen les fulles, també balla la gent,
potser cauran, però de moment,
ballen les fulles amb el ritme del vent.

Venen els núvols i s'emporten el sol,
venen els núvols i canten els cargols,
potser cauran, però de moment,
venen els núvols i canten els cargols.

I wanna chill out like a big old tree
rising above throughout the centuries.
Living an evergreen life
and staring at the sky
doing nothing is all that I need.

He fet la fotosíntesi i la catequesi
i et puc prometre que puc ser un imbècil.
Quan deixo de pensar en tot el que pensaries,
és quan la meva por em deixa ser lliure.

Jo vull fullar sempre,
de color verd, de color verd,
com ho fan els arbres,
de cara al cel, de cara al cel la vida és mel.

Oques Grasses ma fren. Llatí, sí, sí, sí, el reietó.

Pols de nimfa

M'he trobat una nimfa en aquest bosc
i m'ha cobert de fina pols
a canvi d'una nit d'amor.

Pols de nimfa, el camí fosc
vers el lluminós paradís.

Se m'encabrita la consciència
i tot jo sóc pres d'un viu pessigolleig,
em sento com si entrés a València
a cavall d'un ruc, de nom Llubeig.

Pols de nimfa, el camí fosc
vers el lluminós paradís.

La cosa va, la cosa no s'acaba
i jo volo baix, esquivo els rocs.

A ca una puta sa bicicleta!
Ja es veu que això no durà enlloc.

Pols de nimfa, el camí fosc
vers el lluminós paradís.

Marga Margura / Crisàlida encantada

Marga Margura 0:00
Cadaqués, cada volta que et miro que amarga que és la meva sort
quan et veig, amor meu impossible sento maleir-te de tot cor
oh, Marga que amarga que és la meva sort
oh, Marga tinc el cor ferit pel teu record
madona antiga pagesa trista i pensativa
enfront del mar has de saber
que per malària d'un atzar sense saber-hi
m'has ficat en el carrer de l'amargura
m'has pres la copa de l'amor d'entre les mans
i m'has mesclat pena i dolor dins la dolçura
ai, amargura serp verinosa que tortures il·lusions
fent-les passar per carrerons
exempts de somni i de record
per què per què hauràs de ser sempre tan a prop
acompanyant, maleït sia, els meus amors?
Cadaqués, cada volta que et miro que amarga que és la meva sort
quan et veig, amor meu impossible sento maleir-te de tot cor
oh, Marga que amarga que és la meva sort
oh, Marga tinc el cor ferit pel teu record.

Crisàlida Encantada 4:31
has deixat de ser crisàlida encantada
per ser reina cristiana -com déu mana-
per un moro que no ho és

cris cris crisàlida encantada
pel meu bes desencantada
escolta el nou tic-tac del temps

s'ha desfet el teu cabdell desconfiat
i s'han dissolt els embolics
que el cabdellaven s'ha romput
l'encantament d'un somni etern
d'adolescent empresonat
has obert les teves àlides daurades
i has vingut volant volent, volent
volant per estimar-me

cris cris crisàlida encantada
pel meu bes desencantada
escolta el tic-tac del temps

superat l'últim estat de mutació
l'esquadró de lepidòpters
vacil·lants que som tu i jo
alçarà el vol per explorar
les meravelles d'aquest món
que ha esperat tant i haurem
de fer-ho amb un sol dia
que tenim perquè demà,
volent volant, volant volent
criarem malves

cris cris crisàlida encantada
posa en marxa els teus motors
mou les teves ales tendres
que en llevant els peus de terra
neix el temps de nostre amor...
volarem, volarem, volarem
molt junts sempre més
anirem junts pels camins del cel

Leila

No tens cap altra alternativa,
fer la guerra a qui et nega la pau.
No et calen pas les ales
per volar o recordar el teu carrer.

Que l'escola era tan lluny de casa
que no et van ensenyar ni el teu nom.
Que has après l'essencial de la vida,
clandestina, lluitant pels teus drets.

Leila, guanyarem!

No beus dels Déus que han cremat pobles,
sols et deus a l'amor als companys.
No ets esclava de cap home,
sols la màtria governa el teu cor.

Que ara ets poble i dona guerrillera,
ets la sal, ets cançó i dignitat.
I tant et fa ser eterna exiliada,
sempre hi ha terra per trepitjar

Leila, guanyarem!

Tornem a somiar

Crida, per canviar el que t'envolta
mou-te, fes millor l'endemà
canta, sols unes quantes notes
melodies que obren portes

Crida, tens un món que t'escolta
mou-te, posa't a caminar
canta, l'alegria ens fa fortes
tornem a somiar

Dies foscos com la nit, que et quedes tancat a casa
dies que el sol no vol sortir, entre boires que l'amaguen
però s'encén un raig de llum, mostra les coses més clares
de les penes i tristors fem-ne fum

I quan sortim al carrer, l'escalfor d'aquell somriure
és quan val la pena viure dies que encenen el cel
i quan sortim al carrer, amb la llum a la mirada
som la força d'una onada contra el vent

Dies que deixes passar, com l'aiguat d'una tempesta
i esperes l'endemà, tot mirant per la finestra
però sents aquella cançó, el ressò d'una protesta
aquelles notes que et fan perdre la por

Quan calla la ciutat

Tenim un món petit que no apareix als mapes
Un tren a l'infinit i un vol sense tornada
Si vols venir-hi amb mi no portis equipatge
Ja saps com és aquest camí.

Tenim un tros de cel i un dia que comença
Un petit cau secret amb les portes obertes
No tolerem la llei tal com esta establerta
I a les nostres mans no hi ha res per sempre.

I alguna nit quan calla la ciutat
sortim volant per sobre les teulades,
amb un desig agafa'm fort i no miris avall
sigues el vent,
Portem a dins encara
Els somnis d'aquells nens
Que buscaven els pirates
Pels estels.

Ningú ens ha dit que el temps no deixa cap ferida
Però pels camins tranquils hi ha poca poesia
Petit trosset de cel en aquesta terra trista
Tu ets la meva tristesa preferida.

I alguna nit quan calla la ciutat
sortim volant per sobre les teulades,
amb un desig agafa'm fort i no miris avall
sigues el vent,
Portem a dins encara
Els somnis d'aquells nens
Que buscaven els pirates
Pels estels.

És molt tard

És molt tard, massa tard per aprendre
tot és fang, tot és fang.
Sense tu tot l´amor és tan sols cendra
tot és fang, tot és fang.

Tu te'n vas cap enllà
sense dir ni un adéu
no sabrem quin camí has agafat
bé, jo et vull estimat tant
però te'n vas del meu costat
sols tu saps com t'havia desitjat.

Hi ha motius dintre teu que t'allunyen
però no els sé, però no els sé.
La llavor ha crescut com creix la vida
sols jo ho sé, sols jo ho sé.

Són mentida els records d'aquells dies
sense tu, sense tu.
Mor plorant la cançó que ens dóna vida
penso en tu, penso en tu.

Tornat de la batalla

La batalla del rei moro
dels que hi van no en tornen gaires:
no en tornen sinó els hereus,
i encara els de bones cases.
Sa mare surt al balcó
per veure el fill si arribava
—D'on veniu color trencat?
d'on veniu cara esblaimada?

Mare vinc de la mar, molt lluny d'aquí
On hi ha hagut la batalla... i la meva fi

Contra l'infidel jo vaig lluitar
En nom d'aquell qui regna per gràcia de déu

No vaig voler posar-me a la pell del meu enemic...
Al mirar-li als ulls... ell era jo

Lluny de la terra... mort i foscor al meu voltant... molt a prop
Cerco resposta... La raó que em va dur aquí... on és?
El meu últim alè fuig fora
Lluny del cos ja no sent més dolor

La batalla del rei moro
on la meva fi arribava
la por d'aquell que no té res
va clavar la seva llança

Ferit de mort estic... busco el perquè...
Ara els corbs s'emporten els que ja no hi són

La glòria no he trobat, només hi ha desolació
el sentit d'això no el puc trobar

Lluny de la terra... por i foscor al meu voltant... molt a prop
Cerco resposta... La raó que em va dur aquí... on és?
El meu últim alè fuig fora
Lluny del cos ja no sent més dolor

Lliure ja de tot dolor

Tendresa insubmisa

La teua tendresa insubmisa,
El teu cor desobedient...

Ens imagine esguellant la geografia
creuant països, mirades i destins,
fent de la vida la millor filosofia
juntant les mans, creuant els dits.

Com el fort vent que ens ha guiat
per les dreceres de l’oblit,
esborrem allò que ens han contat,
inventem noves formes de delit

Estime la teua tendresa insubmisa
Estime el teu cor desobedient
Estime el teu cos que crida vida
Estime tot allò que ens diem

La tardor dels nostres dies
El relleu dels teus pits
la llum de les nostres vides
la profunditat del teu melic

Als ulls, una espurna de guerra;
al puny, un grapat d’arena,
perquè junts som,
junts som la sal de la terra

Estime la teua tendresa insubmisa
Estime el teu cor desobedient
Estime el teu cos que crida vida
Estime tot allò que ens diem

La rebel·lia d'un cor sublim
Bombeja amb força
Tendresa Insubmisa

Cercant en el camí
de la infinita tendresa
el teu cor desobedient

El foc de la revolta,
esta nit desprèn
tendresa insubmisa

Vivint amb tot el risc
guardant tota esperança,
Amb la flama encesa d'una tendresa
que mai descansa, i jo...

Estime la teua tendresa insubmisa
Estime el teu cor desobedient
Estime el teu cos que crida vida
Estime tot allò que ens diem

Al final

Últimament ses coses tornen estranyes
T'és per demés, ho fas a contracor

Te duran cap a un altre lloc
Te duran cap a noves muntanyes
Te diran que no tenguis por
Te diran que ets jove encara

Maldement passi gent al final ets tu

Últimament se remouen ses entranyes
Un pic més, allibera sa por

Maldament passi gent al final ets tu

Te diran que passis es dol
Te diran que trobis es nord
Te diran que pareixes ton pare

Te faran sentir de nou
Te diran que siguis fort
Te faran poder estar tot sol
Te diran que vals més que això
Te faràn creure en sa sort
T'entrabancaràs més però
A tots mos passen putades

Finalment, maldament passi gent indiferent
Ets conscient definitivament que al final ets tu