30 de novembre 2018
Cara de cul
He perdut la sort en un minut,
el sol el nord i el sud,
el temps que no he tingut,
el temps que no he viscut.
Però no he perdut les ganes de viure,
ni les ganes de veure't,
amb ganes de més, he perdut però he guanyat.
He perdut l'amor d'alguna flor,
la por de tenir por, un despertador mut,
el colom de la pau quan he estat dins el pou.
He guanyat tot el que porto amb mi,
els dies que he viscut i els amics de veritat.
He guanyat tot el que no he perdut,
he guanyat perdent el que he perdut.
I tu em fas anar de cul i no t'ho ha dit ningú.
I jo vaig fent tot el que puc,
però tinc cara de cul
i no m'ho ha dit ningú.
Jo només penso en mi,
però només penso en tu.
M'encanto al cim d'un cingle immens
que tot m'ho dóna i tot m'ho pren
i em quedo amb tot, i em quedo amb res.
He perdut un tros del meu orgull,
i m'hi he deixat la pell per anar endavant,
destí poruc no et visc
perquè els dies se'n van.
Però no he perdut el riu del meu poble,
ni les ganes que em sobren,
he perdut aprenent i aprenent m'he fet gran.
He guanyat tot el que m'he estimat,
la sort d'anar vivint, tot el que sento a dins.
He guanyat tot el que no he perdut,
he guanyat perdent el que he perdut.
I tu em fas anar de cul i no t'ho ha dit ningú.
I jo vaig fent tot el que puc,
vaig amb cara de cul
i no m'ho ha dit ningú.
Jo només penso en mi,
però només penso en tu.
Meravellós desastre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada