Apologia de la ingenuïtat

Oh! Quin senyor tatuatge!
És que el llatí no falla: queda bé.
Un aforisme i avalat pel temps!
La vida en dues paraules.
Oh! I com a lema és fantàstic!
Que cada dia sigui un no-parar.
Gaudir, fruir, que s'ha d'aprofitar!
I és clar que signo allà on calgui.
Oh! I a quina pel·li ho vas veure?
I tant que sí! La dels poetes morts.
La gran escena del camp de futbol, sí, sí.
Oh, capitán! Oh, my captain!
Oh! A cada vers de Walt Whitman,
i amb embranzida, per xutar més fort,
es fan més lliures, obren més el cor.
Que soni Haendel, au vinga!

Però no fem apologia de la ingenuïtat,
a veure si amb tantes ganes de viure
prendrem tots mal quan descobrim la gran veritat.

Hi ha tants dies que no passa res!

Ei! Tinc cançons com a prova
que mai intento alliçonar ningú.
Que ja prou feina tinc a entendre'm jo, ui no!
A més, és tard i vol ploure.
Però, una primícia, Lord Byron:
aquesta vida té moments de tot,
és un anar fent, així funciona el joc,
per cada un d'intens et trobaràs que sí,
que hi ha molts dies de merda.
I són aquests els que has d'entomar bé,
que amb bona mar tothom és mariner,
però és tan magnífic conformar-se amb el sol
com entra per la finestra,
amb l'escalfor que deixa anar el cafè,
amb un passeig i “Mira, així fem temps”,
amb una vida per sempre.

No volem apologia de la ingenuïtat,
i desitgem que la monotonia
us repodreixi a tots els que doneu pel sac.

Visca els dies que no passa res!