Força vital / A mitjanit

Força vital (0:00)
Vaig vacil·lant per les voreres
D'una ciutat sense fronteres
Que m'omple les venes de força vital

Com un ocell que desperta amb energia
Torno a sentir l´impuls de retrobar
El sentiment que potser vaig perdre un dia
Que em permetia de saber a on anar

Sento l´olor de la música mundana
Penso en l'amor de tots els que he conegut
Són sensacions d'una vida com n'hi ha moltes
Plena d'incerteses, melangies i records.

Veig amb dolor que la gent va molt de pressa
Sense mirar qui camina al seu costat
Perdem instants amb ingènues futileses
No tenim en compte les estrelles ni les aus.

Potser estic sol amb la meva circumstancia
Però soc feliç quan em deixen respirar
L'aire calent de la vida quotidiana
Quina futilesa em portarà el demà?

A mitjanit (3:57)
Enmig de soroll del bar
m'ha semblat sentir el soroll del telèfon
eres tu a l'altre costat
amb veu fosca i parlar trèmul.

al bar sento la remor
ja sé que em vols demanar
que amb silenci al teu costat
passem junts hores d'amor.

Un vas m'ha caigut dels dits
amb mil gotes de licor
m'has contagiat el neguit
amb la veu de seductor
en la foscor les mirades
són petits llums de colors
sembla que hagin amagat

el seu rostre entre vapors.