Cançó d'amor

Ha sorgit al llarg del temps,
una gran teranyina,
d'amor de qui estima.
N'ha cosit tots aquests fils,
per dibuixar una vida.

I les llunes van canviant.
T'he après a enyorar amb calma,
encara que em fas falta:
la pell fina de les mans,
la confiança i l'olor...

I has marxat massa aviat,
sento que em deixo coses
per explicar-te a soles;
i per estimar-nos més,
com si no hagués passat mai res,
com un somni estrident.

N'ha sortit un mocador
que és com una carícia,
un fil de seda intensa, i jo
que me'l guardo de record,
fet de pedaços de colors,
valent i meravellós.

I et dic adéu...

Se t'emporto allà on vaig.
Ets la meva companya
quan penso en aquest viatge.
Marxo amb tu, estel lluminós,
cap a Turquia vora el mar;
i un farcell a sota el braç
amb tot l'amor que m'has donat.