Ens hem de veure més

Llum tènue al bar, una cervesa freda.
Freda, freda
quasi igual que la nostra conversa.
Freda i tensa.

Com et va tot, feia temps que no et veia.
Feia temps, que no ens veiem.
Segueixes tocant a la banda de sempre?
Indie rock, guitarres setenteres?

I els altres què fan?
Hem de muntar un sopar.

Al cap d'uns anys
de tant en tant veig
fotos que tens penjades.

Va com va,
l'amistat va
per etapes.

T'acomiades
amb abraçades,
tot s'acaba.

Però vindran
nous projectes,
noves cares.

Després de 2 copes torna la confiança.
Ja fa uns mesos que no estic amb la Carla.

Hem de sortir més junts, hem de cantar cançons.
Aquell medley que bé ens quedava.
Encara coincidim en el que ens agrada,
però estem tan lluny a la vegada.

Jo agafo el tren,
aviat ens veiem.

Al cap d'uns anys
de tant en tant veig
fotos que tens penjades.

Va com va,
l'amistat va
per etapes.

T'acomiades
amb abraçades,
tot s'acaba.

Però vindran
nous projectes,
noves cares.

Noves cares.
noves idees.
Noves cares.
Noves maneres.

No n'hi ha prou

Quan jo n'era un marrec,
somiava viure les bogeries
que encara no he fet,
i ara ens queden per fer.

No sé ben bé perquè,
m'encanta que vinguis a despertar-me
i se'm posi malament,
el teu cafè amb llet.

Demà em despertaré,
muntaré una festa a casa teva
i no em convidaré,
però vindré igualment.

Seré més fort que tu,
quan em calguin forces per aguantar-me
i riuré mirant al cel,
cridant des de lluny.

No n'hi ha prou, que la música no pari mai!

I me'n sé avenir,
com el temps m'atrapa no hi ha manera
i tot segueix igual
però tan diferent.

Vindré sense pensar,
el dia que pensis que em necessites
i et trobaré a faltar,
quan et falti somiar.

Només vull cantar que estic encantat d'estar al teu costat...

No n'hi ha prou, que la música no pari mai!

Indomables

Ja vénen amb creus, són
al terra la veu, com
s'han copat amb la glòria jugant
amb la història i la ment de la gent.

Creu, el missatge que et ven.
Seu, quan t'obligue el seu prec.
Per sort m'ensenyaren de ben xicotet
a cagar-me en els seus putos déus.

El sexe d'un bisbe és a un clot,
les monges amb dits és reapropien el cos.
Que rebente tot,
que tot el poder que acumulen uns tres s'agafés i els tornara al seu lloc.

No, no volem sants ni papes.
Buah, guarda't els teus miracles.
Que els dogmes de fe són grillons
que trenquem amb el seny tard o d’hora les masses.

No ens privarem mai de cap goig.
No tindrem pudor. No ens gestionareu les passions.
No ens fustigarem mentre us feu d’or.
No renunciem a res, no,
si ho podem tindre tot.

Pel cel, quin és el preu?
Per què sols tu tens clau?
Et sents i ni tu et creus.
El perdó no és pas teu.

No em sap greu.
No crec en la creu.
No em penja a esta cap clau.
No sóc el seu esclau.

En nom d’un déu
veniu pregonant la vostra moral.
Ens lleveu llibertats i ens doneu el pecat.
Sols mentiu per un sou.

Mentiu per poder. Prou.
Mentiu constantment. Prou.
“Mentir fa malbé”. Prou.
“Anireu a l'infern!” Sabeu què volem?

Desamortitzar-vos, que ho perdeu tot,
fotre-vos fora de l'educació.
Desamortitzar-vos, que ho perdeu tot,
desamortitzar-vos, que ho perdeu tot.

Fer vostra doctrina un malson del passat,
que el cos i el plaer mai més siguen domats.
Fer de cada església un espai okupat,
una biblio, un Can Vies, un ateneu popular.

No ens privarem mai de cap goig.
No tindrem pudor. No ens gestionareu les passions.
No ens fustigarem mentre us feu d’or.
No renunciem a res, no,
si ho podem tindre tot.

Si tinguera un déu seria Michael,
si creguera en algú seria en mi.
Crec en la igualtat entre l'home i la dona,
perdona ''sodoma i gomorra'' el meu crit.

Ni heteros ni homos som,
som persones abans que tot,
i follem quan volem, no quan ens ho diuen,
pederastes que abusen menors.

Les hòsties vénen i van.
Està clar que no tots són iguals, sí,
però si idolatre algun ésser
serà el pare i la mare que em va parir.

‘’Achís’’. Jesús! Gràcies!
Fins la polla de tantes fal·làcies,
no em mengeu més el cap, aneu a fer la mà
i per fi podré cridar: amén!

No ens privarem mai de cap goig.
No tindrem pudor. No ens gestionareu les passions.
No ens fustigarem mentre us feu d'or.
No renunciem a res, no,
si ho podem tindre tot.

Fràgils

Retrobar-nos després d'aquest llarg temps,
sense saber si és cert que comencem de nou.
Regalar-nos unes copes de vi, descriure el que sentim,
sense oblidar qui som.

Tan fàcil, com ahir.
Tan fàcil, si ets amb mi...

Explicar-nos els llocs on hem estat,
els cops que t'he pensat, sentint la teva olor.
I mirar-nos com si no hagués passat,
tornar-nos a trobar, sabent que és l'últim cop.

Tan fràgils, com ahir.
Tan fràgil, si ets amb mi...

I sabent que avui no hi ha res a prometre,
ens hem deixat endur per allò que no té nom.
Caminant enrere sense tocar a terra,
conquerint trossets d'aquesta habitació.

I fer l'amor a cada racó, cremant les pors.
Imaginant que per un segon, aquest no és l'últim cop.

I sabent que avui no hi ha res a prometre,
ens hem deixat endur per allò que no té nom.
Caminant enrere sense tocar a terra,
conquerint trossets d'aquesta habitació.

Retrobar-nos després d'aquest llarg temps,
sense saber si és cert que comencem de nou...

Júlia

No té desig de ser una més,
ella vol proclamar el seu somni.
No claudicar davant la gent,
"a viva veu" és la seva fletxa.

Pares que vigilen i controlen les sortides,
mares que es projecten i anul·len a les filles,
profe engominat mirant per sota la faldilla,
el rapat de l'insti és un declarat masclista.
Noies desfilant amb modelets de "para pija",
nois amb clenxa al cap i amb cara de seminarista,
mestre amb pinta progre però amb mètodes feixistes,
la teacher d'anglès es tova i plora cada dia.

Ju-Ju-Ju-Julia, my everything.
Ju-Ju-Ju-Julia, you're my holy youth.
Júlia I love you, Júlia I need you, my lovely way.
Júlia I love you, Júlia I need you, my real destiny.

A mitjans d'abril en una festa es deslliga,
beu cubates amb uns petes i el cap li gira,
troba un noi curiós que agafa gel de la nevera,
ell la mira fix i ella fa un gran somriure.

Quarts de dugues, primavera, que la sang altera,
tots dos junts en un portal entrecreuant les llengües,
l'endemà quan vegi el noi esclatarà de joia,
sentirà el desig de ser una noia estimada.

Ju-Ju-Ju-Julia, my everything.
Ju-Ju-Ju-Julia, you're my holy youth.
Júlia I love you, Júlia I need you, my lovely way.
Júlia I love you, Júlia I need you, my real destiny.

Casablanca

Guardo una foto de tots dos
a l'estació de Casablanca

units per aquell cop de sort
dels passatgers a la deriva

i van venir les nits en blanc
fum de maria i te de menta

quan despertava la ciutat
el sol portava el teu comiat

Potser en un altre lloc, potser en una altra vida
invocaré el teu nom, invocaré aquells dies

però avui un altre cos ocuparà el teu lloc
i buscaré en l'amor la nostra sincronia

Dos mil quilòmetres al sud
tu i jo en un cotxe dels vuitanta

la mitja lluna al damunt
i el vell desert que ens abraçava

Feies ballar la teva veu
entre els acords d'una guitarra

I vam voler guardar el moment
per si demà ja érem uns altres

Ets l'horitzó, un fil d'argent on neix el cel,
i em fas sentir l'espectador del lloc més bell
Un tremolor, que va creixent sota la pell
quan cau la nit i es fa més fort i més cruel

Potser en un altre lloc, potser en una altra vida
invocaré el teu nom, invocaré aquells dies

però avui un altre cos ocuparà el teu lloc
i buscaré en l'amor la nostra sincronia

La festa

Ja comença a clarejar
i la festa va ser gran
"tot déu" anava col·locat
i tot just ha començat.
La nevera en un racó
i en el centre rock and roll
els col·legues molt passats
no paraven de "liar".

Passa'm la botella
fuma més de pressa.

Ja comença el festival
i els llums s'han apagat
el "Jack Daniel's" s'ha acabat
aixecava la moral.

Ara entren en acció
las guitarres i els timbals
una fresa celestial
s'apodera del local.

Passa'm la botella
fuma més de pressa.

Ses cares

Ses cares són muntanyes
de difícil accés.
Vas dir-m'ho una vegada,
record es meu ascens.

Però ets aquí, vibrant,
a l'abast des desig.
Com un tocat de branques,
que em diuen que ets aquí.

Ets a prop, entre mans,
però mai no et tendré.
Segur que res de tu
no abandona es paper.

Ets sovint un ocell
que es llapis ha engabiat
entre aquestes quatre línies
de grafit enrabiat.

Però ets aquí, vibrant,
a l'abast des desig.
Com un tocat de branques,
que em diuen que ets aquí.

Ets a prop, entre mans,
però mai no et tendré.
Segur que res de tu
no abandona es paper.

La teva veu

Mai t'has preguntat
com és la teva teva veu quan no parles?
Mai t'has preguntat
com és la teva veu quan llegeixes, de nit?

Mai t'has preguntat
com és la teva teva veu quan escoltes?
I mai t'has preguntat com és la teva veu,
quan per dins, crides feliç?

Mai t'has preguntat
com és la teva teva veu quan respires?
Mai t'has preguntat
com és la teva veu quan et diu que ho tornis a
intentar?

Com és la teva veu
a una buida sala despera
quan pel carrer repassa una lletra
quan recordes estius d'anys enrere
quan amb tu, puja un cim
quan et mires els fills
quan escrius un poema en aquella llibreta,
i mai t'has preguntat com és la teva veu,
quan per dins, crides feliç?

Escales fins al cel

He perdut tantes tornades
que ara ja no sé on són,
cavalcant sobre una estrofa,
junts arribarem al pont,
no hi ha cap cançó,
que soni millor,
a cap racó del món.

La partitura,
de la teva cintura,
vull seguir llegint,
encendré la flama
sobre el pentagrama,
en què embogim.

Poc a poc el foc,
ens fa ballar per l'infern,
i somiem que això nostre és etern,
poc a poc pugem,
escales fins al cel,
i a la nit li surten ales i volem
i volem.
I a la nit li surten ales i volem.

Anem buscant les notes,
ara fluix ara més fort.
Al ritme que ens marca,
el batec del teu cor.

I els silencis són
sols per respirar i
tornar a començar.

No hi ha cap orquestra,
ni cap nit de festa,
que pugui igualar,
no hi ha melodia,
amb més harmonia,
que la que fem sonar.

Poc a poc el foc,
ens fa ballar per l'infern,
i somiem que això nostre és etern,
poc a poc pugem,
escales fins al cel,
i a la nit li surten ales i volem
i volem.
I a la nit li surten ales i volem.

Nosaltres

Plou
a les nostres finestres
les cançons s'acaben
amb versos callats
A fora
la tempesta es tanca
i els llamps il·luminen
els cossos cansats
Plou
i ens quedem a les fosques
al sofà de casa
com ratlles en la mar
I ens enfonsem
carregant als muscles
les guerres ocultes
que no mostrem mai

Plou
i ens colpegen onades
profundes i braves
que ens van ofegant
M'espante
i m'aferre als teus braços
tenaços i audaços
per no naufragar
Plou
cridem en la nit negra
que passe el que passe
seguirem lluitant
I que només
si ens cuidem
unes i altres
serem el nosaltres
que mai venceran
Plou
a les nostres finestres
i el fred cala els ossos
dels somnis trencats
A fora
com sempre ens rescaten
pugen i ens abracen
amb besos mullats
Plou
i sopem amb espelmes
brindant per la vida
que hem desafiat
i salpem
cap a noves guerres
que no em fa por perdre
si és al vostre costat

Plou
i ens colpegen onades
profundes i braves
que ens van ofegant
M'espante
i m'aferre als teus braços
tenaços i audaços
per no naufragar
Plou
cridem en la nit negra
que passe el que passe
seguirem lluitant
I que només
si ens cuidem
unes i altres
serem el nosaltres
que mai vencerán

Sota els estels
les nostres vides suren
fràgils però segures
del rumb que hem triat
Com un exèrcit
humil però irreductible
salvem el desànim
que ens va colpejant
i tenim por
però l'aprenem a vèncer
seguim el el cor
el nostre únic far
i tenim por
però ho tenim tot per guanyar
i assaltarem la lluna
amb les nostres pròpies mans

Tornar a començar

Dóna'm la mà
És hora de tornar a caminar
Viuré per tu

Deixa marxar
Les paraules que et van fer mal
Viuré per tu

Podem fer-ho realitat
Tu i jo
Tenim l'oportunitat

Et demano perdó tornem a lluitar
Tornem a ser aquells que vam somiar
Abracem-nos ben fort per no caure més
Amb la il·lusió de
Tornar a començar

Potser hem de tornar
A aprendre a respectar-nos i estimar
Ho faré per tu

I cal endreçar
Els somnis i promeses del calaix
Ho faré per tu

Podem fer-ho realitat
Tu i jo
Tenim l'oportunitat

Et demano perdó tornem a lluitar
Tornem a ser aquells que vam somiar
Abracem-nos ben fort per no caure més
Amb la il·lusió de
Tornar a començar

Et demano perdó tornem a lluitar
Tornem a ser aquells que vam somiar
Abracem-nos ben fort per no caure més
Amb la il·lusió de
Tornar a començar

Com anar al cel i tornar

Nina de molsa i glaç que ara em dorms al costat
et llevaràs un dia amb un cert regust estrany.

Et faràs l'esmorzar, iogurt amb cereals,
i quan batis la porta notaràs que tot és fals,
sense fixar-te que ensopegues amb el gat
ni amb aquell nom que vas guixar amb les teves claus,
mig esborrat com les paraules que ja no em parles...

Nina de sucre i fang que ara jeus al sofà
t'aixecaràs un vespre pressentint aquest final
I mentre fas el sopar llesques de pa torrat,
l'estómac encongit t'avisarà que s'ha acabat,

sense mirar la foto de les nostres mans
que ens vam fer un dia dins el llit en fer-se tard,
no fa pas tant, quan em parlaves sense paraules.

D'un amor llarg com anar al cel i tornar,
d'un amor boig com pluja seca,
d'un amor dolç com panellets de pinyons
d'un amor feréstec com les pel·lícules d'en Truffaut.

Nina de marbre i sal que un dia em deixaràs
tots els prestatges buits de roba teva per planxar.

Remenant els records mentre em faig el dinar,
sopa de maravilla i un bistec amb poca sal

Sense parar de dir-te coses amb el cap
com quan dormies i jo estava desvetllat,
tot enyorant quan em parlaves sense paraules.

D'un amor llarg com anar al cel i tornar;
d'un amor boig com pluja seca;
d'un amor dolç com panellets de pinyons;
d'un amor feréstec com els que surten a les cançons.

Prou

Prou, ja en tinc prou de fictícies mentides.
Prou, que jo sé que em vull creure la vida.
Deixa'm fer salts que me'n vaig i cec mira
com m'allunyo d'un aparador gris.

I veig el reflex del blau del mar,
el vermell d'una sang latent,
veig el groc d'un sol naixent.
De l'escalfor en fa vida.

Deixa'm volar. Noves ales de volar més alt.
Vull retornar a sentir dins la meva pròpia pell.
Treu de dins teu qui dicta tots els pensaments.
Sento el batec com redobla al centre del meu pit.

I veig el reflex del blau del mar,
el vermell d'una sang latent,
veig el groc d'un sol naixent.
De l'escalfor en fa vida.

Presoners

No veiem més que figures borroses
i fang,
siluetes d'herois que es desfan,
llums es reflecten a un mur que era blanc i
ara es negre.
Soles ens queden angoixa i asfalt,
portem endins un esclau i un guardià,
tots presoners d'un fracàs col·lectiu fa uns quants segles….
Brinda i la reina es creu la més digna, també li guaita la dama maligna.
Firme!! El guàrdia es sent home insigne, lleons caçats, caiguda lliure i van…
en una comitiva derrotats i condemnats,
titelles del sistema, amos del ninot trencat,
botxins de voluntat, carn de presidi,
tot el meu regne per sentir-me mes real.

Què fràgil és l'esperança del pobre
què fàcil és per a alguns levitar
no veiem més que siluetes i ombres
el cap i el cor sempre en obres
d'aquella pols estos fangs.

No escoltem més que promeses, castells de gegants
a catedrals obsoletes.
Santificant el consum
amb fidels comulgant
arreplegant les molletes.
Amors prohibits, penitències ,
pecats i profans.
Les esperances desfetes.
Ningú pot moure's,
el cap i el cor sempre en obres,
guardant als morts en cunetes.
Brinda i la reina es creu la més digna, també li guaita la dama maligna
Firme!! I el guàrdia es sent home insigne, lleons caçats, caiguda lliure i van…
en una comitiva derrotats i condemnats,
titelles del sistema, amos del ninot trencat,
botxins de voluntats, carn de presidi,
tot el meu regne per sentir-me mes real

què fràgil és l'esperança del pobre
què fàcil és per a alguns levitar
no veiem més que siluetes i ombres
el cap i el cor sempre en obres
d'aquella pols estos fangs.

El carceller és un presoners més,
té les pupil·les blanques i negres les dents.
T'envie una senyal del meu paisatge intern,
54_46 el meu número de pres.
Pitis i llibres, plaers possibles,
a la penitenciaria els pecats no s'expien.
Llepe els barrots pensant que són de caramel,
tot el meu regne per un trosset de cel.

què fràgil és l'esperança del pobre
què fàcil és per a alguns levitar
no veiem més que siluetes i ombres
el cap i el cor sempre en obres
d'aquella pols estos fangs.

Tanca els ulls

Tanca els ulls
Tanca els ulls
Tanca els ulls abans que s'apagui la llum
Que el teu últim alè no es quedi perdut en la memòria
que no s'apagui mal la flama que ha quedat entre els brasers
Que el teu últim alè no es perdi entre el silenci de la història
Les teves últimes paraules ressonin en l'univers

Tanca els ulls
Tanca els ulls
Tanca els ulls abans que s'apagui la llum

Que el teu últim alè m'empenyi a lluitar per la victòria
que no s'apagui mai l'espurna que va néixer en el carrer
Que el teu últim alè m'ensenyi a fugir d'aquesta escòria
Que el teu record es torni cendra derrotarem el poder

Respira fort i pensa en el que has pogut viure
Mentre temptaves la sort i enganyaves el temps
Temps que ara s'esgota i la gent crida: Esteu matant a un innocent
Se que ara és tard per dir-te que la por m'ofega
Que vull tornar-te els somriures que t'he anat prenent
qui són per posar preu a la vida
De tots els que pensen diferent

Tanca els ulls
Tanca els ulls
Tanca els ulls abans que s'apagui la llum

Tanca els ulls
Tanca els ulls
Tanca els ulls abans que s'apagui la llum

Enmig de la nit

El blau cel de ta casa es torna gris en un cop.
Corre el pànic per tot el cos, se t'apodera el temor.
L'últim vaixell sense guia espera al teu port.
Per sobreviure altre dia a la sort
ja només queda aprendre a fugir de la mort.
Et quedes perdut en un món sense son,
seràs refugiat sense refugi.
Són anys de ser ombra,
són anys sense color.

Qui m'obliga despertar-me?
Lladres de destins,
enmig de la nit,
en un temps sense memòria,
forçat a fugir
i creixeré amb els plors.

Les lletres no fan les paraules

Tot aquest temps que esperava
les lletres no fan les paraules
i ara que dius que m'estimes
veig com m'aixequen les ales

crec que el remei de les coses
paraules no feu les poesies
veure que es mouen les peces
sabent que no tenen presses

ara que em dius que m'escoltes
i tots el moments que em parlaves
hores que no tenen pressa
passades no feu les muntanyes

ara que dius que m'estimes
tot el que vull són paraules
quan miro el cel i m'abraces
sento que em fonc amb els altres

ara que ho dius i que hi penso
mai se m'oblida una cara
tot aquest temps que esperava
hores que no tenen pressa.

El joc dels disbarats

I sóc feliç sense l'encís,
lliure de viure amb cap desig,
i miro al cel i ja és tot meu.
Ha arribat l'hora de l'adéu.

Ocres grisos, canals salats,
nens bessons i enamorats;
pelicans de fusta blancs
de porcellana, prims i agosarats.

Oblida'm! Però recorda'm amb amor...
Deslligada deso els plats
al joc dels disbarats.

I sóc feliç sense l'encís,
lliure de viure amb cap desig,
i miro al cel i ja és tot meu.
Ha arribat l'hora de l'adéu.

Oblida'm! Però recorda'm amb amor...

Deslligada deso els plats,
al joc dels disbarats.

Vermell

Digues-me tu i digues-me si veus
el vermell que li llueix
a les galtes.
Digues-me tu si li atorgues com jo
el perdó que no mereix
per les faltes que comet.

I el vermell de les roses que
compraves, colló,
a mitjan febrer,
i aquest vermell destenyiré.

Amb la salina de les llàgrimes
que cada dia em fa plorar!,
amb la suor que regalima del meu front
i és que tu no la veus...

A tu te va quedar clar
que havies acabat amb aquesta víctima
i ara te toca a tu, i te plany
company, vermella és la sang
i ella la té blava,
glaçada, semblava
que era una fada
i ha estat la meva creu!

Mira tu que la pots mirar
i confessa'm si encara no ets un desgraciat,
i si no ho ets ja ho seràs...

Contempla-la tu que la pots contemplar,
la seva nuesa per sempre t'embruixarà,
és una deessa de l'avolesa
i ver... i vermell com el vi que ens va embriagar
els ideals, encara érem dos xavals,
dos animals...

No m'amagaré i sabré què fer
si un dia me torna a cercar,
i si t'arriba l'hora
fes-te enfora,
encara et pots salvar...

Morir d'amor

Tinc divuit anys, som donzelleta
i m'enraonava amb un xicot;
tinc de morir sens despedir-me'n,
sent ell la causa de l'amor.
Tinc de morir sens despedir-me'n,
sent ell la causa de l'amor.

Un favor vos demano mare,
si me'l volguessiu fer, si us plau:
d'anar-me'n a buscar en Pepito,
que li vull dir-li adéu-siau.
D'anar-me'n a buscar en Pepito,
que li vull dir-li adéu-siau.

A la tauleta del meu quarto
una carteta hi trobareu:
una carteta ben escrita
i a n'en Pepito li dareu.
Una carteta ben escrita
i a n'en Pepito li dareu.

Ara en toquen dos quarts de dotze,
mitja hora en queda per parlar.
Aconsoleu-se, mare meva,
deixeu-se estar de tant plorar.
Aconsoleu-se, mare meva,
deixeu-se estar de tant plorar.

Junts

Hem ballat sota els arbres,
hem rigut en la foscor,
hem somiat fins a les tantes,
despertant-nos vora el foc.

Hem parlat dient tonades,
hem cantat pels descosits,
hem sigut herois de guerra
batallant contra el desig.

I quan calgui aquesta nit
i recordi el que em vas dir,
serem barques navegant,
preses d'un mateix destí.

Hem cregut que encara crèiem
ideals d'un món millor,
un apunt, una tragèdia,
amagar-nos de la por.

Només vull que m'endevinis,
despertar els teus instints,
descobrir-te mica en mica,
fer que perdis el sentit.

I quan calgui aquesta nit
i recordi el que em vas dir,
serem barques navegant,
preses d'un mateix destí.

Si el món no ens espera
que sigui per sempre,
que ens tornin la màgia,
condemnada a vagar
entre estrelles i planetes de cartró.

Que vingui de fora
un imperi galàctic
i et trobin per sempre,
que lluitin per conquerir
el nostre món.

I quan calgui aquesta nit
i recordi el que em vas dir,
serem barques navegant,
preses d'un mateix destí.

Eix de rotació

Creuant el cel
Junts l'univers
Buscant la clau

Deformo el temps
L'amor no sent
La gravetat

Anem construïm records
Amb pensaments
Pintant els anys

Hem dibuixat aquells ocells
Que escaparan
D'un altre hivern volant

I quan m'aturo a veure com se'n van
Comença el meu viatge per la immensitat
Em trenco en mil bocins que es van fent grans
Perduts en un viatge interestel·lar

No hi ha consens
Només present
Només combats

He anat fins als límits del temps
Buscant remeis
Al teu costat

I quan m'aturo a veure com te'n vas
Comença el meu viatge per la immensitat
Em trenco en mil bocins que es van fent grans
Perduts en un viatge interestel·lar

No ho sents?
Estic aquí esperant
Perdut en un viatge interestel·lar

No ho sents, caient?
Em tens al teu costat
Perdut en un viatge en aquesta immensitat

No em sents?
Perduts en un viatge en aquesta immensitat

No em sents, caient?
Et tinc al meu costat
Perduda en un viatge etern

L'última cançó

Sóc l'última cançó,
que portarà avui el teu nom.
Sóc la nostra melodia,
i un part del nostre món.
Sóc el mal que t'he fet,
i la meva gelosia.
Sóc el joc del retret,
tot allò que no volíem.

Sóc la pluja i el vent,
l'oblit i el present,
la por i la mentida.
Sóc l'olor als teus cabells,
el record d'un moment,
que mai somiaríem.

Sóc l'última cançó,
que parlarà del que ara som.
Sóc la nostra melodia,
i un part del nostre món.

Sóc un crit al desert,
la màgia del temps,
les ganes de riure.
Sóc imatges al vent,
tossut, impacient,
el que fuig per viure.

Per poder decidir,
quin serà el meu camí.
Si no vens amb mi,
seré lluny d'aquí.

Seré lluny d'aquí,
seré lluny d'aquí.
Sóc l'última cançó,
que portarà avui el teu nom.
Sóc la nostra melodia,
i un part del nostre món.

Sóc l’última cançó...

Som transparents

per un moment
som transparents
sota els teus peus
veig tot el món
tot aquest lloc
és teu i és meu
tot el que fem
és un secret
oh tot el que em fas sentir
ho guardaré amb mi
no cal que em diguis res
oh tot el que em fa patir
desapareix aquí
amb tot el que em fas sentir
sols un instant
i som al cel
sota els teus ulls
el sol es pon
un fil de llum
un final fosc
un fil de son
oh tot el que em fas sentir
ho guardaré amb mi
no cal que em diguis res
oh tot el que em fa patir
desapareix aquí
amb tot el que em fas sentir

L'art de viure

Lluny del cel ens hem trobat
entre els petits pecats
miracles de l'atzar

Som color d'aigua del mar
llavor que creix tenaç
ocell volant ben alt

Sense dubtes, l'amor ens fa més lliures
Sense filtres, més reals

L'art de viure prop de tu
és com tornar a l'origen
amb l'esperit més pur

L'art de viure prop de tu
és creure en l'impossible
que et brilla dins els ulls

Llums i focs artificials
esclaten al voltant
del meu cor desbocat

Com si no hi hagués demà
les normes han canviat
segons que semblen anys

Buscaré aquest moment
fins que ja no em quedi més temps
tota la vida

T'escriuré el primer vers
però el desenllaç serà teu
teva és la vida

L'art de viure prop de tu
és com tornar a l'origen
amb l'esperit més pur

L'art de viure prop de tu
és creure en l'impossible
que et brilla dins els ulls

Diria que eres tu

Feia dies que els amics
em volien treure de casa,
i ahir a la nit
van arrossegar-me
a un nou lloc de
pizzes artesanes.
Els ha quedat bonic,
sona música italiana,
hi ha cadires de colors
al voltant de cada taula.
Algú demana
el millor vi de la carta.
I al beure el primer glop
se'm clava,
com la punta d'una espasa,
una veu que no esperava.
Diria que eres tu,
unes taules més enrere,
sopant amb algú que no conec.
Juraria que eres tu,
parlàveu de la feina
i rèieu amb aquest
algú que no conec.
I és tant estrany,
i és tant absurd.
No goso girar el cap,
no vull que siguis tu.

I noto que els amics
allarguen la conversa,
i parlen de l'estiu,
i no sé què de formentera.
Jo només sento
una veu,
que em desespera.
Recordo que eres tu,
una foto en blanc i negre,
ballant amb bombetes al carrer.
Recordo que eres tu,
saltàvem la foguera
i el món era petit
i aquell amor immens.
I és tan estrany,
i és tan absurd.
No goso girar el cap,
no vull que siguis tu.

No saps quantes vegades
he tornat a aquella taula,
i et sento i em giro
i vinc a saludar-te.
I em presento
al noi que t'acompanya,
i et dic que et veig molt bé,
i et dic que estàs molt guapa.
I el món desapareix
amb aquella mirada.
Quedem la meva por tu i jo.
I veig creuar la vida,
i et dic amb veu trencada:
seria tan feliç
si tornem junts a casa.

Fills de la por

Avui rebente el miratge
amb colps de realitat et duc a un paratge
on la vida fa mal però és de veritat
si eradiques el contrast mai voràs les diferències.

Vull la fam i el pa
per poder valorar el privilegi
sentir el final,
per poder disfrutar del viatge.

Ens han fet tindre por a la vida,
ens han tret del nostre cos l'alegria,
hem permès per apatia calla't, camina en fila
fàcil és la travessia a “Brazil” amb la ment buida.

Reprèn el control
deixa de ser un clon que viu amb el cap cot.
Alça't o si vols
compra luxe i confort però paga'l amb por.

Ja no tenim res a perdre.
Ja no tenim por a vèncer.

Que la por no s'oblida, se supera,
que al covard se'l soterra amb sa merda.
La ignorància t'aterra, t'atura, et congela,
Passant-te la vida a l'espera.

Por assumida.
Ment combativa.
El perill porta al pànic, el pànic més riscos,
verí de la por com “Scarecrow”.

Elimina la por, així seràs lliure
i que vinga el que haja que vindre.
Que no existeix el límit, no ens ficarem barreres,
dels moments crítics són dels que hem d'aprendre.

A dia d'avui em sent immortal.
La por queda enrere així que vaig a lluitar,
Ens cobrim les esquenes mirem als ulls als problemes,
res més ens va a intimidar.

Ja no tenim res a perdre.
L'enemic el dúiem a dins.
Ja no tenim por a vèncer.

El veí de la casa té por,
por a la sogra, a la droga a no tindre millora.
El banquer del teu barri té por,
por a la penya que va a reclamar el que els toca.

La mestra del col·le té por,
por a que tants dies d'esforços no deixen llavor.
La filla d'Eusebi té por,
por a la dona que es va a clavar dins del seu cos.

Feliu el del curro té por,
por al seu cap, als companys, al piquet de demà.
Amparo a la ràdio té por,
té por a dir i a assumir el que li han fet mentir.

La penya d'Atupa té por,
Montcada té por,
l'alcalde del poble a presó.
Prepara't per vèncer la por,
I qui no té por?
Tots tenim por a la por.

Sé com

Adonar-se conta,
i no tenir límits.
Amollar s'instint no costa tant.

Alliberar de sa presó
a l'ànima captiva
és un pes gros com llençol de plom.
No sentir més por que por a sa por,
veure sa llum o que mos doni es sol.

Sé com, ara ja sé com.
Si no ens rendim
al final valdrà la pena.
Sé com, ara ja sé com.
Si feim camí
sense bola ni cadena.

Sempre ens hem preguntat
si tenim sa clau
que obri portes i tanca panys.
No cal entrar en raó,
i no sortir-hi mai,
és bo anar i venir i anar provant,
equivocar-se i anar dubtant.
També desconfiar i creure en tot.
No val...

Sé com, ara ja sé com.
Si no ens rendim
al final valdrà la pena.
Sé com, ara ja sé com.
Si feim camí
sense bola ni cadena.
Sé com, ara ja sé com.
Si no ens rendim
al final valdrà la pena.
Sé com, ara ja sé com.
Facem camí
sense bola ni cadena.

Transmets energia

Uns ulls et canvien el dia,
una mirada un somriure.
És un instant un moment,
i ja ho veus tot diferent,
i el cos se t'omple de vida.
De cop torna l'alegria,
has remuntat la partida
i allò que et va preocupar
de cop passa a segon pla
i ara desprens energia.

Quan caus al pou
vols començar de nou,
busques colors
i tot ho pintes fosc.
Quan més avall
menys força per lluitar
fins que un detall,
de cop et pot canviar.

Uns ulls et canvien el dia,
una mirada un somriure.
És un instant un moment,
i ja ho veus tot diferent,
i el cos se t'omple de vida.
De cop torna l'alegria,
has remuntat la partida
i allò que et va preocupar
de cop passa a segon pla
i ara desprens energia.

Agafa forces i crida!
Encén un foc sobre el gel,
la vida et regalarà instants al cel.

Quan vas tirant,
i tot se't fa molt gran.
I cada nit
fas mil voltes al llit.

Perdut pensant,
de cop arriba algú,
el detonant.
Per tornar a creure en tu.

Salvatges

Nosaltres
som la veu fràgil
que ens brolla del ventre
els dos pulmons aferrant-se a la vida
la incertesa que ens colpeja
i ens despulla violenta
fuetejant-nos l'esquena en carn viva
la gola oculta
de la bèstia que ens habita
nascuda d'una lluita
tan profunda com antiga
l'amor i l'odi a la corda fluixa
l'equilibri per seguir
en la foscor

Vam nàixer forts però
ells ens feren febles
derrotats a la intempèrie
d'un món que mai vam entendre
Vam ser purs i prematurs
a l'abordatge del futur
assaltant amb arcs i fletxes
la fortalesa dels murs

Condemnats a les reserves
dessagnats per les conquestes
ens vam fondre amb les tempestes
per renàixer de les cendres
I als budells d'un món en flames
ens vam empeltar dos ales
per sorprendre en la batalla
el botxí de les mil cares

Al cor profund de les tenebres
hi habita encara una esperança
cremant en la foscor
L'últim reducte de bellesa
que sobreviu a aquesta guerra
de la vida i la mort
La incandescència de la flama
escortada per les llances
i el ressò dels tambors
Amagats sota la lluna
som salvatge alegria
desafiant l'invasor
i mai no ens rendirem.

Nosaltres
som la pell aspra
cosida d'història
el cos creuat per cicatrius fondes
la impotència que ens colpeja
i ens mina la resistència
ofegats sota les seues botes
el roig del ferro
a les galtes de la derrota
consciència esclava
a la mirada tremolosa
la por nerviosa el cor calent
la guerra que lliurem
en la foscor

Vam nàixer del sol però
ens va enfosquir la por
corromputs per l'egoisme
que adora el capitalisme
Vam ser valents puny ardent
lluitant amb ungles i dents
protegint l'antic comú
el tresor de la nostra gent

Colonitzats per la cobdícia
devorats per l'avarícia
ens vam fondre amb les muntanyes
i vam renàixer amb els arbres
I al volcà d'on naix la ràbia
ens vam cosir dents esmolades
per sorprendre en la batalla
el botxí de les mil cares

Al cor profund de les tenebres
guardem una esperança
cremant en la foscor
L'últim reducte de bellesa
que sobreviu a aquesta guerra
de la vida i la mort
La incandescència de la flama
escortada per les llances
i el ressò dels tambors
Amagats sota la lluna
som salvatge alegria
desafiant l'invasor...
i mai no ens rendirem.

Tot el que has estat

tantes frases s'han escrit
mils de mots
de mils de dits
mils de píxels
cents de bits
cap per res

qui s'acosta a la veritat
a saber a què has vingut
una incògnita brutal
com el mal

el que veuen els teus ulls
durarà perquè és etern
el demés morirà
ben segur

com la flor d'aquesta planta
pensament de primavera
cau un pètal just al lloc on ets tu

s'en va
tot
el
que has
estat

La collita

Feia un vent tan fort i fred que els gossos li lladraven
La llum anava i venia, les finestres repicaven
Es va llevar a punta de clar quan la lluna encara es veia
Les gallines a recés i el fum a la xemeneia

Sap que ha d'estar ben preparat
Els queviures escassegen a la ciutat
Amb l'escopeta a les mans
Pacientment espera que vagin passant
Durant els propers dies
Fins no se sap quan

Ningú no ho havia previst, ni tan sols a Goldman Sachs
Primer una llum d'argent i coure, i després un gran esclat
I les xarxes van caure, les notícies van deixar d'arribar
No li fa falta saber més, la collita ja no pot esperar més

Sap que ha d'estar ben preparat
Els queviures escassegen a la ciutat
Amb l'escopeta a les mans
Pacientment espera que vagin passant
Durant els propers dies
Les properes setmanes
Fins no se sap quan

S'escriu la Història

Va passar en altres temps.
La foscor va anar creixent dins teu,
de cop vaig anar desapareixent.

T'he oblidat.
Com pots pensar.
Ara ja per sempre més estàs
formant part de la història d'un passat.

I sempre passa la vida,
passen les hores, esborren els dies.
Per sempre s'escriu la història.

I sempre…
…de tota una vida.

Jo he canviat.
Sempre m'has buscat.
El temps està fet de moments, instants,
constantment tot es va transformant.

S'ha fet clar,
i ja és massa tard.
Formem part d'aquest destí que amb mi
vas compartir, però et recordo lluny d'aquí.

I sempre passa la vida,
passen les hores, esborren els dies.
Per sempre s'escriu la història.

I sempre…
…de tota una vida.

S'ha acabat,
i ara he renunciat.
Puc donar-te tot el que no tens
però el que vull no ho trobo al teu costat.

I sempre passa la vida,
passen les hores, esborren els dies.
Per sempre s'escriu la història.

I sempre…
…de tota una vida.

Hi seràs

Sents l'olor d'una fulla que cau.
Acaricies la brisa amb les mans.
Un paisatge t'ho fa recordar.
El sabor dels estius del Pallars.

Tu.

Asseguts amb els peus dins del llac.
Discutint com si fos important.
Comentant que curiós és l'atzar.
Canviant el present pel passat.

Tu,

Hi seràs per sempre,
Serem el vent.
Hi seràs per sempre,
A remolc del temps.
Hi seràs per sempre,
A ritme ferm.
Hi serem per sempre.

El sol crema les hores i els anys.
Mil històries amb tu al meu costat
explicant-nos fins a l'últim detall.
Guardo tot el que em fa recordar-te

a tu.

Hi seràs per sempre,
Serem el vent
Hi seràs per sempre,
A remolc del temps
Hi seràs per sempre,
A ritme ferm
Hi serem per sempre

El cap per avall

Vam sobreviure a l'incendi
vam fer-li front al gegant,
vam agafar aquell quadre i ballàrem
el ball: el ball del cap per avall.

Paella congelada, falleres de cartró,
olor a roda cremada, gomina i processó.
Saluda el senyoret, escola de retors,
el sant a passejar, Un beso i una flor.
Nos vamos a forrar, un finde en benidorm,
posar la mà i callar, platges de formigó.
Vivir así es morir de amor, cantava Milans del Bosch.
L'himne regional provoca llàgrimes,
pàgines i pàgines, d'un tràgic sainet que esgarra ànimes.
Pas de "pasodoble" al camp de futbol,
alça la mà dreta l'afició a la curva nord.
Una discoteca enmig d'un camp d'arròs,
boquetes tortes a la terra de les flors.
La Geperudeta, besant la Moreneta:
Vendetta!! Vendetta i noves glòries en oferta.
Allà on el món s'explica en diminutiu,
on plora la collita del secà i del regadiu,
plou amb burrera, però sempre baixa buit el riu,
i una bandera talla com arma de doble fil.
Vivim la vida de gaidó, acabareu com el pelletes a Alcoi.
Del Mondúver al Penyagolosa i el Benicadell
el poble serà un martell o un pes mort.

Vam sobreviure a l'incendi
vam fer-li front al gegant,
vam suportar eixes bombes que
encara ressonen per serres i valls.
Vam defugir eixes normes,
vam profanar els seus sants,
vam agafar aquell quadre i ballàrem
el ball: el ball del cap per avall.

Vinc d'on van voler fer una falla, terra de foc i de sal,
on la metralla travessava i rebentava els cristalls,
on les muntanyes baixen escalonades per lluir bancals
que donen alegries penes i menjar.
Vinc de les platges horteres sostingudes amb deutes brutals
de microclima i macroestafa, trist i real,
roders que repartien, herois de veritat,
segrestadors de La Marina i del Comtat.
Taronges i olives, cirera i raïm,
netes de morisques, fills de mallorquins,
on no para la festa fins dimecres que comença i
tots els problemes es dissolen en anis. Tenim
una cova de lladres en cada ciutat,
molt d'aprofitat per metre quadrat..
Una costa traida, un desig de fugida
amb un tren cap al nord que no arriba...
Camps abandonats, qui vol llaurar podent ser ric?
guiris reballats, passa la vida..
Cada primavera s'emociona algun lletraferit
quan pega un esclafit la vall flòrida.
Tantes voltes torts en tantes dates,
l'arbre mai no havia estat madur.
Sabíem que seria dur, ni nom
ni mapa ni futur: amors que maten,
cacem les rates i tombem els murs

Vam sobreviure a l'incendi
vam fer-li front al gegant,
vam suportar eixes bombes que
encara ressonen per serres i valls.
Vam defugir eixes normes,
vam profanar els seus sants,
vam agafar aquell quadre i ballàrem
el ball: el ball del cap per avall.

El pomeró

A la vora del camí,
del camí d'anar a l'escola,
s'hi aixeca un pomeró
que n'està tot ple de pomes.
Sota l'ombreta que hi fa
hi reposem una estona:
Pomeró, bon pomeró,
sols de veure'ns ja tremola!

No tremolis, pomeró,
que no et tocarem cap poma;
senyor mestre ens ha ensenyat
de respectar el que no és nostre
i a estimar els gentils fruiters
que alegren els cors dels homes
i els hi fan els ulls somrients
i els hi fan la boca dolça!

La cançó del lladre

Quan jo n'era petitet
Que festejava i presumia
Espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia.

Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia

Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia

I ara que sóc grandet
que m'he tirat a la mala vida
m'he anat a matar i robar
ofici de cada dia

Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia

Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia

Vaig robar-ne un traginer
que venia de la fira
Vaig robar-li els diners
també la mostra que en duia

Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia

Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia

I quan n'he tingut prou diners
he robat també una nina
L'he robada amb falsedat
Dient-li que m'hi casaria

Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia

Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia

I la justícia em va agafar
i en presó fosca em duia
La justícia em va agafar
i em farà pagar amb ma vida

Paraula

Separat t'arrugues amb tu mateix,
estimar et lliga al següent.
L'estam que creix d'aquesta força,
com quan t'abraço o em dónes la mà,
com quan tabraço o em dónes la mà.

Gràcies pel convit que m'has brindat.
i cal obrir totes les portes.
Perdona cada pes que no t'he tret ni et pertany,
perdona cada pes que no t'he tret ni et pertany,

Perquè apropar-se és estimar
sense allunyar-me de mi.

I vull seduir i respectar els teus guardians
i ser acollit com ocell entre mans,
perquè apropiar-se és estimar
sense allunyar-me de tu.
Vull ser paraula, una lletra no em val,
i fer de lluna en el teu cel, si cal.

A cada pom rovellat,
la ingenuïtat no m'ha permès d'entrar
a la persona que encara he d'estimar
més que mai, més que mai,

perquè apropar-se és estimar...

Camí fàcil

Actua, s'amaga contínuament
no sap quin dia pot ser el darrer
alerta i atent viu arriscadament
no sap quin dia pot ser el darrer

Desperta com cada dia
sentit-se bé sentit-se fort
passa com un cicló
deixant sang, por i destrucció

La resposta depèn de tu
la sortida que tu, que tu has triat
es un arma en les teves mans
per resoldre els problemes a trets

Camí fàcil, no gens fàcil

Res li fa témer per la seva sort
doncs ja te clar com acaba això
fort i segur intimida a la gent
però poc a poc no li fan costat

Lluitant per millors temps
i cercant el paradís
bregant pel teu futur
i cercant el paradís

La resposta depèn de tu
la sortida que tu, que tu has triat
es un arma en les teves mans
per resoldre els problemes a trets

Camí fàcil, no gens fàcil

Dolços plans

Quan el sol s'amaga
Quan el món s'apaga
Quan la nit no acaba mai

Quan la por s'escampa
Quan el crit no calla
Quan el riu es llença al mar

Cau la gent quan va comptant
Dolces vides, dolços plans
Una esperança, una batalla

Quan el cor dispara
Quan l'amor s'encalla
Quan els ulls es van negant

Cauen llàgrimes del cel
Les mentides i els estels
Pugen enlaire i sempre cauen

Passen les pàgines del temps
I les muntanyes i els castells
S'enfilen enlaire i també cauen

Quan te'n vas m'enfonso
Quan desfàs el somni
Quan el llit es va fent gran

Cau el sol se'n va emportant
Dolces vides, dolços plans
Una enyorança, una mirada

Cauen llàgrimes del cel
Les mentides i els estels
Pugen enlaire i sempre cauen

Passen les pàgines del temps
I les muntanyes i els castells
S'enfilen enlaire i també cauen

Quan el sol s'amaga
Quan el món s'apaga
Quan els ulls es van tancant

No t'encantis

Sóc addicte a la migdiada,
sóc addicte als teus llençols,
quan t'amagues el somriure,
i l'olor que fa el teu coll.

Sóc addicte a la bogeria
que ja fa uns anys que Déu n'hi do!
Sóc addicte a les mirades
que dispares sense por.

Descorda la camisa que arriba la calor,
vinga, no t'encantis que s'acaba la cançó.

Sóc addicte a les matinades,
a no parar fins que surti el sol,
sóc addicte a veure't sempre
ballant aquesta cançó.

Sóc addicte a ser com ara,
anar fugint de preocupacions,
sóc addicte a fer-ho simple,
que amb això ja en tenim prou.

Descorda la camisa que arriba la calor,
vinga, no t'encantis que s'acaba la cançó.

Descorda la camisa que arriba la calor,
vinga, no t'encantis que s'acaba la cançó.

Vaig néixer

Vaig néixer,
en un poble que estava carregat d'història.
Vaig creure,
Que el camí era fàcil cap a la victòria
trobant-me amb obstacles i amb uns senyors
que em posaven barreres desitjant-me sort

Vaig viure,
un passat molt rebel intentat sobreviure,
Vaig veure,
que m'havien deixat sense veu per no creure.
Fins al moment en que vaig decidir fer el pas, desobeint ordres avançant al meu compàs.

M'he fet fort
quan he vist que estava sol,
He trencant tots els silencis
I esvaït les meves pors.
M'he guiat,
Per les meves emocions,
He fet de tots els meus dubtes,
La gota que vessa el got.

He estat pensant en allò que em vas explicar,
En que els teus dubtes un dia van marxar volant,
I avui soc jo, el que ha de continuar,
Els passos que un dia em vas marcar.

A 7 centímetres

I no sabies ben bé com ho diries,
la por de sempre al cor, antigues ferides.
De petits vam viure compartits,
barallant-se amb l'oblit, ara eres l'infinit.
Carretera del desig, tràfic.
Sentiments intermitents t'escric.
He vist a l'horitzó dibuixada aquesta nit.
He vist la fi de la incertesa direcció del teu melic.
I enmig d'aquest embolic accelere,
sóc copilot d'esta utopia
i no hi ha marxa enrere.
I enmig d'aquest embolic desespere,
eres la trama del conte que et cante,
totes les rimes que pugues robar-me.

Camí de la capi direcció al teu cor.
No sé com ho has fet, però he conduit tota la nit
Camí de la capi direcció al teu cos.
Camí de la capi direcció al teu cor.
Un fum de sensacions davall d'un sol llençol.
Camí de la capi direcció al teu cos.

Dis-me quan vaig perdre el trellat.
Calla'm, si em dius “mone”, jo de cap.
A quatre rodes, entre el poble i la ciutat,
rescatant de davall l'asfalt una piga i cent maldats.
Dis-me que he trobat la raó, la bona direcció.
Als teus peus tots els meus nords,
en un bes i no res estic al teu balcó,
a set centímetres de caure en la temptació.
Em mires, em beses, el pols m'acceleres,
és un flashback d'infantesa,
un viatge a altres esferes.
Al conte cantat, som xiquets que
suen com feien al pati d'escola,
juguen sabent que demà el món explota.

Camí de la capi direcció al teu cor.
No sé com ho has fet, però he conduit tota la nit
Camí de la capi direcció al teu cos.
Camí de la capi direcció al teu cor.
Un fum de sensacions davall d'un sol llençol.
Camí de la capi direcció al teu cos.

Fins que arribi l'alba

Per tu, per tu
no sóc un dels teus amants,
però creuo l'Himàlaia per tu,
i robaré dotze diamants, un per cada lluna plena

Per tu, per tu,
jugo a daus amb el perill,
ballo sobre lava per tu,
aguantaré tota la nit sense dormir

El que jo vull és cantar-te fins que arribi l'alba,
tornar-me a embriagar amb el teu perfum
mentre fora el món va donant voltes
I riure fins que ens falti l'aire
memoritzar els racons del teu cos nu
tan fora del comú

Per tu, per tu
no seré mai un esclau
però guanyaré una guerra per tu
i lluito fins a l'últim assalt amb les apostes en contra
Per tu, per tu,
atrapo bales amb les dents,
domaré les feres per tu,
accelero sense frens, de 0 a 100

Més enllà més amunt jo voldria seguir-te,
més enllà més amunt al costat més salvatge

El que jo vull és cantar-te fins que arribi l'alba,
tornar-me a embriagar amb el teu perfum
mentre fora el món va donant voltes
I riure fins que ens falti l'aire
memoritzar els racons del teu cos nu
tan fora del comú

Si tot va bé

No hi ha manera de deixar-ho tot enrere,
no hi ha manera per tornar a començar.
No tinc cap pressa si em dius que tu m'esperes,
no vull saber res del que passarà demà.

No hi ha manera de deixar-ho tot enrere,
no hi ha dreceres quan es tracta de ballar.
No tinc cap pressa si em dius que tu m'esperes,
no vull saber res del que passarà demà.

I si tot va bé, que s'encenguin els dies.
I si tot va bé, tornar-nos a trobar.
I si tot va bé, que balli l'alegria.
I si tot surt bé...

Si cau la nit deixar les pors enrere,
aquesta nit tornar-nos a ballar.
Amb els meus dits robar la teva esquena,
desfer la nit si creues el meu mar.
I si tot va bé, que s'encenguin els dies.

I si tot va bé, tornar-nos a trobar.
I si tot va bé, que balli l'alegria.
I si tot surt bé...

I si tot va bé, que s'encenguin els dies.
I si tot va bé, tornar-nos a trobar.
I si tot va bé, que balli l'alegria.
I surt bé, deixem-nos emportar.

La gran eufòria

Llença el davantal a l'aire
i se'n va cridant a casa.
Baixa amor meu, baixa amor meu!
Que ja ens tocava.

Surt volant el tap del cava
i tothom s'abraça a taula.
Baixa amor meu, baixa amor meu!
Que això s'acaba.

S'acaben, les hores que mai no acaben,
els dies que despertàvem
temptats de deixar-ho estar.
És com si tot tornés a lloc, de cop.

Una dona gran recorda
haver viscut la gran eufòria.
Baixa amor meu, baixa amor meu!
La vida és nostra.

S'acaben, les hores que mai no acaben,
els dies que despertàvem
temptats de deixar-ho estar.
És com si tot tornés a lloc, de cop.

Dissabte

Avui que som dissabte
i que per tant ens hem de barallar,
que quedarem a casa
i arribaràs més de mitja hora tard,
que se'ns faran les tantes
i haurem d'anar de tapes
o a menjar un trist entrepà.

Avui que som dissabte
i que per tant acabarem fatal,
que ja haurem begut massa
i que faràs el ronso per pagar,
que sense pensar gaire
diràs d'anar al local que
a mi no m'ha agradat mai.

Avui que és dissabte
crec que n'estic farta
d'esperar que per fi trobis la manera
de lligar-te la cambrera
d'aquest bar.

Avui que som dissabte
i que per tant hauré de suportar
aguantant la bravada
la conversa avorrida d'un babau,
que marxaré cansada
de mirar-te a la cara
com et regalima el nas.

Avui que és dissabte
crec que n'estic farta
d'esperar que per fi trobis la manera
de lligar-te la cambrera
d'aquest bar.

Avui que és dissabte
sé que n'estic farta
i me'n vaig amb el primer que em doni morbo
que tinc ganes d'un bon "polvo"
per variar.

Paraula de senyor

No me importa que me digan que te quiero, me han "pagao"
mucho dinero, para vender este cuerpo.
Estoy cansada, ser tocada y deseada, contra mi voluntad.
Y por eso me voy a tu isla, me refugio en tu mirada, me
recojo en tu confianza.
Ando descalza por la inseguridad.

Au venga nina! No se'n xerri més! Posa't guapa i vés a
cercar es passaport.
Mort donaré jo a qui s'hi oposi, això per a tu no es vida,
vida mia, tu no ets flor que se pugui trepitjar. Paraula
de senyor.

Y de repente estoy con otra gente, me enfrento a otra
cultura, aparento estar contenta.
Parecen buenos, ya no me fio de nada, pero estoy enamorada.
Mas la demencia hace acto de presencia, pues las malas
lenguas dicen que voy por su fortuna.
Y ya la luna no me quiere brillar.

Au va morena! Que això val la pena! Que els meus són
collonuts, i se queden muts quan te veuen. Mira, això és
cosa de dos, i ara tens un món hermós que d'un bon tros és
molt millor; ja ningú no t'és superior.
Paraula de senyor.

Au venga nina! No se'n xerri més! Posa't guapa i vés a
cercar es passaport.
Mort donaré jo a qui s'hi oposi, això per a tu no es vida,
vida mia, tu no ets flor que se pugui trepitjar.

Au va morena! Que això val la pena! Que els meus són
collonuts, i se queden muts quan te veuen. Mira, això és
cosa de dos, i ara tens un món hermós que d'un bon tros és
molt millor; ja ningú no t'és superior.

Benvinguda al desbarat

Quan la solució no és la resignació,
hem d'assumir, no hi ha més opció,
les complicacions de la proximitat
i al perill l'anomenem complicitat.
Por al fracàs, perdre la integritat,
la reputació s'ha escapat pel forat
i arriba un altre bac que ens dignificarà,
que hi farem si sóc feliç de matinà?
De vegades ens fa un gir aquesta vida,
moments de glòria, diuen: cremeta fina.
Aprenent a somriure per inèrcia, anem anant,
passen els dies, santa paciència.
Pretensions les justes, fem el que volem,
juguem totes juntes, ací estem les tres.
Els versos saluden quan el cresol s'apaga,
consumint les xustes d'este cal·ligrama.

Ara ja torne a caminar amb el cap ben alt,
reinventar-me o morir, seguim bategant,
fallem, caem i ens tornem a alçar.
Benvinguda al desbarat

Lletres que dispare, auto coneixement,
exercicis per trobar-me i lluitar amb el present.
Ens refem, ens armem, la coraça s'ha endurit,
ho sent amic, hui no acabarem al llit.
Que tinc un nou amant, he quedat amb la consciència,
ella m'ha dit que ens caldrà paciència.
Primera nit juntes, tot un drama,
i al despertar m'ha dit que m'estimava.
I ara visc per ella cercant identitat,
els poemes són exercicis mentals.
Me preguntó si tu eras mi amigo,
mi pecado, mi dios, mi asesino.
Ella esclatà a riure consciència dels collons,
va perdre la ironia i un poc d'auto-compassió.
Senyalà amb el dit del sostre de l'habitació.
Xiqueta meua: el teu pecat sóc jo!

Ara ja torne a caminar amb el cap ben alt,
reinventar-me o morir, seguim bategant,
fallem, caem i ens tornem a alçar.
Benvinguda al desbarat

Sí, açò sona crema, sona el nostre lema.
Misèria, condemna, liades en cadena.
Una etapa més o el preludi de la pena?
Espavila, remena!
Arriba el moment, tiren el fum i canten
remeis per matar les hores que em maten.
La desídia i el hastío, cervesa i cubates,
entropessant amb males jugades, ramalades.
Déu i el dimoni abandonen la batalla
i em quede sola a la trinxera sense metralla.
L'enemic ha desistit, últim combat, sí!
Tot és ara i res, trec pit i alce el cap!

Ara ja torne a caminar amb el cap ben alt,
reinventar-me o morir, seguim bategant,
fallem, caem i ens tornem a alçar.
Benvinguda al desbarat

La gran vida

Com un joc,
vam escriure un grapat de cançons,
cuinades a poc a poc.

La passió
va donar forma a les emocions,
i ens va cremar el seu foc.

Hem caminat sobre una tensa corda
entre dos mons.
Junts ens hem emocionat fugint del foc dels canons.
Hem ballat amb els problemes i hem dormit
amb les solucions.

Hem parat el temps
ens han portat els vents
hem pres partit en tots els moments.
I de cop ho he entès,
ja no importa res,
només el que sents.

Ganes de vibrar,
ganes d'inventar.
a gran vida és viure
sense mai no renunciar,
ganes de somiar,
ganes de volar.
La gran vida és viure,
com si no hi hagués demà.

Cap nacional
podrà guanyar un combat
contra el nostre ideal.

Cap soldat
per la força ens podrà imposar
a qui hem d'estimar.

Hem embogit si ens hem fumat les pedres del camí,
Hem conduït sense destí sense gairebé dormir.
Hem dirigit la nostra barca a les roques més d'un matí

Ganes de vibrar,
ganes d'inventar.
a gran vida és viure
sense mai no renunciar,
ganes de somiar,
ganes de volar.
La gran vida és viure,
com si no hi hagués demà. 

Vine amb mi

Es miri com es miri, de tu puc dir ben alt
Que ets de pura, quasi transparent presència.
I em posi com em posi, amb tu sempre hi puc comptar.
T'estimo de veritat, avui que ho sento tant.
Vine amb mi,
Prometo no prometre't il·lusió: curiosa la passió
Vestida de cançó que et crida.

Vine amb mi, que junts el camí es fa millor.
Trobarem raons per ser qui som.
Viu amb mi.
Totes les emocions, separades en dos pols
Que s'enllacen allà on som tu i jo.

I es miri com es miri, amb tu no he de patir.
Ets el bàlsam quan m'atrapa la tempesta.
I em ratlli o em capfiqui, em gires com si res.
T'estimo de veritat, avui que ho sento tant.
Vine amb mi,
Prometo no prometre't il·lusió: curiosa la passió
Vestida de cançó que et crida.

Vine amb mi, que junts el camí es fa millor.
Trobarem raons per ser qui som.
Viu amb mi.
Totes les emocions, separades en dos pols
Que s'enllacen allà on som tu i jo.

Potser no hi ha final

Cicatrius que supuren al veure't
sobren motius per dir-nos adéu per sempre
entre els dits em cauen les promeses
com somriure quan porto l'infern al ventre

i al final

Sé que ens trobarem
mirant el mateix mar
allà on ens vam ferir per sempre

Sé que ens trobarem
i no cal dissimular
triarem camins que sempre es creuen
potser no hi final.

Fugitiu
cansat d'ombres de cavernes
i de rius
que desborden sota les parpelles

i al final

Sé que ens trobarem
mirant el mateix mar
allà on ens vam ferir per sempre

Sé que ens trobarem
i no cal dissimular
triarem camins que sempre es creuen
potser no hi final.

Sé que ens trobarem
mirant el mateix mar
allà on ens vam ferir per sempre

Sé que ens trobarem
i no cal dissimular
triarem camins que sempre es creuen
i ho sembla
potser no hi final.

El divino vull cantar

El divino us vull cantar
i el divino us vull cantar,
del bon Déu, el ver Messies,
del bon Déu, el ver Messies.

De la mort i passió,
de la mort i passió
que el Divendres Sant patia.
Que el Divendres Sant patia.

Quan estava a dins a l'hort,
quan estava a dins a l'hort
amb el cor ple d'agonia,
amb el cor ple d'agonia.

Ja en baixa un àngel del cel,
ja en baixa un àngel del cel,
davant seu s'apareixia,
davant seu s'apareixia.

Diu-li que n'ha de morir,
diu-li que n'ha de morir
si el món salvar volia,
si el món salvar volia.

Moriré pels pecadors,
Moriré pels pecadors,
compliré la profecia,
compliré la profecia.

Per vosaltres, gent de Llers,
per vosaltres, gent de Llers,
que en sou gent de mala vida,
que en sou gent de mala vida.

Que me n'heu robat lo magall,
que me n'heu robat lo magall,
que el tenia dins la vinya,
que el tenia dins la vinya.

I el magall n'era tot nou,
i el magall n'era tot nou
i el mànec n'era d'alzina,
i el mànec n'era d'alzina.

I si no me'l torneu pas,
i si no me'l torneu pas
en donc part a la justícia,
en donc part a la justícia.

De pas

Que bonic recordar-te de nou, anava a ser una nit més,
però no volies consentir-ho,
no volíem parlar d'amor, sols érem lliures,
no puc oblidar aquella forma de somriure.

Una freda nit començà a ser més que càlida,
ens varem estimar durant el coit com si no hi hagués demà,
però el demà arribà i tu ja no estaves,
el teu olor a eixos llençols, va ser l'últim que em deixares.

Vam ser objectes, tot va ser un joc,
les dos vam acceptar assaborir els nostres cossos.
Vas fer especial una nit que no ho anava a ser,
així que espere que tot et vaja bé!

Estava de pas,
va vindre i tan fàcil va marxar.
Per la vida a les palpentes,
ni amor ni complexes
atrapen qui vol volar.

Estava de pas,
amb mil amors sense cap comiat.
Trencava els zels estimant-se
i amb cada somriure
un cos mes alliberat.

I jo volia aprendre. Articles, blocs, textos de gènere.
I ho vaig comprendre a l'instant quan allà ens vam veure.
Sols practicant-ho ho sabràs.
La invitació a este joc sense ahir ni demà.

Perdut en la seua esquena, besos nostàlgics,
tremolaven les parets que esperaven un moment màgic.
I no les vam fer esperar, les vam fer veure,
com vas seure a sobre de mi i no vam decebre.

La nit és nostra i la farem eterna i ella tendra
va fer com si em creguera i em besà.
Una de tantes amb un de tants,
compartírem la suor dels nostres cossos amerats.

Amb les paraules som, entre llençols els dos,
arrapant el cos i mossegant-nos en clau d'amor.
I ambdós sabíem que era ficció
i que aquell adéu fou un fins sempre que sempre recordaré amb dolçor.

Estava de pas,
va vindre i tan fàcil va marxar.
Per la vida a les palpentes,
ni amor ni complexes
atrapen qui vol volar.

Estava de pas,
amb mil amors sense cap comiat.
Trencava els zels estimant-se
i amb cada somriure
un cos mes alliberat.

Com qui té gana i no vol cuinar
em preguntà si em podia follar.
“I tant”,
a mi també em fan pal els rituals.

Així acabàrem al pis despullades,
regalant el nostre aprenentatge,
no en sabíem res l'una de l'altra.
I als cossos no els hi feia falta.

Descobríem les regles fent
i les rompíem quan ja estava bé,
quan el gest ens ho feia saber.
Perquè parlem el llenguatge de pells.

Em va follar cada pam del cos,
amb cada pam del seu cos
i en disfrutar del darrer goig,
ens vam dir els noms.

El que tardà a liar-se el tabac sec,
és el que va tardar a marxar-se,
no sense abans donar-me uns consells,
en suport de qui vingués després.

Cap recerca em va donar fruits
i he deduït que el nom era un pseudònim.
A sovint em sobte buscant-la entre el públic,
però si coincidim serà el seu desig.

Estava de pas,
va vindre i tan fàcil va marxar.
Per la vida a les palpentes,
ni amor ni complexes
atrapen qui vol volar.

Estava de pas,
amb mil amors sense cap comiat.
Trencava els zels estimant-se
i amb cada somriure
un cos mes alliberat.

Lliures sense models,
com un ací i ara al marge del temps.
Lliures els nostres cossos,
plaers indomables, creuran que estem bojos.

Ventiladors

Volen lligar-te a un discurs, a una bandera,
tot el que eres seràs
volen nugar-te a una marca, a una idea
volen que digues si és negre o si és blanc.
Volen la nit de la vida,
la volen buida, no volen vore't dubtar,
volen quietut i la volen indefinida
volen la seguretat.
Ser d'este món és un poc complicat
ser i no ser-ho de forma normal.
Baix del meu llit tonelades de tristesa.
Em queda bé la disfressa de sant?
De què estas fugint quan acuses?
Les teues paraules on van?
Quan no quede res, tampoc hi haurà excuses,
tornen les hòsties com un boomerang.

Ara és blaneta la pedra
Ara fa un fred tropical
S'han fet de pau i de guerra
totes les contradiccions
i les cançons, ventiladors
que esguiten merda, merda per a tots!!

Deixa que et cante la carta, tenim de tot
de qualitat normaleta,
li pose tot el "carinyo", baixa eixe foc,
volen la base ben feta.
Si a mi se'm talla la salsa, un nou bufó,
mai menjaré de calent.
He de mantindre esta farsa, qui paga mana.
Sóc jo o son ells els clients?
Volen paraules com armes, dignes i plenes,
que òbrigues cor i cartera.
Volen metàfores i actes, drama i teatre,
volen titella i trinxera.
Volen que passes l'examen que ells posen,
volen ser jutges i autoritat.
Volen que dones la pasta del merxan,
diguem-ho clar: volen manar.
Deixa que traga l'ego a subasta,
ja prou d'escriure i pensar a la carta,
deixa que diga el que pensa el dimoni dormit,
deixa que em lleve el vestit.
Somiaven feres dormides, frases domades
líriques subordinades,
plats ben calents, postres gelats
Volien merda i tenen Raval.

Ara és blaneta la pedra
Ara fa un fred tropical
S'han fet de pau i de guerra
totes les contradiccions
i les cançons, ventiladors
que esguiten merda, merda per a tots!!

Volen i volen, no solen buidar
tot ho controlen, el bé i el mal,
eixa és la fórmula, este és un fals,
eixes no molen, no em fan volar.
Eixa has fallat la teoria i la canviaria
esta és un poc regular...
esta està bé però es nota d'hipocresia
i a esta li falla el final.
Critica i ataca,
mira la butxaca,
heroi sense capa
"lo" que diga el negrata!!

Ara és blaneta la pedra
Ara fa un fred tropical
S'han fet de pau i de guerra
totes les contradiccions
i les cançons, ventiladors
que esguiten merda, merda per a tots!!

Sol

Trepitjant la zona zero
Després de totes les converses
Dels viatges iniciàtics
D'amistats que semblen zombis
Després de creure i deixar de creure
En candidats que s'estavellen
Ja no recordo quin és el meu nom

Sol per emprendre el vol
Sense bandera
Travessant la frontera
Sol, quan és el que un vol
Deixo la tristesa
I començo a caminar

Entre cares desdibuixades
Que caminen com espectres
Per titulars apocalíptics
De la histèria quotidiana
Per la saliva malaguanyada
En opinions reciclades
Jo renuncio i us dono el meu tros

Sol per emprendre el vol
Neu primavera
M'espera a la frontera
Sol, quan és el que un vol
Deixo la tristesa
I començo a caminar

Sol per emprendre el vol
Esborrant les empremtes
Papallones al ventre
Sol, quan es el que un vol
Deixo la tristesa
Quan començo a caminar

Cançó de l'alba

A les nits
el vent bressola
paraules velles
entre barrancs
camins ocults
estreles sàvies
llum a les cares
timó a les mans
el teu somriure
guarint ferides
una clariana
silencis crus
desperta l'alba
cau la rosada
tot el que estime
m'ho dones tu

A les nits
el vent bressola
remors que vénen
d'un vell país
boscos antics
masos en runes
aigües que brollen
de terra endins
besar la vida
sentir l'origen
una saviesa
universal
les branques fràgils
d'arrels profundes
tot el que estime
m'ho dones tu

A les nits
el vent bressola
onades blanques
un far llunyà
penya-segats
cales desertes
una foguera
a vora el mar
llançar les penes
hissar les veles
a primera hora
salparem lluny
la pau salvatge
les galtes fredes
tot el que estime
m'ho dones tu

A les nits
el vent bressola
valls de silencis
i ametlers blancs
sembres d'ahir
collites d'ara
la nostra història
que ha perdurat
l'amor de viure
sentint-nos lliures
un vers als llavis
i el fruit madur
cantar en veu baixa
quan cau la lluna
tot el que estime
m'ho dones tu

El borni

Morir d'un llamp és el que vull,
no pas al llit, ans a ple bosc,
entre les bèsties.

Que un roc tirat per folga em tregui l'ull
únic que tinc. Ragi la sang. Enlloc
no em podran mai guarir la nafra.

El joc de les paraules em plau ara
que s'ha tornat cega i avara
la vida. Prou! No estic, no, cloc-
piu, no, que paladejo pedres.
I ric visc de les tenebres.

Morir d'un llamp és el que vull,
no pas al llit, ans a ple bosc,
entre les bèsties.

Si no és molt demanar

Ja sé que no som exemple clar.
Som fum, som aire, un núvol endut.

M'he estat mirant a nes teu mirall i no,
no hi ha ni un sol reflexe.

Sé que no he perdut,
que puc guanyar,
si no és molt demanar.
Vull aniuar vora sa llum,
per sabre que no, que no estic lluny de tu.

Vaig agafar
dreceres que no ajudaven gaire,
i vaig sortir
amb tanta por perquè sempre hi tornava.

M'he estat mirant a nes teu mirall i no,
no hi ha ni un sol reflexe.

Sé que no he perdut,
que puc guanyar,
si no és molt demanar.
Vull aniuar vora sa llum,
per sabre que no, que no estic lluny de tu

Em sento bé

Ocells volant lluny, tu saps com em sento.
El sol al cel, tu saps com em sento.
Brisa a la deriva, tu saps com em sento.

És un nou dia, una nova vida, una nova aurora per mi.
I em sento molt bé.

Peixos al mar, tu saps com em sento.
Rius corrent lliures, tu saps com em sento.
Flors als arbres, tu saps com em sento.

És un nou dia, una nova vida, una nova aurora per mi.
I em sento molt bé.

Estrelles quan tu brilles, tu saps com em sento.
L'olor dels pins, tu saps com en sento.
La llibertat és meva, tu saps com em sento.

És un nou dia, una nova vida, una nova aurora per mi.
I em sento molt bé.

Ningú no comprèn ningú

Ningú no comprèn ningú,
però nosaltres som nosaltres
i sabem allò que és bo:
Sentir el sol damunt la cara
i estimar-se de debò,
i trobar-se viu encara
i cantar sense cap dol.

Ningú no comprèn ningú,
però nosaltres som nosaltres
i volem un món tot nou,
amb un cel net d'amenaces,
amb tres núvols per quan plou,
amb el mar a quatre passes
i els que som companys i prou.

Ningú comprèn ningú,
però nosaltres som nosaltres
i sabem la veritat:
Que la terra no és partida
com un mapa mal pintat,
i que això és una mentida
de molt mala voluntat.

Ningú no comprèn ningú
però nosaltres som nosaltres
i sabem allò que és bo:
Sentir el sol damunt la cara
i estimar-se de debò,
i trobar-se viu encara
i cantar sense cap dol.

Cercles

Els camins són plens de passes sense nom
Ningú sap d'on venen ni allà on van
El mar arrossega un nou vaixell a port
L'horitzó s'acosta, el pot salvar

Pots passar pel món plorant
Pots fer un pas cap a endavant
Res no és mai per sempre es pot canviar

Dins del cercle constant
Les vides que vindran
Seran el fruit dels dies que se'n van

Gira el cercle constant
El cicle que l'amor va renovant

Ara els cors són plens d'estels que escapen
Sovint l'amor i l'odi són germans
Com un crit recorre el vent les places
Les paraules volen al seu pas

Pots quedar-te aquí esperant
Pots seguir també lluitant
Sempre els fills dels homes van canviant

Dins del cercle constant
Les vides que vindran
Seran el fruit dels dies que se'n van

Gira el cercle constant
El cicle que l'amor va renovant

Pots quedar-te aquí esperant
Pots passar pel món plorant
Però res no és per sempre
Els fills dels homes van cantant

Dins del cercle constant
Les vides que vindran
Seran el fruit dels dies que se'n van

Gira el cercle constant
El cicle que l'amor va renovant

Avui

Per damunt del vell passat s'aixeca un nou demà al teu costat
Per damunt de tots els mals ens alçarem més forts i més lleials

Avui al meu camí de pedra i fang hi neixen flors
Avui ballo descalç sobre les brases de la por

Avui el blanc i negre del meu món es fa color
Avui la teva llum ferotge esquinça la foscor

Avui no hi ha paraules per descriure el que sentim
Avui la vida ens guia amb la veu que ens neix a dins

Avui ens em cansat de ser titelles del destí
Avui podem renéixer de les cendres de l'ahir

L'estranya joguina

Un vespre, quan jo era petit, ho recordo bé,
el pare, en tornar del treball, em va dur un paquet molt gran.
Corprès el vaig desembolicar. Amics, què deurà ser?
Si els nusos feien el tossut, jo ho era molt més que ells.

Fa zip i es mou i top si en té prou; rum, quin enrenou!
Què deu ser, amics, que em ve tan de nou? Salta i balla com un ou!

En veure'l jo vaig obrir els ulls, vaig quedar sorprès:
tenia dos piuets vermells, talment dos barrufets.
Primer vaig tocar el primer i l´altre després.
Corria amunt i avall del pis. Jo me l´escoltava com...

Fa zip i es mou i top si en té prou; rum, quin enrenou!
Què deu ser, amics, que em ve tan de nou? Salta i balla com un ou!

I gira-li que tomba-li, del dret i l'inrevés.
Ara se´n va sota el sofà: el busco i ja no hi és.
El pare, riu que riu que riu. Jo, vinga plorar,
però el sol va tornar a brillar, quan vaig poder escoltar...

Fa zip i es mou i top si en té prou; rum, quin enrenou!
Què deu ser, amics, que em ve tan de nou? Salta i balla com un ou!

Els anys, amics, passen volant, i cal sembrar a temps:
ara jo sóc un home gran, tinc un petit hereu.
Té una joguina que jo sé. N'està embadalit,
perquè té dos piuets vermells, talment dos barrufets...

Fa zip i es mou i top si en té prou; rum, quin enrenou!
Què deu ser, amics, que em ve tan de nou? Salta i balla com un ou!