Indomables

Ja vénen amb creus, són
al terra la veu, com
s'han copat amb la glòria jugant
amb la història i la ment de la gent.

Creu, el missatge que et ven.
Seu, quan t'obligue el seu prec.
Per sort m'ensenyaren de ben xicotet
a cagar-me en els seus putos déus.

El sexe d'un bisbe és a un clot,
les monges amb dits és reapropien el cos.
Que rebente tot,
que tot el poder que acumulen uns tres s'agafés i els tornara al seu lloc.

No, no volem sants ni papes.
Buah, guarda't els teus miracles.
Que els dogmes de fe són grillons
que trenquem amb el seny tard o d’hora les masses.

No ens privarem mai de cap goig.
No tindrem pudor. No ens gestionareu les passions.
No ens fustigarem mentre us feu d’or.
No renunciem a res, no,
si ho podem tindre tot.

Pel cel, quin és el preu?
Per què sols tu tens clau?
Et sents i ni tu et creus.
El perdó no és pas teu.

No em sap greu.
No crec en la creu.
No em penja a esta cap clau.
No sóc el seu esclau.

En nom d’un déu
veniu pregonant la vostra moral.
Ens lleveu llibertats i ens doneu el pecat.
Sols mentiu per un sou.

Mentiu per poder. Prou.
Mentiu constantment. Prou.
“Mentir fa malbé”. Prou.
“Anireu a l'infern!” Sabeu què volem?

Desamortitzar-vos, que ho perdeu tot,
fotre-vos fora de l'educació.
Desamortitzar-vos, que ho perdeu tot,
desamortitzar-vos, que ho perdeu tot.

Fer vostra doctrina un malson del passat,
que el cos i el plaer mai més siguen domats.
Fer de cada església un espai okupat,
una biblio, un Can Vies, un ateneu popular.

No ens privarem mai de cap goig.
No tindrem pudor. No ens gestionareu les passions.
No ens fustigarem mentre us feu d’or.
No renunciem a res, no,
si ho podem tindre tot.

Si tinguera un déu seria Michael,
si creguera en algú seria en mi.
Crec en la igualtat entre l'home i la dona,
perdona ''sodoma i gomorra'' el meu crit.

Ni heteros ni homos som,
som persones abans que tot,
i follem quan volem, no quan ens ho diuen,
pederastes que abusen menors.

Les hòsties vénen i van.
Està clar que no tots són iguals, sí,
però si idolatre algun ésser
serà el pare i la mare que em va parir.

‘’Achís’’. Jesús! Gràcies!
Fins la polla de tantes fal·làcies,
no em mengeu més el cap, aneu a fer la mà
i per fi podré cridar: amén!

No ens privarem mai de cap goig.
No tindrem pudor. No ens gestionareu les passions.
No ens fustigarem mentre us feu d'or.
No renunciem a res, no,
si ho podem tindre tot.