Casablanca

Guardo una foto de tots dos
a l'estació de Casablanca

units per aquell cop de sort
dels passatgers a la deriva

i van venir les nits en blanc
fum de maria i te de menta

quan despertava la ciutat
el sol portava el teu comiat

Potser en un altre lloc, potser en una altra vida
invocaré el teu nom, invocaré aquells dies

però avui un altre cos ocuparà el teu lloc
i buscaré en l'amor la nostra sincronia

Dos mil quilòmetres al sud
tu i jo en un cotxe dels vuitanta

la mitja lluna al damunt
i el vell desert que ens abraçava

Feies ballar la teva veu
entre els acords d'una guitarra

I vam voler guardar el moment
per si demà ja érem uns altres

Ets l'horitzó, un fil d'argent on neix el cel,
i em fas sentir l'espectador del lloc més bell
Un tremolor, que va creixent sota la pell
quan cau la nit i es fa més fort i més cruel

Potser en un altre lloc, potser en una altra vida
invocaré el teu nom, invocaré aquells dies

però avui un altre cos ocuparà el teu lloc
i buscaré en l'amor la nostra sincronia