No n'hi ha prou

Quan jo n'era un marrec,
somiava viure les bogeries
que encara no he fet,
i ara ens queden per fer.

No sé ben bé perquè,
m'encanta que vinguis a despertar-me
i se'm posi malament,
el teu cafè amb llet.

Demà em despertaré,
muntaré una festa a casa teva
i no em convidaré,
però vindré igualment.

Seré més fort que tu,
quan em calguin forces per aguantar-me
i riuré mirant al cel,
cridant des de lluny.

No n'hi ha prou, que la música no pari mai!

I me'n sé avenir,
com el temps m'atrapa no hi ha manera
i tot segueix igual
però tan diferent.

Vindré sense pensar,
el dia que pensis que em necessites
i et trobaré a faltar,
quan et falti somiar.

Només vull cantar que estic encantat d'estar al teu costat...

No n'hi ha prou, que la música no pari mai!