I sóc feliç sense l'encís,
lliure de viure amb cap desig,
i miro al cel i ja és tot meu.
Ha arribat l'hora de l'adéu.
Ocres grisos, canals salats,
nens bessons i enamorats;
pelicans de fusta blancs
de porcellana, prims i agosarats.
Oblida'm! Però recorda'm amb amor...
Deslligada deso els plats
al joc dels disbarats.
I sóc feliç sense l'encís,
lliure de viure amb cap desig,
i miro al cel i ja és tot meu.
Ha arribat l'hora de l'adéu.
Oblida'm! Però recorda'm amb amor...
Deslligada deso els plats,
al joc dels disbarats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada