La gran eufòria

Llença el davantal a l'aire
i se'n va cridant a casa.
Baixa amor meu, baixa amor meu!
Que ja ens tocava.

Surt volant el tap del cava
i tothom s'abraça a taula.
Baixa amor meu, baixa amor meu!
Que això s'acaba.

S'acaben, les hores que mai no acaben,
els dies que despertàvem
temptats de deixar-ho estar.
És com si tot tornés a lloc, de cop.

Una dona gran recorda
haver viscut la gran eufòria.
Baixa amor meu, baixa amor meu!
La vida és nostra.

S'acaben, les hores que mai no acaben,
els dies que despertàvem
temptats de deixar-ho estar.
És com si tot tornés a lloc, de cop.