Cançó de l'alba

A les nits
el vent bressola
paraules velles
entre barrancs
camins ocults
estreles sàvies
llum a les cares
timó a les mans
el teu somriure
guarint ferides
una clariana
silencis crus
desperta l'alba
cau la rosada
tot el que estime
m'ho dones tu

A les nits
el vent bressola
remors que vénen
d'un vell país
boscos antics
masos en runes
aigües que brollen
de terra endins
besar la vida
sentir l'origen
una saviesa
universal
les branques fràgils
d'arrels profundes
tot el que estime
m'ho dones tu

A les nits
el vent bressola
onades blanques
un far llunyà
penya-segats
cales desertes
una foguera
a vora el mar
llançar les penes
hissar les veles
a primera hora
salparem lluny
la pau salvatge
les galtes fredes
tot el que estime
m'ho dones tu

A les nits
el vent bressola
valls de silencis
i ametlers blancs
sembres d'ahir
collites d'ara
la nostra història
que ha perdurat
l'amor de viure
sentint-nos lliures
un vers als llavis
i el fruit madur
cantar en veu baixa
quan cau la lluna
tot el que estime
m'ho dones tu